Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.
S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.
Historia:
Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
Avui però, els pins han esdevingut un referent local.
Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.
Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.
Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Cuc esta al peu del carrer Olvan Alt, a l’extrem més de llevant de Gironella.
Historia:
Gran part de l’estructura on hi ha emplaçada la font és obra d’època contemporània, per bé que la proximitat de la font al nucli antic de Gironella i més concretament al camí de sortida d’un dels seus portals, fa pensar que la font pot haver estat condicionada des de temps enrere.
La font queda emplaçada en un clot a un extrem del carrer Olvan Alt prop del trencall que porta cap al Padró.
L’espai de la font està delimitat per uns murs de pedra i obra, una part d’aflorament de roca i una part de blocs de ciment. El frontal de la font té la superfície revestida de morter de ciment en el que hi ha una aixeta polsador com a brollador.
Damunt uns blocs de formigó amb una tanca metàl·lica de registre.
Unes escales de graons estret faciliten baixar fins la font des de la cota de carrer.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal, unes escales hi porten.
Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d’aigua tot i que en bon estat de conservació.
El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora.
Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n’oculta el parament.
Tot i així aquest arrebossat s’ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l’estructura, quedant a la vista restes de l’antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat).
El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals.
A un dels extrems de l’estructura s’observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d’aigua que ompliria d’aigua neta el safareig.
Observacions:
Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d’una protecció específica.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Sués un poble del municipi de Riner (Solsonès). L’any 2020 tenia 34 habitants. Està situat a l’extrem meridional d’aquest terme, sobre uns plans a la capçalera de la riera de Matamargó, a una altitud de 726 metres sobre el nivell de la mar. El lloc consta d’un nucli de cases d’estil romànic i gòtic agrupades al voltant de l’església parroquial de Santa Maria.
Aquest indret ja és citat l’any 1055 (originalment com a Suu) moment en el qual formaven part del domini del vescomtat de Cardona. Antigament, formava un comú independent de Riner, tot i que a mitjans del segle XIX ja formava part del terme municipal de Riner. Al nord-est del poble hi ha l’antiga casa i capella de Sant Diumenge.
KODAK Digital Still Camera
La Font de Su, esta situada en una plaça dins del nucli antic de Su.
Es molt senzilla, adossada a un mur, l’aigua surt d’una aixeta polsador i cau a una vella pica.
En cada costat hi ha un seient de la mateixa obra fet tot de pedra.
Per anar a La Font de Clara o de Ca lOlivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats,
cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales
fins al Torrent de la Font Clara.
Historia:
D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756.
L’actual construcció data de l’any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de “recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente”, així com per “tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación”.
La Font Clara o Font de Ca l’Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d’acondicionar la font i portar l’aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella.
Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l’any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d’establiment precari l’1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella “la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (…) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.”
Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s’estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d’una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l’ús que en feien.
S’observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX.
Font situada enmig d’una petita cinglera de 5-7 m. d’alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova.
La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.
L’aigua raja a través d’un broc metal-lic.
L’espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l’aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó.
L’espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera.
La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix amb Riera de can Llimona, on fa una plaça, en Olesa de Montserrat.
Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn.
La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament.
La font té quatre canals de sortida d’aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font.
Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons.
L’esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d’arbres.
Les moles de trull que hi ha procedeixen d’un molí d’oli que hi havia al costat de la font.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Sardana, es d’aigua de xarxa pública, situada al costat de l’església de l’antic poble de El Vilar, nucli que forma part del municipi de Castellbell i El Vilar.
La seva construcció es una roca que a sobre hi ha unes escultures de ferro que representen una dona i un home ballant una sardana, per això es dedicada a aquest Ball Català.
Avui en Finestra oberta a Cànoves, us donaré a conèixer els Parcs i Jardins mes destacats del nucli de Cànoves :
Parc de la Verge de Montserrat :Jardí del carrer de la Riera :
Parc del Skate Park :
Jardí del Cap – Consultori Sanitari :
Jardí i Àrea de descans del Castellar (Font del Frare):
Parc i Plaça de Sant Muç :
Estan repartits estratègicament dins de nucli urbà de Cànoves, alguns amb jocs per els infants i altres amb bancs, vegetació i amb una font d’aigua de xarxa.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 