El judici de Déu o l’Ordalia de Sentemir

Avui us presento tres articles

Sabem dels nombrosos plets entaulats amb Sant Cugat pels senyors de la zona i dels que engega el mateix monestir reclamant terres i propietats que desitja. Aquest és el cas del judici per “Caldaria” que el pobre Sentemir reclama el 19 de març de 988 convençut de que diu la veritat i que Déu actuarà impedint que es cremi, ja que aquest judici consistia en ficar les mans al foc, origen de l’expressió de posar -o no- les mans al foc per algú.

Annex del Monestir de Sant Cugat del Vallès

Veiem com va anar. Tribunal presidit pel mateix abat de Sant Cugat i bisbe de Girona, un jutge, Bonhom i altres preveres, frares i laics. Es presenta Ponç, mandatari de l’abat reclamant unes propietats que el germà de Sentemir, Fredemund, havia llegat al monestir en morir durant l’assalt d’Almansor. Sentemir és acusat d’haver amagat el testament, ell diu que no l’havia vist ni l’havia esquinçat, cremat o distret, ni sabia on fos perdut.[2] Un sacerdot afirma que havia vist el testament i li havia lliurat a Sentemir. Donat que el tribunal es posa més de part del testimoni que del acusat, Sentemir reclama el judici per Caldaria. Evidentment va sortir cremat de la prova, llavors reconeix que havia amagat el testament i, davant la sentència d’esclavitud que comportava aquest delicte, implorà li sigui canviada aquesta pena, emparant-se en que devia ser la dona qui ho va fer malbé, pel lliurament de part dels seus bens.

Fredemund donava, en aquest suposat testament, la meitat de les vinyes i de tot el que tenia al lloc de Vall Major, Montcada, a Sant Cugat. Ara Sentemir dona les vinyes del seu germà, els estris que tenia a la casa del riu Ripoll i les vinyes que ell mateix té al planter de Sant Cugat, més la casa, cort, molí i planter de vinya que un tal Unifred havia legat al monestir junt al mateix riu.

El pobre Sentemir surt cremat i desposseït, el monestir guanya unes bones possessions en unes terres on va concentrant propietats.

Aquest tipus de judici era un costum germànic, dels pagans, segons l’església, però l’església, amb el seus bisbes, abats i clergues l’accepten, sabent el que passaria. Era una prova destinada als pobres, els cavallers es batien. Sentemir, té unes propietats que ha guanyat treballant amb la família, unes propietats propicies pel monestir, però no és un senyor, segurament seria un d’aquells aloers lliures que anaven desapareixent engolits pels grans. En aquest document es diu que les eines eren a la casa del riu Ripoll, potser un lloc comunitari que deuria controlar el veguer. Les eines, junt els animals i altres estris i mobles són elements que es donen als testaments junt a les terres, vinyes, corts, horts, pous…

La qüestió moral no està en si havia vist o no el testament del germà, podia ser que l’hagués vist i no l’hagués acceptat pensant que era un frau, Sentemir està segur de que té la raó, sinó no es sotmetria a aquesta infernal prova. Podria ser que hi hagués hagut el testament del germà, però també podria ser que ho hagués fet pressionat a l’hora de la mort, no gosem dir que fos una falsificació.

En tot cas Sant Cugat és qui acusa, qui jutja, qui dicta sentència i… qui relata per a la posteritat els fets, quedant com compassiu ja que li estalvia a Sentemir la pena d’esclavitud. La veritat és que tot el que anem veient ens porta a pensar que som davant els passos previs de la Inquisició.

Aiguabarreig del riu Ripoll amb riu Besos

Montcada, a l’encreuament entre el riu Ripoll i el Besós deuria ser un bon lloc per plantar vinya, horts i per la pastura. Amb aquestes propietats el monestir va apropant-se a un altre lloc fèrtil i ric, prop de la urbs, ho aconseguirà amb la permuta que Na Mello fa al 992 donant diverses peses de terra i vinya a Sant Andreu i Horta (Santa Eulàlia de Vilapicina) que afronten amb propietats de l’ abat del monestir de Sant Cugat, Gotmar, a canvi d’unes terres al Vallés[3].

Mello signa el testament del prevere Barceló, que és jurat a la basílica de Sant Pere de Reixac[4]. El prevere Barceló fa diverses deixes, entre les que cal destacar les que fa a una dona, na Truitel·la i els seus fills, i la que fa al seu nebot, Goltred, que aviat serà un dels més rics del àrea de Reixac.

Sant Pere de Reixac

Probablement Truitel·la era la dona no reconeguda com a tal del prevere. L’església de Roma condemnava els matrimonis dels clergues que abans es permetien. Les dones d’aquests aniran sent considerades com a concubines. Ja hem vist també com es fàcil donar la culpabilitat a la dóna i més fàcil encara que els clergues ho acceptin.

Mello, peregrina a Roma en 1002 (1003 segons les notes de Josp Mas), anomena marmessor a l’abat de Sant Cugat i altres preveres, ho deixa tot al monestir amb la condició de que si tornessin algun dels seus fills, Guimarà i/o Ermenelle del captiveri, ho tindran aquests en règim d’usdefruit, donant la tasca acordada al monestir[5].

 

Àngels García-Carpintero, L’H, maig-2020

Viatjant per la història en temps de confinament.

Aportació de Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de Sant Pere de Reixac : Fidel Rodríguez

————————————————————————————

[1] Salrach, J. M. i Montagut, T., dir. (2018). Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya Medieval. Col. Diplomàtica s. IX-XI. Fundació Noguera, Textos jurídics catalans, 2.

[2] Mas, Josep (1909-1914). Cartulari de Sant Cugat vols IV, n. CLXXXIII.

[3] Ibídem, CCXXXIX

[4] Udina i Abelló, Antoni, (1984). La successió testada a la Catalunya Altomedieval. Barcelona. Fundació Noguera 5. Doc. 39

[5] Mas, J., oc, n. CCCXXIV.

Parc – Forestal de la carretera de Montcada a Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

El Parc – Forestal de la carretera de Montcada  esta en la confluència amb l’avinguda de Madrid de Terrassa a prop del Cementeri,

es a tocar del camí dels Monjos que passa per Terrassa.

Aquest parc, no és massa gran en extensió,

però si necessari per trencar l’impacte de les naus existents per les rodalies.

És un Parc que s’ha aprofitat el vells pins existents en la zona i amb la vegetació pròpia del terreny,

en algunes clarianes s’ha plantat mes pins i roures joves, així com variada vegetació.

El pins vells són molt alts qual cosa ens fa pensar que són antics.

Disposa de bancs metàl·lics, papereres

i una font d’aigua de xarxa pública.

Ens crida l’atenció un gran roc a un costat del parc.

També s’ha col·locat elements per fer gimnàstica els adults,

i uns jocs pels infants.

Gracies al lloc on esta situat, en dies de sol, es pot gaudir d’ell.

Sens dubte la gent del barri agraeix disposar  d’un espai verd com aquest.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 34 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

  • Un arbre que te un bolet de soca en la part superior del tronc, a la Vall Hebron de Barcelona.
  • Un dragonet ficat dins d’una esfera de farola a la nit, a Cardedeu.
  • L’han donat Cardedeu i enfadat l’ha clavat a la balla de l’estació del Tren,a Montcada.
  • Una porta ven guarnida i un gran ull per veure qui els truca, al carrer de la Rasa a Terrassa.
  • Quan es fa un passeig i trobeu un banc lliure, es per descansar, però si voleu fer cames, apa a donar-li al pedal, a l’Hospitalet de Llobregat.Com cada divendres us presento dos articles !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari per la llera dreta del riu besos al pas per Montcada

Cada diumenge us presento dos articles

En l’any 2017, us vaig fer un article sobre el Itinerari de Montcada a Sta. Coloma de G. per la vora del Besos, era en aquell cas per la llera esquerra del riu Besos.Avui, us presento un petit recorregut, però a la llera dreta del riu besos al pas per Montcada.És pot fer aquest recorregut per l’acera que dona al riu o per un camí que va paral·lel al mateix riu Besos a un nivell inferior,en aquest cas, pocs punts hi ha per baixar-hi, un d’ells es front la Casa de l’Aigua, on trobareu unes escales que hi portant.Per seguretat , com hi ha possibilitat en cas de pluges formes d’inundacions dels vorals del riu, l’accés està limitat o prohibit.En aquest recorregut, es mes didàctic, l’ajuntament en el seu dia va posar cartells informatius per conèixer l’entorn del riu Besos, la vegetació de ribera i la fauna que viu vora del riu.Us passo una mostra d’aquesta informació :

Especial importància te la depuradora de Montcada .També, molts dies al matí ens podem trobar amb algun remat de ovelles …fent el seu passeig diari.A traves d’un ampli pont, restringit a vehicles donat que és per a peatons i bicicletes, on podeu passar a l’altra llera del riu,I decidir tornar a Montcada per aquesta llera o seguir fins a Santa Coloma de Gramenet,en aquest últim cas, el camí ja us el vaig descriure l’any 2017, i passareu entre la zona industrial i el riu.Es un recorregut fàcil i planer, apte per tothom que es pot fer en menys de dues hores caminant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de les Aigües, els Pous i la Mina de Montcada

Avui fem una ullada a L’Historia de les Aigües, que durant segles van portar aquest recurs bàsic a la ciutat de Barcelona.Ara polsem un boto, aixequem una aixeta, o simplement posem les mans a sota  d’una aixeta intel·ligent,  i ens surts l’aigua que necessitem…Segles en rere era una gran Canal  o Rec, que portava l’aigua a les hores ciutat de Barcelona.Part d’aquesta aigua venia pel Rec Comtal i va ser tot un bon negoci pel petit poble de Montcada, us passo la seva historia :

Actualment, l’aigua va al riu Besos…

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari : De Montcada a Santa Coloma de Gramenet per la vora esquerra del riu Besos

dscn6350_01És un senzill itinerari que podem fer a peu o amb bicicleta, tot sol o amb família o amics, en menys de dos hores de recorregut a peu segons on vulguem acabar-ho.

Inici del Itinerari

Inici del Itinerari

Podem iniciar-ho en qualsevol de les dues poblacions, us el presento iniciant-ho  des de Montcada i Reixac.dscn6349_01Creuarem pel pont direcció a la BV – 5001 a l’altura de Ca n’Oriol, i abans d’arribar-hi, girarem a la dreta per un camí peatonal i de bicicleta, seguirem tot l’itinerari per aquest.dscn6351_01Al conviure la gent a peu amb bicicletes, te una certa perillositat, cal anar les dues parts en compte.dscn6352_01Al poc, deixarem una zona de descans amb una font d’aigua de xarxa, molt freqüentada per la gent, dscn6358_01que és d’agrair perquè no en trobarem cap mes fins arribar a Santa Coloma de Gramenet.dscn6357_01En el tram de Municipi de Montcada, als laterals del camí, hi ha algun seient per poder fer-hi un descans.dscn6359_01Sempre anirem ven a prop del riu Besos, en molts dels trams el podrem veure perfectament, en altres la vegetació ens el amagarà.dscn6362_01Passarem pel costat de la important Depuradora del Besos,dscn6365_01front d’aquesta hi ha un cartell informatiu, dscn6368_01 trobarem un pont per creuar el riu besos i anar a l’altra costat del riu Besos,dscn6364_01on esta la Casa i Parc de les Aigües.dscn6369_01 ( Ja descrit en un article en aquest Blog)dscn6370_01Seguim el Itinerari, i al poc, entrarem al Municipi de Santa Coloma de Gramenet, en un punt en concret,dscn6372_01 els ciclistes van per un altre camí obligatori diferent al de la gent a peu.dscn6367_01A l’esquerra  deixarem una central elèctrica de distribució, i en un marge mes superior el Cementeri, esta ven clar que la gran ciutat esta al tocar.dscn6373_01Tant a Santa Coloma, com així mateix, Sant Adrià del Besos, disposen d’un espai molt gran a la vora del riu besos, dscn6363_01amb una gespa ven verda, per jugar, passejar i gaudir d’un espai que fa pocs anys en rere, no existia i era tot ple de deixalles i canyissars…dscn6375_01També, des de aquí és disposa de carril bicicleta i peatonal, que és dona el nom de Ronda Verda, per tant, podem allargar l’itinerari, pràcticament fins la desembocadura del riu Besos a la Mar Mediterrània.dscn6377_01És un recorregut planer i  fàcil  per a tothom, sols cal tenir en compte que si fa a l’estiu cal portar protecció solar, gorra i aigua…donat que no trobarem massa ombra en l’itinerari d’avui.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El riu Besos entre Montcada i Santa Coloma de Gramenet, baixa amb espuma…

Fa unes setmanes  vaig sortir de Montcada direcció a Santa Coloma de Gramenet,  per la llera esquerra del riu Besos, per fer unes fotografies per un Itinerari.DSCN6345_01Al creuar el pont sobre el riu Besos, vaig observar unes espumes flotant sobre l’aigua d’aquest riu.DSCN6347_01Mes tard a un saltant l’espuma era tant densa que no és veia l’aigua del riu.DSCN6348_01A partir d’aquest moment l’objectiu va ser transmetre el meu sentiment, perquè encara l’aigua esta força contaminada en aquest tram del riu.DSCN6353_01Tots ja sabem que es un riu relativament curt de llargària,  és forma  en Montmeló, amb l’aiguabarreig dels rius Congost i Mogent, passa per varies zones industrials i depuradores segons el municipi.DSCN6354_01Em pregunto, on és produeix la contaminació?, per culpa del abocament industrial?, el clavegueram d’alguna població ?, les depuradores que no donen l’abast ?…DSCN6360_01Be, no soc jo qui deu de investigar-ho i donar una solució aquest problema, que des de fa molt de temps perdura…DSCN6374_01Us passo un article de l’any 2014, que ja és feia referencia aquest problema :

https://miedoambientemir.wordpress.com/2014/03/18/el-riu-besos-al-seu-pas-per-montcada-i-reixac-baixa-ple-descuma/

I un altra article de la Diputació de Barcelona, sobre el Parc Fluvial del Besos :

http://parcs.diba.cat/web/fluvial/el-parc-fluvial

DSCN6376_01Em preguntava aquell dia, quan podrem veure un riu amb animals com aus i peixos… ? Com en altres llocs que realment han superat aquest  problema. !DSCN6376b_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Obres de millora en el Rec Comtal a Montcada

1DSCN33941_01bugada-tallada-rec-comtal_01Fa un temps es va decidir en fer una actuació de millora del tresat obert del tros que queda del Rec Comtal, entre els Municipis de Montcada i Barcelona per part d’aquest Ajuntaments, i que esta paral.lel a les vies de tren de la linea de RENFE de Girona.DSCN3406_011920+11_01Aquest lloc es molt freqüentat, per la gent que circula entre barriades i passeja per aquell tros, i que puguin fer ho en millors condicions.DSCN3403_01Curiosament, es un lloc on alguna gent del barri, s’hi banya a l’època de l’estiu.DSCN3408_01Per axó, em visitat l’estat de les noves obres i em fet aquestes fotografies.DSCN3405_01DSCN3402_01DSCN3404_01DSCN3407_01També, us passo uns enllaços referent a aquest mateix tema :

http://ww.btv.cat/btvnoticies/2015/05/21/les-obres-per-adequar-el-rec-comtal-en-marxa-en-el-tram-fronterer-amb-montcada/

http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20150601/54431554840/rec-comtal-transformacio.html#.VW2NWqt5UKk.email

DSCN3410_01Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé

Com era ….. La Font de la Verdaguera de Barcelona – Arxiu històric Rasola

Any 1986

Any 1986 – Arxiu RASOLA

La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per l’Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat, era així :

“… Siguiendo cauce abajo el torrente, poco antes de llegar al acueducto de la Sociedad General de Aguas de Barcelona, que trae a nuestra ciudad caudales subálveos del rio Ripoll, se encuentra una plazoleta con una casita acondicionada por los socios de La Verdaguera de Sant Andreu. En la misma hay una bomba para extraer agua, que no es negada al visitante…”

Fotografia de l'Arxiu de Roquetes

Fotografia de l’Arxiu de Roquetes

De fet no era una font pròpiament dita, era un pou d’aigua que a treves d’un bombeig manual es feia treure aigua per un broc de ferro i la sobrant queia a una pica d’obra. Que estava adossada a la mateixa caseta de l’associació La Verdaguera, que els dies festius i principalment pels seus socis l’utilitzaven, axó si, mai es negava la seva, considera bona aigua als visitants o excursionistes.

Any 1986

Any 1986 – Arxiu RASOLA

En l’actualitat no hi queda res, donat que al fer la remodelació en el seu moment del Cementeri de Collserola, amb les obres ho van destruir.

Any 1987 - Arxiu RASOLA

Any 1987 – Arxiu RASOLA

Crec que poca gent es recorda actualment d’aquesta Font o Pou de la Verdaguera.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

Una nova zona humida a la llera del riu Besos, a Montcada

??????????

??????????

Efectivament, des de fa uns anys s’ha creat una petita nova zona humida a la llera del riu Besos a Montcada.

??????????

????????????????????

De part de l’aigua que deixa anar el Rec Comtal, a l’arribar a l’altura del Barri de Vallbona, i que va a parar a la llera dreta del riu besos,

??????????

????????????????????

s’ha creat aquest espai humit, i el seu entorn a crescut uns espessos canyissars, on habitant moltes aus de diferents especies.

??????????????????????????????

Ha sigut molt important que l’aigua molt mes pura i oxigenada provinent del Rec, ha fet que inclòs allí haguem vist peixos, alguna serp d’aigua,  granotes i altres amfibis.

??????????

????????????????????

Es un lloc que ara com ara no esta protegit, a prop passa la línea de tren de Barcelona a Girona, soterrat l’AVE. I poc mes en direcció a Barcelona, i des de fa pocs mesos,  s’han creat uns horts urbans, tot fa que no sigui un lloc massa visitat en l’actualitat per la gent de la zona.

??????????????????????????????

Per arribar, o be anem al barri de Vallbona o des de Montcada anirem per l’Avinguda de la Ribera  i una vegada que haguem passant pel costat de la Casa de les Aigues,

??????????

??????????

??????????

anirem a parar a un camí de terra barrat al pas de cotxes que ens portarà a la nova zona humida.

??????????

????????????????????

Text i Fotografies : Ramon Solé