El Molí d’en Ribé de Santa Coloma de Gramenet

Situem-nos a la Plaça de Pau Casals de Santa Coloma de Gramenet al costat de la Torre Balldovina, ens trobarem que hi ha les restes d’un antic Molí fariner, conegut com “Molí d’en Ribé”, és de finals del segle XIII o principis del XIV, que deuria aprofitar les aigües d’algun torrent que desembocava al Besòs, canalitzades i recollides en una bassa.Ens fa difícil avui en dia, comprendre que per aquesta zona cèntrica de la ciutat de Santa Coloma, passes un torrent i que portes molta aigua.Des de la bassa, l’aigua baixava per uns canals fins als quatre carcabans del molí, oberts amb voltes escarseres, sota les quals hi havia les rodes de pales, que transmetien la força a les moles.El nom prové de la família Ribé , propietària durant els segles XVII i XVIII de la Torre Balldovina, a la qual pertanyia el molí.Es va mantenir en funcionament fins a començament del segle XX. Una vegada que es va engrandir Santa Coloma, construint-se carrers i a la vegada cases, va deixar d’existir el torrent, i tapar les estructures del Molí. A la vegada es va remodelar la Torre Balldovina, en varies èpoques fins com veiem actualment.L’any 1983 va ser excavat i localitzades les restes del Molí d’en Ribé,  pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat i el 1989 per l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Per protegir aquest patrimoni, s’ha posat una coberta que cobreix tota l’excavació.En l’actualitat podem veure des de fora del recinte l’estructura i fer-nos una idea de com de gran havia sigut.Per a mes informació, podeu consultar a :

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/7941

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

El Molí d’en Rata de Ripollet

DSCN5686_01El Molí d’en Rata és un antic molí fariner rehabilitat, un dels darrers molins fariners que van funcionar al Vallès Occidental.

Ens fa difícil avui en dia pensar com arribava l’aigua fins aquest punt, no es com altres molins que és trobaven a vora del riu Ripoll, aquest el rec portava l’aigua amb quantitat suficient per les necessitats del Molí, i també, se’ns fa difícil, donat que esta totes les rodalies urbanitzat, carrers, habitatges …DSCN5692_01.Us he recollit aquesta informació que fa referencia històrica del Molí d’en Rata :

“L’edifici està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.DSCN5691_01És una estructura d’un sol cos amb coberta de teula àrab d’un sol vessant, que allotja una planta baixa per a la maquinària, un primer pis que feia de habitatge per al moliner i la seva família, i unes golfes. Els paraments són de maçoneria i de maó, amb distribució asimètrica de les obertures a les façanes; les del primer pis són resseguides de maó. El molí va ser situat en un desnivell del terreny per tal de fer caure l’aigua des de certa alçada. DSCN5688_01L’aigua era subministrada pel Rec Monar, que a l’arribar al Molí d’en Rata s’emmagatzemava en una bassa annexa a la façana posterior. DSCN5690_01La senzillesa d’aquesta construcció, així com el fet que sempre s’ha limitat a la producció de farina, l’ha preservat d’ampliacions agressives i reformes modernitzadores. Tota la maquinària ha estat objecte d’una acurada restauració dins del projecte de recuperació d’aquest antic molí, amb l’objectiu de recuperar el seu aspecte original. DSCN5696_01Antic molí fariner bastit a mitjan segle XIX. El permís per a la construcció s’havia atorgat ja el 1825 a Bartomeu Clos i Braut, però un seguit de plets van endarrerir el projecte. Finalment, el 1859 es van acabar les obres i entrà en funcionament. Des del principi, el molí sempre va ser llogat a una o altra família que el regentava, a l’hora que residia al pis superior de l’edifici. La primera família llogatera del molí de la que tenim notícia és la de Joaquim Pujol, en 1880. generaimatge_01El molí va funcionar com a tal fins al 1956 o el 1957; a partir de llavors quedà molt abandonat, i només es feia servir com a cobert per a eines agrícoles.

El molí i el seu entorn més immediat van ser comprats per l’ajuntament l’any 2000 i cinc anys després es va reobrir com a Centre d’Interpretació del Patrimoni. “

Ens preguntem, el perquè d’aquest nom “Rata” :

“ Hi  ha dues teories sobre el nom popular de molí d’en Rata que substitueix el seu primer nom de molí d’en Clos. L’historiador Manel Mogas parla de l’existència d’un antic moliner de l’edifici, no identificat, que tenia una nombrosa descendència coneguts com “les ratetes” i que, per extensió, atorgarien al seu pare el mot “d’en Rata”. Per altra banda, en Jaume Miret i Gasol, fill dels últims moliners, defensa que el nom prové del grapat de ratolins que antigament corrien pels conreus del voltant del molí. “

Altre informació podeu consultar a :

https://www.ripollet.cat/asp/llistat_llocs.asp?ID=1321

DSCN5689_01i  a :

http://ripollet.cat/asp/content.asp?ID=13274

DSCN5694_01En un dels costats del Molí d’en Rata, hi ha el Centre d’Interpretació del Patrimoni, un edifici de nova planta amb dues sales d’exposicions: una per a l’exposició permanent i l’altra per a exposicions temporals. DSCN5695_01Forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.DSCN5693_01En canvi, en el altre costat trobarem una petita àrea de descans enjardinada, amb taules i bancs de fusta, per poder fer-hi un mos.DSCN5687_01Recopilació de dades extretes de l’Ajuntament de Ripollet, Viquipèdia i altres.

Fotografies : Ramon Solé