Itinerari de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí

Cada diumenge trobareu dos articles !

El Canal de la Infanta, el nom complet del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón.Construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.És una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat.Inicialment s’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Sants.

Actualment ( any 2012) el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, abastint d’aigua de rec les terres de Cal Trabal a l’Hospitalet.Durant l’any 2017 l’Ajuntament de Sant Joan Despí  va portar a terme  un Itinerari senyalitzat i explicatiu de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí.Us passo un article de La Vanguardia que fa referencia al recorregut senyalitzat del Canal de la Infanta al pas per Sant Joan Despí :

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20171023/432308257973/sant-joan-despi-senaliza-recorrido-canal-de-la-infanta.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí , Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Tres Fonts d’aigua de la ciutat de Molins de Rei

Us he escollit tres fonts d’aigua de xarxa pública del la ciutat de Molins de Rei, son fonts relativament antigues i situades en la seva part mes cèntrica.

La Font, en la plaça de la Creu de Terme, en un costat hi ha aquesta font, que és un noi amb gos, paraigua, esclops i barretina, totalment típic català. Sembla que posa la data : 22-IX-34.

La Font de la Vila, del carrer Ignasi Iglesias, al tocar de la Plaça de l’Església de Molins de Rei, esta composta de dues aixetes, deu de ser molt antiga.

La Font, situada en l’avinguda de Barcelona nº 4 ( carreta Nacional 340), és metàl·lica i recorda l’Església.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Les Curiositats de l’entorn – 16 #

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 objectius Curiosos :

  • Una vaca sobre una casa?De fet es de cartó, situada a un carrer de Molins de Rei.
  • Una gran finestra… veritat o mentida ?També, a Molins de Rei al barri vell.
  • Un seient que fa temps que no si assenta ningú… Corro de baix .
  • Un poliesportiu a la riera ?Si, unes cistelles situades a la Riera de Llinars del Vallès i quan plou… aigua a vall…!
  • Una font guarnida !A la ciutat de Girona plantes i embuts, una combinació singular !

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón – Canal de la Infanta a Molins de Rei

L’autorització de la construcció d’una Canal, va estar donada per Reial Ordre del 2 de setembre de 1817, amb la denominació “de Canal de Castaños”. La Canal , va ser construïda entre els anys 1817 i 1819, per el dissenyador ,Tomás Soler y Ferrer, amb participació de Pere Serra Bosch, amb finalitats purament agrícoles i posteriorment  elèctriques, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.

Canal de la Infanta

Va ser inaugurat , el 21 de maig de 1819.Posteriorment canvià la denominació original pel Canal de la Infanta per la Reial Cèdula del 22 de desembre de 1824. El Canal de la Infanta, el seu nom complet del qual es “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón”.Era una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa amb un desnivell total de 13,65 metres i un total de 25.050 metres més de sèquies secundàries.La seva amplada varia entre 4 i 2,5 metres amb un calat mitjà d’uns 1,5 metres.de la comarca del Baix Llobregat. Tenia estratègicament situades13 unitats de petites rescloses, que produïen 262 CV d’energia, l’any 1884.S’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Barcelona.A partir de la captació d’aigües a la “casa de comportes del canal Ferrer i Mora” de Molins de Rei, també conegut com el “Rec Vell” .Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Un article de La Vanguardia, on es veu realment on acaba el canal de La Infanta :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180225/44987228513/tramo-final-canal-de-la-infanta-acequia-montjuic.html

 

Recull de dades, adaptació al Text : Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Capellà de Molins de Rei

Per anar a La Font del Capell,  un dels itineraris per fer-ho, es pujant pel carrer del Camí Vell de Santa Creu d’Olorda de Molins de Rei i es pren la pista asfaltada que puja a Castellciuró.Es segueix pujant per la pista que portaria a Santa Creu d’Olorda a pocs metres  s’agafa a la dreta una desviació que us portarà a la Font del Capellà.Cal primer baixar  per al mig de petits camps de conreu i bosc, fins entrar al torrent de la Riera Bonet.El camí de fet es el mateix torrent, a uns deu minuts, a la dreta trobareu un pou elevat per sobre del torrent.Al poc ja estareu a la Font del Capellà.La font raja abundantment normalment en èpoques de pluja, l’aigua surt per un tub que va a parar a una bassa que la omple. En  les èpoques seques, la font s’eixuga.A un costat de la riera, hi ha una caseta feta d’obra on al fons trobem la mina d’aigua, una galeria i presenta diversos compartiments, llàstima que en el seu interior està brut.Us recomano no utilitzar l’aigua de la Font, no es recomanada el seu consum.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’en Manelet de Molins de Rei

Per anar a aquesta Font d’en Manelet , us cal des de Molins de Rei, pujar al seu Castell, des d’allí teniu d’agafar un camí entre horts que fa baixada i poc abans d’arribar al torrent, us teniu que desviar per un caminoi estret a l’esquerra.Anireu agafant altura de forma tranquil·la, el camí es fa ample i segueix pujant, pel costat de la riera que esta a la vostra esquerra i a les ribes veiem alguns horts amb basses de regar.Al finalitzar ara els horts de dreta i esquerra molts situats dins del bosc,  el camí fa un gir a l’esquerra i amb una posterior i suau baixada; allí teniu que veure la Font d’en Manelet , que queda a la riba dreta de la riera molt amagada entre la frondosa vegetació, us caldrà endevinar un corriol que baixa fins el torrent, i ja a l’altra costat, mirar d’anar a l’esquerra on esta situada aquesta antiga font.Tant el corriol que hi porta com la mateixa font, són difícils de trobar, es un repta que us deixo a fer…!Si segui el camí principal us portarà finalment a la cruïlla del coll d’en Cuiàs, punt de varis itineraris o podeu tornar pel camí direcció a Molins de Rei.

Any 1988- Arxiu Rasola

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de 1988 : Arxiu Rasola.

 

Butlletí / Llibret : Les Nostres Fonts ( de Molins de Rei )

dscn7031_01Autor : Ramon Gómez i Florensa.

Format : Butlletí

Editat : Pel Centre Excursionista de Molins de Rei

Lloc de l’edició : La Comercial – Treballs Gràfics de Molins de Rei

Descripció :

El Centre Excursionista de Molins de Rei fa uns quants anys va editar a traves del seu Butlletí periòdic, un numero especial anomenat Marxeta, on van fer el recull de diferents itineraris on es pot visitar totes les Fonts Naturals de Molins de Rei.dscn7032_01Va ser dedicat en memòria a l’autor : Sr. Ramon Gómez

 

Recull de les dades : Ramon Solé

Llibre : Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors

$_57_01Autores : Dolors Juanpere i Isabel Martínez

Suport : Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l’Ajuntament de Reus, 2007
Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s’hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió.
De l’altra, s’hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors…image001[1]_01I, més enllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col•lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.
Preu del llibre : 15 euros

Recopilació de les dades : Ramon Solé

La Font de Can Mallol de Collserola, a la llarg del temps…!

Any 1986 - Fotografia de l'Arxiu RASOLA

Any 1986 – Fotografia de l’Arxiu RASOLA

Descripció sobre La Font de Can Mallol, d’en X. Coll, al llibret i plànol humorístic “Fuentes en las Montañas de Barcelona” dels anys 50 del segle passat, ho descriu així :

“… Consta de las preferidas de los montañeros amantes de la quietud y soledad que le prestan las vecinas ruinas de Can Malloll, desde las cuales un senderó desciende a la Fuente, pasando por la izquierda de la linea eléctrica . Su ubicación se distingue por una hermosa encina , debajo del camino , en un ambiente acogedor. La Fuente alimenta el lavadero, que a su vez se utilizaba para regar la huerta, hoy llena de maleza… “

Any 1988 - de l'Arxiu RASOLA

Any 1988 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA

Efectivament, la Font de Can Malloll, esta situada a sota del camí que porta de Can Busquets fins la carretera BV-1468 de Vallvidrera a Molins de Rei.
A principi dels anys 80 del segle passat, les característiques de la font era molt senzilla, era una cavitat natural on sortia de les escletxes una certa quantitat d’aigua, i es va fer amb totxanes una petita cisterna que a l’agafar altura sortia per broc.

Any 1986 - de l'Arxiu Fotografic RASOLA

Any 1986 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA

Anava a parar l’aigua a una pica i d’aquí a la petita bassa situada a l’esquerra al costat mateix de la Font, tot això, estava a l’ombra d’una centenària alzina.

Any 1986 - de l'Arxiu fotografic de RASOLA

Any 1986 – de l’Arxiu fotografic de RASOLA

A mitjans de l’any 1988, amb un grup de Voluntaris forestals vàrem tapar amb pedra de pissarra, la paret de totxanes de la font i posarem un tub d’acer inoxidable.

Any 1988 - de l'Arxiu Fotografic RASOLA

Any 1988 – de l’Arxiu Fotografic RASOLA

La Gerència del Parc de Collserola va aportar la taula i seients de fusta, un cop esbardissat les rodalies. De la bassa poc quedava tota estava plena de terra i bardissa.Ft. Can Malloll A_01A principis del present segle, és va produir una important esllavissada, va despendre la centenària alzina i va caure al costat de la font i les restes de la bassa.DSCN0004_01DSCN0007_01Des de a les hores, ja no ha sortit aigua per el tub de la Font, agreujat també, per les èpoques de llargues sequeres.DSCN0005_01S’ha observat que surt aigua quan plou molt, per sota de la font on hi ha l’antiga pica.DSCN0006_01
Fa pocs anys i per part del Voluntaris del Parc, es va portar a terme una nova esbardissada, de les rodalies de la Font de Can Malloll.DSCN0002_01
Caldria tornar a fer una recuperació de la font i esperar que quan torni a ploure amb ganes, pugui sortir aigua per el tub de la font.Ft. Can Malloll B_01És una manera d’evitar així que la gent vagi oblidant moltes fonts que hi ha arreu de la serra de Collserola que en l’actualitat no és que puguem dir que estan en el millor moment.

Estat Actual de la Font

Fotografia de l’estat Actual de la Font

Text i Fotografies : Ramon Solé
Fotografia Actual : extreta de Fent Fonts Fen Fonting

La Pedrera dels Ocells de Barcelona

???????????La Pedrera dels Ocells pertany al municipi de Barcelona, a tocar al Municipi de Molins de Rei és un mirador ubicat a la serra de Collserola vora el Puig d’Olorda i l’ermita de Santa Creu d’Olorda.(segles del IX al XVI), s’hi pot arribar a través de la carretera de Molins de Rei a Vallvidrera – Barcelona (BV-1468)???????????DSCN0176_01Constituïda pel sot d’una antiga mina i pedrera de pissarres negres, a principi dels anys 90 es va restaurar com auditori i espai de joc, però es va haver de tancar en descobrir-se que el talús de la pedrera era inestable DSCN0178_01DSCN0169

(de fet, al cap d’uns mesos d’estar tancada al públic, hi va haver un esllavissament important).DSCN0179_01???????????Posteriorment es va recuperar com a zona humida per a l’observació dels ocells de la zona, però sense que el públic pugui entrar al recinte de la pedrera.??????????????????????
Poden niar els ocells, com la merla o la mallerenga i amfibis com  la reineta, i diversos insectes.DSCN0170_01Hi ha un mirador que permet contemplar les diferents característiques geològiques de la pedrera.???????????Quan plou molt, l’aigua circula per un túnel que fa de desguàs fins arribar al torrent.DSCN0167_01DSCN0168_01El color negre de las pissarres revela la gran quantitat de carbó que contenen. Una de les seves utilitats era la d’acolorir el ciment.???????????Les llicorelles o pissarres són les roques més abundants a la serra de Collserola. Es van formar durant el Paleozoic, això vol dir que tenen una edat aproximada de 400 milions d’anys. Entre las pissarres de la pedrera podem trobar minerals de sofre, fosforita, grafit i magnetita.???????????DSCN0171_01Al costat hi ha l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda amb barbacoes per fer pic nic, que en els dies festiu es molt visitada.

Recopilació de dades, text i fotografíes : Ramon Solé