Arbres – Suro d’en Santos de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.De fet, la comarca de La Selva,  era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.Quantes histories ens podria explicar?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Negre de Vilallonga de Ter

Com cada diumenge us presento dos articles, avui sobre Fonts

Des de el poble de Vilallonga de Ter cal agafar el carrer Major i desprès pel carrer de l’Empriu, teniu que traspassar pel pont d’Abella el riu Ter, el camí esta senyalitzat.Deixareu a la dreta, la resclosa de Bassols, una vegada en el altre costat, teniu de seguir pel camí de l’esquerra, conegut pel nom del “camí de les Eugues” .A poca distancia i a peu de muntanya trobareu la Font Blanca, ja descrita el diumenge de la setmana passada.Teniu de seguir el camí i a poca distancia hi ha la Font Negre, esta algo mes elevada del camí.La Font Negre , de fet son dues sortides que te, directament de la roca de la muntanya i que donen l’aigua a les seves respectives piques.Es troba en un paratge molt bonic per la seva vegetació i prats vers.Allí trobareu varies taules i seients de fusta per poder fer un àpat.Sota de La Font Negre passa una canal amb aigua.Val la pena fer una estada en aquest paratge tranquil i fresc a l’estiu, a l’ombra dels arbres.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Font del Portal a Montserrat, com era fa 100 anys en rere

La Font del Portal, coneguda com a Font del Miracle, esta situada front a l’antiga portalada d’entrada al Monestir de Montserrat.Segons consta en escrits, es va construir en l’any 1777 i era en forma d’una gran cisterna.A finals del segle XIX, disposava de dues sortides d’aigua, la font de la Verge i la font del Miracle. ( Segons consta en el llibre Ermites i Fonts Montserratines de la Editorial Montblanc de 1967).Aquesta Font, ara fa mes de 100 en rere, era totalment diferent a la que coneixem avui.

Font del Portal o Miracle actualment.

Era una gran Font Monumental, tal com podem observar en les fotografies o postals de l’època.Una gran construcció en forma de casa, en la part central i dins d’una gran arcada, hi havia la fonts i per sobre una estàtua de la verge.Al principi sols era la construcció de la font i un petit lloc de venda d’objectes i ciris. Mes tard es va anar engrandint l’estructura, amb altres petites edificacions i wc.El peregrins o romeus, pujaven caminant, hores de trajecte, i arribaven cansats i necessitats de beure aigua, aliments i  trobar uns serveis.

Vista des del Portal d’entrada

Aquesta Font del Portal, els oferia aigua abundant pels peregrins assedegats i un jardí amb seients per descansar i els arbres proporcionaven frescor, sobre tot en èpoques de calor.Front la Font hi passava el camí del Viacrucis des del Monestir i que anava per  la muntanya .Veiem en aquesta imatge la Font i el seu jardí tot nevat.El nom de la Font del Miracle, es deu a la seva llegenda, que ja us vaig explicar en el seu dia i que trobareu en l’apartat de “Llegendes” en aquest mateix bloc.Va ser tota una gran llàstima en perdre aquella antiga construcció de la Font del Portal o Miracle a Montserrat.

 

Text i recull de Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

 

Les Festes Nadalenques en ciutats, pobles i zones rurals de Catalunya – Primera Part #

Avui dia de Sant Esteve, que millor que veure 20 imatges que us he titulat :

“Les Festes Nadalenques arreu de Catalunya”

Caga tió en un hort

Aquests dies previs a les Festes per molts estimades i per altres no tant, al sortir a fer fotografies per els meus Blogs, arreu de Catalunya, he coincidit en l’expressió en ciutats, pobles, masies, granges, on han engalanat carrers, places, establiments per gaudir d’aquestes Festes i us les voldria presentar :

A Cardedeu, tenen un gros caga tió, per fer les delícies dels nens / nenes i per poder pujar a sobre d’ell.També a Cardedeu, i darrera de l’església, podem veure el pessebre compactat i metal·litzat.Per últim, a uns 2 kilòmetres de Cardedeu i en la carretera BV-5108, direcció a Cànoves, hi ha la tradicional família caga tió, a peu de l’entrada de l’antiga  masia can Moret, i ara cal Carro.En Badalona, us he triat dos pessebres, un situat sobre les dues cares de la casa d’una Òptica.El segon en una polleria, esta dins d’una gàbia de pollastres.Un tradicional pessebre amb figures grans, adornen els jardins de front de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.En Santa Perpetua de la Mogoda, i en una cèntrica rotonda, unes figures lluminoses al vespre – nit ens desitgen Fones Festes.En muntanya també hi ha varis caga tió, situats en un camí que va per la Vall d’Olzinelles del Municipi de Sant Celoni.Podem trobar a diferents punts de les muntanyes mes emblemàtiques de Catalunya, petits pessebres, recordant així a l’excursionista d’aquest dies, que estem en les dates Nadalenques.Per acabar no pot faltar un pessebre fet manualment a Cànoves, al costat de l’església.Ahhhh !, cal respectar tots aquestes i molts altres de les  expressions d’arreu com a ciutats, pobles, masies, muntanya … que vosaltres trobareu… Felices Festes !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia, Celia Peix i Ramon Solé

 

Poema : Belles Gavarres

El massís de les Gavarres està situat entre les comarques del Baix Empordà i El Gironès. El medi natural d’aquest massís, que abraça més de 28.000 hectàrees, està poblat per importants i diversificades masses boscoses. L’any 1992, la zona va ser declarada d’Interès Natural.

 Poema – Belles Gavarres :

Bells paratges de muntanya,

belles Gavarres estimades,

plenes de serres i turons,

envoltades de roselles i ginesta,

envoltades de verdor.

Amb el sol de mitja tarda,

la verdor del vostre paratge

esclata d’esplendor.

És la llum de les Gavarres,

és la llum que ens acompanya

en les nostres passejades,

pels camins, boscos i turons.

Camins de les Gavarres,

impregnats del teu record,

camins plens d’esperança,

que em porten a tu.

Autora de la introducció, del Poema i de les Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

Avui destaquem : La Font del Florenci de Setcases

La Font del Florenci, es una bonica font de muntanya aprofitant l’aigua que surt espontàniament de la paret.Hi ha tres tubs, on l’aigua que es molt abundant, cau a un sorral de pedres petites, aguantades per unes grans fustes.Per accedir a la Font del Florenci, cal pujar com un esglaó també fet de la mateixa forma.Als costat, com a bancs, s’ha aprofitat, uns taulons, que ens fan recordar com si foren una bigues d’una casa.Aquesta Font està a peu de la carretera direcció a Vallter 2000 o a Ull de Ter, una vegada passat el poble de Setcases, i de la Font del Pont Nou; des de la carretera es de fàcil veure, si pareu en aquest indret tingueu cura que la carretera es molt estreta i a l’hivern hi ha molta circulació.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

El nom de les masies

Ja en temps immemorial, les masies, masos, cases fortificades, … rebien un nom propi, en la majoria dels casos, el mateix nom del primer propietari i posteriorment era mantingut per els hereus.Així quedava enregistrat en les escriptures d’aquells temps.En el segles, podia ser modificat per el nou propietari que canviava el nom original pel seu.Es dona el cas que una mateixa masia, pugues a la llarg de la seva historia, tindre dos a mes canvis en el nom.Eren masies i cases de pagès molt disseminades per les contrades, unes cases lluny d’altres, axó feia mes conèixer se entre si i sobre tot passar la informació del nom de les masies de pares a fills, pensem que els plànols o mapes eren pocs i tècnicament poc detallats, no com ara que  casi tot es pot identificar per GPS de muntanya.No obstant, encara avui en dia, la identificació d’una masia o casa rural, es fa per medi d’un cartell a l’entrada o a prop de la casa.Qui s’ocupa dels cartells a les masies a Catalunya ? Pot ser, el mateix propietari o masover,  l’Ajuntament o Consell Comarcal, La Diputació, o altres entitats.Aquest cartells poden se de fusta, metàl·lic, granit, pedra, rajola …Els cartells Individuals, son els que indiquin sols una masia,els cartells en forma de llistat, primer anirien les masies que trobarem en el camí abans i al final les de mes lluny, seguin un recorregut.En algun cas, podem veure un cartell gran amb un mapa senzill de les masies en la zona o barriada.També, en algun costat de la mateixa fatxada podem veure el nom del mas o les inicials de la propietat.Sempre és bo saber on estem i sobre tot en conèixer el nom d’una masia i la seva historia, com us dic, sempre es bo.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La muntanya ens ofereix : Colors, olors, silenci, sorolls i molt mes …!

En la Muntanya, tenim una varietat de Colors, sigui per la temporada en que ens trobem, sigui pel lloc.Segons l’època de l’any en el bosc podem apreciar les tonalitats de verdor.Sent mes o menys intens el seu colorit, es mes verd intens quan plou a dojo, i també, mes sec amb pols un marro mes fosc, en llocs que faci temps que no plou o en escassa vegetació.El color de sol naixent o sol que és pon, és fantàstic.El blanc de la neu intens de recent caiguda, que ens poden encegar-nos de tant mirar.Les Olors, ens omplen els nostres sentits, com notem una vegada que ha plogut,  a terra mullada, frescor, a netedat ambiental…L’esplendor de les flors de tot tipus i colors que sobre tot en la primavera ens envaeixen els camps i boscos.Durant al bon temps, fer una carn a la braça ( en lloc autoritzat), és una sensació d’olor esplèndida.Silenci, en el bosc, en el camp, en la muntanya, …es ple de silenci, un silenci que a vegades el sentim, el notem.El mirall d’aigües clares i manses…La mort, present també dins la natura, és trist trobar-nos un animal mort, un arbre,  per ho, forma part del cicle de la vida.El Soroll del arbres gracies a les refregues del vent,Els diversos cants d’ocells petits i grans.El escoltar una font, que ens fa mirar com surt de la terra amb un bon doll d’aigua cantarella.El transcurs de l’aigua d’un riu o riera, un soroll constant .Un soroll diferent, al de les zones industrials dins, o a prop de camps i/o el bosc…El soroll d’un ser viu per dins del bosc, entre mig de les herbes.Mireu d’anar a descobrir el que ens ofereix avui la Muntanya, el bosc, el camp…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador, Fidel Rodríguez , Oriol-Ramon Solé i Ramon Solé

 

Llegenda del Cavall Bernat de Montserrat

Muntanya de Montserrat – Any 1920

Hi ha varies versions d’aquesta antiga Llegenda, segons qui l’explica, jo us faig ressenya d’aquesta manera :

“Heus ací ja fa molt temps, que hi havia un boscater que vivia en un poblet dels voltants de Montserrat. Es guanyava la vida tallant i venent llenya que recollia dels boscos de la muntanya. Era una feina dura i sacrificada, ja que es passava el dia aterrant arbres a cops de destral i transportant fatigosament els feixos als pobles de la plana, vora el riu.

 Per això el llenyataire va fer un tracte amb el diable que li va prestar un cavall anomenat Bernat, ràpid com un llampec, perquè l’ajudés en aquesta feina.

 – Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat- deia el llenyataire al cavall !. –  i com un llamp el cavall portava la llenya a baix…

Cavall Bernat al fons a l’esquerra

 Però qui fa pactes amb el diable alguna cosa ha de donar a canvi. La condició imposada pel diable va ser que al cap de deu anys el llenyataire li havia de proporcionar un altre cavall de característiques similars.

 El llenyataire es va fer ric gràcies a l’ajuda del cavall Bernat però el dia que es complien els deu anys, el diable li recordà la promesa que el llenyataire ja havia oblidat, i que si no complia, se n’havia d’anar a viure amb ell a l’infern.

 Davant d’això, la seva muller va pregar a la Mare de Déu de Montserrat i una llum va omplir l’indret.

 Després de l’ensurt, el diable i el cavall Bernat havien desaparegut i en el seu lloc s’alçava una gran pedra assenyalant el cel.”

El Cavall Bernat !!!

 

Recopilació de La Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Joc dels Ocells, per a nens i nenes

Aquest Joc dels Ocells, no cal fer cap inversió destacable, podeu fer ho fàcilment, sols cal paciència.!Si sou pares o avis de fills o nets, petits o joves, us invito a fer amb ells aquest joc, sols cal el següent material :

• Binocles
• Camara de fer fotos o de video.
• Un llibre sobre els Ocells de Catalunya o zona on fareu la recerca.
• Llapis i llibretaAquest simple joc, consisteix que quan aneu a un parc / jardí urbà o a la muntanya, amb el/els vostra/es fill/s o net/s, el primer pas és el de gaudir dels diferents sons i cants que sentireu del ocells durant el recorregut, i poder fer així, la descoberta i observació dels ocells, tot guardant el màxim silenci.Segon pas, poder fer fotografies o fer en video d’aquests ocells i identificar-los, son nombroses les especies que podeu trobar.Feu servir la llibreta de camp, per anotar, el tipus d‘ocell, colors de les plomes, bec, potes, tipus d’harmonia que fa en el cant, per poder després mirar de catalogar-los.És important que els nens i nenes, puguin anar coneixen el mecanisme d’un binocle, per així poder fer la visualització mes ràpida i mirar el lloc on pot estar ubicat en mig d’una vegetació el ocell.

On podeu localitzar ocells ?

De fet, a tot arreu, millor en llocs on hi hagi aigua, basses, sortidors rieres, torrents, fonts…llocs mes o menys tranquils, dins d’un parc amb ombra, bosc… al jardí de casa… masia, seria una llarga llista de llocs,  segons el tipus d’ocells és mes confiat o no del ser humà, cosa que pot facilitar o no la observació i classificació d’un ocell.És bàsic e important, No molestar-los, ni on estant en el moment de fer la descoberta, ni en els nius on viuen. Per tant com us deia al principi, no podem cridar, fer sorolls, ni tampoc, moviments bruscs.

Una activitat que agrada molt als nens, és poder construir caixes niu, per habitatge d’ocells i col·locar-los posteriorment, en el pati, balcó, jardí de casa, al parc proper i en un bosc amb permís de les autoritats corresponents.Una altra acció, és participar en anellaments pels cens i control d’aus, que és pugui organitzar en el vostre municipi.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Llibre seleccionat : Guia d’Aus per descobrir en Família. Editat per VOX. Text : Mary Rial. Il·lustracions Angel Domínguez