Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat

Per anar a el Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat, cal pujar fins l’ermita, podeu fer-ho a peu o amb vehicle, allí cal segui per un sender que baixa per la dreta mirant l’ermita, i al poc veureu a l’esquerra el pou.

Esta restaurat, i per evitar accidents tapat per una planxa metàl·lica.

Desconeixem si disposa d ‘aigua o esta sec…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Dipòsit d’aigua d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)

El Dipòsit d’aigua esta situat en el carrer Conflent, s/n d’Olesa de Montserrat.

Historia :

  • Antigament, l’aigua potable la subministrava la font pública de la plaça de la Constitució, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • L’any 1868 es va constituir la primera societat privada amb l’objectiu d’explotar el subministrament d’aigües: la Sociedad Minera Olesana.
  • Cap a finals del segle XIX novament la iniciativa privada es va fer càrrec de canalitzar les aigües d’alguns torrents cap a la vila.
  • Segons la inscripció que figura en la torre aquest dipòsit va ser construït per la Sociedad Minera Olesana el 1902. La construcció del dipòsit i la mina que hi porta l’aigua van ser de vital importància per a la vila, ja que d’aquesta manera s’aprofitava el ric aqüífer del subsòl olesà per a l’abastament del consum domèstic, agrícola i industrial.
  • La Comunitat Minera Olesana és actualment una Societat cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre, totalment deslligada d’altres institucions administratives o empresarials i manté viva la filosofia dels fundadors, que era l’autogestió de l’abastament d’aigua potable.

El Dipòsit d’aigua consta d’una torre d’estil modernista feta amb totxo i pedra. El dipòsit resta semisoterrat a l’interior. És una obra sostinguda amb pilars, arcs escarsers i volta de rajola.

La torre és de planta rectangular, amb coberta a quatre vessants feta amb maó, amb elements decoratius de ceràmica vidriada. Els murs són arrebossats i pintats de blanc.

El que dóna al carrer està decorat amb diferents arcs escarsers d’inspiració modernista i té una inscripció on es llegeix: “Sociedad Minera Olesana. 1902”. La torre està situada en un terreny amb desnivell i adossada a un mur de contenció, dins d’un recinte enjardinat on hi ha altres instal·lacions.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cova de les Pells d’Esparreguera

La Cova de les Pells està a la dreta de la carretera de la Colònia Sedó al Puig, després de deixar la carretera d’Olesa a Esparreguera;

concretament, la cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d’haver deixat la carretera d’Olesa a Esparreguera (C-1414), a l’alçada del Fabricó i per sota de Can Duran.

A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d’una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells.

Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d’extracció del material constructiu que es practicaven per a l’elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana.

La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D’aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d’aquestes construccions que encara poblen la zona.

La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegetació i a peu de la cinglera.

Encara poden apreciar-se les empremtes dels treballs d’extracció de la pedra al mateix interior de la cova.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Ribes Blaves d’Olesa de Montserrat

Les Ribes Blaves es localitza en un tram de la carretera B-120 entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls.

És ubicat dins del terme municipal d’Olesa de Montserrat i és lloc de destí de molts geòlegs per la seva singularitat.

L’aflorament geològic de les Ribes Blaves són roques de falla (farina de falla), d’una falla del neogen,

sobre les que s’ha desenvolupat un petit badland per defecte de l’aixaragallament.

És un aflorament pissarrós amb una tonalitat turquesa a causa de les fortes pressions i temperatures que va assolir durant la seva formació.

És reconegut a nivell internacional per la seva excepcionalitat i és un dels punts geològics més importants de Catalunya, ja que s’hi explica una etapa de la formació del relleu del país.

Antigament fou un abocador incontrolat, fins que als anys noranta del segle XX fou clausurat gràcies a una acció conjunta entre el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesa i la Universitat de Barcelona.

En aquells anys també s’hi construí una urbanització a les proximitats, que va requerir la construcció d’una carretera al damunt d’aquest aflorament tan important.

La suma d’aquests dos fets va comportar un progressiu deteriorament de l’aflorament.

L’any 2015 una esllavissada va malmetre la carretera, no va ser fins a l’any 2019 que la Diputació de Barcelona i l’ajuntament d’Olesa de Montserrat van enllestir un nou traçat allunyat de l’aflorament i van construir un aparcament i un vial-mirador per a vianants.

Les Ribes Blaves està catalogat a l’inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga torre o Dipòsit de l’aigua a l’Estació d’Olesa de Montserrat

És un antic dipòsit d’aigua per les locomotores de vapor, ubicat en l’antiga  estació d’Olesa de Montserrat de Renfe.Era un pont important per la carga d’aigua als trens de vapor que anaven a Manresa i/o Lleida.Ara l’estació al no ser operativa esta pràcticament desapareguda, dona que es va procedir a enderrocar tots els edificis de l’estació, i ven poc queda.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Branques de Sant Guim de Freixenet

En un costat del camí del Castell de Santa Maria a Sant Domí, hi ha la Font de Branques.r_sant-domi-font-branques_01La seva estructura, te forma de cavitat i cova, formada amb pedra seca, molt elaborat, cal baixar a un nivell inferior del terra per poder entrar-hi.f-de-les-branques-1_01Al costat dret hi ha una superfície plana per poder-se situar, en el costat esquer esta ple d’aigua. De fet s’omple de l’aigua de les diferents surgències que hi ha en la paret, se’n destaca una de mes cabal d’aigua, situada en la paret del fons.f_01Actualment i malauradament, aquests tipus de fonts, l’aigua ja no es recomanada per consum humà.f-de-les-branques-2_01Us passo l’enllaç de l’Ajuntament Sant Guim de Freixenet, on trobareu informació general del Municipi i d’altres Fonts Naturals :

http://www.santguim.cat/cat/turisme_i_oci/naturalesa_i_paisatge

Per ampliar la informació, consulteu aquest enllaç :

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-976-cat-abeuradors_i_font_de_branques_de_sendomy.htm

f-de-les-branques-3_01D’aquests tipus de Fonts, hi ha  en llocs concrets de Catalunya, els mes destacats els trobarem  en punts del massís del Garraf i a Olesa de Montserrat, entre altres.

 

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

La Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat a la llarg de l’Historia

La Plaça de les Fonts, a la llarg de l’historia de Olesa de Montserrat ha tingut molts de noms com ara Plaça Pública, Plaça Major, Plaça de la Constitució, Plaça de la República, Plaza Nacional o Plaça de la Verdura, que era on antigament s’instal•lava el mercat setmanal de verdures, per estar al centre del poble, amb unes cases molt antigues com cal Bia i disposava dels porxos creant un tipisme seu propi.Olesa de Montserrat -Plaça+de+les+fonts+3[1]_01

Sobre el anys 1693, ja consta que en aquest lloc hi havia la Bassa coneguda com la Bareia.
L’any 1858 es dugué a terme la primera reforma que transformà tot l’espai erigint-se una font adossada a unes cases que eren al mig de la plaça. Aquesta font amb set brocs i una sortida gran, tenia 6 brocs en forma de cara femenina i donaven aigua de la mina provinent del carrer Santa Oliva, d’aigua més aviat càlida, mentres que l’aigua que sortia pel brollador en forma de cap de dimoni provenia de la mina de la font d’en Roure i era de temperatura més freda.Olesa de Montserrat -pla_a_de_les_font_any_1926_01 En aquesta mateixa font hi havia una làpida de marbre commemorativa de la seva construcció i per l’escut de la vilaOlesa de Montserrat - La Font_01

En 1919, els brolladors sortien d’un pedestal quadrangular de pedra situat a un nivell inferior amb 6 esglaons per baixar-hi.
L’any 1942 es va modificar els bancs que voltaven la font i es va substituir el fanal per un copó.Plaça_de_les_Fonts

La font actual és dels anys noranta, i conserva les set cares.

Recopilació i informació històrica i fotografies : Ramon Solé