Figaró i Montmany, un poble que comparteix la seva Natura

Figaró i Montmany, està situat al Vallès Oriental només Aiguafreda i Tagamanent són més al nord. Al sud-est limita també amb Cànoves i Samalús, al sud amb la Garriga, al sud-oest amb l’Ametlla del Vallès, a ponent, amb Bigues i Riells i al nord-oest, amb Sant Quirze Safaja.Formen part del municipi les valls de Sant Cristòfol de Monteugues on s’hi troba edificada l’ermita romànica d’aquest nom, i la vall de la riera de Vallcàrcara (Vallcarquera), on podem trobar l’antiga ermita ròmanica de Sant Pere de Vallcàrcara.Al poble encara podem trobar antics edificis com l’Hostalet de la Merceria (del segle XII), el modernista edifici de l’hotel Congost (segle XX), el castell del Rubinat (XIX) o l’esglèsia de Sant Rafael (segle XIX), entre molts altres.Hi ha tres itineraris clars, els de la riera, els arbres i les fonts i que ja us vaig fer diferents articles sobre ells.Figaró i Montmany, podreu gaudir de la natura i els llocs descrits,fent rutes i itineraris, molts d’ells aptes per a tothom.

 

Recull de dades : Ajuntament de Figaró i Montmany i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Itinerari a peu o amb bicicleta des de Santa Agnès de Malanyanes (La Roca) a Cardedeu

Avui teniu dos articles que us he preparat

Es un recorregut fàcil i apte per a tothom, és pot fer amb poc mes d’una hora.Com a punt de sortida podria ser l’església de Santa Agnès de Malanyanes, inclosa en el Municipi de La Roca del Vallès i està a 15 minuts de Granollers amb vehicle, podeu arribar amb bus des d’aquestes poblacions.Com us dic, sortiu des de l’església per carrer i plaça Obispado, que us portarà al carrer de Jaume Cuyás, on destaca un arbre a l’esquerra mort que deuria ser molt destacable i dins de la finca del front, veureu un gran Pi pinyoner.Veureu en aquest punt unes senyals de color blau i groc, us guiaran durant l’Itinerari.Seguiu per la vostra dreta per la carretera d’accés al nucli urbà direcció a la carretera  BV- 5105, al poc i a la dreta veureu un dels depòsits d’aigua que subministra als usuaris de Santa Agnès.Arribareu tot seguit a la carretera que us he dit, aneu molt amb cura en aquest punt, gireu a peu de carretera a la dreta uns metres i agafeu el carrer Isaac Peral, que dona entrada a la zona industrial de la Font de la Parera.Passareu pel costat del que fora un arbre notable per les seves dimensions, actualment esta sec.Vigileu que a l’arribar al final del carrer cal girar a l’esquerra,ara esteu entre la llera del riu Mogent i la línia de fabriques i magatzems de la zona industrial.En aquest tros, el bosc de ribera esta molt descuidat i brut, és una zona amb molt de soroll.Per fi deixareu en rere la zona industrial, i passareu a un ample camí de terra, al poc temps veureu una edificacions molt peculiars,es la planta depuradora, que torna aigua neta al riu Mogent.A pocs metres us cridarà l’atenció una gran finca ballada, es una Hípica.Ara passareu per El Xaragall, que és un espai de Lleure i Natura per petits i grans. Ja us vaig fer fa uns anys un article sobre aquest espai natural.En deu minuts estareu a la carretera de Cardedeu a Dosrius, BV -5193Cal creuar amb cura i passar pel pas peatonal i per bicicletes que trobareu.Per creuar el riu Mogent, cal seguir per el costat del pont de la carretera, també passa per sota el AVE.A l’altre costat veureu un important restaurant, és Mas Mogent,  teniu que rodejar-lo i seguir pel carrer de la Petanca i carrer Falciot fins arribar al carrer del Oriol.Ara cal passar per un pont sobre l’Autopista i Autovia,a les hores  gireu a l’esquerra on sols hi ha pas peatonal i de bicicleta,ja veureu les primeres cases de Cardedeu en el carrer Alzines.També podeu fer el recorregut a la inversa.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Preludio de Primavera

Ya viene la galana primavera

con su séquito de aves y flores,

anunciando a la lívida pradera

blando engramado y música de amores.

Deja ¡oh amiga! el nido acostumbrado

enfrente de la inútil chimenea;

ve a mirar el sol resucitado

y el milagro de luz que nos rodea.

Deja ese hogar, nuestra invención mezquina:

ven a este cielo, al inmortal brasero;

con el amor de Dios nos ilumina

y abrasa como padre al mundo entero.

Ven a este mirador, ven y presencia

la primera entrevista cariñosa

tras largo tedio y dolorosa ausencia

del rubio sol y su morena esposa;

ella no ha desceñido todavía

su sayal melancólico de duelo,

y en su primer sonrisa de alegría

con llanto de dolor empapa el suelo.

No esperaba tan pronto al tierno amante,

y recelosa en su contento llora,

y parece decirle sollozante:

¿Por qué si te has de ir vienes ahora?

Ya se oye palpitar bajo esa nieve

tu noble pecho maternal, Natura,

y el sol palpita enamorado y bebe

el llanto postrimer de tu amargura.

«¡Oh, que brisa tan dulce! –va diciendo-.

»Yo traeré miel cáliz de las flores;

»y a su rico festín ya irán viniendo

»mis veraneros huéspedes cantores»

¡Que luz tan deliciosa! es cada rayo,

larga mirada intensa de cariño,

sacude el cuerpo su letal desmayo

y el corazón se siente otra vez niño.

Esta es la luz que rompe generosa

sus cadenas de hielo a los torrentes

y devuelve su plática armoniosa

y su alba espuma a las dormidas fuentes.

Esta es la luz que pinta los jardines

y en ricas tintas la creación retoca;

la que devuelve al rostro los carmines

y las francas sonrisas a la boca.

Múdense el cierzo el ábrego enojosos

y andan auras y céfiros triscando

como enjambre de niños bulliciosos

que salen de su escuela retozando.

Naturaleza entera estremecida

comienza a preludiar la grande orquesta,

y hospitalaria a todos nos convida

a disfrutar su regalada fiesta.

Y todos le responden, toda casa

abrase al sol bebiéndolo a torrentes,

y cada boca al céfiro que pasa,

y al cielo azul los ojos y las frentes.

Al fin soltó su garra áspera y fría

 al concentrado y taciturno invierno

y entran en comunión de simpatía

nuestro mundo interior y el mundo externo.

Autor del poema: Rafael Pombo

 Si voleu saber mes d’aquest poeta, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Pombo

Recull del Poema : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez i Ramon Solé

Quaderns : Insectes. El meu quadern de natura

Dades generals :

Autors : Diversos

Editorial : Estrella Polar

Temàtica : Infantil | A partir de 5 anys

Col·lecció : La Lluna de Paper

Número de pàgines: 22

Sinopsi de Insectes. El meu quadern de natura :

Dibuixa la teranyina, pinta flors, enganxa marietes, i acaba les il·lustracions d’aquest llibre sobre els insectes del jardí

Amb aquest llibre d’activitats, t’ho passaràs d’allò més bé descobrint mil i una curiositats dels insectes. Aprendràs com s’amaguen, com hi veuen, per què alguns piquen… I després, pots comprovar el que has après tot jugant.

Sobre l’autor de Insectes. El meu quadern de natura :

Diversos Autors :

Víctor Amela, Marc Artigau i Queralt, Jenn Díaz, Martí Gironell, Helena Garcia Melero, Pilar Rahola, Gemma Ruiz, Care Santos, Sílvia Soler i Albert Villaró, de manera desinteressada, han volgut participar-hi cedint els seus relats, les seves paraules, en aquest acte ambiciós de solidaritat i valors per una causa: les malalties infeccioses, com ara l’hepatitis, la sida, la sèpsia, la meningitis, la bronquitis, la pulmonia o la tuberculosi.

Ara per les festes pot ser aquest quadern, molt interessant pels mes petits !

 

Recopilació del Quadern : Ramon Solé

 

Encara hi ha Primavera ?….

CAM01007_01Amb el canvi climàtic, actualment i des de fa uns anys i cada vegada mes, creiem que les quatre estacions que estudiàvem a l’escola…. ja no hi son; casi no compareixen puntualment en el seus cicles anuals… !DSCN3197_01Per ho, la natura es manté per sobreviure, un exemple el tenim amb les flors que ens inunden aquesta any novament per els campsDSCN2565_01 i boscos de Catalunya de Primavera !DSCN2649_01Aquesta Setmana Santa,  hem fet un recorregut per veure, sentir i gaudir de les flors, plantesDSCN2466_01 i arbres d’arreu…DSCN2648_01Efectivament, hi son… les tenim a ma, en cada racó d’un camp, bosc o  jardí d’un poble, ni han i esta ple de Primavera !DSCN2436_01DSCN2467_01De quins colors podem veure ?, realment de tots, es una simfonia clara … evident de molts colors, blanques, vermelles, liles, grogues,  es un Sant Martí terrenal el que se’ns presenta als nostres ulls !CAM00450_01CAM00447_01Voldríem volar per contemplar-ho des de sobre anar d’un canto a un altre i poder admirat aquest mantó florit que ens presenta la Primavera !CAM00448_01CAM00443_01Ara després de l’hivern, tot sembla renéixer, els pagesos s’afanen a conrear els hortsDSCN5370_01 i les seves terres i camps,  perquè aviat donin els primers fruits.CAM00454_01Deixant ben preparades les vinyes perquè el raïm de l’estiu doni al màxim rendiment… i un bon vi !.DSCN2465_01La natura a la Primavera es fa veure, els formiguers  apareixen a reu,CAM01002_01 les primeres orenetes  ja arriben i buscant el lloc adient per a fer el niu, on viuran els proper mesos i naixeran les cries d’orenetes…DSCN0559_01Be, crec que desprès d’aquest passeig per la primavera en Setmana Santa, sols cal dir, que mes o menys llarga,CAM00450_01CAM00442_01 novament tenim , la Primavera aquí !!!CAM00448_01CAM00441_01Gaudiu-la !!!, qui sap si dintre d’uns anys sols notarem, l’hivern i l’estiu…, confiem que no sigui així.CAM00440_01

Text i fotografies : Ramon Solé

El silenci de l’hivern a la natura

DSCN2086_01L’Hivern a la natura, com en altres estacions de l’any, te les seves pròpies característiques, i una, es el silenciDSCN2106_01DSCN2085_01Be, no es un silenci total, per ho, baixa molt la seva intensitat del color i les sensacions…, DSCN2080_01DSCN2109_01hi ha silenci en el seu color en els arbres i plantes del bosc, amb una intensitat mes fosca, pots ser que ens doni sensació de tristesa…DSCN2078_01DSCN2113_01Molts arbres sense fulles els mirarem amb silenciDSCN2074_01DSCN2087_01Molt matins, el silenci es fa quasi invisible, una boira intensa ens pot sorprendre o una boira ploranera que ens cala fins als ossos…DSCN2197_01Els gèlids dies de l’hivern fa que el silenci es quedi congelat quan la temperatura cau per de baix de 0 graus, en l’extrem que aparegui la neu amb catifes blanques per aquí i per allà i ens sembla que tot quedi en silenci per vida…DSCN2203_01Per ho, dins d’aquest silenci, hi ha vida, els ocells que hi viuen permanentment, el podem veure i sentir, DSCN2122_01la pèrdua de les fulles dels arbres fa que apareguin en aquesta època els seus niu penjant d’ells i ens sembla que es puguin caure…DSCN2123_01CAM00298_01Mirem, hi veurem, que la vida esta en tots el racons a pesar del silenci, hi han bolets de temporada,DSCN2079_01 bolets que resisteixen el rigorós fred, DSCN2169_01DSCN2144_01com el de soca o els fredolicsDSCN2111_01 o les gírgoles …DSCN2104_01El silenci te un soroll relaxant, com l’aigua d’una font, o be, DSCN2077_01DSCN2076_01si estem a prop d’un riu, les aigües que passem front nostre …DSCN2073_01O la pluja mes o menys forta, al caure al terra ens donen un rumor, i a la vegada fa petits torrents o avingudes d’aigua que durarà pocs dies i torna desprès el silenciDSCN2075_01Un silenci que queda esquerdat pels tirs dels caçadors, sobre tot a l’inici de temporada, a l’anar passant els dies, les setmanes, tant sols queda la trista mostra a terra de les baines buides,??????????DSCN2112_01 es el silenci que torna a poc a poc al bosc o al camps…DSCN2084_01Un altra soroll, trenca el silenci, ara és en el camp, un tractor treballant en la primera llaurada de l’any, DSCN2200_01DSCN2177_01on d’aquí poc sorgiran els primers brots dels nous cultius, que donaran pas a la primavera,DSCN2097_01DSCN2124_01DSCN2153_01 trencant així el silenci de l’hivern…!!!

DSCN2071_01

Text i Fotografies : Ramon Solé