Berenadors i Fonts naturals a Montjuic de Barcelona

Avui us presento dos articles

Durant molts de segles la muntanya de Montjuic de Barcelona, era molt apreciada per les seves aigües naturals, la gent cansada de beure aigua dels pous de la ciutat o de les poques fonts que tenia Barcelona, anava fora de muralla a busca l’aigua d’algun brollador d’aquesta muntanya.

Però, a finals del segle XIX, en les fonts que quedaven actives, van construir els Berenadors, per oferir l’aigua fresca juntament amb altres begudes com aigua amb anís o menta, així com algun menjar cassolà.

La gent d’aquella època pujava amb família o amb amics a la muntanya de Montjuic sobretot els dies festius, sigui a peu o amb carro,

i es repartien a fer un àpat per la muntanya,

com a la Font dels Pins o en llocs ombrívols o solejats, segons la temporada,

altres anaven directament a algun dels Berenadors a passar una estona o tot el dia…

Això sí, sense deixar d’anar a recollir aigua a la popular Font de Canaletes !

Havien berenadors que tenien obert tota la nit oferint la possibilitat de música perquè la gent, sobre tot les parelles joves, poguessin ballar, eren les “Discoteques” d’aquells temps i a l’aire lliure, sobre tot a l’estiu.

Algunes dels Berenadors mes coneguts eren la Font Trobada, La Walkiria, la Font del Gat i un dels més populars, i que tenia mes gent, era el Berenador de la Font d’en Conna.

en aquesta imatge podem apreciar la gran quantitat de gent que anava a muntanya en dia festiu,

fins i tot es posaven paradetes venent menjars i begudes.

Paulatinament, amb els anys i la guerra civil,  van anar tancant  els Berenadors i desapareixent les fonts naturals, axó va ser fins els anys 60 del segle XX. La gent amb més poder adquisitiu, anava als Berenadors de Vallvidrera i Les Planes, a la Serra de Collserola,  molts van desaparèixer al construir-se els Túnels de Vallvidrera.

No deixarem de costat que en la muntanya de Montjuic hi havia gent molt humil que vivia en barraques…era el seu refugi fora de la ciutat de Barcelona.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Arxiu Nacional de Catalunya, Arxiu Fotogràfic de Barcelona i Arxiu Rasola

Les Pedreres destrueixen el paisatge o hi ha solucions?

Com cada Dissabte us presento dos articles

Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s’obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.

Les principals roques obtingudes en les pedreres són:

marbres, granits, calcàries i pissarres.

Les pedreres tenen una determinada vida útil, i un cop esgotada, l’abandonament de l’activitat acostuma a originar seriosos problemes d’impacte ambiental, principalment relacionats amb la destrucció del paisatge i les ensulsiades.

Us passo un article de elpuntavui del 2010, on podem veure el inquietant futur d’una pedrera a Collserola :

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/156620-collserola-lamenaca-continua.html

Pedrera de Sant Cugat del Vallès

Desprès de mes de 6 anys de lluita, es va arribar a aprovar una resolució l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, informació treta de tvsantcugat.cat  :

http://www.tvsantcugat.cat/actualitat/lajuntament-clausura-la-pedrera-berta-per-preservar-els-seus-valors-naturals-i-geologics/

Pedrera de La Vallensana

En altres casos, com per exemple en la antiga cantera de La Vallesana, una vegada finalitzada l’explotació, es va decidir omplir-la de runa derivada de les obres de la construcció, i tornar-li la vegetació perduda, axó vol dir dintre de molts anys.

Gravera Egara – Terrassa

En la Sorres i Gravera Ègara, s’ha creat un ambient humit, amb aus i insectes, gràcies al que es coneix, com a Pantà de la Gravera.

Llac Ullastres i Egara

A les dues Canteres Canro, de Sant Fost de Campsentelles, podem veure que s’està formant petites llacunes.

Sant Fost de Campsentelles

Axó es degut que l’explotació a arribat a nivell de la capa freàtica, i l’aigua ha aflorat; com va passar a Sils amb el moviment de terres en la construcció de l’AVE.

Sils

Un exemple que s’ha adaptat al medi des de fa moltes dècades, es l’estany format en l’antiga Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona,

Vista de la Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona

situat prop de l’antic Jardí Botànic, sota de l’Estadi, i al costat d’una hípica.

Pedrera de la Foixarda a Montjuic de Barcelona

També a Montjuic, tenim el Teatre Grec, va ser dissenyat i construït l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona,

en una antiga pedrera de la muntanya, la paret tallada de la qual fa la funció d’escena del teatre, va ser un bon aprofitament .

Teatre Grec de Barcelona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vistes aèries de canteres  : Extretes gràcies a Mapa Google

Font de Santa Madrona i Sant Antoni de Montjuic de Barcelona

Com cada divendres us passo dos articles

Aquesta Font doble d’aixetes de polsador i d’aigua de xarxa pública, esta situada en el carrer dels Tres Pins, on fa una raconada aquest carrer, front mateix del carrer dels Vivers, en Montjuic de Barcelona.Tota l’estructura de a Font esta feta de pedra, en cada costat de la Font hi ha seients també de pedra on poder reposar.Amb la vegetació enjardinada ens fa recordar alguna font de muntanya.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Arbres – Eritrina de Montjuic de Barcelona

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

L’Eritrina esta situada en un lateral dels Jardins del Teatre Grec de Barcelona.Està considerat per l’Ajuntament de Barcelona, com a Arbre d’interès local.Dades d’aquest Arbre :

Alçària: 15 m

Volta de canó a 1,3 m.: 2,6 m.

Capçada (diàmetre): 20 m.

Any de catalogació: 1993

Data aproximada de naixement: 1923

Aquesta Eritrina és un dels pocs exemplars de l’espècie, d’origen sudamericà,  que existeix als jardins de la ciutat. Plantat en un lloc idoni, ben protegit per l’ordenació jardinera, ha adquirit un gran desenvolupament. Port majestuós que esdevé fastuós en el moment de la florida.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els jardins i els parcs -Conèixer el districte de Sants-Montjuïc, 5 (Barcelona)

Autors : Jordi Cartañà, Ángel Romo

Idioma de la publicació: Català

Preu: 2.00 €

Any: 1995

Pàgines: 17

Edició: 1

Coberta: Grapa

Format: 21 x 30 cm

Estat de publicació: Exhaurit

Dades generals del llibre :

“Conèixer el districte de Sants-Montjuïc” és una col•lecció de quaderns monogràfics de l’Arxiu Municipal de Sants – Montjuïc per tal de donar a conèixer diversos aspectes del seu territori, tant urbanístics com històrics, socials, culturals o esportius.

Amb fotografies i dibuixos, tots conclouen amb un itinerari per la zona que ens convida a passejar-hi.

 

 

Recull de dades : Web Ajuntament de Barcelona

Recull de la informació : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 14 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

• Descobrim uns nius de les cotorretes a les portes dels Palaus d’exposicions a Montjuic de Barcelona.
• A un costat de la plaça Ventura Gassol de Llinars del Vallès, hi ha un pou que el mur d’una finca el separa en tros trossos, un dona a l’interior de la propietat i l’altra a la placeta pública.
• A Mataró vàrem veure que a sobre un arbre  a una respectable altura hi havia una cadira, no sabem si es per fer de guaita o prendre el sol …
• Les palmeres a l’hivern un cop podades les protegeixen amb unes fustes, serà perquè no tinguin fred ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Mina a peu de Montjuic a Barcelona

La Font de la Mina, situada al final del carrer de la Font Florida, a prop dels Jardins, en la barriada de la Font de la Guatlla.

carrer Font Florida

És una de les fonts que queda físicament a Montjuic, per ho, ara ja no raja aigua.Per baixar a la font hi ha uns esglaons amb una barana per agafar-ça, la sortida de l’aigua esta a l’esquerra al fons.Com és veu, esta tancada amb una reixa des de finals dels anys 80 del segle passat, donat que es va considerar, que ja no era potable.

Enciclopedia Catalana – 1970

Era propietat de la Cooperativa de Cases Barates d’Obrers i Funcionaris de l’Ajuntament. Curiosament i durant molts anys, hi va haver un cartell que deia :

“Se ruega a los usuarios guardar silencio, los vecinos que duermen se lo agradecerán, de lo contrario nos veremos obligados a cerrar la fuente.”

El mes important, és que no s’ha enderrocat, tal com s’ha fet amb altres fonts de la Muntanya de Montjuic

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Un record per la Font de la Guatlla de Montjuic a Barcelona

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.

Font Trobada

Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, eren un be i una necessitat per la gent d’aquelles èpoques, com la Font dels Tres Pins, la Font Trobada, la Font del Gat…

Fonts i berenadors a Montjuic

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.En el segle passat, l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la Font, i portar aigua pública en aquest barri.En 1997, es va fer un monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà seguim amb la setmana dedicada a les Fonts.

Les Torres d’aigua de la Fabrica de Casaramona de Barcelona

La Fàbrica Casaramona és un antic edifici d’estil modernista construït del 1909 al 1912, situat entre els carrers Mèxic, Morabos i Gilbernat.Us passo una mica de la seva historia :

“La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou edifici per substituir la fàbrica anterior, que s’havia cremat.

Es va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica.”De la construcció sobre surten dues Torres, que eren dipòsits d’aigua que constituïen un sistema de protecció contra incendis dels més moderns de l’època. En una de les Torres, posa el cognom del propietari i en l’altre veiem el gran dipòsit rodo.Es va inaugurar la fabrica el 1913. Va ser un dels primers edificis que es van aixecar a Montjuïc. Posteriorment la fàbrica va quedar envoltada per les noves construccions.Després de la vaga general, l’empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada.  Entre 1940 i 1992 l’edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional. L’any 1976 l’antiga fàbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch va ser declarada Monument Històric d’interès nacional i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional. Es l’actual seu del Caixa Fòrum – Barcelona des del 2002.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antiga Font de Sant Agustí Vell de Barcelona

Aquesta font també se la coneix com, Font de la Marieta de l’Ull Viu, amb record a una noia segons la llegenda i cançó de la Font del Gat de Montjuic.Esta fent cantonada amb Tantarantana i Carders on hi havia la font original.
A principis del segle passat, l’aigua sortia d’unes cares, per ho, amb el transcurs de les dècades és van malmetre molt i es van col•locar tres aixetes.La font original, va desaparèixer en construir-hi un edifici bancari.
Anys mes tard, va ser molt reivindicada pels veïns del barri, va ser reinstal•lada al mateix lloc, on havia estat la primitiva font.Conserva la pica que ens recorda per la seva forma a un abeurador.Curiosament, s’han pintat en varies ocasions, coloms a la seva paret.I a sobre de la font hi ha un cartell de la Marieta de l’Ull Viu.
Text i Fotografies : Ramon Solé