Aqüeducte de Sala-d’Heures de Santa Eugenia de Berga

L’Aqüeducte de Sala – d’Heures és situat en el paratge de Sala –d’Heures.

Concretament entre el Castell o Casal de Sala-d’Heures i la Font del Paradís, del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).

Els elements visibles d’aquestes obres d’infraestructura hidràulica del casal de Sala-d’Heures daten d’inici del segle XX.

Salva el torrent de Sala-d’Heures o torrent de Vilalleons mitjançant la construcció d’un pont-aqüeducte.

El pont disposa de 9 arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1’30 m, i interior de 90 cm, i una llargada de 48 m.

Per l’interior del pont passa la canalització que porta aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits d’aigua que hi aigües avall, l’aigua es per les necessitats pròpies de la finca privada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador / Ramon Badia i Celia Peix

Edifici Jufré de Folgueroles (Osona)

L’edifici Jufré està situat en el carrer de l’Onze de Setembre, 9 amb cantonada amb el carrer de Puigjaner de Folgueroles.

És un edifici molt original, la construcció està inspirada en les formes orgàniques “gaudinianes”.

En les finestres, terrasses, balcons, coves… són de formes de geometria variable, estan complementades amb una variada  vegetació natural i artificial que entra i surt d’aquestes obertures.

La façana de ponent s’estructura a partir de tres grans columnes en forma d’arbre que s’allarguen fins a la coberta.

Al centre de l’estructura hi ha una cascada de vidre aïllada tèrmicament. Disposa de plaques solars i la recuperació de l’aigua de l’edifici.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de les Fontiques de L’Esquirol (Osona)

La Font de les Fontiques és molt fàcil d’accedir-hi, us recomano que ho feu a peu, cal que seguiu el camí del GR-151 direcció a Cantonigròs i a la Foradada, a l’inici de la pista de terra trobareu  diferents cartells, un d’ells de ferro, que us assenyala la Foradada i les Fontiques, seguireu tot passant per l’accés a masia del Campàs, seguiu uns 700 metres on veureu un cartell de ferro que ens queda a l’esquerra i que assenyala les Fontiques,  baixeu per un corriol que us portarà en directament a la Font de les Fontiques.

D’una paret rocosa i plena de molsa gracies a la humitat, hi ha un tub de ferro on surt l’aigua que cau a una pica no massa gran a nivell del terra i desguassa al torrent.

En cada costat de la Font disposeu de dos bancs de pedra per seure. Al fons circula la riera de les Gorgues.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font dels Barbers de Riudaura

Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Es troba a l’extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d’Osona i el Ripollès.

El terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d’Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d’altitud.

Una vegada estigueu a Riudaura, per visitar la Font dels Barbers, cal sortir a peu per un camí que trobareu al costat del centre cívic, a sota de l’església,

en la zona de jocs infantils gireu a la dreta direcció cap el riu.

El camí fa una davallada, deixareu el poble a l’esquena,

passareu el riu Riudaura per el pont, tot seguin senyals grogues

desprès d’una  pujada les senyals grogues derivant a l’esquerra, vosaltres cal que seguiu recte.

Al poc trobareu una cruïlla on per la dreta us portaria a can Pujol , seguiu per l’esquerra direcció cap el torrent,

així baixareu a la riera tot creuant per sota un filat, doncs no hi ha porta, una vegada al torrent veureu la Font dels Barbers.

Aquesta senzilla font, es una surgència que surt de dins de la muntanya,

no és d’un gran volum d’aigua.

Unes teules fan com de teulada del canaló d’aigua,

l’aigua cau al terra i es perd ajuntant-se amb la que passa pel torrent.

Es un lloc tranquil, humit, silenciós, que fa de bon estar sobre tot a l’estiu.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Grup de Defensa del Ter

Com cada divendres us presento dos articles !

Font de la Verge- Manlleu

Avui fem ull a una gent entusiasta i voluntària com són, El Grup de Defensa del Ter (GDT), i en la seva Web llegim :

“Va néixer l’any 1989 amb l’objectiu de recuperar la vida i l’entorn de la Conca del Ter.

A partir de l’interès pel riu i de la preocupació per totes les problemàtiques que hi fan referència, el GDT ha ampliat l’àmbit de la seva actuació a multitud de temes relacionats amb el medi ambient.

Actualment podem dir que el seu àmbit d’actuació territorial va més enllà de la Conca del Ter…”

——————————————–        —————————————-

Font de la Cadarnera de Manlleu

Cal dir que fan un control de la qualitat de l’aigua de totes les Fonts Naturals d’Osona i el Lluçanès i moltes activitats relacionades amb les Fonts, us passo l’enllaç :

https://www.gdter.org/category/fonts/

Font Alzina Bonica de Puig-Oriol

També, us passo l’enllaç on podreu veure les activitats que han estat portant a terme en els últims 11 anys :

https://www.gdter.org/

Font d’en Cristo de Borgonya

Des del Blog de Les Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes… els animem a continuar aquesta important tasca que porten a terme.!

 

 

Font de la informació: Grup de Defensa del Ter

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Les dues fonts de La Farga de Bebié

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Ermita de Sant Moi

La Farga de Bebié, és una colònia tèxtil centenària en ple declivi. Està compartida entre els municipis de Montesquiu i les Llosses, a cavall entre les comarques d’Osona i el Ripollès, i entre les províncies de Barcelona i Girona; per mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Farga_de_Bebi%C3%A9

Disposa d’un petita estació del Tren de Barcelona a Puigcerdà, a prop seu  hi ha dues antigues fonts d’us públic :

La Farga de Bebié, és un punt de partida de nombroses excursions, com anar a l’ermita de Sant Moí, els Bufadors, Castell de Montesquiu, ruta de les preses i canals, Santa Maria de Besora…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Llibre recomanat : L’aigua a la serra de Sobremunt

Fitxa Técnica :

Títol : L’aigua a la serra de Sobremunt

Autors: Antoni Cirera i Assumpta Vila

Col·leccions: La teva biblioteca

Editat : Centre d’Estudis Voltreganès

Any edició : 2019

Pagines : 124

ISBN : 978-84-9766-660-2.

Preu : 15 €.

Dades generals :

Acaba de publicar-se una guia dels punts d’aigua de la serra de Sobremunt.

Aquesta serra es troba al nord-oest de la comarca d’Osona, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el petit poble de Sobremunt, a la subcomarca del Lluçanès. El territori estudiat inclou també part dels termes municipals de les Masies de Voltregà i de Santa Cecília de Voltregà.

El llibre va ser presentat el passat  25 de maig de 2019 a Sant Hipòlit de Voltregà.

En total s’hi descriuen 44 punts d’aigua:

34 fonts, cinc pous, tres bassots, una deu i una mina.

El llibre es presenta en forma d’itinerari excursionista, i s’estructura en quatre rutes circulars: Llevant, Baga, Solei i Ponent.

Cada itinerari està molt ben detallat, amb croquis dibuixats a mà per no perdre’s i anar trobant les diferents fonts, pous, i altres.

Moltes d’aquestes fonts, més de trenta, han estat recuperades i restaurades per Josep Rabionet, Esteve Cirera, Antoni Cirera i altres afeccionats a les fonts i a la natura.

Sense aquesta intervenció, moltes d’aquestes fonts s’haurien perdut, ja que una font demana un manteniment regular, i moltes cases de pagès de l’entorn han deixat de ser habitades permanentment.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts, que registra i divulga unes fonts ben boniques, amb indicacions molt clares per accedir-hi. Felicitem els seus autors i a tota la colla de bones persones (començant per Josep Rabionet) que, amb la seva feina desinteressada, permeten la conservació d’aquest patrimoni humil però interessant de cultura popular.

 

 

Aportació d’aquesta informació és gràcies a :

Amadeu Pons i Serra

col·laborador dels Blogs Rasola.

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

 

Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Sant Pere de Valldeneu

Avui us presento dos articles com cada diumenge

La Ruta que us presento avui, és molt fàcil de realitzar i apte per a tothom i la podeu fer caminant , sense cap presa, es una ruta de poc mes de mitja hora d’anar i una altra de tornar al mateix punt de sortida, amb l’alternativa de poder seguir per altres itineraris que trobareu pel camí.Des de l’Estació de tren de Renfe en Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins deixar a la dreta la gran masia de Can Oller.Rodejareu la casa i el camí d’asfalt, acaba una vegada arribareu al bosc, en aquest punt fa una certa pujada.Trobareu varis cartells que us indicant el camí a seguir per anar a Sant Pere de Valldeneu. Aneu sempre seguin les indicacions i el camí ample i principal.Ara entre un bonic bosc, passareu per un pont sobre el Torrent de la Rectoria.Torna a fer una lleugera pujada fins un petit coll, on trobareu alternatives a la ruta que un presento.Des de lluny veureu la gran vall, es la Valldeneu al fons.Al poc ja estareu front de l’Església de Sant Pere de Valldeneu,En el seu costat, un cartell us informarà d’aquesta bellesa arquitectònica.També podeu consultar a blog Rasola de “ Terra, Aigua i Racons”, on podreu veure mes fotografies i dades de l’Església de Sant Pere de Valldeneu.Una vegada visitada aquest monument, podeu seguir l’itinerari continuant el camí que us pot portar al Tagamanent, al Figaro o La Garriga. Sense oblidar pujar per les cingleres i gaudir d’un vista impressionant del Montseny i part d’Osona.Si torneu pel mateix camí, a l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles, podeu desviar-vos, tot seguin les marques del GR ( blanques i vermelles) que passant de tornada per el gran forn de calç de cal Oller, de fet eren tres forns que estaven produint en el seu moment.Seguin el camí us passareu novament per can Oller i seguireu fins l’estació de tren, donant fi a la Ruta.

L’altre article d’avui està dedicat a la Font de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Llibre recomanat : GUIA RUTA DEL TER (+ 5 MAPES 1:75.000) – SEGUINT EL CURS DEL RIU

Fitxa Técnica :

Editorial: ALPINA, EDITORIAL

Any d’edició: 2009

Matèria : GUIES EXCURSIONISME/TREKKING

ISBN: 978-84-8090-338-7

EAN: 9788480903387

Pagines: 226

Enquadernació: GUIA + MAPES

Col·lecció: TRAVESSES / TRAVESIAS

Idioma:  CATALA

Preu : 24,99 €

Comentari sobre la Guia :

La Ruta del Ter és un itinerari senderista i cicloturístic senyalitzat, que ressegueix el curs del riu Ter, de 208 km de longitud, des del seu naixement als Pirineus fins a la seva desembocadura a la Mediterrània. La ruta que travessa cinc comarques de Catalunya (Ripollès, Osona, Gironès, Selva i Baix Empordà), us convida a recórrer el riu amb tots els sentits i a descobrir un territori d’una gran bellesa paisatgística i amb un ric patrimoni històric, cultural i natural.

La guia inclou:

-Ruta senderista: Fitxes tècniques, perfils i descripció de les etapes.

-Ruta cicloturística: Fitxes tècniques, perfils, descripció de les etapes i llibre de ruta.

-Rutes temàtiques: Ruta del patrimoni -cultural fluvial, patrimoni natural, inundacions històriques i literària.

-Descripció dels pobles per on passa la ruta

-Mapes: 5 mapes a escala 1:75.000

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Ruta del riu Ter, des del seu naixement fins on desemboca a la mediterrània

Avui us invito a fer un recorregut a traves de fotografies per conèixer una mica mes una ruta que en molts trams, podeu fer ho a peu, en BTT, o qualsevol vehicle que disposeu, La Ruta del Ter des del naixement fins on desemboca a la mediterràniaEl riu Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d’altitud, al peu d’un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l’Estartit, amb un total d’un recorregut de 208 quilòmetres.

Aigabarreig del Riu Freser i Ter

Durant el seu recorregut  passa per 44 poblacions, que us detallo :

Setcases – Vilallonga de Ter – Llanars – Camprodon – La Ral – Sant Pau de Segúries – Sant Joan de les Abadesses – Ripoll – Montesquiu – Sant Quirze de Besora – Orís – Borgonya – Torelló – Masies de Voltregà- La Gleva – Manlleu – Masies de Roda-  Roda de Ter – Vilanova de Sau – Susqueda – Osor – La Cellera de Ter – Anglès – Sant Julià del Llor i Bonmatí – Bescanó – Sant Gregori – Salt – Girona – Sarrià de Ter – Sant Julià de Ramis – Medinyà – Celrà – Bordils – Cervià de Ter – Sant Joan de Mollet – Flaçà – Sant Jordi Desvalls – Colomers – Jafre – Verges – Ultramort – Ullà – Torroella de Montgrí i L’Estartit.

Des del seu jove inici s’ha construït, petites o important centrals elèctriques per afavorir als pobles i poblacions de la zona, algunes ja no estant en funcionament.Moltes fabriques o colònies van edificar-se gràcies a l’aprofitament del riu Ter, especialment dedicades al paper i sobre tot al teixit, les primeres van ser abans del segle XX, i moltes van tancar cap el 80 i 90 del segle passat, algunes s’han reconvertit a altres tipus d’indústria.Per axó, és un riu amb moltes rescloses i saltants, mes que per regatge dels camps, es van construir per derivar l’aigua d’aquet riu, a les fabriques i colònies, a traves de les canals d’entrada a la factoria i les de la sortida que tornen l’aigua al riu.Hi ha molt llocs que us encantarà el paisatge i la natura en general visitant-la a qualsevol època de l’any, passareu per fonts, pous, cal destacar les de Torelló i Manlleu.

Font Enamorats – Manlleu

zones amb meandres que fa el riu i coneixereu una varietat d’arbres i vegetació que component el Bosc de ribera.En cara podeu trobar antics safareixos que utilitzaven l’aigua del riu Ter per rentar-hi la roba, com els de Ripoll i Manlleu.El riu Ter, també, unes de les construccions importants son els Pantans, com els mes important com tots sabeu son el de Sau i el de Susqueda, que donen energia elèctrica i aigua de boca, una vegada tractada.Quan passa per Girona i poble propers l’aigua del riu Ter es utilitza molt per els camps de conreu fins la seva desembocadura a traves de canals i recs.Acaba el seu recorregut en la desembocadura a la mediterrània, en el lloc conegut com Gola del Ter, a prop de l’Estartit.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter

I a :

http://xarxanet.org/ambiental/noticies/descobreix-la-ruta-del-ter-0

Sigueu respectuosos per on passeu i seguiu les indicacions que trobeu a la llarg del La Ruta del riu Ter.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia, Dolors Salvador  i Ramon Solé