Parc d’El Masnou, oblidat per part de tots

Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.

En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.

Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…

Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.

A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.

Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Grípia de Terrassa

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa, teniu el Bus L-3 que us porta, allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars,des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral i seients a l’ombra d’aquests, al mig veureu una singular figuera.Ara, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.Es una font a un costat de tota una estructura,

nur i seient

l’aigua surt  per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica d’obra que queda per sota del nivell del sòli segueix per una canal oberta que la canalitza fins els horts que hi ha més avall, aprofitant-la per regar.Actualment , casi no hi ha horts, perquè l’ajuntament els a limitat per ser horts il·legals, en terrenys lliures i forestals i que forment un parc perifèric de Terrassa dins de la seva Anella Verda.Era una font molt freqüentada per la gent que amb garrafes recollia l’aigua,ara ja no és així… un cartell posa  que l’aigua no es apte pel seu consum.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners de la Font del Mig d’Argentona

Avui com cada dissabte us presento dos articlesEls Plataners forment part de la Font del Mig, es coneixia antigament per la Font Ballot d’Argentona. està situada al final de l’avinguda de Burriac, és un carrer sense sortida.Aquest paratge esta parcialment tancat per una balla de metall, a l’entrar en el recinte, hi ha tres magnífics plataners a la dreta.A la primavera- estiu, axo comporta que quant tenen fulles els Plataners, es gaudeixi d’una bona ombra i frescor; disposa d’unes taules i bancs de fusta per fer un àpat o descansar una estona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Un desmai enganyós, situat a la Font del Roser de Campdevànol

Avui com cada dissabte un passo dos articles sobre els Arbres

Quan vaig anar a fer les fotos de la Font del Roser de Campdevànol, de lluny vaig quedar-me encantat,  per veure on estava situada la font, es a sota de l’ombra d’un magnífic Desmai… al costat del riu.Però la realitat va ser una altra…, aquest magnífic exemplar, estava format per a tres desmais, a vegades des d’on es mira pot canviar en la realitat.Va ser una bona innocentada !; no obstant, es un lloc molt bonit , bucòlic, i fresc a l’estiu, i amb una font molt abundant d’aigua tot l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners del jardí del teatre Grec de Barcelona

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Aquests 3 gran Plataners estan situats en un costat del camí d’unió del Jardí del Teatre Grec i el Jardí de Laribal, on esta la Font del Gat.Aquest lloc marcat per aquests tres grans, plataners amb branques allargades cap el cel, forma una plaça acollidora, amb bancs,Que els plataners donant, hi ha ombra i frescor a l’estiu, i al no tenir fulles a l’hivern, deixa entrar els rajos del sol, lloc ideal per llegir un llibre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sense entranyes, que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,

al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

 

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;

sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

 

Autor : Joan Alcover

Si voleu saber d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Alcover_i_Maspons

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els 3 Plataners excepcionals del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 3ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En la seva part de davant  i en el canto esquerd d’aquesta finca, hi ha els 3 Plataners excepcionals.Diem la paraula excepcional, donat que tenen un tronc molt desarrollat i les branques molt allargades que sembla que toquin el cel,casi diríem, que mai s’ha portat mai la seva poda.A l’estiu donant ombra i frescor i mes que estan situats en un angle d’aquesta finca que sempre ha gaudit de molta ombra i humitat,situats per sota del turonet que esta emplaçada la Casa- Castell dels Corbera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de les Aigües de Montcada i Reixac

Com cada diumenge us presento dos articles

El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada  i  al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Lledoner del Parc del Lledoner de Granollers

Com cada dissabte , avui us presento dos articles sobre Arbres

Aquest últims dies us he presentat diferents aspectes del Parc de Lledoner de Granollers, us queda per conèixer un magnífic Lledoner, esta en una zona solitari d’altres arbres, situat en la part mes al sud del Parc.Es un Lledoner no massa gran, però amb un brancatge molt espès i abundant.Forma una bona ombra a l’estiu, per axó disposa de dos seients de fusta sota seu.També, al seu costat hi ha un tobogan i una font d’aigua de xarxa pública.A l’altra costat del camí trobareu unes taules amb seients per fer un àpat o llegir un llibre una estona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés

Cada diumenge hi ha dos articles !

Com en altres municipis de Catalunya, s’han construït alternatives pel pas de gent que vagi a peu o amb bicicleta amb seguretat viat.És el cas del Pas Peatonal de Seguretat entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles.Es un lloc que freqüentment, anava la gent a peu per accedir als dos municipis per la vorera de la carretera amb el perill corresponent d’un accident.Es un tros relativament curt, donat que fins a la sortida del dos municipis hi ha acera, però, en el tros que uneix els dos municipis no era així.Hi ha un servei regular d’autobús, però la gent també s’estimava caminar al no tenir presa.Fa un temps es va decidir fer o adaptar un camí, ample per anar-hi a peu o amb bicicleta.Aquest Itinerari, que esta paral·lel a la carretera que uneix als dos municipis, i se ha convertit en un lloc de passeig, podem trobar algun banc de fusta amb paperera en una raconada al sol o a l’ombra.També s’ha aprofitat el pont antic existent per travessar la riera.En definitiva, s’han complert l’objectiu principal de donar seguretat al vianants i ciclistes i fer un lloc fàcil de passejada amb un itinerari amb la unió entre Santa Maria de Martorelles a Martorelles i/o al inrevés.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé