Les Curiositats de l’entorn – 21#

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

 Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

• A Mollet del Vallès en el Parc de can Mulà, hi han un seients de disseny i molt confortables, aneu  en conta al aixecar-vos…
• Seguim a Mollet del Vallès, en la paret d’entrada d’una casa baixa podem llegir diferents reflexions que el propietari vol expressar …
• En la carretera BP-5107 Km. 39 de Cànoves i Samalús, hi ha la fita antiga quilomètrica esperant que obres passi a Jubilar-la…
• En l’Àrea de descans del Padró a prop de Granollers, algú veien que els rocs no son prou tous, ha decidit posar una cadira a colchada per passar millor l’estona…
• Obres a Cànoves i Samalús impedient passar, per –ho no crec que ningú passi pel pontet que va a l’escola amb vehicle…

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Parc dels Colors de Mollet del Vallès

El Parc dels Colors està situat entre l’avinguda de Caldes de Montbui i els carrers de l’Agricultura i de Francesc Layret;  de fet, uneix tres barriades de Mollet del Vallès: Santa Rosa, Plana Lledó i Can Borrell, amb una superfície: 34.000 m².Abans hi havia un immens terreny sense urbanitzar.És diferencia d’altres Parcs amb : Els bancs, Els grafits,  L’aigua, Els elements ceràmics (totxos), L’espai d’eucaliptus i palmeres, les grades, Els paviments i Les llums a la nit.Anem a descriure part per part :

• Els bancs – De formes ondulades, com les muntanyes de Montserrat, que es veuen des de Mollet. Les bases dels bancs, amb formes d’animals: cocodril, drac, peix, gos….
• Els grafits – es grans estructures de ciment i d’acer penjades damunt d’unes columnes de tres potes que es troben a dalt formant un nus. Representen grafits com a homenatge als joves artistes anònims urbans, l’estructura projecta ombres interessants.
• L’aigua – Aquest és un lloc on sempre hi ha hagut aigua, com la que es trobava a la mina de can Borrell, les basses, els pous, el rec que anava al safareig públic de Can Lledó, on les dones rentaven la roba. L’Aigua brolla del terra;. Si es mira a través de l’aigua, la llum provoca un arc de Sant Martí.
• Els elements ceràmics – Reprodueixen les parets de les antigues casetes i edificacions dels barris. El totxo, element humil, net, bàsic; tal com és, sense arrebossar, com ho va ser en les primeres edificacions de la zona.
• L’espai d’eucaliptus i palmeres – Fa olor i, a romaní, espígol i altres espècies oloroses. Olors que ens porten al Mollet rural, al que encara existeix a Gallecs. I les palmeres llegendàries.
• Les grades – Havia de ser un edifici alçat, amb potes amb un cap de dragó, on des de dalt es pogués veure la vida que discorria a baix.
• Els paviments – Són de diferents colors i tipus, com les procedències, les parles, les edats, les diferents persones que avui passegen per aquí: fusta, ciment de colors, rajola àrab.
• Llum – La il·luminació del parc destaca pels fanals en forma de troncs de fusta, fets com les travesses de la via del tren. Els altres fanals, els allargats que surten de la copa de la palmera, conviden a arribar a la rambla de la Unió, patentats per Philips amb el nom de Model Mollet.Us passo l’Article de “el País” sobre la inauguració del Parc dels Colors a Mollet del Vallès en 2001. :

https://elpais.com/diario/2001/07/13/catalunya/994986453_850215.html

El projecte, va ser obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, es va fer entre 1992 i 1995 i l’execució de l’obra entre 1995 i 2001.Nota : L’Arquitecta Enric Miralles (1955-2000), no va poder veure acabada aquesta obra, va morir un any abans de ser inaugurada.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Soc de Mollet

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El parc de Can Mulà de Mollet del Vallès

El parc de Can Mulà, està situat al centre de la ciutat, forma un triangle delimitat per les avingudes de Rafael Casanova i de Burgos i el carrer Alsina de Mollet del Vallès.És un parc totalment urbà, construït entorn d’una antiga masia  la de can Mulà, avui Biblioteca municipal.Aquest parc, destaca per la bellesa i frondositat dels arbres, que formen arbredes i avingudes molt acollidores durant els mesos de calor donant frescor al que passeja o seu en un banc.En la primavera permet gaudir de les magnòlies florides i altres flors per tot el seu entorn; a la tardor, dels colors intensos i diversos de les fulles dels aurons, liquidàmbar, ginkgos i altres arbres de fulla caduca.També aquest parc ofereix grans espais per a jocs, no sols pels infant, adaptats a totes les edats, i d’esbarjo.Fem una mica d’història, els terrenys del parc eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residència de la família Ros, propietaris de la fàbrica tèxtil del mateix nom, ja desapareguda.L’Ajuntament va adequar-los com espai públic l’any 1982 i va conservar els importants elements vegetals i masses arbòries.Així, podem veure l’alineació de til·lers que acompanya el camí d’accés a la masia i alguns exemplars d’oms que han sobreviscut a la grafiosi que durant els anys 90 va afectar-los greument., a banda d’altres arbres de gran alçada.Can Mulà  té una part amb diversos elements arquitectònics i serveis del parc, amb camins que transcorren entre parterres de gespa, arbres i grups d’arbustos.Al parc, dins el jardí de can Mula s’hi troba el menhir de Mollet, un monument megalític de més de tres mil anys d’antiguitat.També hi podem trobar al parc l’escultura que recorda la designació de Mollet com ciutat pubilla de la sardana i el roure del Mil·lenari, un exemplar plantat el novembre de 1993 per commemorar els mil anys de la ciutat. Així com la font dins d’un templet romàntic…Una placa amb record del morts de bombardeixos de la Guerra Civil a Mollet del Vallès.Us invito a fer una passejada per aquest Parc de can Mulà.

 

Recull de Informació :  Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Torre de Ventilació del dipòsit d’aigua de Mollet del Vallès

Aquesta Torre de Ventilació del dipòsit d’aigua, està situada entre el carrer de Palaudàries, Plaça Frederic Roc, Via de Ronda.A principis del segle passat, veien el creixement d’un nou barri amb cases baixes, l’Ajuntament de Mollet del Vallès, va fer construir un dipòsit  d’aigua amb una capacitat d’uns 300 m3, per atendre aquestes necessitats del veïnat,  es va portar a terme la seva construcció entre els anys 1911 – 1912.Per aquest fet , es va dissenyar una Torre de ventilació del dipòsit inicial.Va ser restaurada  en els anys noranta i amb l’ampliació de dipòsit d’aigua, donat el creixement constant que va sofrir al pas del anys fins els nostres dies. Actualment, es un jardí amb un destacat plàtan.El conjunt és coneix com a Dipòsit  i Torre de ventilació del cementeri.

                                                                                   

 Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Parc o Jardí de Can Moretó de Mollet del Vallès

La Farinera Moretó, és una de les indústries mes importants de Mollet del Vallès, situada en Rafael Casanova, 77 – 79 amb Roda de la Farinera d’aquesta ciutat.L’empresa fou fundada el 1883 per Josep Moretó i Prat, a Sant Martí de Provençals, i l’any 1890 s’instal·là a Mollet, on avui, encara en mans de la mateixa família, continua funcionant.La casa Moretó, situada en un costat de la Fabrica i que va ser la residencia familiar, obra del arquitecte Domènec Sugrañes.A més de les construccions que formaven el conjunt fabril i la casa, la família Moretó va encarregar a l’arquitecte Manuel Casas Lamolla, l’any 1935, el disseny d’un Jardí de línies clàssiques.La família al va cedir anys més tard a l’Ajuntament de la ciutat, on actualment és un Parc públic, va ser remodelat l’any 2003 per esdevenir un parc urbà.Se’l coneix també com a Jardí de la Farinera, amb un total de superfície enjardinada d’11.120m2.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/jard-de-la-farinera/

Es un Parc tranquil i amb molta ombra, gràcies als seus arbres.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Menhir de Mollet del Vallès

Durant unes obres al parc de les Pruneres , axó era l’Abril de 2009, es va localitzar un menhir enterrat a 10 metres de profunditat i estirat.Totes les dades de durant i posteriors a aquest descobriment,  les teniu en la Web de l’Ajuntament de Mollet, on queda molt expressat la següent informació :

• El descobriment
• Què és un menhir?
• Com és el Menhir de Mollet?
• Com són els gravats del Menhir?
• Per què és tan important el Menhir de Mollet?
• Altres menhirs del Baix Vallès
• Horaris de visitaOn també, podreu veure fotografies de tots els esvaniments, en la Web de l’Ajuntament de Mollet del Vallès :

http://www.molletvalles.cat/DetallContinguts/_wEovPETJ6tdFYyNyAy6S_5AwlM_IsS174Ofc3l8dgaKlBwwQI99jMw

Una vegada fet tot l’estudi del Menhir, es va instal·lar en els jardins de la Biblioteca de can Mulà de Mollet; per protegir-ho de les inclemències i evitar que els visitants el malmetessin, el van col·locar dins d’una gran urna.Hi ha varis cartells amb explicacions sobre aquest Menhir i amb altres dades generals que complementant la informació.També, si ens dirigim al Parc de les Pruneres, hi ha en mig d’una zona amb gespa, una copia per fer mes representatiu el lloc on es va fer la troballa.Cal dir que no hi ha punt de comparació entre la copia i l’original, aquest te tota la bellesa amb els gravats molt ben perfilats i amb relleus que es conserven casi com acabat de fer…Si no el coneixeu, us invito a que us desplaceu a Mollet per admirar-ho.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 9 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:

• El jocs dels miralls en el parc de les Pruneres de Mollet del Vallès ? Si aneu veureu 2 gran miralls que si camineu cap ells veureu el Parc darrera vostra, us donarà una sensació d’un Parc molt mes gran.

• Aquesta casa senyorial de Tiana, esta plena les parets tant de la casa com el mur, d’una majestuosa heure. És una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.

• Fent un passeig pel un bosc de ribera de la riera de Cànoves, la meva vista va a anar a parar en un objecta gran que estava a prop del camí, era un contenidor de brossa !. Com havia pogut arribar fins aquest lloc…?

• En el carrer de Ferran Puig amb cantonada de Passatge Rector Martí i Piñol del Prat de Llobregat, hi ha una font curiosa, l’estructura és una cresta de pollastre, on hi ha una aixeta on surt aigua de xarxa pública.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Pou del Parc de can Borrell de Mollet del Vallès

El Parc de can Borrell, està situat en l’Avinguda de Rivoli, 38, de Mollet del Vallès, la masia medieval de can Borrell és un monument protegit com a bé cultural d’interès local.Es va inaugurar com a Centre Cívic el 17 de juny de 2005. L’objectiu de la restauració i rehabilitació de la masia medieval va ser doble: dotar la ciutat d’un equipament municipal per a les necessitats de la zona i, alhora, recuperar aquesta masia fortificada per preservar la memòria històrica de Mollet.Cal destacar varis aspectes,  la Torre que esta situada en un dels laterals de la masia, un contra fort  en l’altra lateral oposat, així com la zona d’arbres i de jocs pels nens.Per últim, es va voler respectar l’existència d’un vell Pou situat a una dotzena de metres front de la porta principal de la Masia.Aquest Pou havia donat aigua als propietaris d’aquesta finca segurament durant moltes dècades tant per us propi com per regar l’horta que deuria existir per el costat de la masia; cal pensar que fa mes de 200 anys en rere, aquesta zona era agrícola i estava a les afores de Mollet del Vallès; des de fa unes dècades, tot son cases fins els límits amb l’espai natural de Gallecs.El Pou es conserva prou be, esta tapat per seguretat, axó si, hi ha la corriola enganxada a la travessa de  fusta on esta col·locada com si és volgués treure-hi aigua del seu interior, descansa sobre dos pilars.En altres extrems hi ha una font d’aigua de xarxa i un Pilar arrodonit i amb una base circular, tot de pedra seca, no sabem ven be el seu significat o utilitat…

Per a mes informació sobre can Borrell de Mollet del Vallès, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Borrell

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

La romàntica Riera de Can Sunyer de Martorelles

Us invitem a conèixer un lloc casi podríem classificar-ho com a romàntic, la Riera de Can Sunyer de Martorelles.Martorelles esta a pocs kilòmetres de Mollet, al costat de Sant Fost de Campsentelles, podem anar amb transport públic o amb el nostre vehicle.Un cop allí baixarem a la riera on esta ubicada l’antiga Masia de Can Sunyer, avui completament arranjada.Riera a vall, esta tot enjardinat i amb equipaments del barri, escoles, auditori, parcs infantils, pipi can…Sota de la masia, veurem un cartell que ens indica i a la vegada, ens invita a entrar per la riera a munt, explicant la seva importància com espai natural i els arbres que trobarem al nostra pas.Anem per un camí una mica estret i deixat, per ho al creuar la riera per unes lloses de pedra, ja entrem en un lloc que no ens esperàvem, un lloc romàntic, un camí mes ample i ple de plataners, axó si, un lloc molt ombrívol, sentim el rumor de com l’aigua de la riera baixa…A l’esquerra, observem com un camí d’obra baixa del carrer Nuria, cap a aquest lloc.Algun banc de pedra trobem estratègicament situat, unes curtes escales que baixem per mirar la riera, unes baranes ens donen seguretat en tot el seu recorregut.Tot seguit, veiem un pont, que no dubtem en passar sobre la riera, ja a l’altra costat, seguim remuntant per un camí mes estret i amb mes abundant vegetació per un costat i un mur a l’altra.El camí gira, a l’esquerra, on veiem per un costat, una taula de pedra rodona amb seients, i per l’altra, uns antics recs en desús i un forat al mur que dona a l’exterior directa al camp.Si seguíssim per aquests caps erms, ens arribaríem fins la Font de Can Roda, que no esta pas massa lluny, aquesta font ja la vàrem dedicar fa uns mesos un espai al Bloc.Nosaltres decidim, tornar enrere i pujar per el camí d’obra, un cop passada la riera i sortir al carrer Núria, allí veurem a un nivell mes superior a la riera, que hi han varis caminois mig amagats per la vegetació amb algun banc, i a la vegada, retrobem el rec que procedeix de Can Roda, que allí es ben visible.
Un recorregut aquest que podem allargar mes o menys, segons el temps que disposem, axó si, cal anar-hi de forma tranquil•la i mirar tots els racons de la riera i de la seva vegetació que ens encantarà.
Sols caldria afegir, que estaria molt millor si aquest lloc tant romàntic… estigues, cuidat i net !
Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Mollet del Vallès

Us passo una bonica llegenda de com era Mollet al segle X :

“Al segle X Mollet era un immens llac on hi vivien uns peixos molt curiosos anomenats molls. Aquells molls eren diferents perquè eren uns molls màgics, és a dir, que si una persona menjava un d’aquests molls, tenia una vida eterna, i al mateix temps també hi habitava un estil de moll que, si t’equivocaves i l’agafaves i te’l menjaves, tenies una mort immediata.Quan el rei Jaume es va assabentar de l’existència d’aquests peixos, no va dubtar de viatjar fins a Mollet: En arribar a Mollet, va manar a tots els seus soldats que anessin al llac a pescar molls. A mitjanit, tots els seus soldats ja n’havien pescat un parell o tres, i el rei Jaume va celebrar un sopar per a ell i els seus soldats. El rei va esperar que tots els seus soldats haguessin tastat el seu moll per saber si els molls que havien agafat durant tot el dia eren verinosos o no. I, de cop i volta, tots els soldats van morir i el rei es va quedar tot sol, amb la seva estimada Isabel.El rei no sabia si tastar el seu moll o no. Va esperar que es fes de dia per tornar al llac i va pensar una idea per no equivocar-se de moll i morir. El rei Jaume va pensar a buidar el llac per agafar el peix indicat, i així ho va fer: va buidar tot el llac amb l’ajut de la seva estimada. Quan el llac va estar totalment sec, hi van aparèixer milers i milers de molls. El rei no sabia quin moll agafar i es va decantar per un que era a la muntanya de peixos més alta de totes. Aquell moll brillava molt. Tenia uns colors vermellosos com el foc.A la nit. per sopar, el rei es va menjar aquell moll, però immediatament va morir.
La llegenda diu que aquest moll que es va menjar el rei Jaume és el mateix peix que està exposat a la bandera de Mollet, i que el nom de Mollet ve de moll, aquest curiós peix que habitava les aigües d’aquell immens llac.”

Si voleu veure l’Historia pas a pas de Mollet, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mollet_del_Vall%C3%A8s

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé