Avui us presento dos articles
Us adjunto les dues activitats properes de Urian Guies de Muntanya :
Imatges : Urian Guies de Muntanya
Amb el suport de : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Properes activitats, Urian Guies de Muntanya
Respon
Arxiu d'etiquetes: Muntanya
Bosc de can Morgat de Porqueres
Avui seguim coneixen la natura que envolta can Morgat , en aquest cas el seu Bosc
La masia de Can Morgat està documentada al segle XIII i és una de les poques cases que hi ha a prop de la riba oest de l’estany,
esta envoltada d’arbres i de vegetació, situada en el municipi de Porqueres.
En la perifèria del Bosc de can Morgat, es troben diverses espècies d’arbres característics dels boscos mediterranis,
en les zones baixes a prop del llac de Banyoles i zones humides en les petites llacunes de can Margarit i en l’Aulina,
hi ha arbres de ribera amb gran quantitat de joncs i canyissars.
Per les rodalies de la masia de can Morgat, travarem alzines destacables, i també, roures.
Els pins, són els que predominen en les zones mes compactes de bosc i en les parts més altes de muntanya,
com el puig Clarà, o el puig de la Gitana, el turó del Castell o el turó de Can Morgat.
De fet, tot aquest conjunt que envolta els terrenys de can Morgat, és frondós, amb arbres alts i antics.
I s’ha convertir en refugi de Fauna i de Pesca.
Per a preservar tot aquest ecosistema, cal que al visitar-ho seguiu plenament les indicacions que trobareu.
Es el Bosc de can Morgat de Porqueres, un espai natural que invita a conèixer-lo,
i realitzar alguna excursió o passejada.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Altres senyals en un recorregut o itinerari per muntanya
Com a cada dissabte us presento dos articles
En aquest bloc us he explicat les diferents senyals que podeu trobar oficials fent una marxa o recorregut, més o menys llarg, en la muntanya o camins rurals en general
i que són :
- GR – Llarg recorregut
- PR – Petit Recorregut
- SR – Sender Local
Ara agafeu la vostra motxilla i comenceu un itinerari, més o menys el sabeu, però creieu que trobareu senyals amb possibles dubtes…
A banda de les tres senyals indicades en podreu trobar moltes més i de colors diferents, com blaves, blanques i blaves, blanques, grogues, vermella i groga, groga i blava … i moltes més.
Que estant pintades aprofitant el pals de cartells, roques, senyals de tràfic i fins i tot en un arbre.
Si no teniu una ajut previ, no feu massa o gens de cas a aquestes senyals, si teniu alguna guia o informació podeu seguir-les.
Generalment, són d’alguna entitat que ha organitzat alguna ruta per itineraris molt concrets i locals.
Us podeu trobar, com passa en aquest camí del municipi de Terrassa, en una cruïlla de camins i amb una multitud de senyals, realment saps on vas o et quedes parat mirant-les una estona fins que decideixes per on anar o triar?… Amb la pregunta en algunes ocasions de : realment vaig pel bon camí ?
Mirem-les més a prop :
- La senyal per vehicles es prou clara, fan l’excepció de vehicles autoritzats i bicicletes.
- En l’antic pal de la cadena hi ha una senyal groga que ens indica el camí a seguir, a la vegada la senyal blanca, ens indica que no es el camí correcte.
- En un costat un pal indicador amb quatre possibilitats a seguir.
- I per últim, en la senyal de tràfic que indica el perill de bèstia, podem veure tres opcions, una que és el pas a seguir, el pas del camí del traçat que segueix la senyals grogues i el pas a seguir que fa el recorregut en les blanques.
Això afegeríem els camins confluents en aquesta cruïlla, que també tenen les seves indicacions a la inversa.
Aquí tenim un altre cas, s’uneixen en una mateix lloc tres itineraris marcats, GR., PR. i senyal groga…
Repeteixo, sabeu des d’un inici on aneu i quina és la senyal preferent a seguir ? us podeu trobar fent una ruta que no teníeu prevista, sempre es pot preguntar a algú que us trobeu i sigui coneixedor del paratge.
Es cert, que els cartells oficials, instal·lats per generalitat, diputació, ajuntaments i altres entitats locals,
són els que ens poden donar una certesa de per on anar i veure algun lloc que ens interessi,
- Recorregut
- Monument, vista panoràmica,
- Població o ciutat, masia, font natural
- Cartell local d’un municipi a diferents colors els itineraris
Moltes masies tenen el seu propi cartell al camí de l’entrada a la finca, 
però no vol dir que sigui el camí que s’ha d’agafar o seguir, en molts casos són particulars i finalitzen en la casa o masia.
Cal tenir cura si veieu alguna marca o cartell mogut o presumiblement canviat de lloc, molt esborrat o desgastat el color…a les hores mireu durant un curt tram si trobeu una altra senyal com la que seguíeu.
En general els cuidadors de les senyals de camins, tenen cura d’arreglar-ho en assabentar-se.
En Sant Antoni de Vilamajor hi ha la ruta de les masies senyalitzada.
Com a curiositat, us passo un indicador de situació per quan es fa un recorregut organitzat i temps limitat, organitzat per alguna entitat excursionista o altres, i és el punt de control on s’ha de marcar el seu pas cada persona o grup.
Desprès de totes aquestes explicacions segur que teniu una bona ruta fins al final.
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Llegenda : Com es va formar la Muntanya dels Pirineus
Les muntanyes són un mon de Llegendes, les de Montserrat , del Montseny, de Sant Llorenç de Munt, del Pedraforca, i podríem seguir nombrant muntanyes, on es parla de bruixes, dones d’aigua, follets i éssers vius de la foscor, els encantats i encantades, i éssers vinculats a la mitologia, que tradicionalment anaven passant de veu a veu, les àvies als nets al costat de la llar de foc.
Avui us recullo una tradicional Llegenda de com es va formar Els Pirineus :
“ La llegenda ens diu que la princesa Pirene tenia una gran bellesa i vivia a la Península Ibèrica. Tenia molts pretendents, però el seu cor estava reservat a Hèrcules, amb qui es veia d’amagat als boscos. El pare de Pirene, Túbal, els va descobrir i va desterrar a Hèrcules, però Pirene seguia visitant els boscos amb l’esperança de trobar-se’l.
En una d’aquestes passejades Pirene va trobar-se amb Gerió, un horrible monstre amb tres caps que volia casar-se amb la princesa, Pirene va escapar corrents pel bosc, però Gerió, per impedir la seva fugida va incendiar els boscos, les flames gracies al vent, van córrer mes que Pirene ocasionant-li cremades mortals.
Els crits de dolor de Pirene mal ferida, van avisar a Hèrcules, que tot i que va matar al monstre, sols va poder arribar per a declarar-li amor etern, no va poder impedir la mort de Pirene als seus braços. Hèrcules va sepultar la seva estimada dins d’una muntanyes enorme de pedres feta per ell.”
D’aquesta manera van néixer els Pirineus, segons la llegenda…
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Recull de la llegenda, adaptació al Text : Ramon Solé / Fotografies : Oriol- Solé Salvador
Avui destaquem : La Font del Roure de Santa Coloma de Farners
Com cada diumenge us presento dos articles
Per anar a la Font del Roure cal que sortim de Santa Coloma de Farners en direcció a Castanyet, per la carretera GIP-5511 a uns 200 metres,
surt un corriol direcció a la riera de Canadell o de Castanyet fins a una antiga resclosa,
en aquest punt, cal travessar per un pas de pedres, cal anar en comte de no perdre l’equilibri i caure a la riera,
en l’altra costat hi ha la Font del Roure.
Adossada al marge de la muntanya, un mur frontal convex de pedra,
hi surten tres brocs d’acer inoxidable disposats l’un al costat de l’altre; l’aigua cau a una allargat pica de pedra.
A uns cinc metres darrere i mes enlairada de la font, queda la porta d’accés a la mina.
Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador
Informació de les activitats d’URIAN – Guies d’aquest estiu 2020
Avui us presento dos articles
URIAN- Guies, us proposem diferents viatges de muntanya i aventura, per grups de més de 4 persones.
Activitats d’estiu 2020:
https://www.urianguies.com/viatges538c4d7d
Campaments 2020 d’URIAN per a nenes i nens de 8 a 14 anys.
Campaments per a infants:
https://www.urianguies.com/casal-destiu-2019f9cb7976
Travessa pel Parc Natural del Cadí – Moixeró per a joves de 14 a 17 anys, per a gaudir de la muntanya i l’aventura, amb gent de la mateixa edat i afició.
Travessa joves:
Per a més informació o inscripcions :
690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica: 9h a 20h.
Per a Vacances podem visitar : El Llac de Matamala a França
El Llac de Matamala és un embassament artificial, de fet, és un pantà i per tant, no és un llac natural.
La major part d’aquest embassament, és dins de la comuna de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.
Està situat a 1.541 metres d’altitud sobre el nivell del mar, té una superfície de 2,23 km² i una profunditat màxima de 37 m.
La resclosa, tota dins del terme de Matamala, té 984 metres de longitud, i una alçada màxima també de 37 metres.
Us passo la seva historia :
- Fou construït entre els anys 1957-1961.
- Cobreix unes 200 hectàrees del terme municipal de Matamala i unes 75 dels d’Els Angles.
- Recull les aigües de la capçalera del riu Aude.
- Constitueix una reserva d’aigua utilitzada per les centrals elèctriques de riu avall, com les de lo Carcanet, Escolobre i Nentilhà.
Com hi podem accedir ?
Des del sud l’accés és fàcil tant en vehicles de motor com en bicicleta o caminant. Des del poble dels Angles, s’hi arriba pel camí de les Fontanelles o per l’avinguda de l’Aude.
Del poble de Matamala, s’hi arriba per la carretera D – 118, que ressegueix tot el marge est, que pertany a Matamala, i dóna accés a un camí que voreja el llac.
Quina Fauna és present ?
Atès que es tracta d’un embassament artificial i que resta completament gelat durant l’hivern, la fauna aquàtica no és gaire abundant ni diversa. Només les truites (Salmo sp.) viuen tot l’any al llac. Durant la migració primaveral és quan hi ha més probabilitats d’observar ocells aquàtics en migració, com per exemple les aus limícoles. Altres espècies d’ocells que es poden observar comunament són:
- El Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis), l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos), el Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el Bernat pescaire (Ardea cinerea), etc.
- Entre els mamífers, el Cérvol (Cervus elaphus) sovinteja els marges del llac.
Quina vegetació hi ha per les rodalies ? :
La vegetació de zones humides és difícil que es desenvolupi, atès que el nivell de l’aigua és molt irregular pel fet de ser un pantà. El tipus de vegetació que es pot trobar als seus voltants correspon a prats de muntanya i masses forestals de pi negre.
Activitats esportives i lúdiques :
A l’estiu, en el marge que dóna als Angles, està en funcionament la Base Nàutica de l’Ourson, on ofereixen, a part de servei de restauració, diverses activitats com vela, surf, patins d’aigua… També s’hi realitza la prova de natació de la Triatló, durant el mes de setembre. A l’hivern, el llac està glaçat, però s’hi practica immersió en el gel.
Als voltants de la base nàutica es pot gaudir de passejades a cavall, itineraris i lloguer de BTT, itinerari esportiu, tirolines… i per a qui vulgui més tranquil·litat, d’una zona de pícnic amb graelles. Al nord-oest del llac, dins del terme de Matamala, hi ha el Càmping del Llac, obert tot l’any.
Recull de dades : Wiquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
URIAN – Guies de Muntanya : Feliç dia del Pare !!!
Ara TOTS /TOTES estem a casa, amb moltes ganes de que aviat puguem gaudir de la Natura…. Avui no ! però…
Ja tens regal per un dia tant especial? … Vols fer-li alguna cosa original?
A URIAN t’ho posem fàcil amb els “Vals regal d’aventura” que et podràs descarregar a la nostra pàgina web: http://www.urianguies.com/vals-regal.
Passos a seguir:
1) Descobreix totes les activitats que realitzem a la pàgina web.
2) Descarrega’t i imprimeix el Val Regal.
3) Omple’l amb les vostres dades.
4) Fes que gaudeixi d’una gran aventura amb URIAN. ⠀
* El pagament es realitza el mateix dia de l’activitat.
Més informació:
690 81 86 87
oriol.urian@gmail.com
ANIMS A TOTS I TOTES a cuidar-se !!!
Text i Fotografies : URIAN Guies de Muntanya
Recull de Dades : Ramon Solé
Neu per Nadal, en les Postals antigues
Donat que estem dintre de les festes de Nadal i any Nou, avui us he preparat un recopilatori de Postals Antigues de principis del segle XX, la majoria son realitzades a l’estranger, on la Neu es el protagonista principal :
A veure si aquest any hi ha mes sort i tenim mes nevades a les ciutats… i a les muntanyes !
Recopilació de Postals i Text : Ramon Solé
Pessebres a la Muntanya
Avui us presento dos article previs a Nadal
Arriben les festes de nadal, final d’any i reis, i com altres anys, esplais, agrupaments, entitats i grups de muntanya, colles, particulars, entre altres, 
per aquestes dates fan una excursió a depositar un petit pessebre,
en algun cas, fet per ells mateixos i amb imaginació, amb materials tradicionals
o diversos i amb ingeni.
Es solen depositar-los en muntanyes o pics tradicionalment popular de Catalunya, 
com a Montserrat, Montseny, Pedraforca, Pica d’Estats, Puigmal, Puigsacalm, Sant Llorenç del Munt, i un llarg etc…,
podem trobar-los situats, en avencs, coves, forats de parets, cim, troncs d’arbres, al costat d’un ermita, en una font important… 
llocs freqüentats i respectats per els excursionistes.
I no sols un per muntanya o pic, tot el contrari, varis distribuïts per les contrades.
Es calcula un centenar sols a Sant Llorenç del Munt i a la Serra de l’Obac, us passo l’enllaç on podeu conèixer mes dades sobre els pessebres de aquesta muntanya :
Curiosament, alguns dels pessebres, fins i tot, compten amb llums que il·luminen les estampes.
Allí estaran fins passades les festes, o un cert temps, fins que es reculli per guardar-lo,
en pocs casos, es deixant tot l’any en el mateix lloc.
Cal mencionar un llibre que està a la venda :
32 Itineraris pessebristes, de Dalmy Gascón i Miguel Angel Montero.
Sols per acabar, dir-vos que si aneu a la muntanya aquest dies, i trobeu Pessebres, mireu-los i/o fotografieu-los, axó si, sigueu respectuosos, no els toqueu ni els canvieu de lloc.
Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia
Nota : Les fotografies varen ser realitzades durant el desembre de 2018
