Els Cocons, es tracta d’acumulacions temporals d’aigua en els forats i depressions sobre roques mare, poden ser molt grans o petits receptacles, per tant, és una concavitat natural del terreny totalment impermeables.
Podríem també, incloure els orificis fets per l’home, com poden ser les tombes antropomorfes, cisternes construïdes fa mils de dècades o altres cavitats mes actuals.
Cal dir que pot provenir d’aigua salada de la mar o a terra, aigua bàsicament de la pluja.
En el primer cas tenim els cocons marins, ben coneguts dels pescadors. En aquests que es formen de la vora la mar en cavitats grans de les roques i gràcies axó, s’aprofitaven com a petites salines. 
Quan l’agua s’evaporava es podia recollir la sal que allà hi quedava, com es feia sobre tot en Les Illes Balears.
En el segon cas, terra en dins, com em dit principalment és la retenció d’aigües de pluja en cocons, els trobarem en torrents, canals de muntanya, rieres i algun riu. Així mateix, quan un salt o saltant d’aigua, va vaig de cabal, donat que hi ha manca de pluja o estem a l’estiu, forma diversos cocons, que a la llarg dels dies s’arriben a sacar.
Els cocons, a la província de Barcelona, es troben en paratges molt bonics, com al indret del cap de la riera de les Arenes, a Mura, a la riera de Rellinars, a Montserrat, a Sant Llorens de Munt, El Garraf… En el País Valencià, entre molts altres llocs.
Antigament, els Cocons mes grans, eren com abeuradors naturals, perquè els ramats poguessin beure aigua en el seu desplaçament.
En ple hivern si la temperatura es de -0º, es sol l’aigua congelar.
En algun lloc de Catalunya, els Cocons és considera una font d’aigua, no de raig o continua.Els mateixos pastors, ramaders, caçadors, bevien aigua si aquesta estava estancada de la pluja de pocs dies abans.
A veure si trobeu ara quan aneu a la muntanya, Cocons… !
Text i Fotografies: Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé.
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Fa pocs dies us vaig fer menció en un article de la Font del Rector de Mura; a la dreta d’aquesta font, surten unes escales i cal seguir per un caminet que en 200 metres us portarà directament a la Font de l’Escolà.
La font és tota ella de pedra, la seva construcció, ens recorda a una caseta, al mig hi ha la sortida principal d’aigua, regulada per una aixeta de polsador . Al polsar l’aigua cau a la pica enlairada de terra.
De munt seu i gravat a la pedra, està el nom de la Font de l’Escolà, que es fa difícil de llegir.
En el costat esquer hi ha un seien de pedra; en el dret, un antic broc de ferro, on quan l’aigua queia anava a una pica gran de pedra rectangular.
Des d’aquí i en pocs metres trobareu el Salt i Gorg del Padre.
