Molí de Baix de Sant Quirze Safaja

El molí de Baix es troba situat al sud del molí de Llobateres, a la riba dreta del Tenes. S’hi accedeix mitjançant un camí empedrat des del molí de Llobateres, dins del municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca del Moianès.

També era conegut com el Molí de Llobateres de Baix. Era molt a prop del límit del terme, a ran del Gorg Negre.

Hi ha restes de runes de l’habitatge del molí. Queden estructures inferiors bastant ben conservades, com el carcabà, la sala de la mola o la sortida d’aigua cap a la riera. Va ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

És una edificació de planta rectangular de planta baixa i dues plantes amb soterrani on hi ha ubicada la zona del carcabà, amb una obertura a la zona inferior del mur de llevant per desaiguar l’aigua novament al Tenes. A la façana de migjorn hi ha una porta de llinda que dona accés a la sala coberta en volta de canó que dona lloc a l’obrador, on s’hi conserva una mola i la caixa de farina realitzada amb grans lloses verticals. Aquesta mateixa façana, a l’alçada del primer pis hi ha dues portes més.

La que es troba situada l’extrem de ponent és de llinda de pedra amb l’any 1793 inscrit i dona accés a un segon obrador, el qual conserva dues moles i una de les caixes de farina construïda amb grans lloses col•locades verticalment. La segona porta, d’arc de mig punt, dona accés a la zona d’habitatge on encara es conserva in situ la pica i el forn de pa tapiat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografia: Mercè Manzano

Saltant i Gorg Negre de Sant Quirze Safaja

El Saltant i Gorg Negre és els més destacat dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i abans d’arribar a Sant Miquel del Fai, en el riu Tenes.

Aquest Gorg Negre, esta situat després del Molí de Baix.

Es un lloc de gran bellesa natural, sobre tot quan el riu Tenes baixa amb generositat.

Us passo la informació sobre un recorregut per arribar-hi :

https://my.viewranger.com/route/details/MjMwMDczMQ==?locale=es

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

Molí de Llobateres de Sant Quirze Safaja

El Molí de Llobateres esta a sota de la Ctra. C-1413, km 2,8, a 800 m., a la dreta del riu Tenes, a l’extrem meridional del terme, a llevant de les Clotes i al sud de les Torres. Uns 300 metres riu avall, al seu sud-est, hi havia el Molí de Baix.

Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Originalment no era mogut per l’aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d’aquest riu , la font Tubal, que neix just al costat.
  • Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, es va construir una presa al Tenes dins la propietat del veí «mas Torres», que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.
  • És sabut que al segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que l’any 1328 l’arrendava un cert Arnau Flequer.
  • Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament.
  • A partir del 1486 s’hi estableixen emfiteutes.
  • També se’n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.
  • El mas, datat l’any 1694.
  • La documentació existent parla de molins, en plural.
  • L’any 1371 s’esmenta un molí sobre un altre, per la qual cosa es creu que el molí superior havia de ser dins de la torre, mentre que l’inferior s’hauria trobat en un petit edifici adossat, on ara hi ha el mas.
  • Inicialment era un molí fariner.
  • Va tenir residència d’amos i masovers fins a la dècada dels anys 1960, que va ser fins quan va estar en funcionament.
  • Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.

L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme. Guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:

Bassa amb cup o poal al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.

Fotografia: Viquipèdia

La torre on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns deu metres, amb un costat interior de 3,45 metres. La gruixària dels murs és d’uns 130 centímetres, aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada; l’original era formada per un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure-s’hi són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:

Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.

Planta baixa o pis de les moles coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.

Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt a uns tres metres i mig del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.

Carme Comas i Suriñach – 1987 / Generalitat de Catalunya

El Molí de Llobateres, va ser declarat  en 1949 com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al text: Ramon Solé

Fotografies : Varies procedències

Els tres vells Molins de Caldes d’Estrac

DSCN3258_01A Caldes d’Estrac, hi havien hagut tres molins : el Molí de dalt, el Molí de la Bassa o del mig i el Molí de baix.DSCN3256_01DSCN3255_01DSCN3259_01Una canal que passa per darrera de l’Ajuntament, Banys termals i Safareig, donava aigua abundant als tres molins, un darrera de l’altre.DSCN3287_01DSCN3254_01

Pocs vestigis queden a Caldes d’Estrac del tres molinsDSCN3257_01DSCN3289_01
Recerca de la Informació i fotografies : Ramon Solé

El Molí del Mig i el Molí de Baix (Figaró-Montmany)

DSCN2719_01El molí del Mig es troba a la banda est del carrer Major que és l’antic camí ral de Barcelona a Vic on també hi ha les escales per accedir a l’església de Sant Rafael del Figaró i al casal de Ca l’Antic (que data del segle XVIII, igual que el molí).DSCN2726_01 DSCN2721_01A la banda de migdia el molí està tocant uns bancals que actualment estan abandonats.
El molí del Mig és de planta quadrangular (5 x 5 m). Al soterrani o planta baixa hi ha l’antic xaragall hi havia el rodet. A la primera planta, des d’on s’accedeix a l’interior hi havia les moles o obrador. Al segon pis, que fou afegit posteriorment, hi havia la casa del moliner i el magatzem de gra. La coberta és de teula àrab amb quatre vessants amb barbacanes d’obra a la contra teulada.DSCN2722_01A la façana nord hi ha la porta principal en forma d’arc rebaixat i brancals de pedra roja que segueix una tipologia pròpia del segle XVIII. També hi ha una petita finestra amb brancals i llinda de pedra roja que dóna llum a la segona planta. La façana est està força degradada i ens permet veure els materials emprats còdols, fang i maons. No hi ha obertures. La façana sud presenta diferents obertures, en la primera planta i la segona. Que s’han anat obrint al llarg del temps. La façana oest és del primer terç del segle XX destaca el balcó.DSCN2729_01Al darrere del molí antigament hi havia la bassa que acumulava l’aigua procedent del rec de Vallcàrquera i de la font de ca l’Antic. DSCN2723_01Un cop l’aigua havia fet anar les moles era expulsada pel xaragall a un canal de regadiu i s’aprofitava per regar els horts de la llera del riu Congost.DSCN2725_01Per tal d’aprofitar la força de l’aigua del riu Congost i la riera de Vallcàrquera hi havia diferents molins al municipi de Figaró-Montmany documentats des de l’Edat Mitjana.
Segons consta en una inscripció situada a la llinda de la porta principal, el molí del Mig fou construït per Marià Cortés l’any 1750 (tot i que no es pot descartar que sigui anterior i aquesta sigui la data d’una reconstrucció o restauració).DSCN2720_01Se suposa que la construcció d’aquest molí aniria lligada amb el creixement del nucli urbà de Figaró en època moderna.

A banda del molí del mig, hi havia el molí de Dalt o de can Xicola a Vallcàrquera, que ja varem fer un article en aquest mateix bloc :

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/29/el-moli-de-vallcarquera-del-figaro/

DSCN2736_01Es pot dir que el molí de Dalt i el molí del Mig formen part d’un mateix sistema hidràulic, l’aigua arribava mitjançant una canal d’aigua que passava per dintre del bosc,DSCN2747_01 encara avui i paral•lel a la pista que va a Vallcaquera, podrem veure trams d’aquesta canal que encara porta aigua.DSCN2732_01Aquest rec entra soterrat per dins de Figaró, encara podem veure un tros :

Rec dins de Figaró (A)

Rec dins de Figaró (A)

Rec dins de Figaro (B)

Rec dins de Figaró (B)

Hi havia un tercer, amb el nom del Molí de Baix, situat al costat del riu Congost i estava front del Castell.DSCN2758 Aquest tenia part d’habitatge com podem observar en les fotografies antigues.

Processed By eBay with ImageMagick, z1.1.0. ||B2

Actualment no hi queda res, donat a l’ampliació del nucli de Figaró i el tram de carretera que passa per fora del poble, per damunt del riu Congost, … tot a canviat molt !DSCN2754_01DSCN2756_01Recopilació de la Informació, text i fotografies actuals : Ramon Solé