Urianguies : Programació d’activitats del mes de Novembre de 2019

Des d’URIAN us animem a viure la natura i la muntanya d’una manera diferent.  Apunteu-vos a les nostres activitats setmanals i gaudiu al màxim d’una experiència inoblidable. Per què apuntar-me?

1.Conèixer gent amb les mateixes aficions que jo.

2.Realitzar una activitat de cost elevat al preu més baix.

3.Anar acompanyat de guies amb titulació i experiència.

4.Descobrir nous indrets a prop de casa.Quines activitats realitzarem?

  • Senderisme d’un dia
  • Travessies de muntanya
  • Excursions culturals
  • Cursos i formacions
  • Raquetes de neu d’iniciació i avançat
  • Descens de barrancs d’iniciació i avançat
  • I molt més

Us presentem totes les activitats que estan programades per les pròximes setmanes on gaudirem amb la millor companyia y sempre acompanyats dels nostres guies :

24 de Novembre  de 2019 – Barranquisme – Barranc Termal a França

Barranc amb 5 ràpels, un d’ells de 35 metres, i un petit tobogan, amb la peculiaritat que anirem trobant petits gorgs amb aigua ben calenta, per a poder-nos escalfar.

Començarem amb un petit ràpel sec d’uns 8 metres que ens portarà al gorg més calent de tot el barranc, entre 40 i 50 graus de temperatura. Des d’aquest punt, i durant tot el barranc, anirem trobant petits naixements d’aigua calenta que ens proporcionaran un plus d’escalfor.30 de Novembre  de 2019 – Curs de ràpels i reunions (progressió per barrancs secs)

El curs de ràpels i reunions ens permetrà adquirir els coneixements necessaris per a poder progressar per un barranc de forma segura, utilitzant les tècniques adequades de ràpel i els seus protocols. Consisteix en un curs pràctic on es vol aconseguir que l’alumne aprengui d’una forma dinàmica i amena, sent així la millor manera d’interioritzar la major part dels continguts.

Al finalitzar el curs s’estarà preparat per a poder realitzar barrancs secs de forma autònoma i segura.30 de Novembre i 1 de Desembre – Curs i pràctica de ràpels i reunions

Curs de ràpels i reunions (30 Novembre) + Pràctica barranc sec a Montserrat (1 de Desembre)

El curs de ràpels i reunions ens permetrà adquirir els coneixements necessaris per a poder progressar per un barranc de forma segura, utilitzant les tècniques adequades de ràpel i els seus protocols. Al finalitzar el curs s’estarà preparat per a poder realitzar barrancs secs de forma autònoma i segura.

Barranc sec – Canal Roja: Barranc de 13 ràpels d’entre 4 i 30 metres on poder gaudir i practicar les maniobres del ràpel.Per consultes o inscripcions, podeu accedir a :

https://www.urianguies.com/

 

Text i Fotografies : urianguies / Oriol – Ramon Solé

Amb col·laboració de la difusió : Blogs Rasola

Itinerari des de Vilanova del Vallès a Santa Quiteria

Recurdeu que cada diumenge us presento dos articles !

Aquest Itinerari que us presento avui es fàcil i apte per qualsevol edat, tant a peu com a bicicleta.El recorregut d’anada i tornada, el podeu fer en dues hores.

Des de Vilanova del Vallès, agafareu el camí que voreja el riu Mogent, direcció a La Roca, en el punt conegut com la Verneda d’en Puntes.Passareu pel costat de l’horta tradicional que s’ha conservat vora el riu, on trobareu amplies extensions de cultius.Arribareu a passar sobre el riu Mogent pel Gual de can Farigola, per anar a l’altre costat del riu, i seguiu remuntant-lo.A partit d’aquí, trobareu uns grans arbres al vostra pas, a l’estiu fan bona ombra, hi trobareu algun banc de fusta per seure’s per descansar i/ o fer algun àpat,així com en algun lloc del camí, amb una font d’aigua de xarxa pública.El camí de ribera del Mogent, cal anar amb compte si aneu a peu amb la circulació de bicicletes, ja que es comparteix camí i sol ser un vial força concorregut.El riu en cas de crescudes intenses i temporals del cabal, no es recomana que us hi acosteu massa.En tot el recorregut trobareu cartells informatiu dels llocs i distancies, quant arribeu al Gual de can Manel, teniu de tornar a traspassar el riu, direcció ca la Maria.Teniu de traspassar la carretera, i agafar el passeig de Sant Quitèria,on fa una certa pujada i a cada costat d’aquest carrer trobareu cases tant antigues com xalets.A dalt del carrer, trobareu al fer un gir una creu antiga de La Santa Missió.Ja esteu a tocar del Santuari de Santa Quitèria.És un dels indrets amb més història de Vilanova del Vallès, els seus vestigis documentals es remunten al segle X.L’església actual està conformada en tres estils arquitectònics :

  • Una part romànica : base i campanar
  • Una altra de gòtica : nau central i altar de Santa Quitèria
  • I una altra de renaixentista : façana i nau del Santíssim o altar del Roser

Es gaudeix d’un entorn encantador i d’una vista sobre part del Vallès Oriental, al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt.Podeu donar per finalitzat l’itinerari o seguir per algunes de les rutes que hi ha per aquesta  zona, tot seguin el cartells que us orientaran.

 

Recull de Dades : Natura Local,  Ajuntament de Vilanova del Camí i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Montserrat, la nostra muntanya

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.Al llarg dels mil•lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteresS’hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.Altres cims montserratins són :

el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera.Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d’altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l’esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.Es pot accedir al monestir per carretera des de Monistrol de Montserrat, Sant Salvador de Guardiola i el Bruc. També hi pugen l’Aeri de Montserrat des de l’estació de RENFE.  i un tren cremallera des de Monistrol, que pertany als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.També, hi ha els dos funiculars que surten des del Monestir cap a la Santa Cova i cap a Sant Joan.La muntanya també és travessada per diversos senders de gran recorregut i per altres de secundaris.Montserrat, la nostra muntanya !

 

Recull de dades : Viquièdia, Abadia de Montserrat

Adaptació al Text i fotografies : Ramon Solé

La Font del Portal a Montserrat, com era fa 100 anys en rere

La Font del Portal, coneguda com a Font del Miracle, esta situada front a l’antiga portalada d’entrada al Monestir de Montserrat.Segons consta en escrits, es va construir en l’any 1777 i era en forma d’una gran cisterna.A finals del segle XIX, disposava de dues sortides d’aigua, la font de la Verge i la font del Miracle. ( Segons consta en el llibre Ermites i Fonts Montserratines de la Editorial Montblanc de 1967).Aquesta Font, ara fa mes de 100 en rere, era totalment diferent a la que coneixem avui.

Font del Portal o Miracle actualment.

Era una gran Font Monumental, tal com podem observar en les fotografies o postals de l’època.Una gran construcció en forma de casa, en la part central i dins d’una gran arcada, hi havia la fonts i per sobre una estàtua de la verge.Al principi sols era la construcció de la font i un petit lloc de venda d’objectes i ciris. Mes tard es va anar engrandint l’estructura, amb altres petites edificacions i wc.El peregrins o romeus, pujaven caminant, hores de trajecte, i arribaven cansats i necessitats de beure aigua, aliments i  trobar uns serveis.

Vista des del Portal d’entrada

Aquesta Font del Portal, els oferia aigua abundant pels peregrins assedegats i un jardí amb seients per descansar i els arbres proporcionaven frescor, sobre tot en èpoques de calor.Front la Font hi passava el camí del Viacrucis des del Monestir i que anava per  la muntanya .Veiem en aquesta imatge la Font i el seu jardí tot nevat.El nom de la Font del Miracle, es deu a la seva llegenda, que ja us vaig explicar en el seu dia i que trobareu en l’apartat de “Llegendes” en aquest mateix bloc.Va ser tota una gran llàstima en perdre aquella antiga construcció de la Font del Portal o Miracle a Montserrat.

 

Text i recull de Fotografies i Postals Antigues : Ramon Solé

 

El Matagalls i la Creu, és tot un simbolisme

Pujar fins el Matagall per un català és tot un simbolisme i casi una obligació de fer-ho com a mínim una vegada a la seva vida.Gent gran, pares i fills, parelles, o grups excursionistes o d’amics… tots a una fan la pujada, hi ha dies que es forma un verdader formiguer… gent a munt i a vall.El recorregut pot durar mes o menys segons persona o llocs a visitar, si sols es pujar fins la Creu, mirar la gran vista que observem, com a Montserrat, el Pirineu, Collserola, la plana de Vic, … i baixar, serà com a tres hores o algo mes.Podem sortir de diferents llocs, els mes habituals son des de Sant Marçal i l’altre, des de Collformic.Des de Collformic, cal deixar el vehicle, ben aparcat i anar a agafar el camí de la masia de Santandreu de la Castanya, fent un rodeig, cal seguir cap a munt, cada poc trobarem cartells o pals indicador per el corriol a seguir o altres llocs a visitar, com Sant Segimon que es va  per un camí ample, diverses fonts …Quan mes a dalt, mes ens costa pujar, es pedregós el terreny, per ho com en moltes ocasions l’esforç val la pena, la Creu del Matagalls cada vegada esta mes a prop i ens dona ganes i amb mes fal·lera d’arribar-hi.Podeu veure l’origen de la Creu, Historia i mes,  a la Web dels  Amics Aplec Matagalls :

https://www.aplecmatagalls.cat/historia%20aplec/origen%20de%20la%20creu.htm

Hi ha un dia que aquesta Muntanya s’omple de gent, és l’Aplec del Matagalls, amb missa i distincions, també, hi ha una estona per inaugurar una nova font o la seva recuperació, axó és fa cada any; aquest any serà el diumenge 8 de juliol.Informació sobre l’Aplec del Matagall – 2018 :

http://claretians.cat/2018/06/15/aplec-del-matagalls-celebra-la-69ena-edicio-el-8-de-juliol/

Nota : La Creu de Collformic, està tot just al poc de començar el itinerari de pujada al Matagalls.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé

La Font – Cisterna de can Trinitat a Montserrat

A Montserrat hi ha mes de 170 fonts o cisternes enregistrades, us vaig presentar el dia  7 de desembre de 2017 una d’aquestes fonts – cisterna, la que hi ha en l’ermita de Sant Benet; avui serà la Font – cisterna de can Trinitat ( Ermita).Seguireu des de l’ermita de Sant Benet pel camí que us portaria a l’ermita – refugi de Santa Cecilia, està senyalitzat per cartells i és el GR- 4 i PR -19, camí aquest que us ofereix unes bones vistes sobre el Monestir de Montserrat i el seu entorn.Arribareu, en un trencall on a l’esquerra un senderó ben marcat us aproximarà al que queda de can Trinitat. Allí cal pujar unes velles escales, i a la paret hi ha la Font – cisterna de can Trinitat.Es com una finestra, que en temps de bones pluges es pot emmagatzemar aigua de pluja, que podreu treure a l‘exterior amb una corda i un cubell o similar lligada a aquesta.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font – Cisterna de l’ermita de Sant Benet de Montserrat

A Montserrat hi ha mes de 170 fonts o cisternes enregistrades, avui us presento una d’aquestes fonts – cisterna, la de l’ermita de Sant Benet.També, cal dir que moltes ermites i coves  d’aquesta muntanya estan “okupades”, des de fa dos dècades és van anant convertint el lloc d’Idealistes… Us passo un article sobre aquest tema de naciodigital.cat :

https://www.naciodigital.cat/noticia/51013/ermites/okupades/montserrat

Actualment l’ermita de Sant Benet és un Refugi que es pot fer estada no permanent.Des de l’Abadia de Montserrat, pujarem pel costat del Torrent de Santa Maria, per un camí ple d’esglaons, és un dels llocs mes freqüentats per la gent que vols fer un tom per les rodalies. Passareu pel “Pas dels Francesos”, on al poc veurem Les Agulles, com la Gorra Marinera, les dues Magdalenes (Inferior i Superior), la Gorra Frígia i més a la dreta, El Sentinella.Arribarem on el camí es bifurca, un cartell us donarà l’avís, cal anar a la dreta i a uns 15 minuts estareu a l’ermita de Sant Benet, edificada entre 1530 i 1536.

La Font – Cisterna de Sant Benet

està situada mirant l’entrada de l’ermita, a la dreta. És considera una de les mes grans amb capacitat d’aigua de Montserrat. Esta foradada a la roca,  un canaló porta l’aigua de la pluja al seu interior, en moltes ocasions la vegetació tapa l’aixeta, fent inaccessible recollir l’aigua. A sobre de la cisterna, i per medi d’una galleda o similar es pot treure l’aigua estancada. No sent recomanable el seu us per beure o cuinar-hi.

 

 

Text i Fotografies d’arxiu Rasola : Ramon Solé

 

Llegenda del Cavall Bernat de Montserrat

Muntanya de Montserrat – Any 1920

Hi ha varies versions d’aquesta antiga Llegenda, segons qui l’explica, jo us faig ressenya d’aquesta manera :

“Heus ací ja fa molt temps, que hi havia un boscater que vivia en un poblet dels voltants de Montserrat. Es guanyava la vida tallant i venent llenya que recollia dels boscos de la muntanya. Era una feina dura i sacrificada, ja que es passava el dia aterrant arbres a cops de destral i transportant fatigosament els feixos als pobles de la plana, vora el riu.

 Per això el llenyataire va fer un tracte amb el diable que li va prestar un cavall anomenat Bernat, ràpid com un llampec, perquè l’ajudés en aquesta feina.

 – Cavall Bernat, Cavall Bernat, baixa la llenya al Llobregat- deia el llenyataire al cavall !. –  i com un llamp el cavall portava la llenya a baix…

Cavall Bernat al fons a l’esquerra

 Però qui fa pactes amb el diable alguna cosa ha de donar a canvi. La condició imposada pel diable va ser que al cap de deu anys el llenyataire li havia de proporcionar un altre cavall de característiques similars.

 El llenyataire es va fer ric gràcies a l’ajuda del cavall Bernat però el dia que es complien els deu anys, el diable li recordà la promesa que el llenyataire ja havia oblidat, i que si no complia, se n’havia d’anar a viure amb ell a l’infern.

 Davant d’això, la seva muller va pregar a la Mare de Déu de Montserrat i una llum va omplir l’indret.

 Després de l’ensurt, el diable i el cavall Bernat havien desaparegut i en el seu lloc s’alçava una gran pedra assenyalant el cel.”

El Cavall Bernat !!!

 

Recopilació de La Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Llibre : La Puda, un balneari als peus de Montserrat

Autor/Artista : Estrada i Planell, Gemma

Publicació          Esparraguera : Ajuntament d’Esparreguera; Olesa : Ajuntament d’Olesa ; [Barcelona]

Editat : Abadia de Montserrat

Any : 1989

Descripció          : 99 + APÈNDIX (12 PÀG). 20,5X16 CM. TELA AMB SOBRECOBERTA.

Contingut Inclou:  Goigs adreçats a Nostra Senyora de la Puda de Montserrat

Tema :       Balneari de la Puda de Montserrat

ISBN  :       8478260579

Continguts  :

Nombroses làmines fotogràfiques , gravats i goigs.

Historia del Balneari de la Puda, Descripció de tot el conjunt Arquitectònic i Paisatgístic .

Nota : Es pot adquirir de segona ma.

 

Recopilació : Ramon Solé

Que son els Cocons sobre roca mare?

cascada-1_01Els Cocons, es tracta d’acumulacions temporals d’aigua en els forats i depressions sobre roques mare, poden ser molt grans o petits receptacles, per tant, és una concavitat natural del terreny totalment impermeables.img-20161128-wa0002_01Podríem també, incloure els orificis fets per l’home, com poden ser les tombes antropomorfes, cisternes construïdes fa mils de dècades o altres cavitats mes actuals.cisterna-ibera_01Cal dir que pot provenir  d’aigua salada de la mar o a terra, aigua bàsicament de la pluja.dscn8021_01En el primer cas tenim els cocons marins, ben coneguts dels pescadors. En aquests que es formen de la vora la mar en cavitats grans de les roques i  gràcies axó, s’aprofitaven com a petites salines. dscn8023_01Quan l’agua s’evaporava es podia recollir la sal que allà hi quedava, com es feia sobre tot en Les Illes Balears.surgencia-t-collcabiro_01En el segon cas, terra en dins, com em dit principalment és la retenció d’aigües de pluja en cocons, els trobarem  en torrents, canals de muntanya, rieres i algun riu.  Així mateix, quan un salt o saltant d’aigua, va vaig de cabal, donat que hi ha manca de pluja o estem a l’estiu, forma diversos cocons, que a la llarg dels dies s’arriben a sacar.ft-esclaterada-5_01Els cocons, a la província de Barcelona, es troben en paratges molt bonics, com al indret del cap de la riera de les Arenes, a Mura, a la riera de Rellinars, a Montserrat, a Sant Llorens de Munt, El Garraf… En el País Valencià, entre molts altres llocs.surgencia-collcabiro_01Antigament, els Cocons mes grans,  eren com abeuradors naturals, perquè els ramats poguessin beure aigua en el seu desplaçament.img-20170124-wa0003_01En ple hivern si la temperatura es de -0º, es sol l’aigua congelar.dscn0021_01En algun lloc de Catalunya, els Cocons és considera una font d’aigua,  no de raig o continua.Els mateixos pastors, ramaders, caçadors, bevien aigua si aquesta estava estancada  de la pluja de pocs dies abans.dscn7849_01A veure si trobeu ara quan aneu a la muntanya, Cocons… !

 

Text i Fotografies: Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé.