Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : El Camí de Sant Jaume passa pel centre de Terrassa

Com cada divendres us presento tres articles !

Sabíeu que el Camí de Sant Jaume, passa pel vell mig de la ciutat de Terrassa ?El “Camino de Santiago” o en català, Camí de Sant Jaume, té el seu origen a principis del segle IX, quan era utilitzada pels pelegrins que sortien d’arreu de la península o venien, també, d’Europa.La seva afluència de gent, va propiciar la creació d’esglésies, monestirs, fondes i hospitals… i sobre tot uns camins que portaven i segueixen portant… a Santiago de Compostela.Les guerres van fer decaure aquesta costum i no és fins al segle XX quan es produeix la renaixença, i el Camí és seguit per milers de pelegrins que el fan per motius espirituals, turístics, culturals o esportius.La recuperació del tram català del Camí de Sant Jaume,  s’inicia a la dècada del 1980.

Terrassa és una de les ciutats incloses dins el tram català del Camí de Sant Jaume, que procedent de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, i entre a la ciutat per Les Fonts, i continua en direcció al Monestir de Montserrat.Per aquest motiu, l’Ajuntament de Terrassa  no fa massa va col·locar senyalització característica de la ruta xacobea per l’itinerari que discorre dins la trama urbana i que es fruit dels dos camins de Sant Jaume que coincideixen a Terrassa: el provinent de la frontera francesa, i que ve de Sabadell,i el que procedeix de Barcelona, i que entra per Terrassa per la riera del Palau i el Parc de Vallparadís i continuant per els carrers del centre : carrer Major de Sant Pere, la plaça del Rector Homs, el carrer de la Creu Gran, el carrer de Sant Pere, la Plaça Vella, el carrer Major, la plaça d’Anselm Clavé, la Rambla d’Ègara, el carrer de Watt i l’avinguda d’Àngel Sallent en direcció a Ullastrell.Els cartells també indiquen els trams de l’itinerari que corresponen a la xarxa de camins vells de Terrassa que enllacen amb Sabadell, Vacarisses i Ullastrell.Pel que fa al Parc de Vallparadís s’instal•laran senyals informatius, que estan col•locats en una peanya de fusta i situats molt a prop dels llocs més emblemàtics del Parc,com ara el Museu de Terrassa, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, el Castell Cartoixa de Vallparadís o el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, entre altres espais dins del propi Parc.El Camí de Santiago va ser declarat : Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Monument

Monument camí de Sant Jaume de Terrassa

Us passo un enllaç sobre els Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa :

https://amicscamisantjaume.wordpress.com/

 

 Font de la informació: Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola