La Finestra oberta a Cànoves i Samalús : Noves alternatives emprenedores

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

Fora del nucli de Cànoves des de sempre, la gent de les masies es dedicava bàsicament a l’agricultura,

amb camps situats al costat de petits boscos,en algun cas, com passa a arreu, els camps deixen de ser conreats i cultivats, omplint-se de vegetació i malesa …En l’actualitat s’han buscat noves alternatives de vida,no deixant de costat que les noves feines tinguin relació amb la natura,tant present que el municipi, que forma part una gran extensió dins del Parc Natural del Montseny.Avui us presento algunes d’aquestes alternatives en el municipi de Cànoves :

Destacat  les masies que des de fa anys son restaurants destacables del municipi,repartits tant per la zona baixa com en muntanya.Les hípiques també, formen un important medi per  el desenvolupament de les masies i de Cànoves,son nombroses les Hipiques que trobarem per diferents punts del seu terme.Rutes a Cavall La cria de cargol en plena natura, fa que siguin molt sans.Hortus, és una Granja Escola i Horts de lloguer a Samalús, amb visites per famílies amb reserva prèvia, o alguna Agrobotiga.Aula d’entorn rural

Jardineria : plantes i objectes Totes aquestes alternatives emprenedores i moltes més, son una aposta de futur a Cànoves i Samalús.Des d’aquesta : Finestra oberta a Cànoves i Samalús, el que ha sigut un municipi que durant mes de 3 anys he viscut allí, amb el record a tota la gent d’un petit poble però molt gran amb emocions i humanitat, i que dedico el present article , dono avui un “fins aviat”… amigues i amics !!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : El Montseny i el camí de Mallorca

Es diu que dins el Montseny hi ha un Gorg Negre poc conegut, i que disposa d’un pas secret que porta fins la Roca de Babilla a Mallorca.

Es utilitzat per les Dones d’Aigua del Montseny i de Catalunya i a la inversa, per les Dones d’Aigo de les Illes Balears.Com que a Mallorca no hi han rius ni gorgs, elles viuen dintre dels antics pous i cisternes.

A veure si trobeu aquest Gorg Negre i veieu el lloc on van i venen de Mallorca les Fades d’Aigua.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: La riquesa del seu Bosc

Com cada dissabte, avui us presento dos articles sobre arbres

Cànoves i Samalús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, amb el cap de municipi a Cànoves que va donar nom al municipi fins al 1989 i forma part de la subcomarca natural del Baix Montseny.El municipi de Cànoves i Samalús te una superfície de 29,2 km²; disposa d’un massa forestal molt important i la major part dins del Parc Natural del Montseny.El terme és especialment muntanyós i boscós, amb alzines i pins com a protagonistes,tot i que muntanya amunt també s’hi poden trobar roures, castanyers i alguns faigs.Ja m’he referit en moltes ocasions del Castanyer del Cuch, segurament el més gran de Catalunya,  un exemplar monumental que és molt visitat per la gent, famílies, excursionistes. N’és tant gran, que fins i tot va servir de barraca d’un carboner que hi va viure un temps.La riera de Vallforners, que baixa del Montseny, en travessa el terme de nord a sud,i resguarda una interessant vegetació de ribera,com plataners, pollancres, alguna feixa i entre altres arbres,i a prop de les masies alguns gatells i lledoners,també, plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, … a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes…Us passo informació de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús, sobre la vegetació en les diferents Urbanitzacions del Terme municipal :

http://www.canovesisamalus.cat/1-ajuntament/urbanisme/135-planol–guia-de-carrers/urbanitzacions/

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ruta de Sant Martí de Centelles a l’Església de Sant Pere de Valldeneu

Avui us presento dos articles com cada diumenge

La Ruta que us presento avui, és molt fàcil de realitzar i apte per a tothom i la podeu fer caminant , sense cap presa, es una ruta de poc mes de mitja hora d’anar i una altra de tornar al mateix punt de sortida, amb l’alternativa de poder seguir per altres itineraris que trobareu pel camí.Des de l’Estació de tren de Renfe en Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que us indica per on teniu que anar , en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, fins el final de les cases.Entrareu ara per l’antic camí de can Oller que teniu banda i banda plataners, fins deixar a la dreta la gran masia de Can Oller.Rodejareu la casa i el camí d’asfalt, acaba una vegada arribareu al bosc, en aquest punt fa una certa pujada.Trobareu varis cartells que us indicant el camí a seguir per anar a Sant Pere de Valldeneu. Aneu sempre seguin les indicacions i el camí ample i principal.Ara entre un bonic bosc, passareu per un pont sobre el Torrent de la Rectoria.Torna a fer una lleugera pujada fins un petit coll, on trobareu alternatives a la ruta que un presento.Des de lluny veureu la gran vall, es la Valldeneu al fons.Al poc ja estareu front de l’Església de Sant Pere de Valldeneu,En el seu costat, un cartell us informarà d’aquesta bellesa arquitectònica.També podeu consultar a blog Rasola de “ Terra, Aigua i Racons”, on podreu veure mes fotografies i dades de l’Església de Sant Pere de Valldeneu.Una vegada visitada aquest monument, podeu seguir l’itinerari continuant el camí que us pot portar al Tagamanent, al Figaro o La Garriga. Sense oblidar pujar per les cingleres i gaudir d’un vista impressionant del Montseny i part d’Osona.Si torneu pel mateix camí, a l’estació de Renfe de Sant Martí de Centelles, podeu desviar-vos, tot seguin les marques del GR ( blanques i vermelles) que passant de tornada per el gran forn de calç de cal Oller, de fet eren tres forns que estaven produint en el seu moment.Seguin el camí us passareu novament per can Oller i seguireu fins l’estació de tren, donant fi a la Ruta.

L’altre article d’avui està dedicat a la Font de Valldeneu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Llibre recomanat : Racons del Montseny amb aigua

Autor : Farrerons Vidal, Òscar.

Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2019.

112 p.

ISBN : 978-84-17116-08-8.

Preu : 19 €.

Presentació del nou Llibre : El passat divendres, 22 de Març de 2019, coincidint en el Dia Mundial de l’Aigua.Comentari :

Acaba de sortir de la impremta un nou llibre dedicat a fonts i altres paratges amb aigua. En aquest cas, la zona estudiada és el Montseny, i el seu autor no és pas novell. Tot el contrari, Òscar Farrerons fa anys que recorre tots els racons del massís del Montseny i rodalies per localitzar, fotografiar i estudiar les fonts que s’hi troben. El 2013 ja va publicar, a la mateixa editorial que ara, El paradís del Montseny: les fonts de Viladrau: 12 rutes per descobrir-les. A més, en els darrers anys ha publicat treballs monogràfics en diverses revistes i obres col·lectives (com les Monografies del Montseny). Però la feina de més volada que porta a terme és el Projecte fonts del Montseny, disponible en línia, que compta amb un mapa amb més de 800 fonts localitzades, moltes d’elles amb fotografies i informació complementària.

Aquí el trobareu: https://fontsdelmontseny.wixsite.com/fontsdelmontseny

Tornem al llibre. No es tracta d’un inventari de fonts amb intenció exhaustiva, sinó d’una col·lecció de rutes, concretament 24, que ens proposen caminades ben atractives per diferents sectors del Parc Natural i una mica més enllà. Les excursions es troben localitzades per tots els sectors del Parc Natural i més enllà: des de la Garriga a Seva, de Breda a Arbúcies… Són passejades per a tots els gustos: des de bastant curtes (uns 4 km) fins a d’altres de més llargues (uns 15 km). Sempre anant a trobar fonts i altres elements d’aigua. Al llibre, cada itinerari porta un nom que exemplifica algun aspecte en particular. Per exemple, «Llegendes d’aigua», centrat a Viladrau; «Paisatge, aigua i salut», a Arbúcies; «Les fonts ferruginoses», a Sant Pere de Vilamajor… fins a 24 en total (sense un ordre aparent).

Cada ruta està perfectament descrita per trobar fàcilment tots els punts d’interès: fonts, gorgs, molins, embassaments… Diverses fotos a tot color (algunes, molt reeixides, d’Adrià Corella) il·lustren cada capítol, així com un mapa molt útil per portar a terme les excursions sobre el terreny. Algunes vegades, les descripcions de les fonts s’acompanyen d’explicacions de caire històric, cultural o científic (sense que es pugui dir que el llibre tingui una ambició erudita). Què li podríem demanar més? Potser un índex alfabètic, al final, amb el nom de les fonts esmentades aniria bé per localitzar-les ràpidament dins del llibre.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts.

Felicitats a l’autor, al fotògraf i a l’editorial per fer possible aquesta nova obra. Esperem que continuïn amb noves aportacions en el futur.

 

 

Comentari sobre el nou Llibre  : Amadeu Pons i Serra

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

I Col·laborador d’aquest Blog

Vial ciclista i peatonal de Santa Maria de Palautordera a l’Estació

La via ciclista i peatonal va paral·lela a la BV-5301 entre Santa Maria de Palautordera i l’estació de ferrocarril és d’un quilòmetre nou-cents metres de longitud.Va ser inaugurat el 6 d’octubre de l’any 2018, per part del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, juntament amb l’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena.La posada en marxa del carril bicicleta era una demanda històrica que feia l’ajuntament de santa maria de Palautordera per disposar d’una mobilitat segura.

El vial, que està asfaltat i compta amb il·luminació nocturna, està separat de la calçada de la carretera per una distància mínima de tres metres en la major part del traçat.Per encabir la via ciclista al seu tram inicial, s’ha hagut de desplaçar la traça de la carretera al llarg de 460 metres, tot evitant, així, l’afecció al talús arbrat contigu.Aquesta actuació permet, d’una banda, una circulació segura i ordenada de vianants i ciclistes entre el nucli urbà i l’estació de Rodalies,i, de l’altra  promou la intermodalitat entre els diversos mitjans de transport sostenibles, alternatius al vehicle privat.Des del principi i el final del recorregut trobareu indicacions que cal ser respectades en tot moment.A la llarg del Vial, es troben entrades i passos a finques, molt vent senyalitzats.Un cop que s’arriba a Santa Maria de Palautordera, connecta amb un carril bici urbà,tot passant pel punt d’informació turística,on els dissabtes i festius atenen totes les peticions dels usuaris.Allí hi ha plafons amb informació de les diferents rutes que disposa el municipi i rodalies.I curiosament, un WC, per la gent que ho pugui necessitar.Com us dic, des d’aquest punt podeu seguir amb les rutes alternatives en bicicleta o a peu que connecten a diferents municipis i llocs com ermites, castells, rieres, fonts, camps, boscos, antigues fabriques… i molt mes pel Montseny, com per exemple, La Ruta de  La TOURDERA.Us passo l’estudi – informe sobre aquesta realitat  del Vial ciclista de Santa Maria de Palautordera :

http://xarxamobal.diba.cat/mobal/documents/jornades/mobilitat18/06_Lidia_Casals.pdf

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Palautordera i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es la ruta Tourdera ?

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

L’objectiu de la “Tourdera” és fer realitat una ruta resseguint la Tordera i la riera d’Arbúcies, mitjançant la pràctica de la bicicleta i el senderisme, i permetre d’aquesta manera, la descoberta del territori, promoure el coneixement de la natura i patrimoni associats al riu, i fomentar el desenvolupament local dels municipis amb l’arribada de nous visitants.La proposta de ruta és de més de 200 quilòmetres, sumant l’itinerari principal, el de la riera d’Arbúcies i petits enllaços entre nuclis de població, o estacions de tren, fins al tram principal, com és el cas de Massanes, Riells i Viabrea, Breda, Gualba o Vallgorguina.Per conèixer el traçat projectat i els trams actius s’ha posat a disposició dels usuaris un mapa interactiu a la pàgina web (www.tourdera.cat/itinerari), on també s’hi vinculen els principals punts d’interès, equipaments, estacions de tren, etc.Pel que fa al tipus de públic, des de la desembocadura (Malgrat de Mar i Blanes) fins a Sant Esteve de Palautordera, es tracta d’una ruta en general apte per a públic familiar, amb pendents més aviat suaus.Actualment, 11 municipis ja disposen de trams actius de la ruta als municipis de: Montseny, Fogars de Montclús, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Vallgorguina, Gualba, Fogars de la Selva, Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.La ruta ja compta amb 114 quilòmetres de trams actius i plenament senyalitzats i enllaça amb altres Itineraris o Rutes per la zona.Podeu veure l’itinerari de aquesta destacada Ruta de la Tourdera a :

http://www.tourdera.cat/itinerari/

I us passo l’explicació d’un dels trams :

http://www.tourdera.cat/itinerari/tram-sant-esteve-de-palautordera-mosqueroles/

Es una Ruta de la Tourdera, per donar mes proximitat a la natura cap a nosaltres, sigui caminant o amb bicicleta.

 

Recull de dades : La Tourdera i Ajuntaments que forment part

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Poua de neu del Matagalls

La Poua de neu del Matagalls, també se la coneix com Pou de neu o de glaç del Pla de la Barraca.Les restes d’aquesta Poua de neu, estan situades en el coll del Pla de la Barraca, des del camí que puja al Matagall es veu molt be.Cal dir que no és un Pou de Glaç, donat que no te les mateixes característiques; un Pou de glaç esta excavat a l’interior de la terra en una profunditat i diàmetre considerables i amb una estructura de pedres tancada que s’accedeix per les portes inferiors i/o superiors, en general eren blocs de gel tallats en les basses properes, la conservació del gel podia arribar a ser de mesos, donat que el temps era molt mes fred que no pas en els nostres dies.En canvi una Poua, tenia poca profunditat i no estava coberta, moltes vegades s’aprofitava sots natural del terreny per conservar el major temps possible la neu en el bosc, convertida en glaç acumulat durant les nevades de l’hivern, aquest glaç no era tant pur com el d’un Pou.Aquest és un dels antics dipòsits de neu que hi ha en el Montseny, el mes fácil d‘accés, altres estan molt mes amagats dins del bosc.Antiga industria que no es posarà mai mes en marxa…

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Llibre recomanat : Els ocells del Montseny

Descripció del llibre :

Un exhaustiu treball del biòleg Josep Ribas inclòs a la sèrie “Treballs” (núm. 6).

La monografia recull les espècies d’ocells que de manera natural s’observen al Montseny i es fonamenta en les prospeccions de camp de l’autor fetes entre els anys 1984 i 2010.

L’àrea d’estudi abasta 625 km2 i inclou àrees veïnes al parc natural. El gruix del llibre, que comença amb dos capítols introductoris sobre els aspectes geogràfics i metodològics de l’estudi, el constitueix el catàleg avifaunístic de 214 espècies, 122 de les quals són nidificants, és a dir, que fan el niu i crien a la zona del Montseny.

L’autor descriu els moviments poblacionals dels ocells comuns, els requeriments ecològics, la distribució geogràfica, la variació territorial de l’abundància, la tendència poblacional i els principals problemes de conservació, així com mapes de distribució i d’abundància. En funció de l’espècie, s’exposen gràfiques de detecció al llarg de l’any, de tendència poblacional i taules de la variació de l’abundància entre regions orogràfiques, biogeogràfiques i formacions forestals. Per a les espècies rares s’esmenten totes les referències documentals i les dades recollides durant l’estudi.

El biòleg Josep Ribas Falomir, de Mollet del Vallès, ha dedicat la seva vida a l’estudi dels ocells. Ha escrit també el llibre “Els ocells del Vallès Oriental” i nombrosos articles científics. La seva tasca minuciosa i diària el situa com el més gran coneixedor de l’ornitologia de la nostra comarca.

“Els ocells del Montseny” és una obra indispensable per al bon coneixement de la Reserva de la Biosfera del Montseny i per a tots els estudiosos i aficionats. L’edició s’inscriu dins del actes de commemoració de l’Any Rafael Patxot i Jubert (Baix Empordà, 1872- Ginebra, 1964), destacat meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor.

Més informació : Museu de Ciències Naturals de Granollers

 

Recull de la informació : Ramon Solé

 

Arbres : L’Alzina del Pla de la Calma

Es una Alzina espectacular, de fet , no es d´una gran alçada, tot el contrari, per ho la seva principal curiositat, i per la que fem menció aquí, és que a pesar de la seva poca altitud, es mostra sana i arrodonida la seva copa, de fet ens recorda com si fora un bolet…!Aquest paratge, és en un lloc visible des de lluny, al costat te la casa solitària; que us farà descansar en aquest lloc desprès de pujar des de diferents indrets i poder mirar des d’aquest punt les diferents panoràmiques del Montseny.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez