La Mina d’en Joanet de Granollers

La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers,  a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiui evitar que sobre surtis de la canal.Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,on el curs de l’aigua segueix per la canal,creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament,  serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per l’estany, veure i escoltar els ocells de Puigcerdà

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

L’estany de Puigcerdà, pren l’aigua del riu Querol, que per medi d’unes canals es condueix fins l’estany.Està documentat des del 1260, quan el paborde de Sant Miquel de Cuixà cedia un terreny que es trobava al seu costat, i sembla que és en aquella època quan va ser construït.Avui és un gran espai de lleure però durant segles ha servit de reserva d’aigua per al poble i també per a la producció de gel gracies a les baixes temperatures de l’hivern.A partir de les darreries del segle XIX va començar a tenir un ús lúdic i recreatiu, i al 1956 hi tingué lloc el primer partit d’hoquei sobre gel de Puigcerdà.El parc del seu costat va ser creat a finals del segle XIX per iniciativa del cònsol de Dinamarca, German Schierbeck.Es va inaugurar el 1925 i va ser remodelat el 1992, quan l’estany passà de la forma hexagonal que tenia a les formes més arrodonides d’avui en dia.Us passo mes dades sobre l’Estany de Puigcerdà :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_Puigcerd%C3%A0

Pel que fa a l’avifauna que viu a l’Estany, d’aus n’hi ha moltes i de moltes varietats: algunes són migratòries i ocasionals com les cigonyes; d’altres, hi viuen tot l’any ,com els corbs, els esparvers, els picots verds,hi tenim l’ànec collverd (blanc o morisc) i el cigne mut, a més del colom blanc.També solen freqüentar-lo, en època de migració, l’ànec xiulaire, la polla d’aigua, la gavina vulgar i el gavià argentat.Es un gran Parc que es pot gaudir en qualsevol època de l’any i contemplar els ocells on habitant…

 

Recull de dades : Ajuntament de Puigcerdà, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

Les antigues creences sobre l’heura

L’heura és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure mes de 500 anys.És originària d’Europa, creix i prolifera en llocs d’ambient humit.La podem veure en les parets de Castells, Ermites, Mansions, Xalets… en la decoració de jardins, trobem una important varietat d’heures domèstiques.En els boscos, també hi es present i son fatídiques pels arbres que no estiguin controlats i cuidats;podent arribar a enramar per tot el tronc de l’arbre, fins i tot, trencar branques o el mateix arbre.En l’antiguitat es va observar que tenia propietats beneficioses en la salut  en les aplicacions farmacològiques, esdevenia una planta per fer pomades curatives entre altres medicacions.L’heura, segles en rere, es va creure que era una planta misteriosa, màgica, amb diferents símbols i creences…Us passo uns exemples :

  • Ja qui creia que protegia contra els mals esperits i els encanteris de les Bruixes.
  • També, protegia contra la borratxera, mantenint-se una fulla al front s’anava passant poc a poc els efectes.
  • L’heure va ser dedicada al Deu Baco.
  • Antigament aquelles tavernes que tenien pintada una heura a la porta, era un avis pels parroquians, significava que allà es venia “vi dels bons”.
  • Segur que heu vist personatges amb les corones d’heura, axó volia representar el símbol de la fidelitat, com en les celebracions matrimonials en l’antiga Grècia.
  • També, donat a la seva longevitat, aquesta espècie va ser venerada com a símbol d’immortalitat.

En les parets que hi ha arrelades heures, es un verdader niu de insectes i animalons petits, com els coneguts dragons, abelles, formigues, escarabats, aranyes, nius d’ocells…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El petit espai de microclima en can Monich de Granollers

Microclima es pot referir-se a una superfície d’una gran extensió o de pocs metres quadrats, com el cas que avui us presento.Esta situat al costat de les casetes de can Monich i front la residencia d’avis de can Monich de Granollers, mes concretament entre el carrer  Primer Marquès de les Franqueses, 147, el carrer de la Ferreria i els jardí del carrer Carbonell.Es un lloc on la riera de Carbonell, obté aigua cristal·lina i abundant d’un punt front can Monich (Residencia),que a la llarg del seu curs, aportarà la seva aigua, al nou Parc del Lledoner, i la sobrant al riu congost.En aquest petit espai de microclima de can Monich, podem descobrir, ocells, ànecs, nombrosos insectes, papallones quan es el temps, tindríem d’incloure que pot sorgir puntualment alguna rateta…entre altres.menys que la resta de la barriada.En aquest tram de la riera, la vegetació es diversa i tupida, tenint en conta el poc espai que ocupa.Al seu costat dret del sentit de la riera, hi ha un petit parc amb arbres joves, bancs i una font, lloc poc freqüentat, sobre tot a l’estiu,que dona molt de sol i poca ombra els arbres, que contrasta amb la frondositat de la riera de Carbonell en aquest lloc.Des del blog, espero que es conservi aquest petit microclima, situat en el barri del Lledoner de la ciutat de Granollers.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

 

Llibre recomanat : Els ocells del Montseny

Descripció del llibre :

Un exhaustiu treball del biòleg Josep Ribas inclòs a la sèrie “Treballs” (núm. 6).

La monografia recull les espècies d’ocells que de manera natural s’observen al Montseny i es fonamenta en les prospeccions de camp de l’autor fetes entre els anys 1984 i 2010.

L’àrea d’estudi abasta 625 km2 i inclou àrees veïnes al parc natural. El gruix del llibre, que comença amb dos capítols introductoris sobre els aspectes geogràfics i metodològics de l’estudi, el constitueix el catàleg avifaunístic de 214 espècies, 122 de les quals són nidificants, és a dir, que fan el niu i crien a la zona del Montseny.

L’autor descriu els moviments poblacionals dels ocells comuns, els requeriments ecològics, la distribució geogràfica, la variació territorial de l’abundància, la tendència poblacional i els principals problemes de conservació, així com mapes de distribució i d’abundància. En funció de l’espècie, s’exposen gràfiques de detecció al llarg de l’any, de tendència poblacional i taules de la variació de l’abundància entre regions orogràfiques, biogeogràfiques i formacions forestals. Per a les espècies rares s’esmenten totes les referències documentals i les dades recollides durant l’estudi.

El biòleg Josep Ribas Falomir, de Mollet del Vallès, ha dedicat la seva vida a l’estudi dels ocells. Ha escrit també el llibre “Els ocells del Vallès Oriental” i nombrosos articles científics. La seva tasca minuciosa i diària el situa com el més gran coneixedor de l’ornitologia de la nostra comarca.

“Els ocells del Montseny” és una obra indispensable per al bon coneixement de la Reserva de la Biosfera del Montseny i per a tots els estudiosos i aficionats. L’edició s’inscriu dins del actes de commemoració de l’Any Rafael Patxot i Jubert (Baix Empordà, 1872- Ginebra, 1964), destacat meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.

Més informació : Museu de Ciències Naturals de Granollers

 

Recull de la informació : Ramon Solé

 

Poema : Ronda d’Ocells

DSCN6828_01Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.

I encara la figuera
té el fruit secanell.
Hi llu la ferida
del bec de l’ocell.CAM01407_01Un vol de cardines
s’eixampla de lluny.
La ronda no para,
la vida s’esmuny.

Pel desert de l’aire,
si altre ocell no hi ha,
el pit-roig vindria
mon vidre a trucar.

Tot passa, mes torna
i arriba i se’n va.CAM01411_01Autor : Tomàs Garcés i Miravet

Per a conèixer la Bibliografia de l’Autor, podeu consultar :

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0s_Garc%C3%A9s_i_Miravet

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé