Llibre recomanat : Guia del Rec Comtal – Caminant pel Rec i la Seva Història

Avui us presento dos articles

Fitxa Técnica

Autor : HERNÁNDEZ MARCH, ENRIC

Editorial: VIENA

Any d’edició: 2019

Matèria: Història de Barcelona

ISBN: 978-84-17998-00-4

Pàgines: 168

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 25,00 € – IVA inclòs

Sinopsi

Aquesta guia ens porta per la història viva d’aquesta infraestructura hidràulica mil·lenària, ens n’explica els antecedents i ens proposa un recorregut a peu per les seves traces: des del naixement a Montcada i Reixac, on les aigües encara avui flueixen a la superfície, passant pels barris de Can Sant Joan i Vallbona, on la sèquia rega les darreres hores urbanes de la ciutat, fins a arribar a les restes arqueològiques del Born.

Un viatge per una canalització que movia molins i regava hortes mentre les seves aigües, com un riu, dibuixaven la ciutat que avui coneixem.

 

Recull del Llibre: Ramon Solé

Arbres – El Plataners de can Duran de Mas Rampinyo de Montcada i Reixac

Com cada dissabte us passo dos articles

Mas Rampinyo és un barri de la vila i municipi de Montcada i Reixac, de la comarca del Vallès Occidental.

El barri s’estén al nord de Montcada, separat de la vila pel riu Ripoll. Antigament era conegut com la plana de Sant Pere de Reixac, al peu de l’ermita de Reixac i confluència dels rius Ripoll i Besòs.

Amb el pas del temps, s’han creat sub-barriades com ara Gurugú, Montcada Nova i Mas Duran, i polígons industrials com ara Fointvasa i Pla d’en Coll.

L’antiga finca de Mas Duran delimita amb Ripollet, i disposa  del  Parc de la Llacuna, cal fer menció dels Arbres, sobre tot Plataners.

Estant situats en petits grups,

alguns de destacada corpulència i dimensions.ixa aigua, sols en grans èpoques de pluja.

Hi també,  en trobem que fan com una rotllana o fileres en petit monticles.

Es un espai molt obert que aprofita la gent de la zona per passejar, prendre el sol, corra o anar amb bicicleta, fer una volta amb el gos…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Hort diferent : Els Horts a les lleres del riu Ripoll a Ripollet

Són molt notables els petits horts que hi ha a les lleres del riu Ripoll, al seu pas per Cerdanyola del Vallès i sobre tot al cantó de Ripollet.A mitjans del segle X, es van construir sèquies que encara avui contribueixen al reg de diversos horts per el terme de Ripollet a la vora del riu.Aquests horts estan en general conreats  per gent gran, jubilats i que tenen solucionat el tema de les verdures, hortalisses, i algo de fruita bona part de l’any.Podem veure que tot l’any alguna verdura hi ha plantada, a la primavera i estiu com es natural, hi ha mes varietat de tot, inundant les terres d’una diversitats de colors gràcies al plantat i ben cultivat que està.No obstant, hi ha perills com el risc d’on estan es fàcil la seva inundació si el riu Ripoll fa crescuda rapida.L’aigua del riu es contamina en productes que utilitzant els hortolans.Però a lo millor aquests horts… tenen els mesos contats, l’Ajuntament de Ripollet vol recuperar la llera del riu i portar a terme diferents projectes, us passo informació :

https://revistaderipollet.cat/la-recuperacio-de-la-llera-del-riu-es-fara-per-trams-i-amb-projectes-diferents/

Ja en algun tram a Ripollet i també, en el cas de Montcada i Reixac, durant l’any 2019, va començar la tasca de neteja dels horts a la riba del riu Ripoll.Segons estudi que va fer l’Ajuntament de Ripollet, es va xifrar en l’any 2017, amb uns 600 els horts de diferents dimensions que ocupen la llera del riu Ripoll.També, que més de la meitat d’aquests hortolans que els conreant, no són veïns del municipi de Ripollet.Per tant, l’ajuntament, dona molta importància a l’ampliació any darrera any, de les zones i espais destinats als horts municipals,atorgant petites parcel·les a la gent que està en llista d’espera.Bona part de la zona d’hortes i la vora del riu Ripoll, hi ha camins per fer un bon passeig que es pot practicar tot l’any,on s’ha plantat algun arbre jove i disposa de seients.

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet, Diputació de Barcelona i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Les dues Acàcies de l’estació Renfe. de Montcada – Manresa de Montcada i Reixac

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

A l’entrada de l’estació de Tren, de Montcada – Manresa a Montcada, hi ha una plaça de la mateixa estació al costat de la carretera Vella, allí a ma dreta hi ha les dues velles Acàcies.Son molt antigues, casi com l’estació, amb el tronc ben gruixut i vell, la corsa arrugada i amb forats, però axó si, són uns arbres ven vius.Molta gent passa pel seu costat amunt i avall, per anar a diferents punts d’enllaç a altres línies de tren cada dia…, ni si adonant de la seva presencia des de fa moltíssims anys en aquest punt arrelats…No son arbres autòctones del nostre País, però…,  això no deixa que faci que els deixem de cantó, son grans i fan molta ombra.A pesar que siguin uns arbres vells, son forts i casi sans…són els arbres de l’estació de tren de Montcada – Manresa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cactus destacables d’arreu de Catalunya – 2 ª Part #

Avui us presento uns Cactus que son destacables per que han crescut d’una forma notable, en diferents llocs de Catalunya, sols podem posar el municipi on estant ubicats, donat que molts estan en propietats privades :

Alella, finca privada del carrer Eduard Serra i Güell

Badalona, al costat d’una antiga finca

Barcelona, situat al Barri de Gracia

Barcelona, situat al Barri d’Horta

Cardedeu, masia al límit del municipi i a prop de l’Autopista (2 cactus)

El Masnou, dins del jardí d’un xalet

Montcada i Reixac, situat a prop de l’estació de tren en una habitatge en construcció

Montgat, en un” berenador” entre la platja i les vies del tren

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de les Aigües de Montcada i Reixac

Com cada diumenge us presento dos articles

El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada  i  al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – Els Plataners de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac

Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Els Plataners de la Casa de la Mina, estan situats entre l’Avinguda de la Unitati les vies del tren i per el costat de la Casa de la Mina de Montcada i Reixac.El grup mes nombrós esta situat front la porta principal del Casal de Gent Gran i la Casa de la Mina,Disposa entre els arbres, varis seients de fusta per poder gaudir del sol o l’ombra depenen de l’època de l’any.Al seu costat també hi ha un petit aparcament per vehicles.Els 4 plataners mes destacats per la seva alçada de brancatge i  troncs gruixuts esta com fent guàrdia, en la part on surt l’aigua de la Mina.Es un espai tranquil, que acull una Àrea de Fitness i enllaça amb el Parc de la Casa de les Aigües

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Parc i Bosc dels Pinetons de Ripollet

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres

Per visitar aquest gran Parc del Pinetons de Ripollet, hi ha varies avingudes o carres que us portaran, com l’avinguda Catalunya, La Rambla del Pinetons, l’avinguda Maria Torras, l’avinguda del Mediterrani, entre altres carrers.El Parc dels Pinetons és un parc d’onze hectàrees de superfície situat al nord de Ripollet, tocant a Barberà del Vallès.El parc és totalment obert i té una part més urbanitzada, a tocar de les noves zones residencials de Ripollet, i una de més naturalitzada, que s’identifica amb el paisatge proper.El Parc disposa de brollador, jocs infantils, àrea de pícnic, barbacoes, cafeteria, fonts d’aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament, bar i WC.També, i des de fa pocs anys, s’hi troba la Casa Natura, un equipament municipal on es treballa l’educació ambiental al municipi.En un extrem del Parc, el que dons a la Rambla del Pinetons, hi ha els dipòsits d’aigua i el Bosc del Parc dels Pinetons.Es una zona que s’ha volgut mantenir natural, amb bosc de pi, i gespa natural.Des d’aquest punt, es pot veure una part de camps del torrent de can Duran del municipi de Montcada i Reixac i de Santa Perpetua de la Mogoda.Es un Parc on la gent de Ripollet i rodalies hi va a passar-ho be, fer un àpat, caminar, passejar, amb bicicleta… i entre setmana podem trobar,  alumnes i professor d’alguna escola del municipi.L’essència principal son els pins, qui li donen el nom al Parc.

 

Nota : Les fotografies corresponen sols en la zona del Bosc del Pinetons.

Recull de dades : Viu el Vallès i Ajuntament de Ripollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Font del carrer Bogatell de Montcada i Reixac

Avui us presento una Font senzilla però amb un valor molt gran.Aquesta Font d’aigua de xarxa, està situada en el carrer Bogatell amb el carrer Domènec Fins,  sota les escales que van a l’andana de l’estació de tren de RENFE, de la línia de Barcelona a Manresa.Pot ser que molta gent passa a la llarg del dia per aquest indret, i no la sap veure, a mi em va passar, amb les preses… cap a qui i cap allà, està situada de forma tant discreta, passa casi inadvertida per la gent.Aquesta Font, va ser dissenyada per uns nois de Montcada, i es va reproduir amb les imatges que veieu, com si fora un Aquàrium, amb delfins juganers…Iniciatives com aquestes,  els ajuntaments, tindrien de deixar participar i escoltar mes als nens de les seves poblacions, pot ser que serien mes medi ambientals els seus municipis…!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Com eren algunes de les Fonts desaparegudes de Montcada i Reixac als anys 80 del segle passat ?

Moltes eren les fonts naturals de les muntanyes de les rodalies de Montcada i Reixac,  ara fa mes de cent anys en rere, com la del : Gatell, can Devesa, de l’Alzinar, Mitja Costa, del Ferro, de can Tort, dels Avallaners, dels Caçadors, Freda, Pudenta, Vinya, Torrent de can Güell, can Piqué…. I moltes mes.

Montcada- Ft. Bessa

Avui us presento com eren algunes de les Fonts desaparegudes de Montcada i Reixac,  als anys 80 del segle passat  :

  • Font del Torrent de can Güell

De fet ara un forat on sortia aigua i estava recollida en moltes ocasions per un tub fet de canya. A pesar que era molt senzilla aquesta font,  la gent de les rodalies i pastors anaven a cercar aigua en aquesta font, situada a un costat del torrent. El temps ha fet que ja no és trobi el lloc exacta on estava.

  • La Font de can Piqué

 Estava al costat de la masia de can Piqué, ara un important restaurant del municipi, on hi ha un camp de tir, situat en la pista de terra que porta a l’ermita de sant Pere de Reixac.La Font de can Piqué, donava a l’interior d’una explanada front  l’entrada a l’antic berenador , al fer l’arranjament del nou restaurant, van fer-la desaparèixer.Us passo informació de l’historia de la masia de can Piqué, a :

http://canpique.com/historia/

 

  • Font de can Peses

Can Peses esta mes allunyada de l’ermita de sant Pere de Reixac i de la ciutat de Montcada, molt a prop d’una gran Cantera i als límits de Sant Fost.És puja des de la carretera de Santa Coloma a la Roca, i sota el petit torrent hi estava, ara hi ha molta vegetació que la tapa per complert, i ja molts anys que està seca.L’abandonament dels terrenys i el camps, ha fet que en poques dècades moltes fonts naturals, siguin tant sols un record de la gent gran de Montcada i rodalies.

Montcada – Font del Ferro

 

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé  (Arxiu Rasola)