Per les Vacances de Nadal : Les Fonts d’Estopanyà a Osca

Estopanyà  és una vila i municipi de la Ribagorça. Està situat a la conca del riu Guart, afluent del Noguera Ribagorçana. El municipi està format per tres nuclis de població: Estopanyà, Saganta i Casserres del Castell.

cartell de les font , basses,estanys d’Estopanyà

Us passo diferents fonts que te a les rodalies de la població :

  • la “Fontrodona” Es una de las surgències d’un gran aqüífer , l’aigua s’aprofita per regar horts a la llarg del barranc de “la Reguera”.
  • La Font i el Safareig
  • Font de Aumuga i Bassa
  • Font del Francell
  • Font de la Roca o de l’Olla

    Seca

  • Font del Boix

    Seca

Amb aigua

Si feu Vacances pel Nadal o Final d’any, i feu un viatge per Osca, pareu a Estopanyà, us agradarà !

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola.

Avui, les Fonts del Municipi de Graus d’Osca

Aquesta setmana està dedicada a les Fonts, avui amb dos articles, per tant, no farem els dos articles dedicats a Arbres com es habitual cada dissabte.

Sortim fora de Catalunya i us porto a conèixer algunes de les fonts mes característiques del municipi de Graus d’Osca (Huesca).Graus és un poble de la Comunitat autònoma de l’Aragó, a la província d’Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència del riu Éssera i Isàvena.Us passo algunes de les fonts i deus d’aigua mes destacades :

 Font Predicadera – Basilica de Virgen de la PeñaManantial – Basilica de Virgen de la PeñaBassa – Basilica de Virgen de la PeñaPou – Basilica de Virgen de la PeñaFonts de RegrustanFont Vella i SafareigFont nova – Poliesportiu

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

(Fotografies del Fons Rasola- any 2000)

Per vacances podeu visitar : La Font de la Peña, la Planta Embotelladora i el Balneari de Vilas del Turbón (Osca)

Turbón es un massís muntanyós de 2.492 metres d’altitud. El naixement del Manantial o Font de la Verge de Turbón, esta a 1.976, surt una aigua de gran qualitat  (7.2 ph.) a una temperatura constant de 9 graus centígrads  i amb una densitat  a 15 graus de 1.0002.Ja a principis del segle passat donat la fama que tenien aquestes aigües per la seva qualitat, acudien gent tant d’Espanya com de França i d’altres llocs d’Europa.Els malalts de ronyo i de fetge anaven a prendre les aigües de “la Fuente de la Virgen de Peña”; era un verdader repta i fe, l’ anar per uns camins que tenien de fer a peu o amb cavalls durant mes de quatre hores fins arribar a la Font, tot pujant fins els 1.976 metres d’altura.El manantial “la Fuente de la Virgen de Peña”, esta situat sobre de l’antiga embotelladora. dins d’un recinte en forma de capella quadrada, la imatge de la Verge al fons i a la paret, i a sota la font on el segle passat és servia directament l’aigua a la gent que hi anava.La nova planta embotelladora esta a un nivell mes baix entre la vella, el balneari, un lloc amb historia :

Poques cases formen aquest petit poble del Pirineu d’Aragó.Us passo unes dades  destacables de l’embotelladora d’aigua, Vilas del Turbón :

“ En 1988 se instala una moderna planta embotelladora con una capacidad de producción de 150.000 botellas diarias, incorporando las últimas tecnologías al proceso de envasado tanto en el control de calidad como en el sistema de filtrado. En su elaboración se utiliza un sistema de calefacción por uso de cáscaras de almendra, ya que se ha abandonado el uso del gasoil.

Antiga plantà a finals del segle XX

Antiga plantà a finals del segle XX

Este agua, clasificada como mineral natural y declarada minero-medicinal, se presenta en botellas de vidrio retornable, con capacidad de un litro, medio litro y cuarto de litro, tipo torpedo.”En l’any 2010 es va presentar la crisis en l’embotelladora d’aigua, Vilas del Turbón, us passo un article d’aquella època :

http://www.pirineodigital.com/noticia.php?idnot=247Tres anys desprès, és va quedar l’empresa la Marca Coca Cola, per tirar en davant amb la producció d’aquesta excel·lent aigua de Viles de Turbón.

 Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Per vacances podeu visitar : L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font a Benabarre (Osca)

L’Ermita de Sant Medardo i la seva Font, estan situades  a prop de Benabarre (Osca) , en un paratge natural que és molt freqüentat per la gent de les rodalies, a condicionat com una àrea d’estada.És un Ermitatge de planta octogonal amb uns arcs de mitja punta i sobre columnes, cobert  amb un capitell en forma de teulada amb llosetes de pissarra.A dins i al centre de l’ermita hi ha un pou amb abundant aigua que surt a l’exterior  per las boques de dos caps de bou de bronze, hi ha la inscripció de 1865.L’aigua cau a dos petites piques comunicades entre si. I desprès va a parar a una basseta no massa gran, per que la gent pugui rentar-se els peus per guarir d’alguna malaltia.Us passo la Llegenda de San Medardo i la Font :

Leyenda de San Medardo

“ En un breviario antiquísimo de la Iglesia Mayor de Benabarre, consta que las reliquias de San Medardo fueron dejadas por el emperador Carlomagno. Parece ser que en alguna retirada fueron escondidas bajo tierra en un lugar del valle de Linares para evitar que fueran profanadas por la “impiedad” de los bárbaros y la posterior ocupación del país por los árabes.Cerca del valle de Linares había una masía, llamada entonces “de Pudiola” (actualmente Mas de San Vicente, por haberse hospedado en ella San Vicente Ferrer en sus correrías apostólicas entre los años 1350-1419). Desde aquella masía “de Pudiola”, acudía todos los días un buey que, cuando le quitaban el yugo y lo dejaban suelto después de trabajar, se llegaba al valle de Linares a escarbar en un lugar concreto. Intrigados por el comportamiento de la bestia, sus dueños decidieron terminar lo que el bovino no acababa, hallando una arqueta de madera que contenía los restos de San Medardo.Sin tocarla, avisaron a los monjes de San Benito que vivían en el convento de Linares, cerca del lugar. Los monjes trasladaron la arqueta al santuario de Santa María de Linares, mientras que en el lugar del encuentro apareció un hermoso manantial. A la vista de tal prodigio, se nombró a San Medardo patrón del pueblo.En el lugar donde se encontraron las reliquias se construyó la actual ermita con una artística verja rodeando el mismo manantial.

Dicho manantial se conserva dentro de la ermita y su caudal sale al exterior por las bocas de dos cabezas de buey de bronce.”A banda de la Llegenda,  hi ha gent de la zona que atribueix el caràcter miraculós de qui toques el pany de l’ermita, podrà recuperar la fertilitat perduda.

Si per Vacances esteu per Osca, no deixeu d’anar-hi !

Text, recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé