Avui destaquem : Font dels Monjos del Monestir de Sant Llorenç de Sous d’Albanyà

El monestir de Sant Llorenç de Sous es troba a l’antic terme de Bassegoda (Garrotxa) tot i que l’annexió d’aquest municipi amb el d’Albanyà hagi fet que ara calgui situar-lo a l’Alt Empordà. Per anar-hi s’ha de seguir la carretera de Figueres a Besalú i desviar-se, al lloc de l’Hostal d’en Vilà, cap el nord, en direcció al Santuari del Mont.La Font dels Monjos, esta al costat del Monestir, un camí hi porta directament.Recull l’aigua dins d’una cisterna, a través de la finestra podem veure el seu interior, l’aigua surt per un tub a nivell baix i va a parar a una gran pica rectangular. Observem que a mitja altura i a prop de la finestra, hi ha el desguàs amb un broc gran de pedra.Aquesta Font, esta com a protegida dins d’una arcada de pedra. La Font dels Monjos es considera molt antiga.Per a mes informació sobre aquest antic Monestir, podeu consultar a :

http://www.marededeudelmont.com/ca/historia/monestir-de-sant-llorenc-de-sous/

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

Avui destaquem : La Font de la Pineda de Riells del Fai

La Font de la Pineda, dona nom a una masia, al paratge on està ubicada i a la seva Font, és del terme municipal de Bigues i Riells.Aquest conjunt, es troba a l’esquerra i a ran del Tenes, al costat d’una font que li dóna el nom: la Font de la Pineda.Antigament era la masoveria de la Pineda, en l’actualitat és un restaurant i prou destacable en els seu menús .La font es un lloc antic de Fontades col·lectives, hi ha un enorme plàtan, catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental,  té un perímetre de 4,72 metres i és de la varietat “platanus x hispànica”.Des del Restaurant podeu baixar unes escales fins l’explanada de la font i a la llera del riu Tenes, podreu veure en temps d’abundants pluges que l’aigua brolla per varis llocs de la paret, com per un forat amb una teula desgastada pels anys, un altre entre les roques del marge de la muntanya, també, a l’esquerra hi ha un mur de maons i pedra lligada amb calç amb un gruixut tub de ferro encastat per on hi havia l’antiga sortida d’aigües, per ho ara no surt res.La Font de la Pineda es troba en el camí antic que porta a Sant Miquel del Fai, al centre hi ha una taula de pedra rodona no gaire gran.

Aquest lloc encara es fa de be, un àpat per seguir caminant, per anar a veure els Grogs del riu Tenes d’aquesta zona o per pujar / baixar al/del Monestir de Sant Miquel del Fai.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Soleia de Sant Llorens del Munt per Matadepera

Des de Matadepera agafarem l’antic camí dels Monjos, que esta ben indicat o be des de la Urbanització  El Pla de Sant Llorens  podrem accedir  amb cotxe fins l’aparcament  lliure que la Diputació te preparat per tal efecte.

Vista ST. LL M.

Un cop allí seguirem a peu direcció al Monestir de Sant Llorens del Munt, tot passant per un gran dipòsit d’aigua, el camí poc a poc va pujant de cota, amb trams que fa sigues sagues, es mes estret en un punt determinat  i rebassat la cota dels 800 metres a la nostra esquerra veurem  la mola de“ El Cavall Bernat “.

Vista Drac

A poca distancia, hi ha un dels trencalls a l’esquerra que puja de Can Pobla, nosaltres agafarem el segon que tindrem a la nostra dreta que ens porta directament a la Font Soleia, no es massa ample, tot el contrari, tenim d’anar molt en compta que en algun lloc es molt estret i relliscós en dies humits o que hagi plogut, amb importants i perillosos desnivells.

???????????????????????????????

Passarem per el costat d’un gran bauma on hi ha una pica on recull el degoteig de la paret, es la Font del Raig, en l’actualitat e4n poques ocasions es veu aigua.

Ft Soleia amb tap

En uns deu minuts, estarem a la Font de la Soleia, es una cisterna ben camuflada a la paret. Normalment hi ha un tap per retenir l’aigua i així, no es perdi i es sequi.

Sense tap

Si seguíssim el camí arribaríem a la Cova de les Animes.

De tornada podem pujar al Monestir de Sant Llorens i /o tornar a Matadepera.

Text i Fotografies : Ramon Solé