Antigament en l’entrada d’una ciutat o d’un poble per una carretera, es plantaven plataners a cada costat.
Encara avui podem trobar carreteres antigàs i que no han sofert ampliacions o que han realitzat una variant de la carretera, axó ha fet que podem contemplar les rengleres de plataners de dimensions destacades.
Un d’aquests casos són els Plataners de la carretera nacional IIz al pas per la urbanització de Montserrat Parc de El Bruc.
Formen una filera d’algo més d’una dotzena de plataners en cada costat, a l’haver-se plantat a la vegada tots els arbres tenen la mateixa mida i gruix.
En uns metres aquest tros de la carretera a l’estiu dona una bona ombra i frescor…
En l’agregat de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès, hi han varies fonts dedicades a la Verge de Montserrat, una d’elles esta situada en un racó de la plaça on està l’església.
L’estructura de la font està adossada en una paret d’una casa particular, és d’aigua de xarxa que cau a una pica rectangular. A sobre hi ha la imatge de la verge de Montserrat amb el nen Jesús.
El Mirador de la plaça dels Quatre Vents, està emplaçada en l’extrem de ponent del nucli urbà, pel camí de les Monges en la Plaça dels Quatre Vents d’Ullastrell.
El turó, actualment urbanitzat, s’alça a 319 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil més aviat arrodonit.
El mirador s’ubica a la cantonada nord-oest del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques dels pobles de la contrada i del massís de Montserrat.
El mirador presenta una planta rectangular i es troba ben arranjat, amb diversos bancs per seure i una tanca metàl·lica que el separa del fort desnivell envers ponent i tramuntana.
Compta amb un plafó metàl·lic senyalitzat, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des d’aquest enclavament.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font i Imatge de Sant Cristòfol està en l’antiga benzinera de la carretera NII-a, a prop de l’Hotel Bruc, situada al mur de protecció de la carretera en El Bruc.
Mosaic de ceràmica blava, d’uns 80 cm d’ample i 100 cm d’alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català “Sant Cristòfol” i un dibuix d’un cotxe de principi del segle XX.
Al costat hi ha la Font, que actualmente no raja, la pica esta trencada i decorat amb rajoles grogues i verdes.
Cal dir que del conjunt algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
El carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és un dels carrers històrics del nucli antic, originat com a camí ral fins a l’església de Santa Maria Magdalena.
Us passo la seva història:
L’origen de l’antic camí va lligat a la fundació d’una ermita al segle X, església parroquial des del 1103.
El carrer no està documentat fins al segle XVI, època de l’origen de les masies que s’han conservat.
En els segles XVIII i XIX es propicià el creixement i la consolidació de la trama urbana.
L’escultor Xavier Corberó i Olivella va instal•lar el seu taller a Can Cargol, i la fundació privada va esdevenir un centre de creació artística.
És un carrer sinuós situat dalt del petit turó que domina el nucli antic, al costat del torrent de la Creu.
El carrer comença davant de l’església en la plaça del Pare Miquel, on acaba el carrer de l’Església,
fins a la confluència amb el carrer Laureà Miró i l’avinguda dels Països Catalans, al sud, al costat de la Finca les Torres del Comte de Montseny.
Al nord, destaca la influència de l’Autopista del Baix Llobregat sobre tot el sector.
A l’oest limita amb el Parc dels Torrents.
Les antigues cases rurals amb hort i pou s’han anat transformant en residències aïllades amb jardí a les que s’hi han afegit altres habitatges entre mitgeres.
Prop de l’església destaquen les masies de Can Cargol i Can Bialet.
Més endavant es troben Can Rosselló, Can Llavinés i les Cases d’en Rovira.
Alguns arquitectes amb obres al segle XX en les cases del carrer són Emili Bofill Benessat, Enric Sagnier Villavecchia, Gabriel Borrell Cardona i Climent Maynés.
Es un carrer molt bonic per fer una passejada tota la família, veure recons plens de plantes i flors, un antic pou i molt més per poder gaudir d’un dia diferent dins d’una ciutat.
El carrer Montserrat amb un ambient urbà format per cases de tipologia diversa està protegit en conjunt com a bé cultural d’interès local d’Esplugues de Llobregat.
El itinerari d’avui comença a Vacarisses i finalitza la ruta en Monistrol de Montserrat, amb una distancia d’uns 19 kilòmetres aproximadament.
Podeu iniciar el recorregut en l’estació de RENFE. de Vacarisses de la línia Barcelona – Manresa que està a 30 min del poble de Vacarisses, o iniciar des del mateix poble.
Des de Can Serra seguim pel conegut com a “camí vermell”, passem per la urbanització del Palà / Xòles fins a la carretera C58,
alli trobarem diferents indicadors o cartells de diferents colors
on passa el camí per sota la carretera.
Deixem a mà dreta l’Hostal del Palà,
l’edifici actual està tant reformat que no resten senyal de l’originar Hostal.
Passem per la urbanització de la Creu, agafarem l’originari camí Romeu a la nostra dreta.
Pujarem per un turonet conegut com camí de la creu.
Un cop a la carena del Cul de la Portadora, ja estem en el terme de Monistrol de Montserrat, ens trobem amb l’Hostal de la Creu.
Cal seguir per les indicacions, i arribarem a la població de Monistrol de Montserrat, que creuarem el seu Pont.
A partir d’aquí, podeu seguir fins al Monestir o visitar Monistrol de Montserrat.
Allí hi ha el tren de FFCC de la Generalitat per tornar a casa…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de Salelles està situada en la Plaça de Salelles de Sant Salvador de Guardiola.
Segons indica Jordi Piñero Subirana, la Font es de l’any 1994, es veu una firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994.
Consisteix en una llosa de pedra vertical amb l’escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit.
Pica
L’aigua raja d’un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l’escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes.
A la part central aquest emblema incorpora l’escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe.
Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l’església de Salelles.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 