Neu per Nadal, en les Postals antigues

Donat que estem dintre de les festes de Nadal i any Nou, avui us he preparat un recopilatori de Postals Antigues de principis del segle XX, la majoria son realitzades a l’estranger, on la Neu es el protagonista principal :

A veure si aquest any hi ha mes sort i tenim mes nevades a les ciutats… i a les muntanyes !

 

Recopilació de Postals i Text : Ramon Solé

Pessebres a la Muntanya

Avui us presento dos article previs a Nadal

Arriben les festes de nadal, final d’any i reis, i com altres anys, esplais, agrupaments, entitats i grups de muntanya, colles,  particulars, entre altres, per aquestes dates fan una excursió a depositar un petit pessebre,en algun cas, fet per ells mateixos i amb imaginació, amb materials tradicionalso diversos i amb ingeni.Es solen depositar-los en muntanyes o pics tradicionalment popular de Catalunya, com a Montserrat, Montseny, Pedraforca, Pica d’Estats, Puigmal, Puigsacalm, Sant Llorenç del Munt, i un llarg etc…,podem trobar-los situats, en avencs, coves, forats de parets, cim, troncs d’arbres, al costat d’un ermita, en una font important… llocs freqüentats i respectats per els excursionistes.I no sols un per muntanya o pic, tot el contrari, varis distribuïts per les contrades.Es calcula un centenar sols a Sant Llorenç del Munt i a la Serra de l’Obac, us passo l’enllaç on podeu conèixer mes dades sobre els pessebres de aquesta muntanya :

http://trailsantllorenc.blogspot.com/2013/12/mig-segle-de-pessebres-distribuits-per.html#.XY0eFn_tbIV

Curiosament, alguns dels pessebres, fins i tot, compten amb llums que il·luminen les estampes.Allí estaran fins passades les festes, o un cert temps, fins que es reculli per guardar-lo,en pocs casos, es deixant tot l’any en el mateix lloc.

Cal mencionar un llibre que està a la venda :

32 Itineraris pessebristes, de Dalmy Gascón i Miguel Angel Montero.

Sols per acabar,  dir-vos que si aneu a la muntanya aquest dies, i trobeu Pessebres, mireu-los i/o fotografieu-los, axó si, sigueu respectuosos, no els toqueu ni els canvieu de lloc.

 

Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Nota : Les fotografies varen ser realitzades durant el desembre de 2018

Propietat privada en finques forestals, agrícoles, granges, masia o casa rural

En alguna ocasió, propietaris de finques de muntanya o agrícola, m’han demanat que parlí de la propietat privada, donat que hi ha gent que no respecta el seu pas per a llocs clarament privats; i ha vegades produint-se danys o petits furts.Us passo dades que poden ser d’interès :

Un predi, és la denominació donada en dret a una finca i consisteix en una propietat privada immoble que es compon d’una porció delimitada de terreny.La delimitació, anomenada llinda, pot ser física, mitjançant tanques, mollons o altres sistemes, o simplement jurídica, mitjançant la descripció en una escriptura de propietat.El predi o finca representa el bé immoble per excel·lència: la terra.Ha tingut una gran importància des de l’antiguitat per la seva rellevància econòmica en les èpoques prèvies a la industrialització, sent el símbol de riquesa i prosperitat.Per això, la regulació dels béns immobles ha estat molt extensa des d’èpoques molt antigues.Classificació urbanística :

Amb l’aparició de les normatives sobre regulació urbanística, s’ha limitat la capacitat del propietari a l’hora d’utilitzar els terrenys.Per això, s’ha diferenciat en molts casos en funció de la destinació que se li dóna a la finca, distingint entre:

  • Finques rústiques: aquelles destinades a l’agricultura, ramaderia,…
  • Finques industrials: destinades a la construcció de zones industrials i empresarials.
  • Finques urbanes: amb molta major capacitat de construcció, normalment són les de major valor econòmic.

El canvi d’una classificació es denomina qualificació urbanística, i només pot dur-la a terme l’autoritat competent per al desenvolupament dels plans urbanístics.Per tant, el propietari te el dret de identificar i no permetre el pas en llocs privats, per evitat molèsties i danys en la seva finca o propietat, sigui, ramadera, agrícola, forestal o en la seva masia o casa rural.Sempre hi ha algun camí que pot portar o travessar un espai, sense entrar directament a la finca, que pot estar aquesta vallada o no,Indicada, axó si, amb cartell/s que s’està entrant en un lloc privat.Sols dir-vos que cal ser respectuós quan esteu en una finca privada, i no passar, i en tot cas, podeu demanar permís a l’amo, per accedir a visitar una ermita, font, etc., que esta dins d’aquella  propietat, en molts casos us facilitaran l’accés i detall d’informació al respecta.

 

  Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Camí de l’hivern, en La Vall de Núria

Una vegada situats a Núria i visitat com és preceptiu el Santuari i el bar, on podreu prendrà un desdejuni matinal, cal pensar de fer alguna de les rutes que ens ofereix per les seves rodalies.Si és com ara que estem camí de l’hivern, tenim primer de tot saber el grau de dificultat que ens podem trobar,quin temps farà el dia a realitzar la ruta, també per exemple, com estan els camins, grau de neu si es el cas, etc…teniu d‘anar preparats amb l’equipament de vestuari i utensilis adients.Penseu que no es fa igual en el mateix temps i grau de dificultat un itinerari a la primavera, com a l’estiu o com ara, que estem camí de l’hivern, el temps poc canviar de sobta i tendre un ensurt.També, es important tenir un coneixement elemental d’orientació en muntanya i saber si hi ha algun refugi per la zona.Ara camí de l’hivern, no trobareu neu o serà poca, sempre val mes que us sobri un bon equipament, que us faci falta.Cal portar el mòbil ven carregat de bateria, però de prendrà de la ubicació que esteu, que us arribi o no la senyal.A la Vall de Nuria, hi ha moltes senyals que us indicant el camí per on anar i el mes curt de l’objectiu que tingueu a fer.En cas de pèrdua o accident, no dubteu ni perdeu temps, truqueu al 112 o autoritats locals dels pobles propers o inclòs demanar ajuda en aquest cas, a les autoritats franceses.Penseu que el camí pot semblar que es fàcil, que no entranya dificultats, però recordeu que esteu a l’alta muntanya al Pirineu,axo pot fer que les distancies us semblin curtes i realment no ho son.No sols cal vigilar si hi ha neu o fa una turmenta sobtada, un altra circumstància meteorològica pot ser la boira,gran perill en desorientar-nos i perdés i poder caure per un desnivell o barranc.Si no coneixeu les muntanyes de les rodalies de la Vall de Núria, millor sempre anar amb una persona que ho conegui o un guia.No obstant mai cal tindre por a les muntanyes si no cal tindre el respecta necessari i ser prudents, evitarem ensurts.

vaca morta

Si aneu per la Vall de Núria a fer una ruta,que us vagi molt be i gaudiu de la muntanya i de la natura en general.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Arxiu Rasola

Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador

Informació : Curs d’orientació a la Muntanya – Nivell bàsic / Urian Guies

Proper Curs : 13 d’Octubre de 2019 (Diumenge)

Descripció del curs :

L’orientació és fonamental per a la pràctica de qualsevol esport a la muntanya i per a tot excursionista.

En necessari saber interpretar un mapa, utilitzar correctament la brúixola, saber la nostra situació actual i trobar el rumb que cal seguir.

Tot això i molt més, és el que aprendreu en aquest curs d’orientació.

Objectius :

  • Conèixer que és l’orientació i per a què ens serveix.
  • Saber interpretar un mapa i utilitzar correctament la brúixola.
  • Identificar la nostra posició i punts de referència.
  • Realitzar un itinerari de forma autònoma.
  • Planificar una ruta.

Continguts :

  • Interpretació i parts d’un mapa.
  • Escala d’un mapa.
  • Corbes de nivell.
  • Funcionament de la brúixola.
  • Planificació d’una ruta.
  • Realització d’una excursió.

Què inclou el preu?

  • 3h de teòrica i 1 dia pràctic.
  • Formador i guia titulat en nivell 2 de Mitja Muntanya.
  • Assegurança de Responsabilitat Civil i d’accidents.
  • Reportatge fotogràfic (no professional).

Què no inclou el preu?

  • Transport i àpats.
  • Mapa de la zona de treball i material individual.

Fica’t en contacte amb nosaltres i informat més sobre les nostres activitats i serveis a :

oriol.urian@gmail.com

690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica:  9h a 20h

Boira…, muntanya…, no et perdis – Fes un curs d’orientació

Important :

Si no contestem, és que estem en activitat. Pots escriure’ns, també, un What’sApp.

Que un bosc no us faci de barrera …

 

 

Text i Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Adaptació al Text : Blogs Rasola

Avui destaquem : La Font del Sofre de Llívia

Com tots el diumenges avui us presento dos articles

Per anar a la Font del Sofre de Llívia, us cal que agafeu el camí que passa per davant de la pedrera.  A la vegada que deixeu en rere Llívia, veureu a la vostra dreta les ruïnes del Castell de Llívia a dalt del cim de la muntanya .El camí fa un revol al voltant  de la pedrera, amb una certa pujada fins el collet de Rocacanals.A pocs metre hi ha unes escales de pedra a la dreta que us portaran directament a la Font del Sofre. La font neix a tocar del riu Estaüja, d’un bloc de granit i per un tub gros de ferro.Com el seu nom indica, es veu la presència de sofre a les seves aigües, també, l’olor  d’ous podrits i sabor característic.L’aigua de la Font del Sofre es diu que és beneficiosa per a : Malalties de la pell, malalties gastrointestinals, del fetge, dels ronyons, congestions pulmonars, asma, i altres.És una excursió fàcil de fer i a prop del poble tant típic com és Llívia.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Despertar en Coma Negra !

No sabeu el que us perdeu en no despertar a dalt d’una muntanya !…,

no hi ha paraules per descriureu…

URIAN – Guies de Muntanya,  aquesta nit passada va fer amb un grup de gent :  El Despertar en Coma NegraPer a informació sobre Comanegra :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Comanegra

Avui us passo dos articles : Les curiositats de l’entorn, editat a les 0,03 hores

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : URIAN – Guies de Muntanya ( Oriol – Ramon Solé)

URIAN – Guies de Muntanya : Barranquisme a Llech en França

Tenim moltes ganes de què coneguis racons increïbles on practicar aquest esport…. ens acompanyes?Un d’ells es El Barranc del Llech, a França, ens dona l’oportunitat de gaudir de l’adrenalina :

  • Amb els seus tobogans de fins a 8 metres
  • Salts d’entre 3 i 9 metres,
  • La llançadora (4m de tobogan + 8 de salt)
  • i moooooltes sorpreses més!!!

Vols gaudir d’una gran aventura acompanyat/da dels nostres guies?Contacta amb nosaltres i t’informarem – Telefón : 690818687

 

Recull de la informació : Ramon Solé

Text, direcció de URIAN i Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Arbres – Suro d’en Santos de Tossa de Mar

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El municipi de Tossa de Mar, en dona la possibilitat de gaudir de la Mar i de la Muntanya.Si ens centrem en el bosc de Tossa, trobem vegetació típica del bosc mediterrani on predominen les alzines, els suros i els pins.D’aquests arbres una bona part son de considerables dimensions i centenaris.De fet, la comarca de La Selva,  era on mes gent es dedicada a les feines del bosc; fins a les primeres dècades del segle XX la lleva i transformació del suro va ser molt important com a industria i economia; en l’actualitat s’han reduït considerablement.Eren boscos sencers de Sureres que no sols es tenien per extreure el suro, sino, es mantenia un bosc net de vegetació en el sotabosc.Un dels exemples el tenim del bosc de Tossa de Mar, conegut com Suro d’en Santos.Alguns dels arbres encara es poden ser explotats i en trobem de joves, alguns de vells ja han sucumbit amb els anys.Com a curiositat i al mig d’aquest bosc, hi ha un seien en forma semi circular de pedra.Quantes histories ens podria explicar?…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé