Avui destaquem : La Font de la Dona morta de Monistrol de Montserrat

kh1Aquesta Font també te el nom de La Font de l’avenc de la Dona Morta.acartell-ft-dona-morta_01Per anar-hi ens caldrà dirigir-nos o sortir des de l’estació Monistrol Vila del tren Cremallera que porta a dalt a Montserrat, nosaltres seguirem les marques blanques i grogues ( de petit recorregut) per un camí asfaltat que passa pel costat del Cementeri Municipal on s’acaba l’asfaltat, continuem per la pista ara de terra que va paral·leles al Torrent del Rossinyol, a la seva llera veiem diversos horts.gcartell-dona-morta-2_01A la nostra dreta deixarem un camí que aniria a la Font del Baldiri, i més amunt a la Font de l’Esclatarada, aquestes fonts avui no son el nostre objectiu. Seguim  sempre amunt al principi suaument per el costat del Torrent, fins arribar a un punt que el camí s’enfila i que ens portarà a d’alt del puig on trobem l’antiga masia Piteu en ruïnes.ft-dona-morta-2_01Seguirem ara baixant, per ho no deixarem el camí principal, fins arribar en uns 15 minuts a la Font de la Dona Morta, que esta a l’esquerra del mateix camí a peu de paret.ft-dona-morta-4_01Es molt senzilla, pràcticament sempre podrem trobar aigua, des de sempre es formava davant de la Font un bassal natural. ibassal-ft-dona-morta_01Des de fa un temps es va construir pel seu voltant un petit mur que reté millor l’aigua i uns taulons de fusta ens facilitant l’accés a la Font.46940978_01Aquesta Font es molt apreciada i freqüentada tant per ciclistes com per senderistes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

El Menhir de la Pedra Llarga de Palau-Solità i Plegamans

Aquest Menhir  està situat en una illeta peàtonal en la conjunció entre el carrer de la Pedra Llarga i carrer del Monòlit de Palau-Solità i Plegamansdscn7253_01Aquest monument és megalític dins del tipus dels menhirs realitzats per a donar-li una funció religiosa dedicada al culte dels morts o als poders de les divinitats. També, es podria haver utilitzat com a pedra fita per assenyalar límits territorials.dscn7245_01El menhir té uns 2,5 metres d’alçada i es troba aixecat verticalment enclavat en un lloc amb gespa i protegit per vegetació al reu voltant.dscn7244_01Aquesta menhir no es local, sembla roca de Montserrat. La presència d’aquesta construcció no és un fet estrany, ja que tota la comarca del Vallès (Oriental, Occidental), és molt antiga, havent-hi moltes troballes de restes neolítics, poblats ibèrics i també molt material romà.dscn7243_01Existeix la “Llegenda de la Pedra Llarga”, que la relaciona amb la construcció del Pont del Diable de Martorell, i d’aquesta relació se la coneix també com la “Pedra del Diable”.

 

Dades : Ajuntament de Palau-Solità i Plagamans

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Llibre : Coves del Salnitre i el riu subterrani de Montserrat

img408_01Llibre : Coves del Salnitre i el riu subterrani de Montserrat

Autors : Jordi ARDANUY & Antoni ARDANUY

138 p., b/n., 1 map. 1. topo. 1 fot., 4 il., 236×170 mm.

Ed. l’Autor. Imprès Bubok

ISBN: 978-84-615-9912-7

1ª Edició : 1995 i 2ª Edició : 2012

sintitulo-escaneado-01_01Un estudi complet del conegut riu subterrani de Montserrat i la seva relació amb Les Coves del Salnitre.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

La Llegenda : El suposat gran riu de Montserrat

p-cat-080_01A principis del segle XIX, un monjo, el Pare Gerard Joana (1769-1841), amb afany d’aventurer i explorador, a més d’un positiu esperit científic, s’endinsa per alguna cova situada al peu de la muntanya i sembla que arriba a trobar-se, quasi per casualitat, un profund barranc amb un riu que travessa pel seu fons. Aquesta és la història que D’Arbó explica en el seu llibre, resumida de la que el mateix Abat Miquel Muntades deixà escrita en la seva obra Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir (1866).

Incansable el pare Joana en el seus estudis sobre la muntanya, i no satisfet amb les observacions es va preparar per una nova expedició. A tal efecte es va fer amb tots els mitjans necessaris per endinsar-se a la Cova del Salnitre, a Collbató.montserratagullaanomenadabarretfrigi_01«D’aquesta manera, va entrar per un dels forats que presentava una de les estances de la Cova, portant sempre una brúixola amb direcció nord, convençut que arribaria o amb el pous de Santa Magdalena, o el pouetons de la roca del Lloro.

Efectivament, superant dificultats i salvant distàncies pogué arribar molt a dins la muntanya i tant que, per tots els senyals, va comprendre que estava molt a prop o sota l’ermita de Santa Anna.

Gojós ell i els seus companys de tant com havien aprofundit, creien que podrien arribar molt més endavant, quan varen trobar un barranc tan gran i d’unes distàncies tan sorprenents, que per molt que conferenciaren i pensaren, es van haver de convèncer de l’impossibilitat de salvar-les.

Sortida Mantidera de la carretera al Monastir des de Monistrol

Sortida Mantidera de la carretera al Monastir des de Monistrol

I el que més els espantà fou el gran soroll que feien les aigües que corrien pel barranc.

Llavors decidiren retrocedir, guiats sempre per les cordes que havien deixat en avançar, amb l’ànim d’estudiar i proveir-se de nous utensilis per una nova expedició» [Muntadas, obra citada, p. 34-35].

Aquesta és la història que ens narra l’Abat i que es reprodueixen a La Cataluña Misteriosa D’Arbó també afegeix que «a la carretera que va de Collbató a Monistrol, existeix una sortida d’aquest també misteriós riu subterrani de Montserrat. Una desembocadura per la qual flueix aigua intermitentment segons les pluges de la zona. Una altra desembocadura, també d’aquest riu, es troba en una cova que hi ha a Monistrol, a la qual s’anomena exactament igual que la de Collbató, Les Mentiroses; així doncs existeixen dues desembocadures conegudes d’aquests riu misteriós, La Mentirosa de Collbató i Les Mentiroses de Monistrol; ambdues desembocadures són intermitents i tenen més o menys cabal segons la època de pluges. Però resulta que existeix una tercera desembocadura, i a més és la principal, car el riu emergeix a l’aire lliure des de l’interior de la terra, en la mateixa plaça de Monistrol, a poca distància de l’altre desembocadura de Les Mentiroses de Monistrol i a més en aquesta desembocadura l’afluència de l’aigua és contínua». [D’Arbo, obra citada, p. 141].

Sortida d'una Mantidera

Sortida d’una Mantidera

 Com a primera aproximació a un tema tan aliè a nosaltres, ens va semblar convenient d’explorar sobre el terreny directament, intentant reconèixer els elements bàsics que D’Arbó cita en el seu llibre. Així, doncs, un mes després ens trobàvem recorrent els carrers estrets, encisadors d’altra banda, d’un poble al peu de la nostra muntanya: Monistrol de Montserrat. Havíem llegit que aquí emergia del terra el famós riu subterrani, a la plaça cèntrica el nom de la qual resulta significatiu per sí mateix: Font Gran.la-font-gran-1_01També dóna a aquest municipi la desembocadura de la intermitent Mentirosa de Monistrol. Després d’unes quantes anades i vingudes pels carrers serpejant, aconseguírem de localitzar les surgències, i per a la nostra sort –encara que en aquell moment ens resultava un xic molest– portava uns dies plovent, per la qual cosa l’aigua sortia abundantment per la Font Gran i pel «trop-plein» de la Mentirosa.

 Allà, al mateix centre de Monistrol de Montserrat, mentre un dia gris ens envoltava i deixava caure una dèbil pluja, que lliscava pels paviments mullats, i la boira s’arrossegava penosament entre les capritxoses formes de la muntanya sagrada, cosa que li donava un aspecte estrany, quasi màgic, estàvem contemplant «la sortida del misteriós riu subterrani de Montserrat». Efectivament, sortia una gran quantitat d’aigua, que sumada a la que ho feia per la Mentirosa, donava un cabal significatiu. Significatiu, però no un gran riu, ni tan sols riu. El podíem qualificar, si ens sentíem generosos, de rierol cabalós. Ocorria això després de dies de fortes pluges. Havíem topat amb la primera exageració de la història…

 Antoni Ardauy Dellà

Jordi Ardanuy Baróp5399_01 Extret amb breu adaptació de: El Misterios riu subterrani de Montserrat. Un estudi complet del conegut riu subterrani de Montserrat i la seva relació amb les Coves del Salnitre. Hospitalet de Llobregat. Edició dels autors, 1995.

  • Demà us presentaré el llibre que ens hem referit anteriorment

 

Recull de la Llegenda i l’article extret : Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Fotografies : Ramon Solé

Visita a la Cova o Pou de La Portella de Montserrat

En primer lloc, cal dir que aquest itinerari no l’he portat a terme jo, si no, el meu fill Oriol – Ramon Solé, que és Tècnic Esportiu de Mitja Muntanya.DSCN2996_01

L’objectiu es arribar a dintre de la Cova o Pou de La Portella de Montserrat.
S’inicia el recorregut a Can Maçana om deixarem el nostra vehicle, seguim bona part el PR- C 78, direcció al Collet de Guirló on agafarem el camí de la dreta que va al Refugi Vinceç Barbé.IMG-20160211-WA0000_01Pujarem un camí fins La Roca Gran de la Portella,IMG-20160211-WA0002_01 allí el voltarem un tros i baixem fent un ràpel d’uns 16 metres dirigint-nos cap a un arbre que queda a la nostra esquerra.IMG-20160211-WA0008_01IMG-20160211-WA0001_01Una vegada arribem a l’arbre ja veiem l’entrada al Pou de la Portella en el seu interior caldrà fer de nou un ràpel baixant pel seu interior.IMG-20160211-WA0006_01IMG-20160211-WA0007_01Fins arribar a una estructura molt bonica de pedra. Cal portar llanternes per poder beures per l ‘interior.IMG-20160211-WA0005_01IMG-20160211-WA0003_01Cal tornar pel mateix camí de l’anada per arribar-nos a Can Maçana.

És pot fer amb unes tres hores entre anar , baixar i pujar a la Cova i tornar al punt de sortida.IMG-20160211-WA0004_01
Dono les gracies al meu fill i als seus companys, per les fotografies que han aportat a aquest article.Monistrol de Montserrat - Vista_01Si us animeu a fer aquest recorregut, us recomano anar ben preparat amb material adient per poder fer els ràpels i saber d’escalada i de muntanya.

Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

El massís de Montserrat, un paisatge singular i únic

monastir_01El massís de Montserrat, en l’any 1987 va ser declarat Parc Natural per garantir-ne la seva conservació, la degradació abans d’aquesta data era un constant amb molts incendis forestals, deixalles arreu i pràcticament sense una regulació d’aquest espai natural, que es el cor de Catalunya, tant espiritual  com de paisatge singular i únic.DSCN0016_01agulla a primer terma_01És caracteritza per un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.DSCN0028_01Altres cims molt populars en el mon de l’escalada, són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, entre molts altres.agulles_01També, en el seu interior, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres molt visitades per la gent que els agrada aquest tipus d’activitat.DSCN0022_01baixan al monastir_01Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure, com l’escalada, vies ferrades, senderisme en nombrosos camins, senders i canals mes o menys complicats, que a vegades cal tenir un bons coneixements o/i experiència, així, com portar el material adient per cada activitat.DSCN0028_01Podem accedir a Montserrat per carretera, amb el Tren de Cremallera o be, amb l’Aeri.pont acces aeri_01ja arriba aeri_01Aquest últim, l’Aeri, sempre que he pujat o baixat m’ha causat una estranya sensació, des de por, fins i tot, que sigui una aventura…per la pujada o descens rapit que suposa, i veure en primera ma el paisatge si tenim la sort que sigui un dia ven clar.cistella aeri_01aeri de cap al riu_01baixada aeri_01Parlàvem de senderisme, son nombrós els itineraris a poder fer, en aquest cas a nivell de família,com per exemple, el camí que puja des del Monestir fins les rodalies de Sant Joan.st joan_01 ermita de st. joan_01O be, pujar directament a Sant Joan pel Funicular i des d’allí fer una ruta circular i en descens que ens portarà de nou al Monestir, pel pas dels francesos ( escales)pas dels francesos_01Des del Monestir, també podem pujar pel pas dels francesos i derivar-nos a l’ermita Sant Benet, o be, seguir pujant i arribar al turó mes elevat de la serra, a Sant Jeroni.st jeroni_01Montserrat, amb boira o dia clar, es un lloc sorprenent casa vegada que si va, i mes si este la afició de fer fotografies a la natura, aquí es podem gaudir-ne sempre, la vegetació, els escarpats o pics i també, si tenim paciència, podem veure la fauna salvatges d’aquestes contrades, i ser objectiu de la nostra càmera.M. desde st. joan_01Per informació complementaria :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda del miracle a Calders

Monistrol de Montserrat - Vista i Tren_01Els orígens de la veneració cristiana a la Verge de Montserrat es perden en la nebulosa dels temps i la llegenda, sovint, es confon amb la realitat i en la diversitat de relats que ens han arribat i que cadascú, dintre de la seva fe, modela com millor desitja. Des dels remots inicis d’aquella advocació, aquesta devoció popular ha anat sempre lligada a una llarga llista de fets miraculosos o de taumatúrgia que la tradició popular l’hi ha atorgat i, sovint, exagerat. No obstant això, aquells fets, segons la litúrgia i jurisprudència catòlica, més destacats, provats o més creïbles i que si calia considerar com a miraculosos, es registraven i documentaven de forma sistemàtica. Entre aquests miracles acceptats i documentats, que serviran de base a la coronació canònica de la Verge de Montserrat i el seu santuari l’any 1881, n’hi ha un que va succeir a Calders l’any 1528.
tyujty_01 Segons transcriu la “Revista Montserratina”, del mes de setembre de 1910, els fets són els següents:

“Habiendo salido a pescar Miguel Melchor, vecino de la villa de Calders, acompañado de Bernardo Melchor su hijo y otros amigos, llegados a la ribera del rio (Calders o Colarda a unos 32 Km. de este santuario) cerca de aquella villa, y poniéndose Miguel Melchor sobre una roca, teniendo más cuidado con sacar peces que con guardarse a si mismo, dio una peligrosa caída en parte donde había mas de 30 palmos de fondo. Pues como él no supiese nadar, ni los que con el iban pudiesen socorrerle, aunque el agua lo echó tres veces arriba, volvió a hundirse otras tantas abajo.

Monistrol de Calders - Ft ColletEstuvo en ese peligro por espacio de un cuarto de hora, en el cual llamaba siempre á la Virgen gloriosa de Montserrat que le socorriese, hasta que Bernardo Melchor habiendo buscado con diligencia y amor de hijo una vara larga, llegó con ella, y tendiéndola á la parte donde su padre estaba, le asió y salió libre y sano, diciendo que Nuestra Señora de Montserrat le había ayudado, y que el tiempo que estuvo debajo del agua le parecía que estaba en su santa capilla; y dando todos gracias a Dios, vino Miguel Melchor á darlas a ésta santa casa, donde dejó en una tabla la memoria de este milagro, y lo publicó en presencia de testigos á 22 de julio de 1528”.

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé