Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els jardins i els parcs -Conèixer el districte de Sants-Montjuïc, 5 (Barcelona)

Autors : Jordi Cartañà, Ángel Romo

Idioma de la publicació: Català

Preu: 2.00 €

Any: 1995

Pàgines: 17

Edició: 1

Coberta: Grapa

Format: 21 x 30 cm

Estat de publicació: Exhaurit

Dades generals del llibre :

“Conèixer el districte de Sants-Montjuïc” és una col•lecció de quaderns monogràfics de l’Arxiu Municipal de Sants – Montjuïc per tal de donar a conèixer diversos aspectes del seu territori, tant urbanístics com històrics, socials, culturals o esportius.

Amb fotografies i dibuixos, tots conclouen amb un itinerari per la zona que ens convida a passejar-hi.

 

 

Recull de dades : Web Ajuntament de Barcelona

Recull de la informació : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 14 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • Descobrim uns nius de les cotorretes a les portes dels Palaus d’exposicions a Montjuic de Barcelona.
  • A un costat de la plaça Ventura Gassol de Llinars del Vallès, hi ha un pou que el mur d’una finca el separa en tros trossos, un dona a l’interior de la propietat i l’altra a la placeta pública.
  • A Mataró vàrem veure que a sobre un arbre  a una respectable altura hi havia una cadira, no sabem si es per fer de guaita o prendre el sol …
  • Les palmeres a l’hivern un cop podades les protegeixen amb unes fustes, serà perquè no tinguin fred ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Mina a peu de Montjuic a Barcelona

La Font de la Mina, situada al final del carrer de la Font Florida, a prop dels Jardins, en la barriada de la Font de la Guatlla.

carrer Font Florida

És una de les fonts que queda físicament a Montjuic, per ho, ara ja no raja aigua.Per baixar a la font hi ha uns esglaons amb una barana per agafar-ça, la sortida de l’aigua esta a l’esquerra al fons.Com és veu, esta tancada amb una reixa des de finals dels anys 80 del segle passat, donat que es va considerar, que ja no era potable.

Enciclopedia Catalana – 1970

Era propietat de la Cooperativa de Cases Barates d’Obrers i Funcionaris de l’Ajuntament. Curiosament i durant molts anys, hi va haver un cartell que deia :

“Se ruega a los usuarios guardar silencio, los vecinos que duermen se lo agradecerán, de lo contrario nos veremos obligados a cerrar la fuente.”

El mes important, és que no s’ha enderrocat, tal com s’ha fet amb altres fonts de la Muntanya de Montjuic

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un record per la Font de la Guatlla de Montjuic a Barcelona

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.

Font Trobada

Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, eren un be i una necessitat per la gent d’aquelles èpoques, com la Font dels Tres Pins, la Font Trobada, la Font del Gat…

Fonts i berenadors a Montjuic

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.En el segle passat, l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la Font, i portar aigua pública en aquest barri.En 1997, es va fer un monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Les Torres d’aigua de la Fabrica de Casaramona de Barcelona

La Fàbrica Casaramona és un antic edifici d’estil modernista construït del 1909 al 1912, situat entre els carrers Mèxic, Morabos i Gilbernat.Us passo una mica de la seva historia :

“La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou edifici per substituir la fàbrica anterior, que s’havia cremat.

Es va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica.”De la construcció sobre surten dues Torres, que eren dipòsits d’aigua que constituïen un sistema de protecció contra incendis dels més moderns de l’època. En una de les Torres, posa el cognom del propietari i en l’altre veiem el gran dipòsit rodo.Es va inaugurar la fabrica el 1913. Va ser un dels primers edificis que es van aixecar a Montjuïc. Posteriorment la fàbrica va quedar envoltada per les noves construccions.Després de la vaga general, l’empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada.  Entre 1940 i 1992 l’edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional. L’any 1976 l’antiga fàbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch va ser declarada Monument Històric d’interès nacional i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional. Es l’actual seu del Caixa Fòrum – Barcelona des del 2002.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Font de Sant Agustí Vell de Barcelona

Aquesta font també se la coneix com, Font de la Marieta de l’Ull Viu, amb record a una noia segons la llegenda i cançó de la Font del Gat de Montjuic.DSCN4174_01Esta fent cantonada amb Tantarantana i Carders on hi havia la font original.
A principis del segle passat, l’aigua sortia d’unes cares, per ho, amb el transcurs de les dècades és van malmetre molt i es van col•locar tres aixetes.DSCN4177_01La font original, va desaparèixer en construir-hi un edifici bancari.
Anys mes tard, va ser molt reivindicada pels veïns del barri, va ser reinstal•lada al mateix lloc, on havia estat la primitiva font.DSCN4175_01Conserva la pica que ens recorda per la seva forma a un abeurador.xv_01Curiosament, s’han pintat en varies ocasions, coloms a la seva paret.gnx_01I a sobre de la font hi ha un cartell de la Marieta de l’Ull Viu.DSCN4176_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era… la Font de la Guatlla de Barcelona – Arxiu Històric

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.

Font de la Guatlla - 1986

Font de la Guatlla – 1986

Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.
Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, era un be i una necessitats per la gent d’aquelles èpoques.

Interior Font Guatlla - 1986

Interior Font Guatlla – 1986

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.
A finals de la dècada dels 80 del segle passat, vàrem poder accedir a l’interior de la Font de la Guatlla, que a les hores estava dintre d’una caseta tancada amb una clau i aquesta, guardada per uns veïns del Barri.
Pocs anys mes tard l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la font.

Monument de record a la Font de la Guatlla

Monument de record a la Font de la Guatlla

En 1997, es va fer una monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com eren …. Les Fonts de Can Balart de Barcelona?

DSCN0045Van ser un conjunt de quatre fonts naturals, situades a prop del mirador de l’alcalde , concretament en la cruïlla de l’ avinguda de Miramar i la Carretera de Miramar, on hi ha actualment la plaça Carlos Ibañez

La muntanya de Montjuïc tenia nombroses fonts naturals donat el seu ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola..

Les Fonts de Can Balart, van ser de les últimes que van sobreviure fins a principis de la dècada dels anys 90 del segle passat, algunes es van assecar i van anar sent eliminades.DSCN2297_01Una de les que varen tancar primer, va ser la que estava situada a peu mateix en una corba de l’antiga carretera que des del Paral-lel pujava a Montjuïc fins a Can Balart o Miramar, la resta de les Fonts, estaven en un petit bosquet, una a prop de l’altra.DSCN2288_01DSCN2289_01

Amb les obres de remodelatge de la zona, s’han anat perdent, l’última estava adossada al mur d’una finca, on sortia aigua, estava en unes condicions d’abandó total, com veiem amb la foto de l’any 2005.DSCN0044_01

Molta gent del barri durant bona part del segle passat, van poder gaudir de les aigües d’aquestes fonts i també, d’un passeig fins a elles a peu des de la ciutat.
Ara sols queda el record de la gent gran del barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Lletra de la sardana : La Font del Gat

Ballant una Sardana

???????????

  • Introducció parlada:

Al cor de Montjuïc
on el jovent alegrement hi riu…
i fins el músic n’ha fet una sardana
cantant: La marieta de l’ull viu.
La Font del Gat, de molts és estimada
i les noies hi van amb l’aimador
i s’hi trobem a grat, tot fent brenades
recordant els amors de la cançó.

Ft. del Gat- Antiga -  Barcelona 3

  • Sardana:

Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic,
una fontana bella es veu al mig,
que amb molta gran il·lusió
va inspirar una cançó molt feliç…

De bon matinet al sortir el sol
la Marieta, amb el cantiret
se’n va a la font tota soleta, un cop és allà
un soldadet li fa l’aleta,

i baixen tots dos contents bo i fent-se l’amor.
De paraules gentils ells, se’n diuen a mils
com si fossin ocells van piulant com ells,
i la Marieta no, es deixa fer un petó.

A pas de dansa i amb emoció
sent el ressò d’una cançó
que diu:
La Marieta encisera és una flor
que al venir la primavera dóna olor,
és tan riallera i té un mirar tan clar
que en les estrelles em fa pensar feliç.

Baixant de la Font del Gat
una noia, una noia,
baixant de la Font del Gat
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu:
Marieta,Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l’ull viu.

La Marieta encisera és un tresor
que molts comprarien a preu d’or
i a ulls clucs.

Té sentiment i agraïment de cor,
amb el donzell, que li fa l’amor de temps.
I la festa acabarà amb tota certesa
quan sigui portada a l’altar.

Ft. del Gat-Antiga -Barcelona 1

Recopilació de la Lletra de la Sardana i Fotografies

Ramon Solé