Avui destaquem : Les Fonts de Sant Roc d’Olot

Del centre d’Olot, podeu anar fent un passeig tot passant pel costat del riu Fluvià, us aproximareu a un Passeig de vells i centenaris plataners, entrareu al Parc de Les Fonts de Sant Roc, en trobareu 4 de fonts.

La principal i mes popular de les fonts de Sant Roc es la situada al final del passeig  proper a la zona dels Tussols, al començament de la Ruta del Carrilet.

Des d’antic, molta gent hi  ha recollir aigua i a passar el dia.

Forma un monument de 6 metres d’alçada i adossada a la paret,  amb una teulada, a mitja altura hi ha una moderna imatge de Sant Roc  feta de rajoles, al damunt l’escut d’Olot,

l’aigua surt de la paret on hi ha dibuixat com una estrella per  dos tubs, cau a una gran pica rectangular, l’aigua sobrant per un caneló per sota terra desaigua al riu Fluvià.

Una segona Font de Sant Roc, aquesta seria la primera seguint el passeig, actualment és seca i cauria  en una pica rodona de pedra.

Propera a l’anterior, hi ha una tercera Font de Sant Roc, de la paret surten dos tubs metàl·lics per on raja l’aigua i cau en una pica rectangular de pedra.

Per últim, la quarta Font de Sant Roc  està al final del passeig, és la mes llunyana de totes, aquesta casi mai surt aigua, i cauria en una pica rectangular de pedra.

Lloc fresc a l’estiu gracies de l’ombra dels arbres allí situats, disposa de molts e seients per tot el passeig.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font i la canal del Molí de Collell d’Olot

Per anar aquesta antic Pont del Moli de Collell i poc conegut, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts… arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí, ara travesseu  el riu Fluvià per una passera, gireu a la dreta i arribareu en una estona al Molí de Collell.

Tot mirant la casa podreu veure a la dreta una obra de color blanc,

si us apropeu, veureu que es una font, amb tub de ferro i una pica quadrada.

Vigileu que el terreny esta inestable i ple de vegetació i podríeu caure.

Mes al costat esquerd hi ha la canal de sortida del Molí de Collell i el seu rec a cell obert, que anava a desembocar les aigües al riu Fluvià.

Cal dir que tot actualment esta sec, font i canal. I recordeu que us vaig fer un article d’una segona Font del Collell, que esta situada un cop passat l’edifici del Molí, a la dreta.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del Pessebre d’Olot

Es coneix com la Font del Pessebre, a una deu d’aigua que sorgeix arran del terra, tot fent una reguerot, quan a plogut molt.

Esta situada darrera de ca la Guidet a tocar a ca la Xatona, al paratge de La Moixina, on hi ha una arbreda coneguda com el bosquet del Pessebre.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

La Resclosa de Sant Roc d’Olot

La Resclosa de Sant Roc, es una de les mes destacades i conegudes en la Garrotxa, el seu riu es el Fluvià,

es el punt d’unió de un lloc de que te molts atractiu a banda de la pròpia construcció de la Resclosa.

Per un costat l’aigua del Fluvià es recollida i derivada per la canal l’antic Molí de Sant Roc.

Situats molt a prop seu, hi ha el pont de Sant Roc i les Fonts de Sant Roc.

Us passo fotografies antigues  d’aquesta Resclosa :

 

Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola – Fotografies actuals : Dora Salvador

Arbres – El conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot

Com a cada dissabte us presento dos articles

Podríem de qualificar de bicentenaris la majoria del conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot.

Fa mes de cent anys en rere i fins als nostres dies… ha sigut un lloc per poder fer un passeig, proper al centre de la ciutat d’Olot.

No sols per tenir aquest impressionants plataner de gruix i alçada, sino per tindre Les Fonts de Sant Roc com a punt important, per anar a recollir i beure les seves aigües,

sino també, per gaudir de pau, silenci , sol a l’hivern i una ombra a l’estiu.

En aquest passeig, ple de magnífics plataners, tenim seients, papereres, i vent il·luminat per la nit.

Tot passejant per la riba dreta del riu Fluvià, podem contemplar-ho, així com el seu pont, resclosa i molí.

Els plataners presentat en el seu conjunt una aspecte sa i que un creu que podran seguir presents sumant moltes dècades mes…

Si esteu per la ciutat d’Olot, no dubteu d’anar a passar una estona a l’ombra del plataners del passeig de Sant Roc.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font i Oratori de Bellvespre d’Olot

Aquesta Font i Oratori de Bellvespre esta al tocar de la carretera GIV-5241, que us portaria a Batet de la Serra, a 200 de la carretera de Santa Pau, on hi ha l’entrada a la finca al Mas Bellvespre.

De fet es un Oratori que van afegir-hi la font, i sembla de dues èpoques  diferents, l’estructura on esta la capelleta amb un sant  que no sembla que sigui l’original, està protegit amb una reixa i coronada per una creu de ferro,

la segona època, seria la resta de la columna, on es troba la font.

L’aixeta es un conjunt antic i artesanal de ferro amb cap d’animal o drac, i per treure l’aigua hi ha que premé un polsador, disposa d’una gran pica rectangular de pedra.

Al costat de l’Oratori i Font  de Bellvespre disposa d’una taula rodona amb seients de pedra, a l’altra costat un pedrís per seure.

Darrera podem observar un antic canal pel rec.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font can Plana d’Olot

Avui com cada diumenge  us presento dos articles

Per arribar a la Font de can Plana,  cal que us desplaceu fins el carrer del Rosselló de la Canya d’Olot, allí passareu per l’entrada de l’empresa Recuperacions Solé en la Carretera Vella de la Canya, 10, quan arribeu a un transformador elèctric cal girar i anar per una pista per darrera de l’industria,el deixareu als pocs metres per un camí a la dreta, per baixar al riu Fluvià, on creuareu per un pont, veureu a l’esquerra Cal Xai- Can Gori, seguireu el camí que va vorejant la llera del riu.Es un lloc amb un entorn encisador amb una vegetació verda tot l’any,  lloc fresc i humit.Veureu un grup de plataners, esteu arribant al paratge de la Font de can Planes.Us cridarà l’atenció que entre els plataners i el riu Fluvià, hi ha un mur semi circular, on hi ha aigua que a l’estiu es  aprofitada per fer un bany.De fet esteu en la Font de Can Planes, surt aigua per diferents escletxes i per un tub, per formar aquesta banyera.Aquest lloc, disposa de varies taules i seients de fusta per fer un àpat i/o descansar.El riu fa un saltant d’aigua formant un petit grog natural proper al pont que us he indicat anteriorment.Us recomano que deixeu el vostre vehicle en la zona industrial, i feu el recorregut a peu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Cristòfol d’Olot

Avui us presento dos articles

Tal com podem veure en les fotografies , no te res destacable aquesta font, situada en un angle que formen dos cases en el carrer Sant Cristòbal d’Olot, al costat del numero 15; es relativament nova, moderna i senzilla, és un pedestal de ferro amb aixeta polsador i al costat d’un seient de pedra antic.No obstant, avui en dia ocupa el lloc on l’any 1914, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un projecta per la construcció de varies fonts públiques per a millorar el subministrament d’aigua als veïns dels barri antic, com el carrer de Girona, dels Sastres, de Sant Esteve, de Sant Bernat i el que ens referim avui, al carrer de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Teula d’Olot

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles 

Per anar a la Font de la Teula , cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell

seguiu  i deixeu un senderó a la dreta que us portaria a la Font del Molí de Collell que ja us vaig fer un article,

si hi es, trobareu un gruixut  arbre que us barra el pas i que teniu de passa per sota…

A la estona sortireu fora del bosc, on en un arbre veureu un cartell orientatiu per anar a la Font de la Teula,

A partir d’aquí cal tenir cura de no equivocar-se de camí, hi ha que intuir-lo i de nou entrareu a un bosc,

Entre la vegetació veureu signes d’aigua

i la Font de la Teula,

i cal baixar per un sender fins on està aquesta font,

sempre hi ha molta aigua,

surt per un gran tub adossat a una cisterna.

L’aigua cau lliurament al terra, no disposa de pica.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Castanys d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Castanys, també és coneguda com La Font del Parc Nou, es situada  en el marc del jardí botànic de flora autòctona del Parc Nou d’Olot.És situada dins el Parc Nou, sota l’antiga Torre Castanys d’aquí rep el nom i ara reconvertida en museu dels Volcans, Te diferents punts d’accés al Parc.Queda sota el marge on s’hi ubica la casa per la seva façana nord, que cal baixar unes escales, la Font  està adossada a la paret o mur, a un cert nivell mes baix, per tant cal baixar uns esglaons.Disposa de nou brocs de ferro, actualment no raja aigua. Damunt dels brocs hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa municipal d’Olot,l’aigua sobrant va a una allargada pica de pedra, front la font hi ha una taula rodona i banc.Sobre la font i en l’angle que forma la paret, hi ha dues antigues portes de fusta que donen accés a la cisterna de captació.Es un dels Parcs mes bonics per la vegetació que conté, considerat com a d’interès Botànic.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador