Llibre recomanat : Els ocells del Montseny

Descripció del llibre :

Un exhaustiu treball del biòleg Josep Ribas inclòs a la sèrie “Treballs” (núm. 6).

La monografia recull les espècies d’ocells que de manera natural s’observen al Montseny i es fonamenta en les prospeccions de camp de l’autor fetes entre els anys 1984 i 2010.

L’àrea d’estudi abasta 625 km2 i inclou àrees veïnes al parc natural. El gruix del llibre, que comença amb dos capítols introductoris sobre els aspectes geogràfics i metodològics de l’estudi, el constitueix el catàleg avifaunístic de 214 espècies, 122 de les quals són nidificants, és a dir, que fan el niu i crien a la zona del Montseny.

L’autor descriu els moviments poblacionals dels ocells comuns, els requeriments ecològics, la distribució geogràfica, la variació territorial de l’abundància, la tendència poblacional i els principals problemes de conservació, així com mapes de distribució i d’abundància. En funció de l’espècie, s’exposen gràfiques de detecció al llarg de l’any, de tendència poblacional i taules de la variació de l’abundància entre regions orogràfiques, biogeogràfiques i formacions forestals. Per a les espècies rares s’esmenten totes les referències documentals i les dades recollides durant l’estudi.

El biòleg Josep Ribas Falomir, de Mollet del Vallès, ha dedicat la seva vida a l’estudi dels ocells. Ha escrit també el llibre “Els ocells del Vallès Oriental” i nombrosos articles científics. La seva tasca minuciosa i diària el situa com el més gran coneixedor de l’ornitologia de la nostra comarca.

“Els ocells del Montseny” és una obra indispensable per al bon coneixement de la Reserva de la Biosfera del Montseny i per a tots els estudiosos i aficionats. L’edició s’inscriu dins del actes de commemoració de l’Any Rafael Patxot i Jubert (Baix Empordà, 1872- Ginebra, 1964), destacat meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.

Més informació : Museu de Ciències Naturals de Granollers

 

Recull de la informació : Ramon Solé

 

Arbres : L’Alzina del Pla de la Calma

Es una Alzina espectacular, de fet , no es d´una gran alçada, tot el contrari, per ho la seva principal curiositat, i per la que fem menció aquí, és que a pesar de la seva poca altitud, es mostra sana i arrodonida la seva copa, de fet ens recorda com si fora un bolet…!Aquest paratge, és en un lloc visible des de lluny, al costat te la casa solitària; que us farà descansar en aquest lloc desprès de pujar des de diferents indrets i poder mirar des d’aquest punt les diferents panoràmiques del Montseny.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Poesia : El Sot de L’Aremany

Oh vall genuïna

del Montseny.! Apar

selva que s’afina

sota un gruix de mar.

La gresa, amarada,

fins del gat mesquer

la més lleu petjada

fidelment reté.Boires en deriva

entelen de fred

la mirada activa

d’un cel massa net.

D’allaus de tartera,

el terrabastall

plega a la vorera

de la closa vall.

Fins el llop atura

son udol allí

com si la natura

provés de dormir.Clapes de bardissa

que irradien tanys,

d’alga vincladissa

renoven paranys.

Cercant la mullena

d’aiguamolls i recs,

elegants de mena

hi enfonsen els becs

merles endolades,

mudats oriols,

que alternen passades

i juguen a estols.

Camins i passeres

congrien llimacs,

fondes les roderes,

i els revolts, obacs.Hi esquellegen vaques

d’oscil•lants braguers,

refregant les taques

dels avellaners.

I un desmai, que imita

enterbolides

d’una estalactita

l’etern degotís,

contrasta amb la calma

d’un casal tot bru,

que una creu de palma

beneïda, duu.

Oh vall genuïna

del Montseny nadiu,

que et planys la divina

basarda d’un riu!

 

Autor : Guerau de Liost (1878-1933)

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : El Vallès

Sorpresa d’un paisatge canviant

sense a penes notar-ho, com un puzle

fet amb peces semblants unes amb altres.

I res de grandiós, tot casolà;

fins les muntanyes semblen esvaïdes

i les altes -Montseny o Sant Llorenç-

talment com si amb un gest de cortesia

damunt d’elles mateixes s’enretirin

en gradació. Rius, cap de gran.

Paisatge de rieres i de marges

més que no de cascades i d’afraus.

Per ell, més que per cap de Catalunya,

són tan vàlids els mots amb què el retorn

saludava Carner a les nostres terres:

i cada mas ateny en curta rodalia

bosquet i blat i vinya i un marge amb tres

pollancs.

 

Autor : Miquel Arimany Coma

Informació sobre l’Autor , consulteu a :

http://www.escriptors.cat/autors/arimanym/pagina.php?id_sec=4196

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

CONFERÈNCIA : “LES FONTS DEL MONTSENY DE VILADRAU” , A CÀRREC D’OSCAR FARRERONS.

Dissabte, 2 de setembre de 2017
Sala Can Sià
17:30 hores

 Organitza: Associació amics del Montseny

Cartell Conferència “Les Fonts del Montseny de Viladrau”

Lloc:  Can Sià

preu:  Gratuït

Hora: 17.30 hores

catagenda: Xerrada

 

 

Recull de la Informació : Ramon Solé i Amadeu Pons

Arbres : El Roure Gros de Sant Pere de Vilamajor

El Roure Gros, conegut també per el Roure de can  Bachs, és un arbre centenari, situat en el Veïnat de Brugueres, a la part plana de Vilamajor en una carena envoltada de camps, boscos i unes vistes al Montseny i les serres del Samont i Palestrins.Des del Roure, i per un camí que fa una certa baixada podrem anar a la Font del Roure, ja descrita fa un temps en aquest Blog.Per arribar-hi podem fer ho a peu o en bicicleta des de Sant Pere de Vilamajor fins el Roure Gros, son uns1,7 km, o be, per la carretera BP- 5107, a un kilòmetre de Sant Antoni de Vilamajor, i a la nostra dreta.Indicat per cartells hi ha un camí de terra que ens portarà a la masia de can Bachs, abans d’arribar hi ha el Roure, amb una gran explanada l’esquerra de la pista.Us passo un article del “Blog amic d’en Rondaller”, que va fer sobre aquest Roure :

https://rondaller.wordpress.com/2015/10/09/cor-de-roure/

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres : el Roure Monumental de can Colomer de Llinars del Vallès

dscn8352_01Can Colomer és una masia senyorial agrícola de Llinars del Vallès, està situada just darrera de l’àrea de servei de l’AP7 anomenada del Montseny.dscn8349_01

Hi ha al seu costat , un Roure monumental dels mes grans de Catalunya, conegut com “ el Roure de can Colomer”.dscn8351_01

Per arribar-hi podem sortir des de Llinars del Vallès per carrer Via Romana,  en uns minuts és fa un camí ample de terra, tot passant per sota del pont del tren arribarem a una cruïlla de camins,dscn8343_01

seguirem tot recta i al poc, veurem tant la majestuosa casa com el Roure al seu costat.dscn8344_01

El seu tronc esta format per unes 8 franques que s’enlairen cap a munt com si volguessin arribar el cel, formen un copa arrodonida i molt ample, que quan han rebrotat les noves fulles en primavera, ens dona la sensació de ser molt mes gran.dscn8348_01

Al seu costat, te una Alzina, per ho no es tant gran.dscn8346_01

Des del Roure de can Colomer, podrem seguir varis camins per fer diverses excursions, hi ha un cartell que ens invita a fer-ho.dscn8350_01

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Avets I Faigs – La muntanya d’ametistes (1933)

dscn7830_01Gòtic semblant el faig, l’avet,

puja, segur, l’avet ombriu,

rígid de fulles, d’aire fred,

car és d’un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net,

ben altrament, el faig somriu,

més joguinós que massa dret,

car és d’un gòtic renadiu.dscn7720_01L’avet és gòtic com el faig.

Són les agulles del bagueny

on de la llum es trenca el raig.

Són les agulles sobiranes

que, en les altures del Montseny,

del vent concerten les campanes

 

Autor : Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (1878 – 1933)
Si voleu conèixer mes sobre aquest poeta, podeu consultar a :

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0010717.xml

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Salts d’aigua i gorgs del Montseny

La propera exposició de la Mongia de Vilamajor serà :

                                Salts d’aigua i gorgs del Montseny.cartell-expo_01

El dissabte 16 de juliol, a les 12h, s’inagurarà a la Mongia  de Sant Pere de Vilamajor, un recull de vint salts d’aigua,  fotografiats per Ricard Mateo.

Descobriràs salts d’aigua a Sant Pere de Vilamajor, diversos dels gorgs negres del Montseny, salts de seixanta metres d’alçada i d’altres més menuts.

De ben segur que cada fotografia et suggerirà una nova excursió per animar-te a descobrir encara més la muntanya del Montseny.

L’exposició es podrà visitar gratuïtament cada dissabte, diumenge i festiu, de 10 a 14h, fins el 6 de novembre a la Mongia, c/Església, 3, de Sant Pere de Vilamajor.

Recull de la Informació : Ramon Solé

 

 

Poema : Santa Fe, primaveral

ghk_01Enllà del prat, l’ermita

que presideix la vall,

tremola de petita.

Quan, del migrat batall,

en el cloquer mesquí

ressona el primer toc,

un núvol de setí

com un insecte groc,

peona, extasiat,

de la blavor del cel

per l’ònix laborat.ghg_01Pausat, respon un bel,

agulla en el vellut

d’aquella quietud.

 

Autor : Guerau de Liost  ( Jaume Bofill i Mates )

Per informació del Autor :

http://www.xtec.cat/~jducros/Guerau%20de%20Liost.html

dgh_01

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé