Avui destaquem : Font de la Canova d’Olot

Per anar a la Font de La Canova, us cal que aneu des d’Olot per la carretera que porta a la riera de Riudaura amb la cruïlla de la carretera de la Pinya,on trobareu l’antic Hostal de La Corda.A prop i a l’altre costat de la carretera en un reco molt bonic per la diversitat d’arbres, trobareu la Font de La Canova.Es una font del tipus de cisterna, no és recomanable l’ús de boca de la seva aigua.Axó si, podeu gaudir d’una estona en els bancs i taules i fer un àpat.L’entorn és tranquil , agradable d’estar i descansar amb un bon llibre per llegiri a la vegada escoltar el cant d’algun ocell que hi ha en aquesta zona

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Gruta d’Olot

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Per anar a la Font de la Gruta d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des d’aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, baixeu al riu Fluvià per un camí de terra.Arribareu a un gual o pont,  a un costat i a peu de paret de la muntanya, trobareu la Font de la Gruta.Font molt coneguda i visitada per la gent tot fent un passeig des d’Olot.El petit tub d’aquesta font, esta com be diu el seu nom, dins d’una no massa gran gruta,de fet es deuria perforar en aquest indret fins trobar la deu d’aigua, fent una cavitat en forma de petita cova o gruta.Actualment raja poc, dins esta molt mullat i enfangat de terra…En cada costat de la Gruta i ha un llarg bancal de pedra.Com veiem en la postal antiga, de fa cent anys en rere, era una font ven urbanitzada.En l’actualitat , caldria millorar els seients de pedra, treien la terra depositada i les herbes.A l’estar a la riba del riu Fluvià, i amb un entorn natural, fa de la  Font de la Gruta d’agradable estada.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

La Font de la Salut d’Olot, com era fa 100 anys en rere

La Font de la Salut d’Olot, us la vaig presentar el dia 21 d’Octubre d’aquest any, tal es actualment i com arribar-hi.Situada al costat del torrent i per sota de nivell de l’ermita de la Salut, tant apreciada per la gent d’Olot.Avui farem una ullada de com era aquesta Font ara fa 100 anys en rere :

La passió per la gent en aquella època d’anar a la font era vent clara, gràcies a les fotografies i postals antigues ens fem una bona idea,podem veure que la gent anava a fer una fontada, o a recollir aigua principalment.Es deia que l’aigua de la Font de la Salut era molt bona, pura i algú fins i tot, manifestava que era medicinal.

 

Text i recull de Fotografies –  Postals antigues : Ramon Solé

 

L’antiga Font de l’Hospital d’Olot

Fotografia de 1954

La Font de l’Hospital, està situada al carrer de Sant Rafael d’Olot  al costat de l’entrada a l’Antic hospital de Sant Jaume.Trenta rajoles representen a Sant Andreu, cal destacar la bonica sanefa, que tanca el conjunt, feta amb motius florals estilitzats, predominant els colors taronges, verds i blaus.El Sant va ser representat amb els seus atributs: la creu -on va ser torturat- i la palma que l’identifica com a màrtir. Cromàticament predominen els grocs i els taronges-marrons, envoltat per un grup de rajoles verdes llises.La Font de l’Hospital és una obra d’Olot inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text  : Ramon Solé  –  Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Santa Rita d’Olot

Per poder anar a la Font de Santa Rita d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des de aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, seguiu paral·lels al riu Fluvià.Seguiu per la pista cimentada que al poc deixarem quan hi ha una corba, per agafar un camí de terra que  va a tocar del filat de les pistes d’atletisme, entre un alzinar.Ara a uns 300 metres, veureu un camí que fa baixada cap el riu, i poc abans d’arribar-hi, veureu entre la vegetació la Font de Santa Rita.Per arribar fins la font, us caldrà baixar uns esglaons. Esta protegida per un mur. Disposa d’un tub i l’aigua cau a una estreta pica.Es un lloc molt ombrívol i humit.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Avui destaquem : La Font de la Salut d’Olot

Per anar a La Font  de la Salut d’Olot, millor que us dirigiu a peu al carrer Pare Nolasc del Molar amb cantonada amb el carrer Carme Sala d’Olot, en aquest punt, s’inicia una pista forestal que fa una suau pujada.A poc mes de mig quilòmetre, teniu que desviar-vos per un camí estret situat a la vostra esquerra i indicat per un cartell.Trobareu unes escales que tindreu de pujar,fins que trobareu una explanada a prop del torrent de la Salut, a un costat i en la paret esta adossada l’antiga Font de La Salut. Aquesta Font es del tipus de cisterna, amb la finestra d’accés tacada amb clau sobre els brocs.Aquests de fet son tres punts a diferent nivell de sortida, el de mes a dalt es un tub metàl·lic que fa de sobreeixidor, el segon a mig nivell hi ha un segon tub, per últim el tercer era una aixeta a la que li falta al polsador per donar pas a l’aigua.Molt arran del terra esta la pica rectangular on cau l’aigua sobrant.Està present dins d’una petita cavitat amb una imatge de la Mare de Deu de la Salut, sempre engalanada amb flors i llànties.A un costat hi ha un seient allargat de pedra i alguna pedra de les rodalies, també es pot fer servei per assentar-vos.Curiosament l’Ajuntament a col·locat una paperera perquè la gent s’acostumi a recollir les deixalles d’algun àpat en ella.Es un lloc molt humit amb força vegetació.Pujant a la Font de la Salut, en algun punt podem gaudir de vistes d’Olot.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

 

 

Avui destaquem : La Font de Sant Miquel d’Olot

Us presento la Font  de Sant Miquel, que no es de muntanya, de fet està situada en la zona urbana d’Olot.Concretament, en el carrer de Sant Miquel , front del numero 15, on fa un petit replà aquest carrer.A la part de darrera hi ha el riu Fluvià, un mur banda i banda de la Font, te cura de no caure al fondal.Està sempre pintada de blanc i vermell fosc, que li dona una aparença de netedat.Disposa a sobre de la Font d’una capelleta tancada per un vidre, on està el Sant.Com podeu veure a Olot hi ha moltes fonts tant a la seva zona urbana, com a reu del seu municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

 

Les Fonts antigues de dins de la ciutat d’Olot

En aquests últims anys us he donat a conèixer moltes de les fonts naturals del Municipi d’Olot, avui seran Les Fonts antigues de dins de la ciutat d’Olot.Us he seleccionat tres d’aquestes Fonts no naturals :

La Fonts del carrer de Sant Esteva

La Fonts del Barri de Sant Francesc nº 1

 La Fonts del Barri de Sant Francesc  nº 2

Recordeu que fa unes setmanes us vaig presentar La Font del Conill i la Font de l’Àngel, també les dues dins d’Olot.

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font de l’Àngel d’Olot

La Font de l’Àngel està situada en la Plaça Móra d’Olot.Hi ha una data gravada a la pedra: “1724”, que ens fa suposar que es va inaugurar en aquell any.L’Àngel esta situat damunt d’una bola, i aquesta,  situada sobre un obelisc, a una alçada d’uns 6 metres.Disposa de dos aixetes, on l’aigua cau a dos piques independents a nivell de terra.Darrera hi ha un antic abeurador, que actualment  fa funcions de maseter amb plantes.En l’abeurador trobem una inscripció que posa “Restaurada en 1892 – 1933”, també, hi figura l’escut d’Olot.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Postals Antigues

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador