Pou – Moli de Vent de cal Oller de Martorell

L’antiga casa de Cal Oller, està situada en el carrer de la Cambreta 3 de Martorell.

Actualment es de l’Ajuntament, hi ha la seu del Patronat de Cultura i l’Escola d’Arts plàstiques.

En el seu jardí s’ha conservat l’antic Pou – molí de Vent que donava l’aigua a finca de can Oller.

Està molt ben conservat, disposa de l’aspa de vent, assentada amb quatre arcades i unides en la seva part superior.

S’accedeix fins a dalt per una escala interior.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Molí de vent de can Vilaró de Montornès del Vallès

El Molí de vent de can Vilaró està situat en l’avinguda de l’Onze de Setembre, al davant del número 61 de mas de can Vilaró, de Montornès del Vallès.

mas de can Vilaró

Historia:

  • Molí de vent que es va construir a final del segle XIX per abastir d’aigua corrent el mas de can Vilaró.
  • Sobre la torre que avui resta dempeus, hi havia un gran aparell amb pales que giraven empeses per la força del vent i bombaven, de manera constant, l’aigua del pou que hi havia al subsòl.
  • L’aigua era conduïda fins a la masia per mitjà d’un tub de terrissa.
  • El molí va funcionar de forma ininterrompuda fins ben entrada la segona meitat del segle XX.

Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament.

A la façana principal s’obre una porta estreta d’arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l’arrencament de l’arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data “1883” dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta.

La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Molí de la Conqueta de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)

El Molí de la Conqueta de Sant Feliu, està al costat del riu Brugent, de la riera de la Fàbrega o de la riera de Sant Iscle de Sant Feliu de Pallerols.

Us passo la seva historia:

  • El molí de la Conqueta és segurament contemporani a la fundació de la sagrera alt medieval.
  • Documentada per primera vegada al segle XIII, aquesta construcció apareix ja a l’any 1285 com a propietat del senyor Guillem Galceran de Cartellà.
  • Inicialment era un petit molí fariner que funcionava gràcies a la força hidràulica: l’aigua provenia d’una petita resclosa (“La Conqueta”) que, canalitzada, abastia uns safaretjos i entrava a la bassa situada a l’interior del molí, sota la sala de moles.
  • L’any 1533, en temps de paraires, s’hi va instal·lar una mola drapera, tot i que posteriorment el molí va tornar al seu ús original.
  • Al 1649 es tornen a tenir notícies del molí, moment en què la vila de Sant Feliu creix considerablement.
  • Als anys 60 és finalment clausurat.

Situat a l’interior d’un obrador, aquest molí fariner ha estat sempre ubicat al mateix lloc.

Està format per tres molins, l’un al costat de l’altre.

Antigament, a l’eix motriu hi havia unes corretges connectades que feien funcionar un garbellador situat al pis superior; després, la farina baixava a una farinera que es troba a la sala de moles.

Sota aquesta sala es troba la bassa, a l’interior de l’edifici i amb forma cúbica.

A l’anar baixant de nivells es van observant els collferros, els engegadors i els alçadors amb proteccions de fusta.

El carcabà, amb una única sortida, està cobert totalment de tosca i s’hi troben tres rodets metàl·lics.

El veïnat de la Fàbrega s’hi concentra la majoria de molins de la vall: el molí vell de Riubrugent, Can Matas, Can Saderra, Can Norat (restaurat recentment), Can Campaneta, el Noc, Can Manyà i el molí Espatllat. També tenim notícies del molí de Pallerols o de la Teularia (1174).

És per això que l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, conscient del paper que han jugat els molins en la història de la població i en la de Catalunya en general, es va proposar adquirir un d’aquests molins documentat ja al s.XIV, el Moli de la Conqueta.

El Molí de la Conqueta és una obra de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia i Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols.

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

El Riu Cardener al pas per Súria

Per gaudir del riu Cardener i la seva arbreda al pas per Súria, podeu travessar el riu pel pont de Salipota.

Girar a la dreta i baixar per un camí que us portarà per un passeig arranjat, a l’ombra d’una plataneda

i amb llocs preparats per a pescar i veureu també,

on hi ha una escala per pujar els peixos riu amunt.

Aneu ara aigües amunt, pujant pel barri de Salipota fins a la Fàbrica Vella i el pla de Sant Sebastià, meandre on s’ha establert una de les zones d’horta de Súria.

Creueu per la palanca de la fàbrica i baixeu per la banda esquerra del riu, on la làmina d’aigua arriba gairebé a tocar de carrer,

provocat per la retenció de la presa del pont de Salipota, que deriva aigua al Molí de Reguant.

Espai on trobar ocells d’aigües tranquil·les, seguiu ara aigües avall en un entorn naturalitzat amb més vegetació arbòria de ribera fins a arribar al canal de sortida del molí de Reguant.

La distància que ens separa dels arbres, permet descobrir els ocells que belluguen per les capçades.

En aquest espai hi ha un bosc de ribera molt representatiu,

una de les millors alberedes del riu Cardener, gaudint de la seva frescor i dels sons dels ocells.

Recull de dades : Natura Local

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre o Molí d’Aigua de can Santeugeni de Castellbisbal

La Masia de can Santeugeni és del segle XVII, i va ser remodelada el 1866.

Està situada en un petit turó al mig dels carrers de Panadella, Montseny i Pirineu envoltada per la Urbanització.

Té com element més destacat la Torre o Molí de vent, situada a l’extrem sud del mur que protegies la casa.

És una torre circular d’etil neogòtic amb un balco que li dona tota la volta.

Disposa de diverses finestres a la llarg de la seva estructura i te una escala interior per accedir a dalt.

Està ven conservada i pintat el seu exterior.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font del Molí, safareig i salt d’aigua de Cornellà del Terri

Des de Cornellà del Terri, cal que us dirigiu al veïnat de Borgonya, situeu-vos a prop de l’aiguabarreig del riu Terri amb la riera de Matamors,

allí esta situat el Molí nou de can Figa, conegut també, per el Molí de can Lloses o la Central,

cal passar pel seu costat on trobareu una passera sobre el Terri, aneu amb precaució en no tindre un ensurt, a l’altra costat veureu el Salt d’aigua, la Font del Molí i a prop seu el Safareig.

Pel costat d’on hi ha la Font podeu baixar o pujar per unes escales, tot dependrà per on hageu vingut.

La font esta enrajolada amb el seu nom en la part superior del broc on surt abundant aigua.

A prop hi ha el safareig rectangular , molt abandonat i ple d’herbes.

Us passo dades sobre el Molí :

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Moli de can Bram de Sant Julià de Ramis

El molí de Can Bram és un molí aiguader.

Aquest molí es troba al costat esquerre de la Riera de la Rasa de Sant Julià de Ramis, i pren el seu nom d’una antiga casa, el propietari de la qual es deia Abraham.

Utilitzat per a poar aigua per a regar i servir a la casa de Can Bram, avui ja desapareguda.

El molí de Can Bram va ser restaurada a l’any 2006.

Aquest és un tipus de molí usat per al bombeig d’aigua del subsòl, normalment lligat a un ús agrícola.

Els molins aiguaders eren enginys usats per extreure l’aigua del subsòl a través d’un giny mecànic activat per al força del vent.

Amb l’arribada dels motors de gasoil i de l’electricitat, l’extracció de l’aigua del subsòl va deixar de dependre d’un recurs capriciós com el vent.

Recull de dades : Ajuntament de Sant Julià de Ramis i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Molí de vent de Can Vinyers de Matadepera

El Molí de vent de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.

Us passo la seva historia:

  • Tot i que la documentació més antiga de la casa es remunta a inicis del segle XV, el molí és de l’any 1929.
  • Amb el temps i la introducció de mitjans mecànics més pràctics que permetessin extreure aigua, el molí va quedar en desús, sobretot a partir de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta. El pas dels anys afegit a la manca de manteniment l’havien malmès i el seu estat general era molt precari.
  • Les obres de restauració van començar el dijous dia 6 de novembre del 2014. Els tècnics de l’empresa Molins de Vent Tarragó, de Montblanc, van procedir a l’extracció de la roda, que va ser transportada en una sola peça fins al seu taller.  La restauració del conjunt, va consistir en la neteja de la totalitat de l’estructura fèrria, la reparació de les parts afectades, consolidació de les pales i finalment un repintat amb els colors originals, amb una capa de protecció contra l’oxidació. Paral·lelament es va construir un nou basament de formigó per reforçar i donar més estabilitat a l’estructura general i  finalment es va enjardinar. Actualment no està connectat a la bomba.
  • El dimarts dia 13 de gener, les aspes van tornar dels tallers de restauració fins a Can Vinyers, on els tècnics de l’empresa van procedir a la seva instal·lació.
  • El 22 de febrer de 2015, es va fer la inauguració en un acte solemne, presidit per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona i la gent del poble.
  • Coincidint amb la restauració, des de la Gaseta de Matadepera, a través de l’Ajuntament es va promoure la recerca de fotografies de Can Vinyers i del seu molí, així com d’altres molins.

El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.

La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes.

Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda.

Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text : Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de vent de la Urbanització de can Font de Castellar del Vallès

Per anar-hi cal que us situeu en la carretera C- 1415a, entre el km. 22 i el km. 23, on hi ha l’entrada a la Urbanització de can Font de Castellar del Vallès.

Us adreçareu al carrer Sabadell en el numero 14, on front seu hi ha l’antic Molí de Vent, situat entre dos xalets.

Sols queda la torre,  les aspes ja no hi son.

Disposa una estreta escala de ferro en un costat exterior que permetia pujar a dalt de tot, on encara conserva la barana de seguretat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Saniller de Rellinars

Setmana per coneixer Fonts

La Font de Saniller està al final del carrer Emili Riera, a tocar de la Fàbrica, en la part exterior d’una finca privada i a la seva tanca en Rellinars.

De fet es una roda de molí en vertical i encerclada per un cèrcol de ferro, del centre un broc de ferro donava l’aigua a una pica quadrada de pedra, situada arran del terra.

Hi ha gravat el nom de la font i l’any 1971, data de la seva construcció.

Text i Fotografies : Ramon Solé