Santa Eulàlia de Berga és una església situada en la Plaça de Sant Pere de Berga.
En un dels costats i adossada a una paret, hi ha la font.
Font molt senzilla, feta d’obra amb totxos. Amb una aixeta de palanca moderna que l’aigua cau a una allargada pica.
Text del Blog : Ramon Solé
Fotografies del Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fins a l’arribada de l’aigua potable, l’any 1953, els santperencs obtenien l’aigua de les fonts que hi havia al voltant de la vila, que en aquell moment eren la de l’Aixeta, la Nova i la del Ruixol.
Per arribar-vos a la Font de l’Aixeta, cal que us adreçareu al carrer de la Font que us portarà a ella.
L’aixeta que li dona nom a la font, és de palanca, esta dins d’una arcada feta de rocs,
L’aigua cau a una pica irregular arran del terra que desguassa a l’exterior a un safareig rodo.
Al costat de la font disposa d’un seient d’obra.
Com dic, hi ha un safareig on en el passat rentaven la roba les dones del poble.
Recull de dades : Ajuntament de Sant Pere de Torelló
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Situeu-vos al carrer del Pont a Pont de Molins, i dirigiu-vos al numero 26, allí esta el Pou.
Adossat a la paret de la casa, es pot veure la portella i la palanca pel bombeig de l’aigua, a dalt hi ha la data de 1911.
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui com cada dissabte us presento dos articles
Les dues fonts que us presento avui, estan situades en el mateix carrer Major de Siurana.
Una a mitat de carrer entre dos portals d’unes cases particulars, es molt senzilla, amb aixeta de palanca per obrir el pas de l’aigua i pica molt a ran de terra.
L’altra font que es mes artística, està situada al centre del mur irregular amb una bola de pedra a dalt,
fa separació amb l’antic Safareig que dona al carrer Major,
disposa d’un broc gruixut i una pica gran rectangular, actualment no hi surt aigua.
I llegim a dalt :
Text : Ramon Solé – Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé
Com cada diumenge us passo dos article, avui relacionats entre ells
Per anar a la Font del Ferro, podeu seguir el recorregut Medi Ambiental o bé, des del mateix poble de Sentfores – la Guixa, seguint el carrer principal, cal prendre un carrer transversal: el carrer del Call, al final del carrer hi ha un pou antic que no funciona i una resclosa. Cal travessar la Palanca i avançar uns 100m a la dreta en direcció al Mas Clarà i can Rafel.
La Font del Ferro es troba sota una resclosa de la riera i s’hi accedeix a través d’unes escales que salven el desnivell.
L’entorn de la font està força ben cuidat.
L’any 1999 l’Ajuntament de Vic hi va construir unes escales amb una barana de fusta per tal de facilitar-hi l’accés, situada al costat mateix de la resclosa, es tracta d’una zona ombrívola i molt humida amb acàcies i molsa,
en l’any 2010 es va portar a terme una segona actuació de millora de la font i l’entorn amb taules i bancs de fusta.
S’explica que la resclosa era propietat del Marquès de Cànoves i que servia per canalitzar aigua als molins del Roig, el molí de Sant Llorenç i al Molí del Griell.
També s’explica que, a uns dos metres al costat de la font , la paret plorava i hi sortia una aigua rogenca que la gent del poble deia que anava bé per curar el mal dels ulls.
Recull de dades : Ajuntament de Vic
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Qui no s’ha trobar d’excursió al voler creuar un torrent o riera, que baixa ple d’aigua i no em trobat un altre solució que creuar-ho mullar-nos els peus…
o de vegades, em tingut la sort de disposar d’algun roc o pedra gran dins del riu o riera,
hi em fet salts fins anar a l’altre costat, tot procurant no perdre l’equilibri o relliscar i caure dins de l’aigua.
Quan diem, “passem per sobre d’una palanca, passera o passarel•la”, ens referim a un pont rudimentari, fet amb un tauló o conjunt de taulons, que uneix les dues vores d’un riu, riera o torrent amb mes o menys important cabal d’aigua.
En ambdós casos permet passar per damunt de l’aigua sense mullar-se en condicions sovint precàries i amb precaució de no caure.
Als lloc rurals aquests ponts rudimentaris, eren molt senzills, solien consistir amb un o diversos troncs d’arbres col•locats un al costat de l’altre.
Sovint amb taulers a la part superior, per mantenir els troncs junts i perquè sigui més llis per caminar.
Es construïen amb materials del bosc, com ara troncs d’arbres i trossos de pedra, o qualsevol material adequat que es pugui trobar en aquell entorn.
Havien passeres fetes de pilons, un al costat de l’altre i la gent podia creuar, sempre que algun d’ells no se l’hagués emportat una avinguda aigua.
Permetien passar de forma convenient als vianants i animals, però no per als carruatges.
També, per anar a treballar o tornar al poble, d’una fabrica,
o Molí propers a un riu, els amos, feien construir alguna passera per l’accés dels seus treballadors.
O anar o venir a recollir aigua d’una font.
De cap de les maneres, es podia o es pot creuar per el mur d’un petit pantà o resclosa, excepció que ja estigui prepara per tal menester, donat que a pesar que baixi poca aigua, podria de sobte haver un augment imprevist del cabal i ens podria fer caure a dins petin un accident.
En el cas de vehicles es necessitava un pont d’obra amb pilons i ben arrelat al terra i amb la valoració que aguantes el màxim de pes.
Encara avui en dia, podem trobar passeres, fetes d’obra i amb mes consolidació que no les de troncs.
Us recomano que havans de creuar per una passera rudimentària que encara podem trobat arreu de Catalunya, mireu que no estigui deteriorada
o si esta gelat pe les baixes temperatures, evitar en relliscar i caure, i tindre un bon ensurt.
Actualment, la passeres en alguns llocs, son molt segures.
Text i Recopilació de les Fotografies Antigues i Actuals : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 