Un hort diferent : L’Hort al mes d’Octubre

Avui dos articles sobre Horts

En general el mes d’Octubre sol ser un mes canviant tant amb temperatures  de dia suau i baixes a les nits, les precipitacions, podent ser fortes en poca estona o presentar-se un mes sec.

Cal aprofitar per sembrar bàsicament,  bledes, enciams, escaroles, cebes, espinacs, raves, julivert, pèsols, faves, cols.

Serà l’hora de recollir, apis, cebes, cols de Brussel·les, carbasses, bròquils, pastanagues, tomàqets, bitxos, pebrots, mongetes….

Si teniu arbres de pomes tardanes, figueres, magranes, nous, olives, avellanes, mireu que ben segur en podeu recollir.

Com a tasca addicional, si no ho vàreu fer en setembre, he de treure de treure les males herbes que als últims temps hagin crescut.

Ja serà època d’anar a collir castanyes, a algun lloc on hi hagin castanyers…

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem de les Oliveres ?

L’Olivera, és un arbre típic de la Mediterrània, la trobem molt en els camps sobre tot per obtindré l’Oli i Olives per la seva comercialització. Per tant, és comú i habitual utilitzar-ho en la cuina mediterrània.Antigament al no existir l’electricitat, es feia servir l’oli i cremant-lo en les làmpades s’obtenia llum per la nit, que era a la vast de cases humils.Altres utilitats es com a perfums, cosmètics i ungüents medicinals. Per ungir com a fet religiós i sagrat, com en un bateig, a malalts greus, a sacerdots entre altres accions…L’Olivera està en les cultures de molts països, com  Grècia, Egipte, Roma, per ser un element sagrat. En l’antiguitat, les branques de l’olivera tenia molts valors i símbols : abundància, glòria, pau, coronament a atletes i guanyadors de guerres… i el símbol d’immortalitat , ja que porta molts segles sobre la terra i tenen llarga vida.El Vell i Nou Testament i l’Alcorà, trobem, que en molts moment es pot llegir la importància de la simbologia de branques d’Olivera.Es creu que l’Olivera es va anar portant a diferents països de la Mediterrània fa uns 7.000 anys des de Orient Mitja on seria el seu origen inicial. No va ser fins el XVI, que es va portar l’Olivera a Amèrica, sobre tot als països del sud.Moltes finques, xalets, masies, en l’actualitat tenen l’Olivera com arbre destacat en el seu jard,  axí com en la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé