Avui coneixarem : La Font- abeurador dels Ocells de Llanars

Com cada divendres us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló, i una vegada que passeu per cal Marxant i la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí, trobareu una cruïlla de camins agafeu el de l’esquerra que porta a l’agrupament de cases que es diu Espinalva. Cal seguir pel camí mes fressat que durant 500m. cal seguir fent  una pujada i passada una masia es troba la Font- abeurador dels Ocells.

Actualment l’aigua surt per un dels dos tubs gruixuts existents, l’aigua cau directament a l’abeurador.

L’estructura esta feta de pedres i el sostre reforçat amb unes bigues.

S’utilitza per veure aigua pel bestia que pastura en la zona.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : Els ocells del Delta del Llobregat

Fitxa Técnica :

Autors : Ricard Gutiérrez, Pau Esteban, F. Xavier Santaeufemia

Dibuixos : Francesc Jutglar

Editorial:  Lynx

Data de l’edició: 1995

Lloc de l’edició:  Barcelona.

Número de la edició:  1ª

Enquadernació: Rústica con solapa

Nº Pag.: 173

Idioma: Català

ISBN: 9788487334160

Preu : 15 euros

 

Resum del Llibre (Castellà)

Libro que contiene 12 láminas con las 140 especies de pájaros habituales en el Parque Natural del Delta del Llobregat ilustradas a todo color y dibujos en blanco y negro intercalados en el texto.

Con la identificación y situación de las 339 especies identificadas hasta ahora en el Parque Natural. Con indicaciones sobre dónde es más fácil observar cada especie.

Además de la descripción de todos los hábitats presentes en el Parque Natural. Con tres itinerarios con tres mapas para observar los pájaros del Parque Natural, cuándo se puede observar cada especie y los nombres de cada especie, el nombre científico en catalán, castellano, francés, alemán e inglés.

Además de listados de especies liberadas observadas en el Delta, resumen en castellano y nombres locales de las especies del Delta.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Caixes Niu per a ocells salvatges

Com cada divendres us presento dos articles !

Una caixa niu és un recipient fet per l’home que permet als animals niar-hi a dins i que facin el seu propi niu a dins i puguin criar.

Niu Artificial per ratpenats

Les caixes de niu son freqüentment utilitzades pels ocells, i aquests casos també poden rebre el nom de cases d’ocells o caixes niu d’aus, tot i que algunes espècies de petits mamífers també les poden utilitzar.La col·locació de caixes niu també es poden ajudar a mantenir poblacions d’espècies en particular en una àrea determinada.

En les parets també es pot crear Nius per els Ocells

La caixa niu va ser inventada pel conservacionista britànic Charles Waterton ,a principis del s.XIX, per fomentar la vida de les aus en general i de les aus aquàtiques en particular a la reserva natural que va instal·lar en la seva propietat.Les caixes niu haurien de ser fetes amb fusta sense tractar, amb un sostre inclinat en voladís, un pis buit,  forats de drenatge que permetin la ventilació i l’accés de la llum solar, i que hi hagi possibilitat d’accedir l’interior per efectuar tasques de control i neteja, però sense tenir cap perxa exterior que permeti accedir als depredadors.Les caixes tampoc poden tenir un forat d’entrada o una apertura fàcilment identificable.Algunes caixes de niu poden ser força decoratives i complexes, de vegades imitant cases humanes o altres estructures.També, hi ha les Torres niu per ratpenats, aquesta  columna de pal és de fusta tractada, amb una alçada de 3 metres.També cal dir, que podeu participar sa nivell de tota la família amb algun Taller de construcció de Caixes Niu, que arreu de Catalunya i a traves d’entitats ecologistes i /o ajuntaments,  porten a terme la seva construcció i posterior instal·lació.A veure si us animeu i participeu en una tasca important  com la de promoure la construcció, elaboració i col·locació de Caixes Niu. !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : L’anellament d’ocells

Com cada divendres us presento dos articles !

L’anellament d’ocells és una tècnica utilitzada en l’estudi dels ocells salvatges, afegint una petita etiqueta de metall o plàstic, amb un codi numèric, a les seves potes o ales.D’aquesta manera diversos aspectes de la vida dels ocells poden ser estudiats gràcies a la possibilitat de retrobar el mateix individu anellat.Alguns d’aquests aspectes poden ser: migració, longevitat, mortalitat, estudis de població, territorialitat, comportament alimentari, i altres aspectes que són estudiats pels ornitòlegs.Els ocells són anellats al niu o després de ser atrapats en una fina xarxa japonesa entre altres mètodes de captura usats.Quan un ocell es captura, es col·loca un anell d’una mida adequada (normalment fet d’alumini o algun altre material lleuger) a la pota de l’ocell. Aquest anell conté un número únic, així com una adreça de contacte. L’ocell sovint és pesat i mesurat, examinat segons quines són les dades rellevants del projecte d’anellament en qüestió, i llavors és alliberat.Els anells són molt lleugers i estan pensats perquè els ocells no pateixin cap efecte advers. De fet, tota la base del sistema d’anellament per obtenir informació sobre els ocells és que els ocells anellats no tinguin cap problema en comportar-se de la mateixa manera que els ocells sense anells. Així doncs, els ocells anellats poden ser identificats un cop recapturats o trobat morts.Quan un ocell anellat és trobat i el número d’anell és llegit i enviat a l’anellador o a l’organització corresponent, s’anomena recuperació de l’anell o control. L’ornitòleg que troba l’ocell pot contactar a l’adreça de l’anell, donar el número únic, i saber quins han estat els moviments de l’ocell.L’entitat organitzadora, a través de la posada en comú de diversos informes, pot determinar els patrons de moviment dels ocells per grans poblacions. Científics i investigadors poden obtenir també informació per utilitzar en les seves recerques relacionades amb ocells.Us passo mes informació al respecta :

http://www.ornitologia.org/ca/quefem/anellament/index.html

Un taller d’anellament d’ocells, normalment va a càrrec de un anellador i ornitòleg, en moltes ocasions és una activitat familiar i gratuïta, per tal de mostrar la tècnica de l’anellament d’ocells, que serveix per fer seguiment de les aus silvestres del nostre entorn.A veure si us animeu i participeu en una tasca important com la de promoure l’anellament d’Ocells Salvatges. !

 

Font de la informació: Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Tito Garcia

 

Avui primer d’any, destaquem : La Font de les Tries d’Olot

La Font de les Tries, és una de les fonts mes conegudes i freqüentades de la ciutat d’Olot.Una vegada que us situeu a l’entrada nord-est d’Olot, passeu per a les portes de la piscina del Club Natació Olot, us cal que per medi d’un pont creueu el riu Fluvià, una vegada a l’altra riba entrareu al bonic paratge natural de la Font de les Tries i que esta al tocar.L’aigua d’aquesta Font, prové dels aqüífers basàltics de l’altiplà de Batet, i surt per quatre brocs i sempre per la humitat la paret esta verda de la molsa allí existent.L’aigua que sobra, cau al costat formant una pel·lícula d’aigua, amb una cascada, que és la imatge tradicional de la font.Tota l’aigua s’escorre per un petit canal fins arribar al riu.La font es completa amb dues placetes i pedrissos per seure.De sempre hi va molta gent d’Olot i rodalies a buscar aigua amb garrafes per al consum de boca,es considera medicinal per la seva composició en carbonat de sosa, sulfat de calci i matèria orgànica.L’antic propietari d’aquests terrenys, Albert Escubós, li conferí la forma actual a principis del segle XX.Es un bon paratge per fer un passeig pels camins que trobareu, entre mig de molts plataners i altres arbres i vegetació de ribera sempre verda, que trobareu per les rodalies de la Font de les Tries.Lloc ideal per passar una estona fent un àpat, llegint un llibre, escoltant el cant dels ocells, que viuen en aquest indret.La Font de les Tries és una font d’Olot (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Bon inici d’any per a Totes i Tots!

 

Recull de dades : Ajuntament d’Olot, Viquipèdia, Generalitat de Catalunya i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Per Sant Esteve, els jardins de Laribal de Barcelona

Els Jardins de Laribal estan ubicats en el Passeig de Santa Madrona, 2 en el districte de Sants – Montjuïc / El Poble Sec de Barcelona.Us passo la seva història :

  • Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
  • La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s’hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d’uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
  • Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

Jardins inspirats en els jardins àrabs, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i fonts i plantes de flor en testos en baranes i ampits.Està format per, pèrgoles, eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, tot un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu.Una espessa fronda mediterrània, pins blancs, pinyers, llorers,  xiprers, eucaliptus i d’arbres fruiters, com nesprers, tarongers amargs i figueres i palmeres ho cobreix tot.Amb una llarga llista de plantes diverses, els geranis, rosers, anglesines, l’espígol, romaní, l’heura…Cal destacar :

  • Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
  • La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
  • El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
  • A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

Destaca, la Font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d’un felí,i el seu Restaurant.Cal recordar que en Joan Amich va escriure la cançó: “La Marieta de l’ull viu”. Molt popular a principis del segle XX.El roserar de la Colla de l’Arròs, es una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l’Arròs.Si voleu saber mes sobre aquest gran Jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Laribal

Un jardí per poder fer un bon passeig, tranquil, molt ombrívol, amb racons i espais d’encant,molt soroll relaxant d’aigua, el cant d’ocells…Val molt la pena anar-hi i gaudir dels Jardins de Laribal de Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Bona jornada de Sant Esteve !

Presa del riu Fluvià a Besalú

El riu Fluvià una vegada passat pel pont medieval de Besalú,li barra el pas una Presa que reté la seva aigua.Està situada al costat de la carretera N-260, on surt una carretera que va direcció a l’important paperera “ LC Paper 1881 S.A. “i també, una pista rodeja aquesta Presa.Per les rodalies de la Presa de Besalú, cal destacar el seu bosc de ribera, amb una gran varietat d’arbres i vegetació,que en alguns punts es molt densa.Es un espai que cal destacar la fauna que hi viu, tant d’ocells com de animals aquàtics.A una certa distancia mes a vall del riu d’aquesta Presa, trobareu una altra retenció molt mes petita del curs del riu,on podreu apreciar fàcilment que hi ha molts peixos, amfibisi insectes de tot tipus.Es un lloc on els amants de la fotografia i de la natura podran gaudir d’aquest espai natural, que en els anys s’ha anat formant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Observatori d’Aus de Colomers

Els propers dies estaran dedicats al Municipi de Colomers (Girona)

En el municipi de Colomers, en l’any 2012 va estrenar un punt per observar ocells en l’àmbit del parc del Ter a la vora del mateix riu.L’estructura d’observació a distancia d’ocells, es com una caseta de fusta de fàcil accés,està situada en terrenys compresos entre el riu Ter i la carretera  GI-634 a Colomers.Amb paciència i sort podreu gaudir de diverses aus que fan niu en aquest paratge a la vora del riu Ter.Algunes, com l’ànec real mascle o femella,limícola, andarrios…entre altres ocells.Es disposa d’un ampli pàrquing al peu de la carretera.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Parc del Pinetons i els seus Ocells a Cardedeu

En alguns articles us he parlat dels Parcs de Cardedeu, el mes emblemàtic es el Parc dels Pinetons, pel seus pins centenaris…Està situat en un costat de la riera de Vallforners al pas per aquesta població.Es un espai on hi ha molts arbres de ribera, és un punt de nidificació d’una important varietat d’ocells.Fa pocs mesos, l’Ajuntament de Cardedeu va donar a conèixer els diferents ocells, per medi de cartells, on hi ha especificat l’ocell i el seu nom.Us passo els mes destacats, que si feu un tom pel Parc podreu veure i sentir-los cantar :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Mina d’en Joanet de Granollers

La Mina d’en Joanet, és una captació situada sota del carrer del Primer Marquès de les Franqueses front del gran edifici de can Monic a Granollers,  a prop del límit municipal amb Les Franqueses del Vallès.Aquesta captació està al marge esquerd de la riera Carbonell, observança des d’un petit jardí allí existent.Bona part de l’any, no baixa aigua per la riera o al ser tant minsa ho fa per sota de superfície, fins arribar on està La Mina d’en Joanet, que l’omple.Actualment l’aprofitament d’aquesta aigua, es destinada a regar el Parc del Lledoner, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.L’aigua després de passar un tros per la riera Carbonell, va conduïda a traves d’una canal per una bona part del Parc.Si es segueix la canal, es pot veure con hi ha algun punt de desguàs que tornaria l’aigua a la riera, pel cas que hi hagués en temporades de molta pluja un cabal excessiui evitar que sobre surtis de la canal.Va ha parar a l’entrada d’una Bassa de filtratge, on es deposita impureses que porta en suspensió l’aigua.Un cartell, així mateix, indica que l’aigua no és potable.Tot seguit continua novament per la canal, fins arribar al Llac, així renova la que hi ha en ell.Podem veure que dins del Llac hi viuen ocells i insectes aquàtics.En la part mes al sud del Llac, disposa d’un desguàs,on el curs de l’aigua segueix per la canal,creuant bona part del Parc, fins desviar-se i desguassar definitivament a la riba esquerra del riu Congost.En tot aquest tresat de la llarga canal, l’aigua necessària i controladament,  serveix pel rec dels arbres, vegetació i gespa del Parc del Lledoner.Amb l’aigua de La Mina d’en Joanet, es regava antigament els camps de conreu de la propietat.En el Parc del Lledoner, com veiem, te la seva importància bàsica l’aigua, i demà us faré la segona part dedicada aquest important Parc de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé