Pou del Xic Riera o dels Clots de Collbató

El Pou del Xic Riera esta situat en l’Avinguda del Centenari, 38,  darrere la piscina municipal, a 650 m de l’Ajuntament de Collbató.

Historia:

• Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp.
• L’Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d’aigua les noves escoles nacionals.
• L’aigua s’extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt.
• Des d’allà es dirigia cap a les escoles.
• L’encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent.
• També s’hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n’hi anava a buscar per cuinar i beure.
• Va ser clausurat per raons sanitàries.

El pou de cal Xic Riera és dins d’una caseta d’obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana.

En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l’aixeta.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé

Llac de la Urbanització o Barri de Comabella de Sant Llorenç Savall

Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,

El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.

Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.

Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,

on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.

Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,

que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.

Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…

Text i fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça Major de Sant Privat d’en Bas

Durant el mes d’agost cada dia una font

Esta situada aquesta font d’aigua de xarxa municipal en la part inferior de la plaça Major del municipi.

Adossada a un mur, l’aixeta es antiga amb conxa, l’aigua cau a una pica casi quadrada, tota l’estructura es de pedra, amb una imatge de la Verge amb nen Jesús.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles

La Font de Sant Pere està situada a la cantonada de la plaça de les Glòries Catalanes amb el carrer Sant Pere al barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.

Com podem observar va ser construïda l’any 1985 pels veïns del barri. És d’aigua de la xarxa municipal.

Situada en un frontal de pedra, una aixeta regula l’aigua que va a parar a una pica, en un costat hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. Devan la font hi trobem un lledoner monumental.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Parc de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,

cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,

hi ha un cartell que us indica el camí.

Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.

A sobre del mur de la font,  hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.

L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,

un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura

i poder fer un àpat amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Parc de can Feliu de Sant Quirze del Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

El Parc de Can Feliu, annex a la masia rep el mateix nom i és un espai agradable pel passeig i el lleure familiar.

Situat al costat de la Riera de Can Feliu o Torrent de la Betzuca, té una superfície de més de 54.000 m2.

Es caracteritza per la gran extensió de prats, amb un vial peatonal pavimentat que el creua,

i el llac artificial amb sortidor,

està subministrada en part, gràcies a una de les dues mines que existien en la finca.

També té una petita zona de jocs infantils, que s’ha actualitzat fa poc temps.

Està emmarcat per una zona de serveis que acompanya a gaudir del temps lliure, als peus de la Biblioteca Municipal

i amb extensa zona verda que convida a passar una matí gaudint de la tranquil·litat i la natura.

Es punt de partida de possible rutes o itineraris per la propera serra de Galliners.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles

La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,

Gener del 2020,  lloc on estava la Font del Gaig

actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.

Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.

A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any  2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…

Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig

 

Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí

Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Parc Nou d’Olot, diferent a altres…

Com cada divendres us presento dos articles !

Al Parc Nou d’Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal.Disposa de dues entrades el Parc Nou, una per la plaça Amèrica i l’altra per l’Av. Santa Coloma.

Aparcament

Us passo la seva historia :

• Antic molí de la torre Castanys del segle xix.
• Procedeix d’una deixa disposada a favor de l’hospital de Sant Jaume per la senyora Sabina Sureda l’any 1932.
• L’any 1940, l’hospital vengué la finca a l’ajuntament d’Olot, qui tenia pensat destinar-la a parc públic.
• A tal efecte, el 1942 es redactà un avantprojecte.
• Que es transformà definitivament en parc municipal el 1943.

Hi ha una petita roureda natural de roure pènol, de gran interès botànic i ornamental, amb alguns exemplars força vells.També hi ha boix (Buxus sempervirens) i grèvol (Ilex aquifolium) de grans dimensions, un d’ells de 0,91 m de volt de canó.

La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l’any 1986.Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d’espècies arbustivesi un jardí de plantes medicinals.Moltes son les ausi altres petits animals que habitant dins del parc.Tambe, de molts insectes Al Parc Nou, hi ha la Torre Castanys amb el Museu dels Volcans,

cartell museu dels volcans

i la secció de ciències naturals del Museu de la Garrotxa, inaugurat l’any 1991.El Parc Nou és una obra d’Olot  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.Es pot gaudir en aquest Parc de quatre hectàrees, d’una passejada en un paratge d’alt interès botànic i una gran bellesa paisatgística.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Arbres – Rotondes amb arbres

Avui com cada dissabte, us presento dos articles relacionats als Arbres

Les rotondes, és una intersecció viària dissenyada per a facilitar els encreuaments de vies i reduir el perill d’accidents.S’entén per “rotonda” un tipus especial d’intersecció caracteritzat pel fet que els trams que hi conflueixen comuniquen per mitjà d’un anell en el qual s’estableix una circulació rotatòria entorn d’una illeta central.En la illeta en alguns casos s’ha decorat amb motius representatius a la població;s’ha col·locat un o varis arbres.Depèn del municipi, han escollit, el Pi, el Plataner, el Roura, les Alzines,o altres varietats d’arbres, com l’Olivera o el Xiprer.També podem trobar alguna rotonda que comparteix una escultura amb els arbres.Moltes ciutat, poblacions i pobles, utilitzen les Rotondes tant en llocs dintre de la mateixa població,

així com, en algun tram de carretera perillosa, del seu terme municipal.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Parc de can Xifreda i la seva Font de Sant Feliu de Codines

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Parc municipal Can Xifreda, te tres entrades,  pel carrer Agustí Santacruz,  el carrer dels Castanyers i un nou accés, des del carrer Dr. Antoni Reig, de Sant Feliu de Codines.El Parc Municipal Can Xifreda, és molt ombrívol amb una zona de jocs infantils.Te un mirador on podem veure part de Sant Feliu de Codines, com l’església, i les antigues fabriques, entre altres llocs.A un lateral del Parc, hi ha l’entrada del Museu Municipal Can Xifreda, és una torre modernista coneguda com a Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab, aplega des del 1988 la col·lecció de troballes fetes pel “Grup Talp” al llarg dels anys 50, 60 i 70, que van esdevenir patrimoni municipal l’any 1970.Disposa el Parc d’una Font, on l’aigua surt per un petit broc de pedra al polsar un boto, pel mig d’unes grosses pedres,és d’aigua de xarxa pública però esta ambientada com si fórem en plena natura.És un Parc no massa gran, en diversitat d’arbres, que fan l’estada en ell molt tranquil·la i fora del soroll urbà que comporta esta a prop de la carretera.Us passo unes fotografies fetes a la tardor i a l’hivern :

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé