Llegenda : Com es va formar la Muntanya dels Pirineus

Les muntanyes són un mon de Llegendes, les de Montserrat , del Montseny, de Sant Llorenç de Munt, del Pedraforca, i podríem seguir nombrant muntanyes, on es parla de bruixes, dones d’aigua, follets i éssers vius de la foscor, els encantats i encantades, i éssers vinculats a la mitologia, que tradicionalment  anaven passant de veu a veu, les àvies als nets al costat de la llar de foc.

Avui us recullo una tradicional Llegenda de com es va formar Els Pirineus :

“ La llegenda  ens diu que la princesa Pirene tenia una gran bellesa i vivia a la Península Ibèrica. Tenia molts pretendents, però el seu cor estava reservat a Hèrcules, amb qui es veia d’amagat als boscos. El pare de Pirene, Túbal, els va descobrir i va desterrar a Hèrcules, però Pirene seguia visitant els boscos amb l’esperança de trobar-se’l.

En una d’aquestes passejades Pirene va trobar-se amb Gerió, un horrible monstre amb tres caps que volia casar-se amb la princesa, Pirene va escapar corrents pel bosc, però Gerió, per impedir la seva fugida va incendiar els boscos, les flames gracies al vent, van córrer mes que Pirene ocasionant-li cremades mortals.

Els crits de dolor de Pirene mal ferida, van avisar a Hèrcules, que tot i que va matar al monstre, sols va poder arribar per a declarar-li amor etern, no va poder impedir la mort de Pirene als seus braços. Hèrcules va sepultar la seva estimada dins d’una muntanyes enorme de pedres feta per ell.”

D’aquesta manera van néixer els Pirineus, segons la llegenda…

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de la llegenda, adaptació al Text : Ramon Solé / Fotografies : Oriol- Solé Salvador

La Dona d’Aigua del Figaró, real o llegenda ?

Avui us presento tres articles 

Era un diumenge de mitjans de gener, jo tenia com a objectiu anar a fer fotos, amb la càmera digital, d’unes fonts naturals al  poble del Figaró, al peu del Montseny.

Vaig agafar el tren de les 8,10 del matí i, amb poc menys d’una hora, curiosament , baixava tot sol a l’estació del Figaró.

No feia fred i amb un cel totalment blau, es presentava un dia magnífic.

Al costat mateix de l’estació vaig seguir la pista asfaltada que, en uns pocs més de quatre quilòmetres, ens porta fins el Mas del Montmany.

Abans d’arribar-hi, en una corba del camí, surt un sender que porta fins la Font de Montmany o de l’Estalviada.

Em va agradar a l’instant. Vaig fer unes fotos del conjunt de la vegetació, de la Font i del petit salt d’aigua que es recollit per un gorg.

Em va sorprendre la quantitat d’aigua que baixava per la torrentera, ja que feia temps que no plovia.

Vaig seure al costat de la Font i vaig començar a esmorzar.

En pocs minuts la boira era present i el sol s’enfosqui, curiosament, sols ho era en aquell lloc del torrent, i a la vegada vaig notar que entre la vegetació, a prop del gorg, algú m’estava observant … Vaig preguntar amb veu alta si hi havia algú,

va sortir una dona d’uns… trenta anys, prima, no massa alta, amb una llarga cabellera ben pentinada i ulls blaus. Em va sorprendre com anava vestida, amb una roba com blava i molt fina de seda transparent.

Tot seguit em va preguntar tímidament :

qui ets… i perquè fas fotos d’aquest lloc ?

Sóc en Ramon, respongué, i m’agrada molt fer fotos de tot el que està relacionat amb l’Aigua i la Natura.

I  tu,  qui ets ?    vaig replicar, desprès d’uns instants de silenci, digué,

sóc la Gorguina …una Dona d’Aigua del Puiggracios.

En aquells moments, no sabia si encara estava al llit tenint un somni i volia despertar-me, donat que tot allò no podia estar passant,  en canvi, em trobava ben… ben despert !     …i davant meu estava  … Ella.

Em vaig adonar que hi havia un silenci mai viscut abans per mi. Sols sentia la remor de l’aigua passant pel  torrent i el soroll que sortia de la font, interromput sols per les nostres veus, sobre tot per la d’ella, que era molt, molt… dolça!

Al meu cap s’estaven acumulant moltes preguntes que li volia fer. Era l’ocasió privilegiada de conèixer molt mes sobre elles, tot i que alguna cosa ja sabia per haver llegit sobre el tema, feia anys…

I vaig fer el pas,

Gorguina, puc fer-te unes quantes preguntes sobre  vosaltres, les Dones d’Aigua ?

Vaig rebre un Sí, per resposta.

Quines característiques teniu, les Dones d’Aigua ?

Som només éssers femenins, que habitem en indrets d’aigua dolça. Com a rius, torrents, gorgs, aigües subterrànies, estanys, fonts, pous, deus… i boscos molt humits. Com veus, arreu on hagi aigua dolça.

Segons on vivim, ens anomenem de diferent manera: als rius, les ondines i nàiades,  al bosc, les alseides, a les valls, les napees, a les grans muntanyes, les orèades, als boscos de roure, les dríades.

No és el cas de Catalunya, però les que viuen a la costa o dins la mar, són les nereides, i als oceans, les oceànides.

Ramon, tu hauràs sentit uns altres noms… són els que els humans coneixeu més popularment :

Aloges, goges, encantades, paitides, nimfes dels llacs, fades d’aigua, estunes… depèn molt del lloc de Catalunya on habitem.

Tenim certs poders màgics, tant per fer el bé com per castigar als humans. Compte! no som bruixes…! Algunes tenim una vareta màgica feta, això si, de la fusta d’avellaner. És l’única que ens val per fer els encanteris i encisos.  Som bones dones que ens agrada portar riquesa i benestar als humans.

En canvi, si som ofeses o enganyades, podem castigar els mortals.

Ah! parlant de mortals, dir-te que nosaltres sempre som d’aspecte jove, juganeres, ens agrada ballar, fer gresca al costat d’un gorg o estany, tot i que, en els transcurs de centenars d’anys, podem arribar a morir…

Moltes de les Dones d’Aigua que existeixen a Catalunya, són de les mateixes característiques físiques que jo. Ens agrada no aparèixer quan el humans esteu pel nostre territori, sortim sovint durant la nit de lluna plena, ens emmirallem amb l’aigua per pentinar les nostres llargues cabelleres daurades o pèl-roges.

De dia, en alguna ocasió com avui, amb un sol radiant, sortim dels nostres palaus o de les ciutats amagades dins les aigües o de les coves d’entre els boscos per rentar la roba i cantar cançons.  Com et deia, vivim en llocs inaccessibles pels humans, generalment en grups,  per protegir-nos millor.

Quan volem voltar una mica durant el dia podem transformar-nos en ocells, com merles d’aigua o orenetes.

En quins punts de Catalunya esteu?

De fet, arreu de tot Catalunya. Principalment, als Pirineus o en grans Muntanyes, com el Montseny, el Montnegre o el Puigmal entre d’altres. També a rius nets com el Noguera… i a pobles concrets, com Odèn, Sant Iscle de Vallalta, Vall del Freser, Gualba, Viladrau, Sant Hilari, Arbúcies, Riells, Sant Miquel del Fai, Porqueres, La Garrotxa, Caldes d’Estrac, Torroella de Montgrí, Masies de Voltregà, Puigcerdà…….

Era un no parar de dir llocs on habitaven! …I per últim, va dir,  Puiggraciós, on estàvem… i on ella vivia…!

Vaig mirar el rellotge amb compte per a no ofendre-la i em va semblar que el temps quasi no havia passat…

Em podries explicar alguna llegenda o historia?

Si! 

Puc explicar-ne de cada un dels llocs que t’he dit… Si és que tens temps per escoltar-me…!

Vaig comprendre de seguida que havia vist com mirava l’hora, i ràpidament li vaig demanar disculpes.

Així va ser com, durant una bona estona, anava explicant sense pausa una llegenda darrera una altra. Quasi no tenia capacitat de recollir tota la informació que m’estava facilitant.

Curiosament, en cap moment, em va explicar cap llegenda del lloc on ella vivia, Puiggraciós.

Semblava que era el moment de dir adéu. Ja ho estava allargant tot el que podia per estar mes estona amb ella.

Vaig fer-li una última petició:

Gorguina, em deixaries fer-te unes fotos al costat del gorg?

Ella va accedir, amb la condició que mai les ensenyés a ningú.

Allà es va quedar assentada al costat de la Font. Semblava que el sol, que havia tornat a sortir entre la boira, li donava un resplendor molt més brillant.

Vaig tornar pel mateix camí que havia anat. Durant el viatge de tornada amb el tren, tenia ganes de veure les fotos que havia fet, sobretot on ella, Gorguina, sortia.

Els meus pensaments, però, estaven traint la promesa. Volia ensenyar les fotos de la Gorguina  a la família, als amics, als companys de feina… fins i tot, per que no, publicar-ho al diari o anar a la TV…

A casa, no vaig esperar ni un moment, i un cop passades totes les fotos digitals a l’ordinador, vaig  mirar-les i… quin ensurt!  A les fotos on havia de sortir la Gorguina, apareixia només  la imatge del gorg i de la vegetació, de la seva bella figura, res de res, estaven cremades amb molta llum…

Em deia una i mil vegades, que havien estat els meus mals pensaments, això havia succeït per voler ensenyar les seves fotos a tothom.

Em sentia malament amb mi mateix i decidí tornar al dia següent a la Font on feia unes hores l’havia deixat.

Però aquesta vegada no aniria sol, m’acompanyaria en Bernat, un amic meu que és un entusiasta dels enigmes i misteris.

Cap dels dos vàrem anar a la feina, l’important era arribar a primera hora del matí.

Quan érem al lloc, vaig descobrir una cosa que em va deixar fred com el gel: el torrent, el gorg i la mateixa Font, estaven totalment secs i amb esbarzers! No trobàvem explicació a aquest misteri i cap rastre d’on podia estar la Gorguina.

Pel camí passava un ramat d’ovelles, en Bernat va preguntar al pastor si coneixia alguna llegenda de les Dones d’Aigua de les Muntanyes del Puiggraciós.

El vell pastor li va contestar breument :

El meu avi m’havia dit alguna vegada, que una jove  Dona d’Aigua havia habitat en aquell torrent, però no en sé res més… i menys de llegendes… Carai…!

Es va acomiadar amb una mirada com si digués que estàvem una mica tocats. Va anar baixant pels camps amb el ramat d’ovelles.

En Bernat continuà preguntant a la gent de les Masies properes, …i res de res.

Vàrem buscar per llocs, casi… casi… inaccessibles per aquelles contrades.

En Bernat i jo, prenguérem una decisió, era qüestió de deixar-ho, si més no, de moment…!

Tenia el convenciment de que era l’únic ser humà que havia tingut l’extraordinària sort de veure i parlar amb una Dona d’Aigua en el nostre segle XXI… De fet, això, és el que jo volia creure !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Versió actualitzada

Dibuix de la Gorguina : Bernat Serrat

( La primera versió es va publicar en el Bloc antic i anterior a aquest, el 31 d’Octubre de 2013) 

Exposició a Cànoves i Samalús: El meu nom és Calotriton i només visc al Montseny !

  • Exposició itinerant sobre el Tritó del Montseny
  • Quin cost té: Gratuït

Dates i Horaris :

Del 14 de gener al 7 de febrer de 2020

De dimarts a divendres de 10 a 13 hores i dijous de 16 a 19 hores.

Divendres, 7 de febrer de 2020 (De 10.00 h a 21.00 h)

Organitza i col·labora:

Ajuntament de Cànoves i Samalús

Montseny -Reserva de la Biosfera-

Generalitat de Catalunya

Diputació de Barcelona

Diputació de Girona

Zoo de Barcelona

Lloc :

Local social de l’ajuntament, Can Casademunt, s/n – 08445 Cànoves i Samalús – Barcelona (Catalunya)

Nom de contacte: Judit Grau

Us passo informació d’aquest projecta de la Diputació :

https://parcs.diba.cat/web/l-informatiu/-/montseny-l-exposicio-el-meu-nom-es-calotriton-i-nomes-visc-al-montseny-arriba-al-poble-de-montseny

I també, podeu consultar i saber més del Tritó del Montseny a :

https://lifetritomontseny.eu/

 

Recull de la informació : Ramon Solé

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús : Noves alternatives emprenedores

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

Fora del nucli de Cànoves des de sempre, la gent de les masies es dedicava bàsicament a l’agricultura,

amb camps situats al costat de petits boscos,en algun cas, com passa a arreu, els camps deixen de ser conreats i cultivats, omplint-se de vegetació i malesa …En l’actualitat s’han buscat noves alternatives de vida,no deixant de costat que les noves feines tinguin relació amb la natura,tant present que el municipi, que forma part una gran extensió dins del Parc Natural del Montseny.Avui us presento algunes d’aquestes alternatives en el municipi de Cànoves :

Destacat  les masies que des de fa anys son restaurants destacables del municipi,repartits tant per la zona baixa com en muntanya.Les hípiques també, formen un important medi per  el desenvolupament de les masies i de Cànoves,son nombroses les Hipiques que trobarem per diferents punts del seu terme.Rutes a Cavall La cria de cargol en plena natura, fa que siguin molt sans.Hortus, és una Granja Escola i Horts de lloguer a Samalús, amb visites per famílies amb reserva prèvia, o alguna Agrobotiga.Aula d’entorn rural

Jardineria : plantes i objectes Totes aquestes alternatives emprenedores i moltes més, son una aposta de futur a Cànoves i Samalús.Des d’aquesta : Finestra oberta a Cànoves i Samalús, el que ha sigut un municipi que durant mes de 3 anys he viscut allí, amb el record a tota la gent d’un petit poble però molt gran amb emocions i humanitat, i que dedico el present article , dono avui un “fins aviat”… amigues i amics !!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : El Montseny i el camí de Mallorca

Es diu que dins el Montseny hi ha un Gorg Negre poc conegut, i que disposa d’un pas secret que porta fins la Roca de Babilla a Mallorca.

Es utilitzat per les Dones d’Aigua del Montseny i de Catalunya i a la inversa, per les Dones d’Aigo de les Illes Balears.Com que a Mallorca no hi han rius ni gorgs, elles viuen dintre dels antics pous i cisternes.

A veure si trobeu aquest Gorg Negre i veieu el lloc on van i venen de Mallorca les Fades d’Aigua.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: La riquesa del seu Bosc

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989 i forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.El municipi de Cànoves i Samalús te una superfície de 29,2 km²; disposa d’un massa forestal molt important i la major part dins del Parc Natural del Montseny.El terme és especialment muntanyós i boscós, amb alzines i pins com a protagonistes,tot i que muntanya amunt també s’hi poden trobar roures, castanyers i alguns faigs.Ja m’he referit en moltes ocasions del Castanyer del Cuch, segurament el més gran de Catalunya,  un exemplar monumental que és molt visitat per la gent, famílies, excursionistes. N’és tant gran, que fins i tot va servir de barraca d’un carboner que hi va viure un temps.La riera de Vallforners, que baixa del Montseny, en travessa el terme de nord a sud,i resguarda una interessant vegetació de ribera,com plataners, pollancres, alguna feixa i entre altres arbres,i a prop de les masies alguns gatells i lledoners,també, plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, … a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes…Us passo informació de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, sobre la vegetació en les diferents Urbanitzacions del Terme municipal :

http://www.canovesisamalus.cat/1-ajuntament/urbanisme/135-planol–guia-de-carrers/urbanitzacions/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Sant Pere de Valldeneu

Avui us presento dos articles com cada diumenge

La Ruta que us presento avui, és molt fàcil de realitzar i apte per a tothom i la podeu fer caminant , sense cap presa, es una ruta de poc mes de mitja hora d’anar i una altra de tornar al mateix punt de sortida, amb l’alternativa de poder seguir per altres itineraris que trobareu pel camí.Des de l’Estació de tren de Renfe en Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins deixar a la dreta la gran masia de Can Oller.Rodejareu la casa i el camí d’asfalt, acaba una vegada arribareu al bosc, en aquest punt fa una certa pujada.Trobareu varis cartells que us indicant el camí a seguir per anar a Sant Pere de Valldeneu. Aneu sempre seguin les indicacions i el camí ample i principal.Ara entre un bonic bosc, passareu per un pont sobre el Torrent de la Rectoria.Torna a fer una lleugera pujada fins un petit coll, on trobareu alternatives a la ruta que un presento.Des de lluny veureu la gran vall, es la Valldeneu al fons.Al poc ja estareu front de l’Església de Sant Pere de Valldeneu,En el seu costat, un cartell us informarà d’aquesta bellesa arquitectònica.També podeu consultar a blog Rasola de “ Terra, Aigua i Racons”, on podreu veure mes fotografies i dades de l’Església de Sant Pere de Valldeneu.Una vegada visitada aquest monument, podeu seguir l’itinerari continuant el camí que us pot portar al Tagamanent, al Figaro o La Garriga. Sense oblidar pujar per les cingleres i gaudir d’un vista impressionant del Montseny i part d’Osona.Si torneu pel mateix camí, a l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles, podeu desviar-vos, tot seguin les marques del GR ( blanques i vermelles) que passant de tornada per el gran forn de calç de cal Oller, de fet eren tres forns que estaven produint en el seu moment.Seguin el camí us passareu novament per can Oller i seguireu fins l’estació de tren, donant fi a la Ruta.

L’altre article d’avui està dedicat a la Font de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Llibre recomanat : Racons del Montseny amb aigua

Autor : Farrerons Vidal, Òscar.

Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2019.

112 p.

ISBN : 978-84-17116-08-8.

Preu : 19 €.

Presentació del nou Llibre : El passat divendres, 22 de Març de 2019, coincidint en el Dia Mundial de l’Aigua.Comentari :

Acaba de sortir de la impremta un nou llibre dedicat a fonts i altres paratges amb aigua. En aquest cas, la zona estudiada és el Montseny, i el seu autor no és pas novell. Tot el contrari, Òscar Farrerons fa anys que recorre tots els racons del massís del Montseny i rodalies per localitzar, fotografiar i estudiar les fonts que s’hi troben. El 2013 ja va publicar, a la mateixa editorial que ara, El paradís del Montseny: les fonts de Viladrau: 12 rutes per descobrir-les. A més, en els darrers anys ha publicat treballs monogràfics en diverses revistes i obres col·lectives (com les Monografies del Montseny). Però la feina de més volada que porta a terme és el Projecte fonts del Montseny, disponible en línia, que compta amb un mapa amb més de 800 fonts localitzades, moltes d’elles amb fotografies i informació complementària.

Aquí el trobareu: https://fontsdelmontseny.wixsite.com/fontsdelmontseny

Tornem al llibre. No es tracta d’un inventari de fonts amb intenció exhaustiva, sinó d’una col·lecció de rutes, concretament 24, que ens proposen caminades ben atractives per diferents sectors del Parc Natural i una mica més enllà. Les excursions es troben localitzades per tots els sectors del Parc Natural i més enllà: des de la Garriga a Seva, de Breda a Arbúcies… Són passejades per a tots els gustos: des de bastant curtes (uns 4 km) fins a d’altres de més llargues (uns 15 km). Sempre anant a trobar fonts i altres elements d’aigua. Al llibre, cada itinerari porta un nom que exemplifica algun aspecte en particular. Per exemple, «Llegendes d’aigua», centrat a Viladrau; «Paisatge, aigua i salut», a Arbúcies; «Les fonts ferruginoses», a Sant Pere de Vilamajor… fins a 24 en total (sense un ordre aparent).

Cada ruta està perfectament descrita per trobar fàcilment tots els punts d’interès: fonts, gorgs, molins, embassaments… Diverses fotos a tot color (algunes, molt reeixides, d’Adrià Corella) il·lustren cada capítol, així com un mapa molt útil per portar a terme les excursions sobre el terreny. Algunes vegades, les descripcions de les fonts s’acompanyen d’explicacions de caire històric, cultural o científic (sense que es pugui dir que el llibre tingui una ambició erudita). Què li podríem demanar més? Potser un índex alfabètic, al final, amb el nom de les fonts esmentades aniria bé per localitzar-les ràpidament dins del llibre.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts.

Felicitats a l’autor, al fotògraf i a l’editorial per fer possible aquesta nova obra. Esperem que continuïn amb noves aportacions en el futur.

 

 

Comentari sobre el nou Llibre  : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

I Col·laborador d’aquest Blog

Vial ciclista i peatonal de Santa Maria de Palautordera a l’Estació

La via ciclista i peatonal va paral·lela a la BV-5301 entre Santa Maria de Palautordera i l’estació de ferrocarril és d’un quilòmetre nou-cents metres de longitud.Va ser inaugurat el 6 d’octubre de l’any 2018, per part del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, juntament amb l’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena.La posada en marxa del carril bicicleta era una demanda històrica que feia l’ajuntament de santa maria de Palautordera per disposar d’una mobilitat segura.

El vial, que està asfaltat i compta amb il·luminació nocturna, està separat de la calçada de la carretera per una distància mínima de tres metres en la major part del traçat.Per encabir la via ciclista al seu tram inicial, s’ha hagut de desplaçar la traça de la carretera al llarg de 460 metres, tot evitant, així, l’afecció al talús arbrat contigu.Aquesta actuació permet, d’una banda, una circulació segura i ordenada de vianants i ciclistes entre el nucli urbà i l’estació de Rodalies,i, de l’altra  promou la intermodalitat entre els diversos mitjans de transport sostenibles, alternatius al vehicle privat.Des del principi i el final del recorregut trobareu indicacions que cal ser respectades en tot moment.A la llarg del Vial, es troben entrades i passos a finques, molt vent senyalitzats.Un cop que s’arriba a Santa Maria de Palautordera, connecta amb un carril bici urbà,tot passant pel punt d’informació turística,on els dissabtes i festius atenen totes les peticions dels usuaris.Allí hi ha plafons amb informació de les diferents rutes que disposa el municipi i rodalies.I curiosament, un WC, per la gent que ho pugui necessitar.Com us dic, des d’aquest punt podeu seguir amb les rutes alternatives en bicicleta o a peu que connecten a diferents municipis i llocs com ermites, castells, rieres, fonts, camps, boscos, antigues fabriques… i molt mes pel Montseny, com per exemple, La Ruta de  La TOURDERA.Us passo l’estudi – informe sobre aquesta realitat  del Vial ciclista de Santa Maria de Palautordera :

http://xarxamobal.diba.cat/mobal/documents/jornades/mobilitat18/06_Lidia_Casals.pdf

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Palautordera i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es la ruta Tourdera ?

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

L’objectiu de la “Tourdera” és fer realitat una ruta resseguint la Tordera i la riera d’Arbúcies, mitjançant la pràctica de la bicicleta i el senderisme, i permetre d’aquesta manera, la descoberta del territori, promoure el coneixement de la natura i patrimoni associats al riu, i fomentar el desenvolupament local dels municipis amb l’arribada de nous visitants.La proposta de ruta és de més de 200 quilòmetres, sumant l’itinerari principal, el de la riera d’Arbúcies i petits enllaços entre nuclis de població, o estacions de tren, fins al tram principal, com és el cas de Massanes, Riells i Viabrea, Breda, Gualba o Vallgorguina.Per conèixer el traçat projectat i els trams actius s’ha posat a disposició dels usuaris un mapa interactiu a la pàgina web (www.tourdera.cat/itinerari), on també s’hi vinculen els principals punts d’interès, equipaments, estacions de tren, etc.Pel que fa al tipus de públic, des de la desembocadura (Malgrat de Mar i Blanes) fins a Sant Esteve de Palautordera, es tracta d’una ruta en general apte per a públic familiar, amb pendents més aviat suaus.Actualment, 11 municipis ja disposen de trams actius de la ruta als municipis de: Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Vallgorguina, Gualba, Fogars de la Selva, Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.La ruta ja compta amb 114 quilòmetres de trams actius i plenament senyalitzats i enllaça amb altres Itineraris o Rutes per la zona.Podeu veure l’itinerari de aquesta destacada Ruta de la Tourdera a :

http://www.tourdera.cat/itinerari/

I us passo l’explicació d’un dels trams :

http://www.tourdera.cat/itinerari/tram-sant-esteve-de-palautordera-mosqueroles/

Es una Ruta de la Tourdera, per donar mes proximitat a la natura cap a nosaltres, sigui caminant o amb bicicleta.

 

Recull de dades : La Tourdera i Ajuntaments que forment part

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé