L’òpera La dona d’aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, altrament conegut com a teatre de Catalunya, que es trobava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. La lletra havia corregut a càrrec de Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, 1883 – 1955), que la va escriure a l’any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderròs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d’elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edició impresa d’aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.
L’obra s’emmarca dins el corrent modernista predominant de l’època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d’aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l’ideal en contraposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l’autor. 
Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderròs,Dintre la llar, Fora l’era i Retorn al gorg.
De la música se’n va encarregar Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, 1875 – Barcelona, 1961), que va participar en algunes obres escèniques com La dona d’aigua, però que, sobretot, va compondre sardanes i obres corals. L’escenografia va ser tasca d’en Domènec Soler i Gili (Sabadell, 1871 – 1952), que com a escenògraf arribà a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura.
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé
