Avui coneixerem : La Font i Oratori de Bellvespre d’Olot

Aquesta Font i Oratori de Bellvespre esta al tocar de la carretera GIV-5241, que us portaria a Batet de la Serra, a 200 de la carretera de Santa Pau, on hi ha l’entrada a la finca al Mas Bellvespre.

De fet es un Oratori que van afegir-hi la font, i sembla de dues èpoques  diferents, l’estructura on esta la capelleta amb un sant  que no sembla que sigui l’original, està protegit amb una reixa i coronada per una creu de ferro,

la segona època, seria la resta de la columna, on es troba la font.

L’aixeta es un conjunt antic i artesanal de ferro amb cap d’animal o drac, i per treure l’aigua hi ha que premé un polsador, disposa d’una gran pica rectangular de pedra.

Al costat de l’Oratori i Font  de Bellvespre disposa d’una taula rodona amb seients de pedra, a l’altra costat un pedrís per seure.

Darrera podem observar un antic canal pel rec.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font can Plana d’Olot

Avui com cada diumenge  us presento dos articles

Per arribar a la Font de can Plana,  cal que us desplaceu fins el carrer del Rosselló de la Canya d’Olot, allí passareu per l’entrada de l’empresa Recuperacions Solé en la Carretera Vella de la Canya, 10, quan arribeu a un transformador elèctric cal girar i anar per una pista per darrera de l’industria,el deixareu als pocs metres per un camí a la dreta, per baixar al riu Fluvià, on creuareu per un pont, veureu a l’esquerra Cal Xai- Can Gori, seguireu el camí que va vorejant la llera del riu.Es un lloc amb un entorn encisador amb una vegetació verda tot l’any,  lloc fresc i humit.Veureu un grup de plataners, esteu arribant al paratge de la Font de can Planes.Us cridarà l’atenció que entre els plataners i el riu Fluvià, hi ha un mur semi circular, on hi ha aigua que a l’estiu es  aprofitada per fer un bany.De fet esteu en la Font de Can Planes, surt aigua per diferents escletxes i per un tub, per formar aquesta banyera.Aquest lloc, disposa de varies taules i seients de fusta per fer un àpat i/o descansar.El riu fa un saltant d’aigua formant un petit grog natural proper al pont que us he indicat anteriorment.Us recomano que deixeu el vostre vehicle en la zona industrial, i feu el recorregut a peu.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del carrer de Sant Cristòfol d’Olot

Avui us presento dos articles

Tal com podem veure en les fotografies , no te res destacable aquesta font, situada en un angle que formen dos cases en el carrer Sant Cristòbal d’Olot, al costat del numero 15; es relativament nova, moderna i senzilla, és un pedestal de ferro amb aixeta polsador i al costat d’un seient de pedra antic.No obstant, avui en dia ocupa el lloc on l’any 1914, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un projecta per la construcció de varies fonts públiques per a millorar el subministrament d’aigua als veïns dels barri antic, com el carrer de Girona, dels Sastres, de Sant Esteve, de Sant Bernat i el que ens referim avui, al carrer de Sant Cristòfol.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Teula d’Olot

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles 

Per anar a la Font de la Teula , cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts…

arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot,

seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

seguiu l’ample camí

ara travesseu  el riu Fluvià per una passera

i trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell

seguiu  i deixeu un senderó a la dreta que us portaria a la Font del Molí de Collell que ja us vaig fer un article,

si hi es, trobareu un gruixut  arbre que us barra el pas i que teniu de passa per sota…

A la estona sortireu fora del bosc, on en un arbre veureu un cartell orientatiu per anar a la Font de la Teula,

A partir d’aquí cal tenir cura de no equivocar-se de camí, hi ha que intuir-lo i de nou entrareu a un bosc,

Entre la vegetació veureu signes d’aigua

i la Font de la Teula,

i cal baixar per un sender fins on està aquesta font,

sempre hi ha molta aigua,

surt per un gran tub adossat a una cisterna.

L’aigua cau lliurament al terra, no disposa de pica.

 

Text : Ramon Solé i Dora Salvador – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Castanys d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Castanys, també és coneguda com La Font del Parc Nou, es situada  en el marc del jardí botànic de flora autòctona del Parc Nou d’Olot.És situada dins el Parc Nou, sota l’antiga Torre Castanys d’aquí rep el nom i ara reconvertida en museu dels Volcans, Te diferents punts d’accés al Parc.Queda sota el marge on s’hi ubica la casa per la seva façana nord, que cal baixar unes escales, la Font  està adossada a la paret o mur, a un cert nivell mes baix, per tant cal baixar uns esglaons.Disposa de nou brocs de ferro, actualment no raja aigua. Damunt dels brocs hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa municipal d’Olot,l’aigua sobrant va a una allargada pica de pedra, front la font hi ha una taula rodona i banc.Sobre la font i en l’angle que forma la paret, hi ha dues antigues portes de fusta que donen accés a la cisterna de captació.Es un dels Parcs mes bonics per la vegetació que conté, considerat com a d’interès Botànic.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o El Parer d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.

Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,

a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.

La Font, és situada en un costat interior del mur,

es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,

en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.

La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.

Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent  de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront  de  la  Moixina.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Molí del Collell d’Olot

Avui us presento dos articles

Fotografia : Generalitat de Catalunya

El Molí del Collell esta situat al costat del riu Fluvià, s’arriba fàcilment des d’Olot, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts, arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

us caldrà que travesseu  el riu Fluvià per una passera i acte seguit trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell.

És un Molí de planta rectangular -amb afegits posteriors-, i teulat, que era a dues aigües, sostingut per bigues de fusta i llates.

Disposa de baixos, on es trobava el molí, el primer pis, que era l’habitatge, i el segon pis, amb tres grans arcades a la façana que feia com a graner i golfes.

Actualment, el molí del Collell es troba abandonat des de fa uns vint  anys, i ha calgut tapiar les portes i finestres., per evitar que la gent hi entri.

Són remarcables les tres llindes que donen notícia de les diferents reformes que es feren al molí :

  • A la porta de l’antic molí hi diu “AVEMARIA / JOAN COLEL [ornament] 1784 [ornament] ME FECIT”.
  • Al balcó del primer pis s’hi pot llegir “17 † 84”.
  • A la finestra de l’antic molí hi ha la inscripció “16 IHS 89”.

A l’exterior, si ens fitxem, entre la vegetació podem distingir per on sortia l’aigua un cop utilitzada

i el rec, que tornava l’aigua al riu Fluvià.

La conca del riu Fluvià van ser les més afectades per l’aiguat del mes d’octubre de1940, tota la família que vivia en el Molí del Collell d’Olot van morir pel desbordament del riu.El Molí del Collell és una obra d’Olot  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de can Coromina d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

Mas Corominola és una masia d’Olot, també, se la coneix com Masia Coromina,

situada al costat de la carretera de el Trial, una desviació hi porta directa al mas.

La Font, està situada en un bosquet proper a la casa on hi ha un camí secundari que hi porta.

És com una estructura d’obra quadrada amb una gran portella de fusta vella al centre, esta tancada, ens recorda a un pou…

Al seu costat hi ha una antiga pica rectangular de pedra, tota plena de terra i fullaraca.

No hi ha signes que tingui aigua.

La Font, es troba ombrejada per arbres per les seves rodalies.

A poca distancia ens crida l’atenció un forat malt tancat per una balla o enreixat de fusta…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de l’ànec d’Olot

Avui diumenge us presento dos articles

En el Barri de Sant Roc, hi ha la plaça de l’ànec, on disposa de la seva particular font.

Aquesta plaça, no és massa gran i està enjardinada, situada entre els carrers de Rocamora, Sant Feliu i Málaga.

La Font, es quadrada, amb una aixeta de polsador en cada banda, on l’aigua de xarxa pública cau a la respectiva pica, de munt  seu hi ha una figura d’un nen jugant amb un ànec.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Basses d’en Broc i Aiguamolls de la Déu Vella d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Les basses d’en Broc i els aiguamoixos de la Déu Vella a Olot, són, respectivament, unes basses naturals i uns herbassars humits situats un al costat de l’altre, als afores de la població d’Olot, a prop del paratge de La Moixina.

Es coneixen referències que aquest espai, a començaments del segle XX, ocupava més de 20 hectàrees de superfície.

Us passo dades destacades :

  • L’any 1986 es restauraren els prats i aiguamoixos de la Déu Vella com a zona humida.
  • L’any 1991 es referen les basses d’en Broc.
  • Actualment formen part del Catàleg d’Espais d’Interès Preferent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Cal destacar, que el règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment. La inundació és permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell. Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.

La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua. De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, etc.

La vegetació forestal de ribera està constituïda per àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), tells de fulla petita (Tilia cordata), vimeteres (Salix fragilis.), etc. Igualment, cal fer especial esment de la roureda de roure pènol , que envolta l’espai i que constitueix una de les escasses localitats catalanes on aquesta comunitat apareix.

El mateix Parc natural ha realitzat tasques de reforestació d’aquesta espècie als voltants de les basses d’en Broc i en els herbassars de la Déu Vella.

Els impactes sobre aquest espai són la manca de cabal circulant als recs que alimenten la zona humida, l’eutrofització d’origen agroramader, la presència d’espècies de peixos exòtics com la carpa (Cyprinus carpio), que afavoreixen la resuspensió dels sediments i poden fer perillar la vegetació de macròfits, o l’elevada presència humana. Malgrat aquests impactes, no es considera que perilli la conservació d’aquest espai degut a l’interès del Parc Natural en la recuperació de les zones humides del domini de la roureda de roure pènol.

L’Espai es troba inclòs al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, forma part de l’espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5120004 “Zona Volcànica de la Garrotxa”.

 

Recull de dades : Fitxa – Inventari de Zones Humides de Catalunya.  Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador