La unió del Rec, el Safareig i la Bassa a Santa Eulalia de Ronçana

El Rec, el Safareig i la Bassa que ens referim, esta dins d’un petit paratge molt bonic.Està situat en la carretera BV- 1435, tant sols deixeu el municipi de Lliça de dalt i entreu al municipi de Santa Eulalia de Ronçana,deixareu un camí rural asfaltat a la dreta i cal que  seguiu pel nou camí peatonal que discorre pel costat de dita carretera, on a pocs metres veureu aquest paratge encantador.El Rec porta aigua per regar els camps propers, i que dona a una antiga Bassa, rodejada de vegetació.En un extrem, hi ha la vella construcció d’un Safareig, adossat al mateix mur de la Bassa,antigament les dones de les masies properes deurien d’anar a rentar-hi la roba.Pel perímetre d’aquesta bassa trobem una diversitat d’arbres, com a pins, alzines, roures, entre altres,I en uns terrenys propers, una plantació important de plàtans, axó comporta que sigui una zona humida amb gran varietat d’ocells.Es un espai natural, entre els dos nuclis urbans.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Roure del carrer de Santa Engràcia de Cerdanyola del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

El Roure que ens referim, esta en la cruïlla del carrer de Santa Engràcia amb l’Avinguda de la Flor de Maig, front el número, 50 de Cerdanyola de Vallès.És un Roure que esta al mig d’aquesta cruïlla, protegit per un petit mur rodó, per evitar ser lesionat per la circulació de vehicles, que hi ha en aquest punt .No és gaire al el seu tronc, però si gruixut  i amb molt de branques.Te una gran cúpula arrodonida, es veu molt mes quan està ple de fulles. ( Va ser fotografiat durant l’hivern passat.)Les seves branques alberguen una multitud d’ocells tot l’any.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Safareigs de Gràcia de Sabadell

L’antic Safareigs de Gràcia està situat en el carrer de la Reina Elionor, 110, de Sabadell.Edifici construït per Josep Renom i Costa entre els anys 1930 i 1931. Sols queda el mur principal la resta es obra nova i seu de gestió administrativa local.Us passo informació sobre el barri de Gràcia de Sabadell :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A0cia_(Sabadell)

No hi ha mes dades disponible sobre aquest Safareig.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Pou de la Vila Vella de Tossa de Mar

El conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, va ser declarat monument històric artístic nacional l’any 1931.Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a inicis del s. XIII  amb murs emmerletats, conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans.En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular, actualment no existeix, ja que el seu emplaçament es va fer servir per edificar-hi l’actual far.L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols, que en el moment de màxima esplendor (s. XV), integrava unes vuitanta cases, moltes de les quals van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons.A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora de la muralla pel barri de sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral.Un “monument “a destacar en la Vila Vella es l’antic Pou.Una vegada entrem a la muralla per la plaça del Pintor J. Vilallonga, pujarem pel carrer de Ignacio Melé, uns metres mes amunt a la nostra esquerra, on fa una mica de plaça i en front d’un destacat Restaurant, aquest Pou.Esta molt ven restaurat i conservat.S’havia utilitzat per abastir-se d’aigua per part de la gent que vivia dins de la Vila Vella de Tossa de Mar.

 

Recull de dades : Oficina de Turisme i Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text, Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina de can Morera Gros de Vallromanes

L’Alzina de can Morera Gros està situada en un costat de la Rambla de Vallromanes, a l’esquerra tot entrant a aquest poble.De fet , formava part de l’entrada de la antiga finca de can Morera Gros, que ja no existeix.Actualment forma part d’un parc local de Vallromanes.Com llegim al cartell, en aqueta finca es celebrava la Festa Major, molt animada i concorreguda per la gent de Vallromanes i pobles de les rodalies.Es una bonica i gran alzina ben cuidada i en bon estat.Amb un tronc i una branca gruixuts.Al seu costat hi ha varis Pins destacables per la seva alçada.També observem que queden en peu els pilars de l’antic mur de la finca.Lloc amb molta ombra, que fa de bon estar a l’estiu a L’Alzina de can Morera Gros.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Capellans de Sant Joan Les Fonts

Des d’Olot us cal que aneu amb el vostre vehicle per la carretera N- 260z, fins revessar l’empresa Alzamora, a la dreta surt una carretera direcció a zona rural que teniu de seguir.Mireu de deixar el vostre vehicle a partit d’aquest punt i continuar a peu, us recordo que passareu per finques particulars i cal tindre el màxim respectes.Al poc hi ha una bifurcació de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra on passareu , per la masia de can Font, una casa nova i poc desprès la masia el Vilar.Continueu pel camí,  pel costat de la finca, on  fa dues lleugeres corbes, a l’arribar a la segona de l’esquerra i havent passat un pont ,a ma esquerra veureu uns arbres, un cartell us orientarài allí trobareu aquesta antiga Font dels Capellans.La Font sempre ha estat com protegida per un gruixut mur irregular en la part mes alta.Es d’un cabal notable tot l’any, cal dir que fa cent anys en rere, la podem observar en la fotografia de l’època, que el tub estava a un nivell mes alt que no pas ara.Disposa en un dels laterals de la Font, d‘un banc de pedra.Des de La Font podem contemplar tota la plana de Sant Cosme i els volcans de l’Estany i de Bellaire.Des d’aquest punt, podeu allargar vosaltres mateixos la sortida, trobareu cartells per on podeu anar, axó si, tot caminant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Santa Rita d’Olot

Per poder anar a la Font de Santa Rita d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des de aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, seguiu paral·lels al riu Fluvià.Seguiu per la pista cimentada que al poc deixarem quan hi ha una corba, per agafar un camí de terra que  va a tocar del filat de les pistes d’atletisme, entre un alzinar.Ara a uns 300 metres, veureu un camí que fa baixada cap el riu, i poc abans d’arribar-hi, veureu entre la vegetació la Font de Santa Rita.Per arribar fins la font, us caldrà baixar uns esglaons. Esta protegida per un mur. Disposa d’un tub i l’aigua cau a una estreta pica.Es un lloc molt ombrívol i humit.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Avui destaquem : Font d’en Pistola d’Arbúcies

El mes d’abril us vaig presentar la Font de Coll de Te, des d’aquesta cal seguir per la pista forestal que portaria a Arbúcies.A poca distancia d’haver reiniciat el camí, i abans d’una corba, i a ma esquerra, hi ha un trencall, que cal seguir i que us portarà a la Font de Marianegra , aquesta Font ja li dedicarem un article mes endavant.Seguirem el camí al poc temps agafarem un altre no tant bo a l’esquerra, que fa una certa baixada direcció a un petit torrent, cal mirar be a partir d’aquí per saber veure la Font d’en Pistola, donat que esta a una certa altura a nivell nostra, a vegades queda amagada per la vegetació.De fet aquesta Font, és feta d’un petit mur de pedres enclastat a la muntanya, i al mig hi ha el tub per on surt l’aigua, que cau a una pica i d’aquí al torrent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé