Parc del Castell de l’Oreneta

Una de les diverses entrades a aquest Parc del Castell de l’Oreneta, es en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.

El Parc del Castell de l’Oreneta es troba el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.

Va ser inaugurat el 1978, i el 1993 va ser restaurat per Patrizia Falcone.

És un gran espai forestal que connecta Barcelona amb la serra de Collserola.

Disposa de 17 hectàrees, bàsicament forestals, són el resultat de la suma de dues finques rurals i de les restes d’un castell, el de l’Oreneta, que dóna el seu nom al parc.

El Parc abunden els pins, les alzines i els garrofers, a més de zones de sotabosc, també arbustos com la ginesta, el boix, o l’arboç amb alguns exemplars que son centenaris.

També abunden les plantes aromàtiques com la farigola, el llorer i l’espígol.

Amb la presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres…

Alguns dels seus arbres són centenaris, com un eucaliptus que hi ha poc després d’entrar pel carrer Gaspar Cassadó, que forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona.

Antigament hi havia en aquest enclavament un castell, el Castell de l’Oreneta que dóna nom al parc, originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes.

En el terreny hi havia també una masia, Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l’Ajuntament.

Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista per ponis

i un circuit de trens en miniatura, inaugurat el 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta.

El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic.

Encara que els trens només funcionen els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc.

També hi ha àrees de pícnic i taules de pin – pon

i molts espais per poder fer un descans, llegir un llibre o fer-hi un àpat.

Un matí molt complert per passar ho amb família…

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Wiquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Per Sant Esteve, els jardins de Laribal de Barcelona

Els Jardins de Laribal estan ubicats en el Passeig de Santa Madrona, 2 en el districte de Sants – Montjuïc / El Poble Sec de Barcelona.Us passo la seva història :

• Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
• La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s’hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d’uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
• Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

Jardins inspirats en els jardins àrabs, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i fonts i plantes de flor en testos en baranes i ampits.Està format per, pèrgoles, eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, tot un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu.Una espessa fronda mediterrània, pins blancs, pinyers, llorers,  xiprers, eucaliptus i d’arbres fruiters, com nesprers, tarongers amargs i figueres i palmeres ho cobreix tot.Amb una llarga llista de plantes diverses, els geranis, rosers, anglesines, l’espígol, romaní, l’heura…Cal destacar :

• Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
• La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
• El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
• A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

Destaca, la Font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d’un felí,i el seu Restaurant.Cal recordar que en Joan Amich va escriure la cançó: “La Marieta de l’ull viu”. Molt popular a principis del segle XX.El roserar de la Colla de l’Arròs, es una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l’Arròs.Si voleu saber mes sobre aquest gran Jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Laribal

Un jardí per poder fer un bon passeig, tranquil, molt ombrívol, amb racons i espais d’encant,molt soroll relaxant d’aigua, el cant d’ocells…Val molt la pena anar-hi i gaudir dels Jardins de Laribal de Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Bona jornada de Sant Esteve !