La Font Gran de Monistrol de Montserrat

Avui us presento dos articlesLa Font Gran està situada en un extrem de la plaça de la Font Gran de Monistrol de Montserrat .

Us passo la seva historia:

  • Fins al segle XVI era denominada Font de la Resclosella, però també se la coneix com la Font Major o la Canaleta.
  • L’any 1923, l’arquitecte barceloní Joan Bruguera i Roget va fer un projecte molt ambiciós per reformar la plaça però finalment no es dugué a terme.
  • L’any 1926 es va començar la intervenció per a la conducció de les aigües de la font i el soterrament del tram de torrent corresponent a la plaça de la Font Gran; l’objectiu de l’obra era la captació i conducció de l’aigua per a la seva posterior distribució a tot el poble de Monistrol.
  • Va ser durant aquestes obres que es va remodelar la cisterna de la font, igual que la part superior de la façana per tal de fer-la més digna.
  • El dia 25 de març de 1928 es va fer l’acte d’inauguració del subministrament d’aigua al poble.
  • Els anys 1972-1974 es va remodelar i urbanitzar la plaça, que va agafar la fisonomia que té actualment. Aquestes obres comportaren la total cobertura del torrent de les Guilleumes i es reorganitzà la plaça.

La Font Gran es troba en una plaça de grans dimensions, dita de la Font Gran, a un nivell una mica inferior del terra de la plaça, i s’hi accedeix a través d’unes escales.

Està constituïda per un alt mur rematat en un frontó semicircular; una cornisa en ressegueix la part superior, a la clau de la qual hi ha la data de 1927, i els extrems estan rematats per una bola de pedra.

A l’interior del frontó hi ha l’escut de la vila.

A la part baixa del mur hi ha la pila i els brocs per on raja l’aigua.

E. Solsona M. Julià 1991 – Generalitat de Catalunya

Tradicionalment ha subministrat aigua de boca al poble i aigua de rec per a les hortes anomenades Hivernal i Maians,

així com per l’antic safareig.

La Font Gran és la principal surgència del sistema aqüífer del massís de Montserrat.

Font Gran – 1910

Monistrol concentra la major part de fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord. Aquest torrent també és conegut com torrent de la Font Gran o de la Canaleta.

La Plaça de la Font Gran va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i tintat de la llana.

Està bastida sobre el curs del torrent i és centre de vida social i administrativa, amb botigues i bars.

La Font Gran – 1976

La Font Gran és una font de Monistrol de Montserrat inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Adaptació al Text i Fotografies i Imatges Antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Molí de l’Alzina de Castellvell i el Vilar

La Riera de Marganell recull bona part de les aigües de la cara nord de Montserrat i és un afluent del Llobregat per la seva riba dreta.Sabem de l’existència d’un antic molí que documenten els capbreus del terme de Santa Cecília de Montserrat, propietat del mas Pujol de Marganell.Tot fa pensar per la situació d’aquest mas que es tracta de l’actual Fassina de Marganell, malmesa per l’aiguat de 10 de juny de 2000.Un quilòmetre més avall trobem el Molí de l’Alzina, un molí fariner que va estar en activitat des d’inicis del se­gle XVI fins a les acaballes del segle passat. La tradició oral que ens ha arribat situen la seva construcció abans de descobriment d’Amèrica. Es troba a Castellbell i el Vilar, a la riba dreta de la Riera de Marganell, en una zona obaga, i les seves propietats limiten amb el terme de Vilamarics, un territori illa que pertany a Monistrol de Montserrat.El molí es troba en perfecte estat de conservació i podria fer-se funcionar en qualsevol moment. La bassa de 3 milions de litres rep l’aigua de la Riera de Marganell a través d’una sèquia, però antigament també rebia l’aigua de dos torrents propers: el torrent del Brogit i el torrent del Molí (anomenat així precisament pel molí que ens ocupa).Una altra característica que fan especial aquest molí és que des dels seus inicis ha estat sempre en mans de la mateixa família.A partir de capbreus i altres documents guardats per la família podem establir el nom d’algunes generacions dels seus propietaris:

Any Propietari
1532 Cebrià Alsina
1569 Antoni Alsina
1575 Cebrià Alsina
1632 Valentí Alsina
1704 Josep Alsina
1759 Joan Alsina
1774 Pere Joan Alsina
1851 Joan Alsina
1857 Josep Alsina
1913 Josep Alsina
1926 Benvingut Alsina
1943 Rosa Alsina i Josep Viladoms
Actualitat Rosa Viladoms Alsina i Cisco Mateo

Bibliografia:

BENITO, Pere (1994). Santa Cecília de Montserrat i els capbreus de 1259 i 1334: Aproximació a l’estructura d’un domini territorial monàstic, Miscel·lània de Textos Medievals, 7

BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora.

SANTAMARIA, Ramon (2015). Un monument al nostre poble: el molí fariner de Ca l’Alsina; Revista El Brogit, núm. 397, febrer de 2014.

VALLS, Joan. El Molí de l’Alzina de Castellbell i El Vilar. Revista El Brogit, núm. 426. Octubre de 2017.

 

L’article s’ha fet gràcies als Col·laboradors :

Text : Carles Cornado

Fotografies : Pere Santamaria

 

Avui destaquem : La Font de la Dona morta de Monistrol de Montserrat

kh1Aquesta Font també te el nom de La Font de l’avenc de la Dona Morta.acartell-ft-dona-morta_01Per anar-hi ens caldrà dirigir-nos o sortir des de l’estació Monistrol Vila del tren Cremallera que porta a dalt a Montserrat, nosaltres seguirem les marques blanques i grogues ( de petit recorregut) per un camí asfaltat que passa pel costat del Cementeri Municipal on s’acaba l’asfaltat, continuem per la pista ara de terra que va paral·leles al Torrent del Rossinyol, a la seva llera veiem diversos horts.gcartell-dona-morta-2_01A la nostra dreta deixarem un camí que aniria a la Font del Baldiri, i més amunt a la Font de l’Esclatarada, aquestes fonts avui no son el nostre objectiu. Seguim  sempre amunt al principi suaument per el costat del Torrent, fins arribar a un punt que el camí s’enfila i que ens portarà a d’alt del puig on trobem l’antiga masia Piteu en ruïnes.ft-dona-morta-2_01Seguirem ara baixant, per ho no deixarem el camí principal, fins arribar en uns 15 minuts a la Font de la Dona Morta, que esta a l’esquerra del mateix camí a peu de paret.ft-dona-morta-4_01Es molt senzilla, pràcticament sempre podrem trobar aigua, des de sempre es formava davant de la Font un bassal natural. ibassal-ft-dona-morta_01Des de fa un temps es va construir pel seu voltant un petit mur que reté millor l’aigua i uns taulons de fusta ens facilitant l’accés a la Font.46940978_01Aquesta Font es molt apreciada i freqüentada tant per ciclistes com per senderistes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Llegenda : El suposat gran riu de Montserrat

p-cat-080_01A principis del segle XIX, un monjo, el Pare Gerard Joana (1769-1841), amb afany d’aventurer i explorador, a més d’un positiu esperit científic, s’endinsa per alguna cova situada al peu de la muntanya i sembla que arriba a trobar-se, quasi per casualitat, un profund barranc amb un riu que travessa pel seu fons. Aquesta és la història que D’Arbó explica en el seu llibre, resumida de la que el mateix Abat Miquel Muntades deixà escrita en la seva obra Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir (1866).

Incansable el pare Joana en el seus estudis sobre la muntanya, i no satisfet amb les observacions es va preparar per una nova expedició. A tal efecte es va fer amb tots els mitjans necessaris per endinsar-se a la Cova del Salnitre, a Collbató.montserratagullaanomenadabarretfrigi_01«D’aquesta manera, va entrar per un dels forats que presentava una de les estances de la Cova, portant sempre una brúixola amb direcció nord, convençut que arribaria o amb el pous de Santa Magdalena, o el pouetons de la roca del Lloro.

Efectivament, superant dificultats i salvant distàncies pogué arribar molt a dins la muntanya i tant que, per tots els senyals, va comprendre que estava molt a prop o sota l’ermita de Santa Anna.

Gojós ell i els seus companys de tant com havien aprofundit, creien que podrien arribar molt més endavant, quan varen trobar un barranc tan gran i d’unes distàncies tan sorprenents, que per molt que conferenciaren i pensaren, es van haver de convèncer de l’impossibilitat de salvar-les.

Sortida Mantidera de la carretera al Monastir des de Monistrol

Sortida Mantidera de la carretera al Monastir des de Monistrol

I el que més els espantà fou el gran soroll que feien les aigües que corrien pel barranc.

Llavors decidiren retrocedir, guiats sempre per les cordes que havien deixat en avançar, amb l’ànim d’estudiar i proveir-se de nous utensilis per una nova expedició» [Muntadas, obra citada, p. 34-35].

Aquesta és la història que ens narra l’Abat i que es reprodueixen a La Cataluña Misteriosa D’Arbó també afegeix que «a la carretera que va de Collbató a Monistrol, existeix una sortida d’aquest també misteriós riu subterrani de Montserrat. Una desembocadura per la qual flueix aigua intermitentment segons les pluges de la zona. Una altra desembocadura, també d’aquest riu, es troba en una cova que hi ha a Monistrol, a la qual s’anomena exactament igual que la de Collbató, Les Mentiroses; així doncs existeixen dues desembocadures conegudes d’aquests riu misteriós, La Mentirosa de Collbató i Les Mentiroses de Monistrol; ambdues desembocadures són intermitents i tenen més o menys cabal segons la època de pluges. Però resulta que existeix una tercera desembocadura, i a més és la principal, car el riu emergeix a l’aire lliure des de l’interior de la terra, en la mateixa plaça de Monistrol, a poca distància de l’altre desembocadura de Les Mentiroses de Monistrol i a més en aquesta desembocadura l’afluència de l’aigua és contínua». [D’Arbo, obra citada, p. 141].

Sortida d'una Mantidera

Sortida d’una Mantidera

 Com a primera aproximació a un tema tan aliè a nosaltres, ens va semblar convenient d’explorar sobre el terreny directament, intentant reconèixer els elements bàsics que D’Arbó cita en el seu llibre. Així, doncs, un mes després ens trobàvem recorrent els carrers estrets, encisadors d’altra banda, d’un poble al peu de la nostra muntanya: Monistrol de Montserrat. Havíem llegit que aquí emergia del terra el famós riu subterrani, a la plaça cèntrica el nom de la qual resulta significatiu per sí mateix: Font Gran.la-font-gran-1_01També dóna a aquest municipi la desembocadura de la intermitent Mentirosa de Monistrol. Després d’unes quantes anades i vingudes pels carrers serpejant, aconseguírem de localitzar les surgències, i per a la nostra sort –encara que en aquell moment ens resultava un xic molest– portava uns dies plovent, per la qual cosa l’aigua sortia abundantment per la Font Gran i pel «trop-plein» de la Mentirosa.

 Allà, al mateix centre de Monistrol de Montserrat, mentre un dia gris ens envoltava i deixava caure una dèbil pluja, que lliscava pels paviments mullats, i la boira s’arrossegava penosament entre les capritxoses formes de la muntanya sagrada, cosa que li donava un aspecte estrany, quasi màgic, estàvem contemplant «la sortida del misteriós riu subterrani de Montserrat». Efectivament, sortia una gran quantitat d’aigua, que sumada a la que ho feia per la Mentirosa, donava un cabal significatiu. Significatiu, però no un gran riu, ni tan sols riu. El podíem qualificar, si ens sentíem generosos, de rierol cabalós. Ocorria això després de dies de fortes pluges. Havíem topat amb la primera exageració de la història…

 Antoni Ardauy Dellà

Jordi Ardanuy Baróp5399_01 Extret amb breu adaptació de: El Misterios riu subterrani de Montserrat. Un estudi complet del conegut riu subterrani de Montserrat i la seva relació amb les Coves del Salnitre. Hospitalet de Llobregat. Edició dels autors, 1995.

  • Demà us presentaré el llibre que ens hem referit anteriorment

 

Recull de la Llegenda i l’article extret : Ajuntament de Monistrol de Montserrat

Fotografies : Ramon Solé

Llibre : La Font Gran de Monistrol de Montserrat

DSCN5445_01Autor : Josep Galobart i Soler

Edita : L’Aixernador Edicions

Data  : Gener – 1994

Pagines : 144

Editat amb la Col·laboració de l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat

ISBN. : 84-88568-02-9DSCN5446_01

Resum del llibre :

Uns verdadera recerca sobre el transcurs dels segles sobre la Font Gran de Monistrol de Montserrat.

  • La Font Gran al segle XVI
  • La Font Gran en la documentació del Segle XVII
  • El dret de les aigües de la font Gran en l’any 1673
  • La sequera de l’any 1691
  • Les tandes de reg a les hortes
  • Historia en altres segles

 

Recull de dades sobre el llibre : Ramon Solé

 

 

El massís de Montserrat, un paisatge singular i únic

monastir_01El massís de Montserrat, en l’any 1987 va ser declarat Parc Natural per garantir-ne la seva conservació, la degradació abans d’aquesta data era un constant amb molts incendis forestals, deixalles arreu i pràcticament sense una regulació d’aquest espai natural, que es el cor de Catalunya, tant espiritual  com de paisatge singular i únic.DSCN0016_01agulla a primer terma_01És caracteritza per un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.DSCN0028_01Altres cims molt populars en el mon de l’escalada, són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, entre molts altres.agulles_01També, en el seu interior, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres molt visitades per la gent que els agrada aquest tipus d’activitat.DSCN0022_01baixan al monastir_01Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure, com l’escalada, vies ferrades, senderisme en nombrosos camins, senders i canals mes o menys complicats, que a vegades cal tenir un bons coneixements o/i experiència, així, com portar el material adient per cada activitat.DSCN0028_01Podem accedir a Montserrat per carretera, amb el Tren de Cremallera o be, amb l’Aeri.pont acces aeri_01ja arriba aeri_01Aquest últim, l’Aeri, sempre que he pujat o baixat m’ha causat una estranya sensació, des de por, fins i tot, que sigui una aventura…per la pujada o descens rapit que suposa, i veure en primera ma el paisatge si tenim la sort que sigui un dia ven clar.cistella aeri_01aeri de cap al riu_01baixada aeri_01Parlàvem de senderisme, son nombrós els itineraris a poder fer, en aquest cas a nivell de família,com per exemple, el camí que puja des del Monestir fins les rodalies de Sant Joan.st joan_01 ermita de st. joan_01O be, pujar directament a Sant Joan pel Funicular i des d’allí fer una ruta circular i en descens que ens portarà de nou al Monestir, pel pas dels francesos ( escales)pas dels francesos_01Des del Monestir, també podem pujar pel pas dels francesos i derivar-nos a l’ermita Sant Benet, o be, seguir pujant i arribar al turó mes elevat de la serra, a Sant Jeroni.st jeroni_01Montserrat, amb boira o dia clar, es un lloc sorprenent casa vegada que si va, i mes si este la afició de fer fotografies a la natura, aquí es podem gaudir-ne sempre, la vegetació, els escarpats o pics i també, si tenim paciència, podem veure la fauna salvatges d’aquestes contrades, i ser objectiu de la nostra càmera.M. desde st. joan_01Per informació complementaria :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat

Text i Fotografies : Ramon Solé