Brocal del Pou de cal Quelus de Collbató

El Brocal del Pou de cal Quelus esta en la Plaça de la Font del Còdol del Barri de la Font del Còdol de Collbató.

Historia:

• El pou de cal Quelus va ser obert per una família de pagesos per aprofitar l’aigua que passava per davant de casa seva.
• El corrent és superficial, d’un 20 o 25 m, i escàs.
• L’aigua s’utilitzava per regar.
• L’any 2000, quan l’era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l’Ajuntament.

El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d’obra cuita unides amb morter de fang.

L’aigua s’extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa.

A l’interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Merli de Sant Esteve de Sesrovires

El Pou de Merli esta situat al peu de la carretera B-224 en el km 25,250 de Martorell a Sant Esteve de Sesrovires.

Historia:

• Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s’ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224.
• El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l’altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils.
• El nom de Merli no se sap a què fa referència, ja que no s’ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s’hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d’un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli.
• Aquest nom apareix documentat per primer cop l’any 1949 al “Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar” (1940-1965) que es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires.
• Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires

Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d’obra de fàbrica de totxo.

La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical.

A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de rapissa sortint cap a fora del mur del pou. L’arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de l’Escola de Castellolí

La Font de l’Escola està en la Ronda de la Font, s/n, en Castellolí.

Es tracta d’una font urbana situada al davant de l’escola Les Passeres.

Està construïda amb un mur de pedra i maó, lligats amb morter i presenta un broc de cop metàl·lic.

L’aigua cau a una pica rectangular de pedra.

A un costat hi ha un parc infantil.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font Foradada de Matadepera

La Font Foradada de Matadepera esta situada sota de la carretera de Sabadell a Talamanca, un caminoi baixa al bosc en el quilòmetre 9,200.

Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d’abandonament.

La Font Foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata.

El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa.

Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç.

No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada.

La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera.

Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig

i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa.

Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural –Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : la Font del Torrent Mal d’Esparreguera

La Font del Torrent Mal esta en un costat de la Riera del Torrent Mal, es pot arribar des del carrer Ferran Puig o des de la Plana d’Esparreguera.

Cal baixar unes escales que portant a la riera, a l’acabar està la Font al costat esquer.

L’any 1574 apareix amb el nom de Font de Silvestre Pi. Abans coneguda per la ” Font Vella”.

És una Font amb frontal bastit amb pedra i maons lligats amb morter de calç,

és una cisterna on magatzem a l’aigua el broc esta tapat per un tronc amb plàstic perquè no perdi aigua.

Podem veure el sobreeixidor , un tub vell de ferro que sobresurt de la paret de l’esquerra a un nivell més alt del tub de la font.

Al costat dret hi ha un seient de pedra.

L’aigua no és apta pel consum humà.

Aquesta Font esta al costat d’un plataner destacat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Les setze fonts d’Esparreguera

Per anar a les setze fonts, cal situar-vos al carrer o camí de can Comelles d’Esparreguera, allí cal prendre un camí barrat per una cadena que entre bosc i arbres diversos us portaran directament a la font – mina.

Aquesta Font – Mina, també va ser coneguda com a Font del Sobreeixidor.

En l’any 1864 en Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n’Àngel i de Can Roca.

Aquesta mina d’aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l’Església, té una llargada de 2 km.

Tant la boca de la mina com l’estructura de la font estan fetes de maons lligats amb morter de calç.

La volta de la mina està feta de fragments de ceràmica, alguns d’ells polícroms.

Al frontal del sobreeixidor, també de maons, està decorat amb un trencadís de ceràmica polícroma

i és on s’obren els setze brolladors que donen nom a la font.

Us passo una fotografia de com era les setze fonts, ara fa cent anys en rere:

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text . Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Safareig i la Font del Pont de l’Altrabanda de Sant Pere de Riudebitlles

El Safareig i la Font del Pont de l’Altrabanda, està front del riu de Bitlles i a un costat del pont de l’Altrabanda de Sant Pere de Riudebitlles.

Safareig situat al costat del camí que des del pont de l’Altrabanda va al molí Cardús. És una estructura quadrangular d’obra revestida amb morter. En un costat hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, i al costat el sobreeixidor.

Està resguardat sota una estructura feta de pedra i morter, amb uns pilars de formigó que sostenen una coberta de bruc. L’interior del safareig és ple de grava.

En un costat hi ha la Font que donava l’aigua al safareig, és actualment tot sec.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem, S.L.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé