Avui us presento tres fonts d’aigua de xarxa publica que es troben situades dins del nucli urbà de Mollet del Vallès :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :
i molt confortables, aneu en conta al aixecar-vos…
algú veien que els rocs no son prou tous, 
ha decidit posar una cadira a colchada per passar millor l’estona…
per –ho no crec que ningú passi pel pontet que va a l’escola amb vehicle…
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret; de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².
Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.
És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits, L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.
Anem a descriure part per part :
Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html
El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.
Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.
Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
El parc de Can Mulà, està situat al centre de la ciutat, forma un triangle delimitat per les avingudes de Rafael Casanova i de Burgos i el carrer Alsina de Mollet del Vallès.
És un parc totalment urbà, construït entorn d’una antiga masia la de can Mulà, avui Biblioteca municipal.
Aquest parc, destaca per la bellesa i frondositat dels arbres, que formen arbredes i avingudes molt acollidores durant els mesos de calor donant frescor al que passeja o seu en un banc.
En la primavera permet gaudir de les magnòlies florides i altres flors per tot el seu entorn; a la tardor, dels colors intensos i diversos de les fulles dels aurons, liquidàmbar, ginkgos i altres arbres de fulla caduca.
També aquest parc ofereix grans espais per a jocs, no sols pels infant, adaptats a totes les edats, i d’esbarjo.
Fem una mica d’història, els terrenys del parc eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residència de la família Ros, propietaris de la fàbrica tèxtil del mateix nom, ja desapareguda.
L’Ajuntament va adequar-los com espai públic l’any 1982 i va conservar els importants elements vegetals i masses arbòries.
Així, podem veure l’alineació de til·lers que acompanya el camí d’accés a la masia i alguns exemplars d’oms que han sobreviscut a la grafiosi que durant els anys 90 va afectar-los greument., a banda d’altres arbres de gran alçada.
Can Mulà té una part amb diversos elements arquitectònics i serveis del parc, amb camins que transcorren entre parterres de gespa, arbres i grups d’arbustos.
Al parc, dins el jardí de can Mula s’hi troba el menhir de Mollet, un monument megalític de més de tres mil anys d’antiguitat.
També hi podem trobar al parc l’escultura que recorda la designació de Mollet com ciutat pubilla de la sardana i el roure del Mil·lenari, un exemplar plantat el novembre de 1993 per commemorar els mil anys de la ciutat. Així com la font dins d’un templet romàntic…
Una placa amb record del morts de bombardeixos de la Guerra Civil a Mollet del Vallès.
Us invito a fer una passejada per aquest Parc de can Mulà.
Recull de Informació : Ajuntament de Mollet del Vallès
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquesta Torre de Ventilació del dipòsit d’aigua, està situada entre el carrer de Palaudàries, Plaça Frederic Roc, Via de Ronda.
A principis del segle passat, veien el creixement d’un nou barri amb cases baixes, l’Ajuntament de Mollet del Vallès, va fer construir un dipòsit d’aigua amb una capacitat d’uns 300 m3, per atendre aquestes necessitats del veïnat, es va portar a terme la seva construcció entre els anys 1911 – 1912.
Per aquest fet , es va dissenyar una Torre de ventilació del dipòsit inicial.
Va ser restaurada en els anys noranta i amb l’ampliació de dipòsit d’aigua, donat el creixement constant que va sofrir al pas del anys fins els nostres dies. Actualment, es un jardí amb un destacat plàtan.
El conjunt és coneix com a Dipòsit i Torre de ventilació del cementeri.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Farinera Moretó, és una de les indústries mes importants de Mollet del Vallès, situada en Rafael Casanova, 77 – 79 amb Roda de la Farinera d’aquesta ciutat.
L’empresa fou fundada el 1883 per Josep Moretó i Prat, a Sant Martí de Provençals, i l’any 1890 s’instal·là a Mollet, on avui, encara en mans de la mateixa família, continua funcionant.
La casa Moretó, situada en un costat de la Fabrica i que va ser la residencia familiar, obra del arquitecte Domènec Sugrañes.
A més de les construccions que formaven el conjunt fabril i la casa, la família Moretó va encarregar a l’arquitecte Manuel Casas Lamolla, l’any 1935, el disseny d’un Jardí de línies clàssiques.
La família al va cedir anys més tard a l’Ajuntament de la ciutat, on actualment és un Parc públic, va ser remodelat l’any 2003 per esdevenir un parc urbà.
Se’l coneix també com a Jardí de la Farinera, amb un total de superfície enjardinada d’11.120m2.
Per a mes informació, podeu consultar a :
Es un Parc tranquil i amb molta ombra, gràcies als seus arbres.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Durant unes obres al parc de les Pruneres , axó era l’Abril de 2009, es va localitzar un menhir enterrat a 10 metres de profunditat i estirat.
Totes les dades de durant i posteriors a aquest descobriment, les teniu en la Web de l’Ajuntament de Mollet, on queda molt expressat la següent informació :
On també, podreu veure fotografies de tots els esvaniments, en la Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :http://www.molletvalles.cat/DetallContinguts/_wEovPETJ6tdFYyNyAy6S_5AwlM_IsS174Ofc3l8dgaKlBwwQI99jMw
Una vegada fet tot l’estudi del Menhir, es va instal·lar en els jardins de la Biblioteca de can Mulà de Mollet; per protegir-ho de les inclemències i evitar que els visitants el malmetessin, el van col·locar dins d’una gran urna.
Hi ha varis cartells amb explicacions sobre aquest Menhir i amb altres dades generals que complementant la informació.
També, si ens dirigim al Parc de les Pruneres, hi ha en mig d’una zona amb gespa, una copia per fer mes representatiu el lloc on es va fer la troballa.
Cal dir que no hi ha punt de comparació entre la copia i l’original, aquest te tota la bellesa amb els gravats molt ben perfilats i amb relleus que es conserven casi com acabat de fer…
Si no el coneixeu, us invito a que us desplaceu a Mollet per admirar-ho.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:
Si aneu veureu 2 gran miralls que si camineu cap ells veureu el Parc darrera vostra, us donarà una sensació d’un Parc molt mes gran.
És una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.
era un contenidor de brossa !. Com havia pogut arribar fins aquest lloc…?
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc de can Borrell, està situat en l’Avinguda de Rivoli, 38, de Mollet del Vallès, la masia medieval de can Borrell és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.
Es va inaugurar com a Centre Cívic el 17 de juny de 2005. L’objectiu de la restauració i rehabilitació de la masia medieval va ser doble: dotar la ciutat d’un equipament municipal per a les necessitats de la zona i, alhora, recuperar aquesta masia fortificada per preservar la memòria històrica de Mollet.
Cal destacar varis aspectes, la Torre que esta situada en un dels laterals de la masia, un contra fort en l’altra lateral oposat, així com la zona d’arbres i de jocs pels nens.
Per últim, es va voler respectar l’existència d’un vell Pou situat a una dotzena de metres front de la porta principal de la Masia.
Aquest Pou havia donat aigua als propietaris d’aquesta finca segurament durant moltes dècades tant per us propi com per regar l’horta que deuria existir per el costat de la masia; cal pensar que fa mes de 200 anys en rere, aquesta zona era agrícola i estava a les afores de Mollet del Vallès; des de fa unes dècades, tot son cases fins els límits amb l’espai natural de Gallecs.
El Pou es conserva prou be, esta tapat per seguretat, axó si, hi ha la corriola enganxada a la travessa de fusta on esta col·locada com si és volgués treure-hi aigua del seu interior, descansa sobre dos pilars.
En altres extrems hi ha una font d’aigua de xarxa 
i un Pilar arrodonit i amb una base circular, tot de pedra seca, no sabem ven be el seu significat o utilitat…
Per a mes informació sobre can Borrell de Mollet del Vallès, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Borrell
Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé
Us invitem a conèixer un lloc casi podríem classificar-ho com a romàntic, la Riera de Can Sunyer de Martorelles.
Martorelles esta a pocs kilòmetres de Mollet, al costat de Sant Fost de Campsentelles, podem anar amb transport públic o amb el nostre vehicle.
Un cop allí baixarem a la riera on esta ubicada l’antiga Masia de Can Sunyer, avui completament arranjada.
Riera a vall, esta tot enjardinat i amb equipaments del barri, escoles, auditori, parcs infantils, pipi can…
Sota de la masia, veurem un cartell que ens indica i a la vegada, ens invita a entrar per la riera a munt, explicant la seva importància com espai natural i els arbres que trobarem al nostra pas.
Anem per un camí una mica estret i deixat, per ho al creuar la riera per unes lloses de pedra, ja entrem en un lloc que no ens esperàvem, un lloc romàntic,
un camí mes ample i ple de plataners, axó si, un lloc molt ombrívol, sentim el rumor de com l’aigua de la riera baixa…
A l’esquerra, observem com un camí d’obra baixa del carrer Nuria, cap a aquest lloc.
Algun banc de pedra trobem estratègicament situat, unes curtes escales que baixem per mirar la riera, unes baranes ens donen seguretat en tot el seu recorregut.
Tot seguit, veiem un pont, que no dubtem en passar sobre la riera, ja a l’altra costat, seguim remuntant per un camí mes estret i amb mes abundant vegetació per un costat i un mur a l’altra.
El camí gira, a l’esquerra, on veiem per un costat, una taula de pedra rodona amb seients, i per l’altra, uns antics recs en desús i un forat al mur que dona a l’exterior directa al camp.
Si seguíssim per aquests caps erms, ens arribaríem fins la Font de Can Roda, que no esta pas massa lluny, aquesta font ja la vàrem dedicar fa uns mesos un espai al Bloc.
Nosaltres decidim, tornar enrere i pujar per el camí d’obra, un cop passada la riera i sortir al carrer Núria, allí veurem a un nivell mes superior a la riera, que hi han varis caminois mig amagats per la vegetació amb algun banc,
i a la vegada, retrobem el rec que procedeix de Can Roda, que allí es ben visible.
Un recorregut aquest que podem allargar mes o menys, segons el temps que disposem, axó si, cal anar-hi de forma tranquil•la i mirar tots els racons de la riera 
i de la seva vegetació que ens encantarà.
Sols caldria afegir, que estaria molt millor si aquest lloc tant romàntic… estigues, cuidat i net !
Text i Fotografies : Ramon Solé
