Camí de l’hivern, en La Vall de Núria

Una vegada situats a Núria i visitat com és preceptiu el Santuari i el bar, on podreu prendrà un desdejuni matinal, cal pensar de fer alguna de les rutes que ens ofereix per les seves rodalies.Si és com ara que estem camí de l’hivern, tenim primer de tot saber el grau de dificultat que ens podem trobar,quin temps farà el dia a realitzar la ruta, també per exemple, com estan els camins, grau de neu si es el cas, etc…teniu d‘anar preparats amb l’equipament de vestuari i utensilis adients.Penseu que no es fa igual en el mateix temps i grau de dificultat un itinerari a la primavera, com a l’estiu o com ara, que estem camí de l’hivern, el temps poc canviar de sobta i tendre un ensurt.També, es important tenir un coneixement elemental d’orientació en muntanya i saber si hi ha algun refugi per la zona.Ara camí de l’hivern, no trobareu neu o serà poca, sempre val mes que us sobri un bon equipament, que us faci falta.Cal portar el mòbil ven carregat de bateria, però de prendrà de la ubicació que esteu, que us arribi o no la senyal.A la Vall de Nuria, hi ha moltes senyals que us indicant el camí per on anar i el mes curt de l’objectiu que tingueu a fer.En cas de pèrdua o accident, no dubteu ni perdeu temps, truqueu al 112 o autoritats locals dels pobles propers o inclòs demanar ajuda en aquest cas, a les autoritats franceses.Penseu que el camí pot semblar que es fàcil, que no entranya dificultats, però recordeu que esteu a l’alta muntanya al Pirineu,axo pot fer que les distancies us semblin curtes i realment no ho son.No sols cal vigilar si hi ha neu o fa una turmenta sobtada, un altra circumstància meteorològica pot ser la boira,gran perill en desorientar-nos i perdés i poder caure per un desnivell o barranc.Si no coneixeu les muntanyes de les rodalies de la Vall de Núria, millor sempre anar amb una persona que ho conegui o un guia.No obstant mai cal tindre por a les muntanyes si no cal tindre el respecta necessari i ser prudents, evitarem ensurts.

vaca morta

Si aneu per la Vall de Núria a fer una ruta,que us vagi molt be i gaudiu de la muntanya i de la natura en general.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola

Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador

Informació : Curs d’orientació a la Muntanya – Nivell bàsic / Urian Guies

Proper Curs : 13 d’Octubre de 2019 (Diumenge)

Descripció del curs :

L’orientació és fonamental per a la pràctica de qualsevol esport a la muntanya i per a tot excursionista.

En necessari saber interpretar un mapa, utilitzar correctament la brúixola, saber la nostra situació actual i trobar el rumb que cal seguir.

Tot això i molt més, és el que aprendreu en aquest curs d’orientació.

Objectius :

• Conèixer que és l’orientació i per a què ens serveix.
• Saber interpretar un mapa i utilitzar correctament la brúixola.
• Identificar la nostra posició i punts de referència.
• Realitzar un itinerari de forma autònoma.
• Planificar una ruta.

Continguts :

• Interpretació i parts d’un mapa.
• Escala d’un mapa.
• Corbes de nivell.
• Funcionament de la brúixola.
• Planificació d’una ruta.
• Realització d’una excursió.

Què inclou el preu?

• 3h de teòrica i 1 dia pràctic.
• Formador i guia titulat en nivell 2 de Mitja Muntanya.
• Assegurança de Responsabilitat Civil i d’accidents.
• Reportatge fotogràfic (no professional).

Què no inclou el preu?

• Transport i àpats.
• Mapa de la zona de treball i material individual.

Fica’t en contacte amb nosaltres i informat més sobre les nostres activitats i serveis a :

oriol.urian@gmail.com

690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica:  9h a 20h

Boira…, muntanya…, no et perdis – Fes un curs d’orientació

Important :

Si no contestem, és que estem en activitat. Pots escriure’ns, també, un What’sApp.

Que un bosc no us faci de barrera …

 

 

Text i Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Adaptació al Text : Blogs Rasola

Avui destaquem : La Font del Sofre de Llívia

Com tots el diumenges avui us presento dos articles

Per anar a la Font del Sofre de Llívia, us cal que agafeu el camí que passa per davant de la pedrera.  A la vegada que deixeu en rere Llívia, veureu a la vostra dreta les ruïnes del Castell de Llívia a dalt del cim de la muntanya .El camí fa un revol al voltant  de la pedrera, amb una certa pujada fins el collet de Rocacanals.A pocs metre hi ha unes escales de pedra a la dreta que us portaran directament a la Font del Sofre. La font neix a tocar del riu Estaüja, d’un bloc de granit i per un tub gros de ferro.Com el seu nom indica, es veu la presència de sofre a les seves aigües, també, l’olor  d’ous podrits i sabor característic.L’aigua de la Font del Sofre es diu que és beneficiosa per a : Malalties de la pell, malalties gastrointestinals, del fetge, dels ronyons, congestions pulmonars, asma, i altres.És una excursió fàcil de fer i a prop del poble tant típic com és Llívia.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Despertar en Coma Negra !

No sabeu el que us perdeu en no despertar a dalt d’una muntanya !…,

no hi ha paraules per descriureu…

URIAN – Guies de Muntanya,  aquesta nit passada va fer amb un grup de gent :  El Despertar en Coma NegraPer a informació sobre Comanegra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Comanegra

Avui us passo dos articles : Les curiositats de l’entorn, editat a les 0,03 hores

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : URIAN – Guies de Muntanya ( Oriol – Ramon Solé)

URIAN – Guies de Muntanya : Barranquisme a Llech en França

Tenim moltes ganes de què coneguis racons increïbles on practicar aquest esport…. ens acompanyes?Un d’ells es El Barranc del Llech, a França, ens dona l’oportunitat de gaudir de l’adrenalina :

• Amb els seus tobogans de fins a 8 metres
• Salts d’entre 3 i 9 metres,
• La llançadora (4m de tobogan + 8 de salt)
• i moooooltes sorpreses més!!!

Vols gaudir d’una gran aventura acompanyat/da dels nostres guies?Contacta amb nosaltres i t’informarem – Telefón : 690818687

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Text, direcció de URIAN i Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Arbres – Suro d’en Santos de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.De fet, la comarca de La Selva,  era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.Quantes histories ens podria explicar?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Negre de Vilallonga de Ter

Com cada diumenge us presento dos articles, avui sobre Fonts

Des de el poble de Vilallonga de Ter cal agafar el carrer Major i desprès pel carrer de l’Empriu, teniu que traspassar pel pont d’Abella el riu Ter, el camí esta senyalitzat.Deixareu a la dreta, la resclosa de Bassols, una vegada en el altre costat, teniu de seguir pel camí de l’esquerra, conegut pel nom del “camí de les Eugues” .A poca distancia i a peu de muntanya trobareu la Font Blanca, ja descrita el diumenge de la setmana passada.Teniu de seguir el camí i a poca distancia hi ha la Font Negre, esta algo mes elevada del camí.La Font Negre , de fet son dues sortides que te, directament de la roca de la muntanya i que donen l’aigua a les seves respectives piques.Es troba en un paratge molt bonic per la seva vegetació i prats vers.Allí trobareu varies taules i seients de fusta per poder fer un àpat.Sota de La Font Negre passa una canal amb aigua.Val la pena fer una estada en aquest paratge tranquil i fresc a l’estiu, a l’ombra dels arbres.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font del Portal a Montserrat, com era fa 100 anys en rere

La Font del Portal, coneguda com a Font del Miracle, esta situada front a l’antiga portalada d’entrada al Monestir de Montserrat.Segons consta en escrits, es va construir en l’any 1777 i era en forma d’una gran cisterna.A finals del segle XIX, disposava de dues sortides d’aigua, la font de la Verge i la font del Miracle. ( Segons consta en el llibre Ermites i Fonts Montserratines de la Editorial Montblanc de 1967).Aquesta Font, ara fa mes de 100 en rere, era totalment diferent a la que coneixem avui.

Font del Portal o Miracle actualment.

Era una gran Font Monumental, tal com podem observar en les fotografies o postals de l’època.Una gran construcció en forma de casa, en la part central i dins d’una gran arcada, hi havia la fonts i per sobre una estàtua de la verge.Al principi sols era la construcció de la font i un petit lloc de venda d’objectes i ciris. Mes tard es va anar engrandint l’estructura, amb altres petites edificacions i wc.El peregrins o romeus, pujaven caminant, hores de trajecte, i arribaven cansats i necessitats de beure aigua, aliments i  trobar uns serveis.

Vista des del Portal d’entrada

Aquesta Font del Portal, els oferia aigua abundant pels peregrins assedegats i un jardí amb seients per descansar i els arbres proporcionaven frescor, sobre tot en èpoques de calor.Front la Font hi passava el camí del Viacrucis des del Monestir i que anava per  la muntanya .Veiem en aquesta imatge la Font i el seu jardí tot nevat.El nom de la Font del Miracle, es deu a la seva llegenda, que ja us vaig explicar en el seu dia i que trobareu en l’apartat de “Llegendes” en aquest mateix bloc.Va ser tota una gran llàstima en perdre aquella antiga construcció de la Font del Portal o Miracle a Montserrat.

 

Text i recull de Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

 

Les Festes Nadalenques en ciutats, pobles i zones rurals de Catalunya – Primera Part #

Avui dia de Sant Esteve, que millor que veure 20 imatges que us he titulat :

“Les Festes Nadalenques arreu de Catalunya”

Caga tió en un hort

Aquests dies previs a les Festes per molts estimades i per altres no tant, al sortir a fer fotografies per els meus Blogs, arreu de Catalunya, he coincidit en l’expressió en ciutats, pobles, masies, granges, on han engalanat carrers, places, establiments per gaudir d’aquestes Festes i us les voldria presentar :

A Cardedeu, tenen un gros caga tió, per fer les delícies dels nens / nenes i per poder pujar a sobre d’ell.També a Cardedeu, i darrera de l’església, podem veure el pessebre compactat i metal·litzat.Per últim, a uns 2 kilòmetres de Cardedeu i en la carretera BV-5108, direcció a Cànoves, hi ha la tradicional família caga tió, a peu de l’entrada de l’antiga  masia can Moret, i ara cal Carro.En Badalona, us he triat dos pessebres, un situat sobre les dues cares de la casa d’una Òptica.El segon en una polleria, esta dins d’una gàbia de pollastres.Un tradicional pessebre amb figures grans, adornen els jardins de front de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.En Santa Perpetua de la Mogoda, i en una cèntrica rotonda, unes figures lluminoses al vespre – nit ens desitgen Fones Festes.En muntanya també hi ha varis caga tió, situats en un camí que va per la Vall d’Olzinelles del Municipi de Sant Celoni.Podem trobar a diferents punts de les muntanyes mes emblemàtiques de Catalunya, petits pessebres, recordant així a l’excursionista d’aquest dies, que estem en les dates Nadalenques.Per acabar no pot faltar un pessebre fet manualment a Cànoves, al costat de l’església.Ahhhh !, cal respectar tots aquestes i molts altres de les  expressions d’arreu com a ciutats, pobles, masies, muntanya … que vosaltres trobareu… Felices Festes !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia, Celia Peix i Ramon Solé