Carros de foc – Ruta de Muntanya

Carros de foc és una ruta de muntanya de 55 km. i 9200 m de desnivell acumulat.

El recorregut uneix nou refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, situats a les comarques del Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Us passo dades de com va sorgir aquesta ruta:

La ruta va néixer amb les trobades de cortesia que es feien els guardes dels refugis entre ells.

Llavors avisaven que avui havien passat els ‘Carros de foc’.

No va ser fins a l’any 2000 que es va institucionalitzar, i el 2003 el diari The New York Times va fer un reportatge sobre aquesta travessa pirenaica que la va fer internacionalment coneguda.

El 31 de juliol de 2011, Arnau Julià esdevingué el primer i únic corredor, en realitzar dues voltes a Carros de Foc en menys d’un dia, aconseguint-ho en un temps de 23 hores, 59 minuts i 40 segons.

La travessa discorre completament per un terreny d’alta muntanya, on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància.

L’alçada mitjana de la travessa és de 2.400 m. i el punt més elevat és el Collet de Contraix de 2.745 m.

Els colls més durs són: Contraix, Monestero i Dellui.

Les muntanyes més significatives són: Els Encantats, Pic de Peguera, Pic de Subenuix i Punta Alta de Comalesbienes.

Els refugis es troben a una alçada entre els 1.900 m. i 2.400 m.

Tots els refugis estan connectats per ràdio i aquests en si mateix amb els Pompièrs de la Val d’Aran.

Els refugis són:

Refugi de la Restanca, (2.010 m.), Vall d’Arties

Refugi Joan Ventosa i Calvell, (2.220 m.), Vall de Boí

Refugi d’Estany Llong, (2.000 m.), Aigüestortes

Refugi de Colomina, (2.395 m.), Vall Fosca

Refugi Josep M. Blanc, (2.310 m.), Vall d’Espot

Refugi Ernest Mallafré, (1.885 m.), Sant Maurici

Refugi d’Amitges, (2.310 m.), Sant Maurici-Ratera

Refugi de Saboredo, (2.310 m.), Tredòs-Salardú

Refugi de Colomers, (2.100 m.), Circ de Colomèrs

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l’Alt Pirineu, l’únic que hi ha a Catalunya.

Administrativament està dividit entre les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i el Pallars Jussà.

Us passo informació d’aquest gran Parc :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Nacional_d%27Aig%C3%BCestortes_i_Estany_de_Sant_Maurici

Per realitzar la Ruta de Muntanya de Carros de foc, us recomanem que ho feu sempre amb un guia professional.

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé / Urian – Guies de Muntanya

Llibre Recomanat : 1001 Curiositats del Parcs Naturals de Muntanya de Catalunya. Descobriu les seves Històries i Anècdotes i les millors excursions a fer

Ficha técnica

Nº de páginas: 320

Editorial: L ARCA

Idioma: CATALÁN

Encuadernación: Tapa dura

ISBN: 9788494928673

Año de edición: 2019

Plaza de edición: ES

Resumen

Aquest llibre pretén donar una àmplia visió dels parcs pirinencs i els parcs de les serralades prelitorals de Catalunya.

De cada parc es descriuen els millors paisatges i les característiques del relleu, a més de la fauna i la flora que contenen, el patrimoni monumental i la influencia humana.

A més, l’autor suggereix un itinerari a peu de cada parc, generalment apte per a tothom, amb la finalitat de conèixer el parc i poder gaudir de tota la seva essència, que és la natura mateixa.

Tot plegat, acompanyat d’un munt de curiositats diverses, estranyes, divertides, culturals o científiques que ajuden a comprendre cadascun d’aquests indrets.

Recull del llibre : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Humitat en la muntanya

Avui veurem la importància que te la Humitat en el Sotabosc, en el Bosc de Ribera, en l’Alta  Muntanya i en altres llocs d’un bosc.

El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l’estrat inferior.

Les comunitats vegetals del sotabosc estant formades per una barreja de plantes nascudes de llavors i de rebrots dels arbres, formant un conjunt  amb arbres i arbusts petits, de plantes herbàcies,

així com, una diversitat de falgueres i molses, aquestes en els llocs molts humits.

Els arbres joves sovint romanen anys sense créixer gairebé gens dominats pels arbres adults. D’altra banda els arbusts són capaços de completar el seu cicle en les condicions més o menys ombrívoles de cada tipus de bosc.

Els esbarzers que es troben dins del bosc pot ser que mai floreixin i es van multiplicant de forma només vegetativa.

Al sotabosc i ha intensitats de llum més baixes que a les capçades superiors.

La longitud d’ona de la llum que està disponible és només una part de la total rebuda per la capçada, per això les plantes del sotabosc han de ser sovint tolerants a les condicions d’ombra

i ser capaces de fer la fotosíntesi amb èxit amb una quantitat limitada de llum i ser capaces de fer servir longituds d’ona no disponibles en la zona de les capçades.

En arbres caducifolis de zona temperada, com passa en les fagedes, les plantes han de tenir una biologia més ràpida i per exemple florir abans que les fulles dels arbres limitin la llum de manera important.

El sotabosc reté més humitat de les pluges, que les zones del bosc més exposades superficialment.

Si aneu per un bosc a l’estiu notareu els canvis de temperatura a mesura que baixeu de nivell fins arribar a la cota mes inferior,

on per exemple, esta un torrent, notareu humitat i frescor mes acusada i en algunes ocasions, estarà gràcies a la rosada nocturna com si hagués plogut.

Les capçades del bosc redueix la radiació solar i així la terra no s’escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació.

Com a conseqüència el sotabosc s’asseca més lentament.

La major humitat permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d’un millor microclima.

Les plantes fora del sotabosc o en boscos nets de sotabosc, a l’estiu pateixen la sequedat del terreny i moltes plantes es moren, i axó farà que trigui més en creixér i formar-se un nou sotabosc.

Els boscos de ribera, a l’estar a la llera d’un riu o torrent important amb aigua, mantenent una humitat constant tot l’any.

Formant-se un auténtic refugi de frescor i humitat, que a molts animals i insectes els ajuda a passar el dur període de l’estiu mediterrani.

En el cas de l’Alta Muntanya, disposa en molts casos de poc bosc i és net en molts llocs de sotabosc, però gràcies a les humitats generals i a l’ambient molt més fresc, amb més pluges i boires, l’humitat perdura bona part de l’any,

es crea un microclima vegetal que afavoreix a trobar grans espais de gespa i vegetació natural molt verda,

tal com podem veure en la imatge amb el contrast de vegetació amb petits rocs.

Altres llocs humits els podeu trobar en Fonts Naturals, on podem apreciar que gràcies a l’aigua i a una humitat permanent, disposen d’una vegetació i de molsa petita;

en un Salt d’aigua podem en molts casos apreciar-la riquesa vegetal per la gran humitat que genera una aigua constant.

Curiosament, també algunes roques situades en zones humides, les veurem recobertes d’una capa de molsa, que fa que siguin mes atractives en veure-les.

I per finalitzar, en cada tipus de sotabosc, a l’hivern podem trobar, si les condicions són optimes, bolets i fongs en general, que també formen part d’aquesta Humitat ambiental.

Recull de dades : Viquipèdia, i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé / Joaquima Pellicer / Oriol Ramon Solé / Dora Salvador

Cap d’Any, un recull de com ha sigut l’any 2020… en aquest Blog

Han sigut 365 dies, hem tingut uns dies  bons i altres no tant…; avui fem un recull de imatges de com ha sigut en aquest Blog durant aquest any 2020, i on ha sortit un article o mes, cada dia del present any que avui direm a deu :

Fonts, Mines, Cisternes i Pous

Fonts destacables d’aigua de xarxa

Espais Naturals protegits

Torres d’Aigua i grans Dipòsits d’Aigua

Muntanya

Pantans, Rescloses, Recs

Sèquies, Aqüeductes

Salts i Grogs

Arbres

Parcs, Jardins, Àrees de Lleure

Molins d’agua

Articles de fora de Catalunya

I molt mes…

Senzillament, us desitjo a totes i tots els seguidors i col·laboradors/res del Blog,

un Bon Any 2021.

 Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

URIAN Guías de montaña

Avui us presento dos articles

Lloguer  de material de muntanya en Terrassa.

Obrim aquest dilluns !!!

A partir d’aquest dilluns ens podeu trobar a c/ Bartomeu Amat 131 de Terrassa per conèixer el nostre nou local d’@urianguies i @lloga.m .

També, et pots informar de totes les activitats que oferim o simplement xerrar de muntanya!!!

Per celebrar-ho, aquestes pròximes setmanes de Desembre tenim preparades moltes sorpreses amb els nostres col•laboradors de confiança @avencdelgarraf @playdsurvival @canbatlle_experience

Molta atenció els pròxims dies !

Pots seguir-nos per Instagram :

#inauguracion #llogam #urianguies

#local #terrassa #vallesoccidental #alquilerdematerial #montaña #mountain #adventure #aventura #news

Text : Oriol – Ramon Solé – URIAN Guies de Muntanya

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Properes activitats, Urian Guies de Muntanya

Avui us presento dos articles

Us adjunto les dues activitats properes de Urian Guies de Muntanya :

Imatges : Urian Guies de Muntanya

Amb el suport de : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Bosc de can Morgat de Porqueres

Avui seguim coneixen la natura que envolta can Morgat , en aquest cas el seu Bosc

La masia de Can Morgat està documentada al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l’estany,

esta envoltada d’arbres i de vegetació, situada en el municipi de Porqueres.

En la perifèria del Bosc de can Morgat, es troben diverses espècies d’arbres característics dels boscos mediterranis,

en les zones baixes a prop del llac de Banyoles i zones humides en les petites llacunes de can Margarit i en l’Aulina,

hi ha arbres de ribera amb gran quantitat de joncs i canyissars.

Per les rodalies de la masia de can Morgat, travarem alzines destacables, i també, roures.

Els pins, són els que predominen en les zones mes compactes de bosc i en les parts més altes de muntanya,

com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat.

De fet, tot aquest conjunt que envolta els terrenys de can Morgat, és frondós, amb arbres alts i antics.

I s’ha convertir en refugi de Fauna i de Pesca.

Per a preservar tot aquest ecosistema, cal que al visitar-ho seguiu plenament les indicacions que trobareu.

Es el Bosc de can Morgat de Porqueres, un espai natural que invita a conèixer-lo,

i realitzar alguna excursió o passejada.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Altres senyals en un recorregut o itinerari per muntanya

Com a cada dissabte us presento dos articles

En aquest bloc us he explicat les diferents senyals que podeu trobar oficials fent una marxa o recorregut, més o menys llarg, en la muntanya o camins rurals en general

i que són :

• GR – Llarg recorregut
• PR – Petit Recorregut
• SR – Sender Local

Ara agafeu la vostra motxilla i comenceu un itinerari, més o menys el sabeu, però creieu que trobareu senyals amb possibles dubtes…

A banda de les tres senyals indicades en podreu trobar moltes més i de colors diferents, com blaves, blanques i blaves, blanques, grogues, vermella i groga, groga i blava … i moltes més.

Que estant pintades aprofitant el pals de cartells, roques, senyals de tràfic i fins i tot en un arbre.

Si no teniu una ajut previ, no feu massa o gens de cas a aquestes senyals, si teniu alguna guia o informació podeu seguir-les.

Generalment, són d’alguna entitat que ha organitzat alguna ruta per itineraris molt concrets i locals.

Us podeu trobar, com passa en aquest camí del municipi de Terrassa, en una cruïlla de camins i amb una multitud de senyals, realment saps on vas o et quedes parat mirant-les una estona fins que decideixes per on anar o triar?… Amb la pregunta en algunes ocasions de : realment vaig pel bon camí ?

Mirem-les més a prop :

• La senyal per vehicles es prou clara, fan l’excepció de vehicles autoritzats i bicicletes.
• En l’antic pal de la cadena hi ha una senyal groga que ens indica el camí a seguir, a la vegada la senyal blanca, ens indica que no es el camí correcte.
• En un costat un pal indicador amb quatre possibilitats a seguir.
• I per últim, en la senyal de tràfic que indica el perill de bèstia, podem veure tres opcions, una que és el pas a seguir, el pas del camí del traçat que segueix la senyals grogues i el pas a seguir que fa el recorregut en les blanques.

Això afegeríem els camins confluents en aquesta cruïlla, que també tenen les seves indicacions a la inversa.

Aquí tenim un altre cas, s’uneixen en una mateix lloc tres itineraris marcats, GR., PR. i senyal groga…

Repeteixo, sabeu des d’un inici on aneu i quina és la senyal preferent a seguir ?  us podeu trobar fent una ruta que no teníeu prevista, sempre es pot preguntar a algú que us trobeu i sigui coneixedor del paratge.

Es cert, que els cartells oficials, instal·lats per generalitat, diputació, ajuntaments i altres entitats locals,

són els que ens poden donar una certesa de per on anar i veure algun lloc que ens interessi,

• Recorregut
• Monument, vista panoràmica,
• Població o ciutat, masia, font natural
• Cartell local d’un municipi a diferents colors els itineraris

Moltes masies tenen el seu propi cartell al camí de l’entrada a la finca,

però no vol dir que sigui el camí que s’ha d’agafar o seguir, en molts casos són particulars i finalitzen en la casa o masia.

Cal tenir cura si veieu alguna marca o cartell mogut o presumiblement canviat de lloc, molt esborrat o desgastat el color…a les hores mireu durant un curt tram si trobeu una altra senyal com la que seguíeu.

En general els cuidadors de les senyals de camins, tenen cura d’arreglar-ho en assabentar-se.

En Sant Antoni de Vilamajor hi ha la ruta de les masies senyalitzada.

Com a curiositat, us passo un indicador de situació per quan es fa un recorregut organitzat i temps limitat, organitzat per alguna entitat excursionista o altres, i és el punt de control on s’ha de marcar el seu pas cada persona o grup.

Desprès de totes aquestes explicacions segur que teniu una bona ruta fins al final.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llegenda : Com es va formar la Muntanya dels Pirineus

Les muntanyes són un mon de Llegendes, les de Montserrat , del Montseny, de Sant Llorenç de Munt, del Pedraforca, i podríem seguir nombrant muntanyes, on es parla de bruixes, dones d’aigua, follets i éssers vius de la foscor, els encantats i encantades, i éssers vinculats a la mitologia, que tradicionalment  anaven passant de veu a veu, les àvies als nets al costat de la llar de foc.

Avui us recullo una tradicional Llegenda de com es va formar Els Pirineus :

“ La llegenda  ens diu que la princesa Pirene tenia una gran bellesa i vivia a la Península Ibèrica. Tenia molts pretendents, però el seu cor estava reservat a Hèrcules, amb qui es veia d’amagat als boscos. El pare de Pirene, Túbal, els va descobrir i va desterrar a Hèrcules, però Pirene seguia visitant els boscos amb l’esperança de trobar-se’l.

En una d’aquestes passejades Pirene va trobar-se amb Gerió, un horrible monstre amb tres caps que volia casar-se amb la princesa, Pirene va escapar corrents pel bosc, però Gerió, per impedir la seva fugida va incendiar els boscos, les flames gracies al vent, van córrer mes que Pirene ocasionant-li cremades mortals.

Els crits de dolor de Pirene mal ferida, van avisar a Hèrcules, que tot i que va matar al monstre, sols va poder arribar per a declarar-li amor etern, no va poder impedir la mort de Pirene als seus braços. Hèrcules va sepultar la seva estimada dins d’una muntanyes enorme de pedres feta per ell.”

D’aquesta manera van néixer els Pirineus, segons la llegenda…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de la llegenda, adaptació al Text : Ramon Solé / Fotografies : Oriol- Solé Salvador

Avui destaquem : La Font del Roure de Santa Coloma de Farners

Com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a la Font del Roure cal que sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Castanyet, per la carretera GIP-5511 a uns 200 metres,

surt un corriol direcció a la riera de Canadell o de Castanyet fins a una antiga resclosa,

en aquest punt, cal travessar per un pas de pedres, cal anar en comte de no perdre l’equilibri i caure a la riera,

en l’altra costat  hi ha la Font del Roure.

Adossada al marge de la muntanya, un mur frontal convex de pedra,

hi surten tres brocs d’acer inoxidable disposats l’un al costat de l’altre; l’aigua cau a una allargat pica de pedra.

A uns cinc metres darrere i mes enlairada de la font, queda la porta d’accés a la mina.

 

Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador