Parc del Castell de l’Oreneta

Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.

Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.

També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.

Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…

Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.

Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.

En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.

Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis

i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.

El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.

Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.

També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon

i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.

Un matí molt complert per passar ho amb família…

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de ca l’Anglada de Terrassa

Avui us presento dos articles

El Parc de ca l’Anglada o L’Anglada Park, esta situat front l’Església parroquial de Sant Cristòfol del Barri de ca l’Anglada, entre el carrer de Sant Damià i carrer de Sant Cosme de Terrassa.Es un espai rectangular amb poca vegetació.De fet, hi ha algun pi pinyer  i pi blanc, també, unes joves oliveres, entre altres arbres.Disposa d’un espai per nens, amb jocs infantils i una font,Curiosament, l’espai destinat al mes petits esta vallat, en canvi hi ha un espai  amb la font, es obert.Observem molta gent passejant amb el seu gos per tot el parc.En aquest Barri de ca l’Anglada, creat desprès de la postguerra, hi trobem poc espais verds i aquest és un d’ells.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Arbres – Pi blanc de la Torre Turull de Castellar del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles d’arbres

Situeu-vos en la carretera B -124 de Sabadell a Sant Llorens de Savall, abans d’arribar al polígon industrial de Castellar del Vallès,

a la dreta hi ha l’entrada a la finca de la Torre Turull, per una avinguda de plataners situats a dreta i a esquerra.

Teniu de seguir pel camí que rodeja la casa com si anéssiu a la Font i masia de Can Moragues, a l’arribar a la part de darrera del mur que embota Torre Turull, i a l’esquerra del camí, s’alça aquest Pi Blanc.

Situat entre els camps de les noves oliveres, el bosc i el camí amb una gran i notable presencia.

Te un tronc molt gruixut, alt i recta, cal destacar unes incisions el tronc, que podria haver sigut pel impacta d’un llamp,

per axó presentaria una degradació en la part mes baixa i seria molt vulnerable a paràsits…

Al costat mateix havia un segon pi destacable, que fa unes setmanes va ser tallat, donat la seva gran inclinació que presentava sobre el camí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col-laboració de Josep Llínares

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 1ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…i també, en arbres de cultiu com oliveres.En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, fins a l’extrem d’arribar a tombar-los i provocar-los la mort.Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura

Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :

“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.

Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”

Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres  que queden deformats o marcatsi al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els arbres a peu d’entrada, d’una masia o d’una casa rural

Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres

De vent antic, sempre en una masia o casa rural, s’han distingit per els Arbres que s’han plantat a primera línia,front la porta principal,a un costat de la casa,i que inclòs,  poden estar dins o no del jardí.Amb el pas dels anys i ben cuidats, aquests Arbres han crescut i  desenvolupat àmpliament, amb tronc i brancatge d’una forma considerable.Quines especies d’Arbres son els mes destacats i utilitzats a peu d’entrada ?, hi ha de tot, Plataners, Pins de tot tipus, Avets, Acàcies,cal destacar el Xipre amb la seva elegància i altura,Així com d’altres especies, com les Oliveres, Palmeres, MimosesQuantes histories han passat en la vida de les masies o cases rurals, que els Arbres ha estat pressents i guarden en silenci…?Arbres, que han format part de la vida diària de la propietat.Algunes masies, com estan el mig d’un bosc, els mateixos Arbres formen el seu propi peu d’entrada…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Ruta de les Fonts del municipi de Navata

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Navata és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental. Té grans camps de cereals, sobre  tot el blat, oliveres i terreny planer amb pinedes. També ramaderia bovina, porcina i aviram.Us aconsello des del blog fer un recorregut  que és fàcil a nivell de família,  La Ruta de les Fonts Naturals de Navata.Us passo un recopilatori d’algunes de les fonts que podeu visitar en aquesta Ruta :

  • La Font de Mas Guives
  • La Font de l’Arbre Pescol – Moragues
  • La Font de l’Arbre BerocaAquest recopilatori va ser fotografiat fa anys en rere, que vaig ser invitat per un grup de gent que va promoure el respecta i la recuperació de les fonts naturals del seu municipi de Navata i que va dedicat a ells.!

 

 

 Text i Fotografies  – Arxiu Rasola : Ramon Solé

Arbres : Els Arbres singulars o destacats al cor del Parc de Collserola

Dins del Parc Natural de la Serra de Collserola podem trobar un munt d’arbres singulars per  les dimensions o característiques.La gran majoria d’arbres destacats son :  pins pinyoners, roures, alzines, sureres, plàtans, i en menys quantitat : oliveres, pollancres, lledoners, xiprers, castanyers, vern, salze, til·ler, entre altres.Us passo un enllaç on estan la majoria d’aquests arbres situats :

https://www.google.com/maps/d/embed?mid=1nRmG6bDrmjuaCqf0u-GtWEwH3uY&hl=ca&ll=41.43338274683506%2C2.0867564999999786&z=12

Molts d’ells agafant el nom d’on son arrelats, com seria al costat o a prop d’una font, un torrent, masia, vies públiques, a prop de carreteres, urbanitzacions…Sols us faig una petita mostra dels que hi han al cor de la Serra de Collserola.Penseu també, que molts d’ells son centenaris i moltes vegades , estant en unes condicions no massa optimes, els seus grans enemics, son el fort vent, gran nevades i gelades, paràsits, incendis.Un bon nombre d ‘arbres molt alts, els trobareu en el torrent de Vila Joana. (Barcelona)

Tot esperant que perdurin tots aquests arbres molt de temps. !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé