Centre de Reproducció el Mas del Molí de les Fonts d’Olot

El Mas del Molí de Les Fonts d’Olot esta situat al Pla de la Moixina, al costat de la carretera rural de la Moixina, s/n. d’Olot.Aquest Mas sempre havia sigut de caràcter rural, d’ús residencial i agrícola, com a molí, servia per moldre blat i altres.Era originalment  de  reduïdes  dimensions  i  de caràcter humil on actualment presenta una imatge amb molts volums afegits de nova construcció.Coberta  amb  teula  àrab  amb  diverses  pendents  i  amb façanes, majoritàriament , remolinades i pintades, amb zones revestides amb un arrebossat de morter de  calç,  actualment  en  bon estat  de  conservació.A traves d’un rec, rep al molí l’aigua de diversos naixements del pla de la Moixina, tot abans de desaiguar al riu Fluvià.Actualment es el Centre de Reproducció del Molí de les Fonts d’Olot, que bàsicament  te cria de crancs de riu de potes blanques.El Centre del Molí de les Fonts reprodueix aquesta espècie des de l’any 2005 per poder reforçar unes poblacions delmades per la presència de la malaltia fúngica de l’afanomicosi, introduïda per les espècies de cranc de riu d’origen americà presents als nostres rius.Aquests crancs de riu de potes blanques son principalment per millorar els cursos fluvials de la Muga, el Ter i el Fluvià, i d’aquesta manera, mantenir l’esperança d’evitar l’extinció d’aquesta espècie essencial pels nostres ecosistemes fluvials.

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Ajuntament d’Olot i Altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Molí de la Masia de Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès,

es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Cal destacar en la seva part de darrera de la finca, la torre que antigament corresponia al Molí de vent i de motor,

important va ser en el seu moment per extreure aigua per les necessitats de la finca.

Esta feta de totxanes i cal destacar el seu coronament, amb unes petites figures de creus i diferents tipus de relleus,

i la barana de ferro que dona tota la volta a l’estructura superior i ens recorda certament a un forjat elemental, amb una escala de ferro exterior per pujar a dalt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Avui destaquem : La Font del Replegador de Setcases

La Font del Replegador , és situada en la petita plaça del Replegador a Setcases, fa un cert desnivell.Es una font d’aigua continua que surt d’un tub de ferro gruixut i cau a una pica rectangular, d’una certa alçada,i ens recorda un abeurador d’obrat en pedra, igual que el mur que rodeja la font.Al seu costat i encaixada a la paret hi ha una roda de molí i situada en vertical ;en el seu centre un tub d’una font que no raja per que està tapat, l’aigua queia a una petita pica a ran de terra

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari de Terrassa

El Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari, està ubicat en la cruïlla entre el carrer Joan Artigues i Camí de Castellar, on estava l’antic curs del torrent Monner ara es un parc i la Font de l’Apotecari, també desapareguda per les obres de remodelació de la zona, dins del municipi de Terrassa.Era un molí de vent  per extreure aigua d’un aqüífer subterrani, es trobava dins de les terres de la família Moner,  que també, posseïa diferents propietats en aquesta zona de Terrassa.El molí de vent  tenien per objectiu pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes; l’aigua era per al reg de les hortes i del consum de la propietat.L’ajuntament de Terrassa, va voler restaurar  el Moli de Vent, que es va portar a terme durant els mesos finals de 2004; per medi d’una empresa privada  es van realitzar les feines de restauració d’aquest antic molí.Us passo un article de Món Terrassa realitzat el 01/05/2017, sobre aquest Molí de Vent :

https://elmon.cat/monterrassa/aixo-tambe-es-terrassa/terrassa-conserva-un-vell-moli-de-vent-que-permetia-extreure-aigua

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Molí d’en Santo de Barberà del Vallès

El Molí d’en Santo és un molí paperer del municipi de Barberà del Vallès. Es troba molt a prop del riu Ripoll. Es te d’anar pel carrer Montoriol i passar pel costat del tanatori i baixar  fins el fons on estant els horts municipals i allí, seguir el curs del riu i passar a l’altra llera pel ponti girar a l’esquerra on trobareu un pou rodo, a poca distancia estareu en el Molí d’en Santo.Us passo la seva historia :

  • La primera notícia documentada de l’existència d’aquest molí correspon a l’any 1660, ja que el dia 14 d’abril Onofre Argemir, el seu propietari, el cedia en arrendament per tres anys a Andreu Sibelli, paperaire de Marsella.
  • Apareix en pergamins amb el nom de molí de Canyadell, nom que comparteix amb el molí d’en Dou.
  • L’existència i funcionament d’aquest molí continuava encara el 8 de novembre de 1790, ja que Oleguer Argemir i Cruells arrendava per cinc anys als paperaires de Sabadell Jaume i Josep Bruxas el mas anomenat de la Font.
  • Es creu que va subministrar paper a l’impressor reial de l’arxiduc Carles.
  • Posteriorment, va ser molí fariner, de pólvora, fàbrica de cartró gris i fàbrica tèxtil auxiliar.
  • L’any 1927 deixà de servir com a molí
  • Actualment acull una granja.

Consta d’una nau longitudinal i una de transversal, ambdós cobertes a doble vessant, conformant una forma d’ela.Té dues plantes, la superior amb més obertures que la inferior. Les obertures són petites.La planta superior tenia la funció de ventilació del cartró i del paper que allà s’hi posava a assecar.Construït amb pedra o còdols i totxo tot recobert amb un arrebossat. Al llarg del temps s’hi ha afegit altres cossos. Segurament és el molí paperer més antic del municipi.El Molí d’en Santo, està  inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barbera del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Moli – Pou de Vilassar de Dalt

Aquest antic Molí – Pou esta situat en el carrer d’Angel Guimerà de Vilassar de Dalt.Era per donar aigua a la finca i terrenys de conreu de la propietat.Hi ha una porta d’accés a l’interior de la torre, on estava la maquinaria i pou. Una escala metàl·lica puja fins la part superior.En el temps, també, havia disposat d’un motor elèctric per bombejar l’aigua.Fa moltes dècades que jo no funciona.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Puda de Sant Jaume de Llierca

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Des del Poble de Sant Jaume de Llierca, podem dirigir-nos a la Font de la Puda pel mateix camí que ens portaria a la Capella de Santa Magdalena i al Castell de Mont Palau.Des del poble podeu sortir pel carrer industria o be, per la carretera del Molí, que s’uneixen i cal seguir el camí, direcció el riu Fluvià que es pot creuar per un ampli pont, en aquest recorregut trobareu diferents cartells que us orientaran.Un cop a l’altra costat de la llera del riu, trobareu  a l’esquerra una gran bassa que es alimentada per l’aigua d’una riera, que a l’estiu invita a refrescar-se els peus.En un costat d’aquest paratge veureu un petit mur, on hi ha un tub, és la Font de la Puda.L’aigua es sulfurosa i fa una certa mala olor clàssica d’aquestes fonts d’aigua medicinal.Si mireu per on circula l’aigua un cop cau de la font, veureu un residu blanc.La Font de la Puda, es un lloc fresc a l’estiu, amb plataners que donen una bona ombra,i alguna taula i banc de fusta per poder fer un àpat o descansar.De fet, La Font de la Puda està a tant sols uns 800 metres de Sant Jaume de Llierca, es una senzilla passejada per tothom.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Molí de Colomer de L’Hostal Nou de Bianya

Recordeu, cada Diumenge publico dos articles !Per L’Hostal Nou de Bianya,  travessa la N-260, cal anar a la placeta de Joaquim Burch i seguir per la pista que travessant el pla del Colomer, i va en direcció a la muntanya de Sant Miquel del Mont, on tovareu algun cartell orientatiu.Passareu per la riera de Santa Margarida o de Cantarell i la cruïlla de Can Dolores  i se seguireu cap al Colomer, gran masia de la Vall de Bianya.Cal destacar que conserva l’antic molí fariner, que funcionava amb l’aigua recollida dins la propietat de la casa i que anava a parar a la bassa.Allí en un lloc verd i bonic hi ha la seva Font d’aigua abundant i fresca, amb uns seients en cada costat  i una antiga taula de pedra.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’Antic Molí de Can Bas de Cardedeu

Can Bas és una masia que havia sigut un Molí al terme municipal de Cardedeu, situat en la carretera BV-5108, km 1,95 de Cardedeu a Cànoves.Us passo la seva Historia :

  • Obra popular del segle XIII segons consta.
  • Hi va patir un incendi documentat durant la Guerra del Francès.
  • I una posterior reconstrucció que data vers 1813 segons una biga de les golfes on esta escrit.
  • La propietat de la casa ha estat de sempre dividida en dos. El de l’esquerra correspon al molí, i la meitat dreta era dels qui tenien les terres.
  • En l’actualitat està habitada.

Fotografia extreta de Gencat – Autor : M. Sunyol i Busquets

Masia amb coberta a doble vessant, orientada a llevant. Porta dovellada, planta pis i golfes. Les finestres amb pedra motllurada i ampit sortit. Presenta rellotge de sol.La façana està arrebossada, amb angles de pedra. Les portes interiors tenen llinda de pedra de granit.Té un cos adossat al llarg del cantó est, i la casa fou allargada uns 8m pel nord en tota la seva amplada.Encara es pot veure la bassa, a vegades hi ha un hort i l’entrada al Molí. L’estructura del molí pràcticament ha desaparegut . A l’antic pas d’aigua  està conservat per un cas de riuada pugui fer de desguàs.Cal destacar un antic Pou en la paret que dona a la carretera.Can Bas es una masia de propietat privada i està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Molí de la Conqueta de Sant Feliu de Pallerols

El Molí de la Conqueta, també va ser  conegut com Can Maurici , situat a la bora del riu Brugent dins del nucli de Sant Feliu de Pallerols.Es té coneixement escrit del Molí de la Conqueta, des del segle XII que en aquella època estava situat fora del nucli de la cellera i més de la sagrera.S’inicia com a petit molí fariner, accionat com tots els primitius mitjançant l’energia de l’agua, del riu Brugent al seu pas pel centre de Sant Feliu de Pallerols.Anys després es converteix en draper, per mes tard, tornar a ésser fariner, tot i que molts molins compaginaven les dos activitats en el mateix edifici.Va estar funcionant fins els anys 60 del segle XX quan definitivament es va silenciar el seu llarg recorregut i vida industrial.Us passo un article del Diari de Girona de l’any 2011, que fa referencia a la recuperació d’aquest Molí :

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/05/23/sant-feliu-repara-moli-del-temps-dels-remences-faci-museu-didactic/488988.html

I el tríptic de l’Ajuntament, que divulga aquest Molí i on és dona a conèixer tots els Molins existents dins del seu Municipi :

http://www.ddgi.cat/municipis/SantFeliudePallerols/itineraris/moli%20conqueta.pdf

El Molí de la Conqueta, després de ser arranjat, és va inaugurar el 18 de desembre de 2011 en motiu de la Fira de Santa Llúcia i des de les hores és pot visitar.Per fora de l’edifici, trobem una roda de molí, actualment  sols per us decoratiu.I un tros del rec, on destacaríem la pesa de fusta per tallar el pas de l’aigua.Cal significar, que en el seu costat hi ha un safareig no gaire gran.Està ven conservada tota la seva estructura.I una  font d’aixeta de polsador surtin de la paret,  l’aigua cau en una pica feta de pedra.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador