Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Lledoner de la Plaça del Lledoner de Palau-solità i Plegamans

Com cada dissabte, us presento dos articles dedicats a Arbres

Aquest destacable Lledoner, està en la Plaça amb el mateix nom que l’arbre i situat en el seu centre.La Plaça del Lledoner, està entre el carrer de Dalt, 25, carrer de la Bonavista i carrer les Dues Parròquies a Palau-solità i Plegamans.Com molts lledoners, aquest te un gran tronc i moltes branques, en les fotografies fetes aquest hivern, no podem veure les fulles, que si anéssiu ara a l’estiu, veuríeu una gran copa arrodonida i ven verda.Front del arbre, hi ha una font d’aigua de xarxa pública, que es en part, una replica a la Font de Canaletes de Barcelona.Al estar en una barriada lluny del centre urbà del poble, no és massa coneguda i freqüentada aquesta plaça del Lledoner.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arranjament de la Font de Sant Roc de Palau-solità i Plegamans

La Font de Sant Roc, està situada a prop del camí de can Tarragona  i el camí de la masia de can Pujol a Palau-solità i Plegamans.La zona estava antigament condicionada amb una capella on hi restava una imatge de Sant Roc, avui desapareguda, i era com una zona de lleure, i visitada els dies festius per molta gent per passar-hi el dia en família i amics.La  Font  de Sant  Roc  era una antiga font amb doble bassa,

Arxiu Rasola – any 1994

feta  de maçoneria de pedra  de  forma  rectangular  que  queda dividida per un  petit  muret  en  dos  parts formant  dues  basses contínues, eren per us de rec agrícola dels terrenys de la propietat.

Arxiu Rasola – any 1994

Ha estat molts anys en estat d’abandó i pràcticament poca gent hi anava a visitar aquest paratge…

Arxiu Rasola – any 1994

Fa un any que s’ha realitzat un arranjament total, tant de la Font, la Mina, així com de les Basses, us deixo amb imatges actuals de la Font de Sant Roc :La Font de Sant Roc està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Text, Fotografies actuals i Recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Dia de la Riera a Palau- Solità i Plegamans

El proper diumenge, 16 de desembre de 2018,  està previst la realització del Dia de La Riera a Palau- Solità i Plegamans.Us passo el programa d’actes , que es realitzaran de 10 a 14 hores :Us passo la informació de com va crear-se i els objectius del Dia de la Riera :

http://viulariera.org/neix-el-dia-de-la-riera-una-jornada-per-gaudir-amb-familia-i-amics-de-la-nostra-riera/

 

Recull de dades : Ajuntament de Palau- Solità i Plegamans i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per La Riera de Caldes al pas per Caldes de Montbui

La riera de Caldes és un curs d’aigua vallesà afluent per la dreta del Besòs.Neix vora Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de travessar l’estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta.Ha estat subjecte de restauració ambiental durant els anys 2008-2018, sent actualment un espai natural d’interès ambiental i social en vies de recuperació.Cal destacar la participació ciutadana en iniciatives diverses com, per exemple, el Projecte Rius. L’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans hi ha realitzat treballs d’eliminació de plantes invasores, com la canya americana i la cortadèria, mirant de facilitar a la vegada la proliferació del canyís i dels joncs autòctons.A la vegada és membre de la Xarxa de Custòdia del Territori i intenta establir acords de custòdia del territori per a poder garantir la participació de les iniciatives privades en aquest projecte de recuperació, anomenat Projecte Riera Viva.Pel que fa a l’avifauna, s’hi ha pogut veure l’ànec collverd, el bernat pescaire, el blauet, el martinet, la polla d’aigua i l’esplugabous.També va millorant lentament la vegetació de ribera formant petits hàbitats per als amfibis i refugi per a les aus.La recuperació del passeig de la Riera a Caldes de Montbui :

http://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/acaba-la-tercera-i-ultima-fase-de-la-recuperacio-del-passeig-de-la-riera.html

Per tot axó que us he comentat, cal fer un passeig per La Riera de Caldes al pas per Caldes de Montbui.Podeu fer ho des del mateix pont direcció a Sentmenat o des del Pont Romànic.Passareu per diferents llocs a  poder visitar, com els safareigs, les terres de conreu de Caldes, el molí de l’Esclop, La Muralla i el Pont Romànic..Fer-ho en un dia clar i solejat, val molt la pena i recordeu de portar la càmera fotogràfica, ven segur que trobareu molts motius a fotografiar.Es un lloc tranquil en qualsevol època de l’any…i mireu si veieu ocells o aus que habitant a l’allarg de La Riera de Caldes al pas per Caldes de Montbui…!Podeu completar la jornada en visitar la població, que hi ha molts racons per fer-ho…!. I que ja us he anat  presentant en aquest Blog. ( Podeu consultar també al blog : Terra, Aigua i Racons, allí podreu veure mes detalladament  articles dedicats a Caldes de Montbui.)

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

L’Alzina de Padró de Palau-Solità i Plegamans

Any 1918

Any 1918

Can Padró és a llevant de la parròquia, situada a dalt la serra; masia documentada  al segle XIV,  en l’últim segle ha estat molt modificat.

Any 1935

Any 1935

Antigament, tenia una extensa propietat, amb camps conreats i boscos. S’estenia fins a prop del poble de Palau-Solità i Plegamans. Dintre de la seves terres estaba situada l’Alzina de Can Padró, coneguda per aquest nom. Va ser protegida i catalogada com a “Arbre monumental de Catalunya” per la Generalitat des de l’any 1988.

Any 1955

Any 1955

Us passo informació sobre l’Alzina a la llarg de la seva vida, estret de la Web de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans :

“Ha estat un dels arbres més coneguts de Catalunya. Estava situada al nord de Palau-solità i Plegamans, prop de la sortida de la carretera de Mollet a Caldes de Montbui. Era un extraordinari exemplar on s’unien la bellesa i la grandiositat.

Va morir el 2004. Ha estat testimoni de molts esdeveniments de la vida de generacions de palauencs. Al seu recer s’hi instal·là entre els anys 1918 i 1940 l’envelat de la Festa Major. També ha estat centre de diades sardanistes, actes culturals, nombroses fotos de noucasats i durant uns anys fou el lema del segell oficial de l’Ajuntament.

Joan Motllor (1934) al Butlletí del CEC 469 (a l’article “Arbres monumentals”) deia: “Aquesta renomenada alzina està… en el bell pla d’hortes, i entremig de la carretera actual i de la carretera vella a Caldes de Montbui. Sota el seu frondós ramatge s’ha celebrat el ball de festa major diverses vegades i altres festes.

L’any 1918 s’hi celebrà una funció teatral que motivà que es col·loquessin sota el ramatge mil cadires… “Sardana dedicada a l’arbre: “Sota l’alzina de Can Pedró” (música: A. Borgunyó, lletra: L. Salas) “

Any 1977

Any 1977

Jesús Clapés, a la diada de la sardana (1976.11.27), li va dedicar el poema “A l’Alzina de Padró de Palau”:

   “Senyera i reina.
Ombra tranquil·la.
Festosa i encisera.

   Els braços estens
per aixopluc del foraster.

Alzina estimada,
bressol mil·lenari de tot un vilatge

Alzina, ets l’arrel del nostre cor,
Ets, el llindar del nostre Palau;
… “

any 1995

any 1995

De fet l’Alzina de can Padró, en la dècada dels anys 70 del segle passat  ja va començar a emmalaltir en alguna de les seves branques. A mesura que van passar els anys cada vegada va ser mes notori amb la pobresa i manca de fulles. També, es va anar construint cases pels voltants, fent creixa molt el poble, va ser com un ofec per l’alzina… Es dona com a morta l’alzina en l’any 2004, per ho, ja feia temps que és podria dir que ja hi era de morta.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Alzina Jove

A nivell popular de Palau-Solità i Plegamans, es va plantejar amb l’Ajuntament, de tindre una nova Alzina, en record de l’antiga de can Padró.

Any 2016

Any 2016

I en el seu lloc ni van posar una de jove, un cartell ens indica aquest fet :

“ En el gener de 2005 es va substituir el tronc de la antiga alzina per una altra de 80 anys procedent del Prepirineu català amb l’objectiu de donar continuïtat a un dels símbols mes importants de de Palau-Solità i Plegamans “dscn7240_01Esperem que els nostres nets i visnéts puguin veure a la nova alzina tant gran com l’anterior !

Any 2016

Any 2016

Recopilació de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies antigues : fons fotogràfic de la família Cuyàs que es custodia a l’ Institut Cartogràfica de Catalunya i de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans.

Fotografies actuals de l’ Alzina : Ramon Solé

El Menhir de la Pedra Llarga de Palau-Solità i Plegamans

Aquest Menhir  està situat en una illeta peàtonal en la conjunció entre el carrer de la Pedra Llarga i carrer del Monòlit de Palau-Solità i Plegamansdscn7253_01Aquest monument és megalític dins del tipus dels menhirs realitzats per a donar-li una funció religiosa dedicada al culte dels morts o als poders de les divinitats. També, es podria haver utilitzat com a pedra fita per assenyalar límits territorials.dscn7245_01El menhir té uns 2,5 metres d’alçada i es troba aixecat verticalment enclavat en un lloc amb gespa i protegit per vegetació al reu voltant.dscn7244_01Aquesta menhir no es local, sembla roca de Montserrat. La presència d’aquesta construcció no és un fet estrany, ja que tota la comarca del Vallès (Oriental, Occidental), és molt antiga, havent-hi moltes troballes de restes neolítics, poblats ibèrics i també molt material romà.dscn7243_01Existeix la “Llegenda de la Pedra Llarga”, que la relaciona amb la construcció del Pont del Diable de Martorell, i d’aquesta relació se la coneix també com la “Pedra del Diable”.

 

Dades : Ajuntament de Palau-Solità i Plagamans

Text i Fotografies : Ramon Solé