Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Fem una mirada pels boscos del Moianes

Com cada divendres us presento dos articles

Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.

Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.

A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves

i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,

Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní,  farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !

Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.

Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest  territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,

va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.

Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,

majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines

Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, arbres joves o casi recent nascuts,

creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.

Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…

No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!

Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,

i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.

Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,

i gaudiu de la natura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Cantarella de Castellterçol, és una font senzilla i típica del Moianes

Moltes de les fonts del Moianes, son senzilles com la Font de la Cantarella de Castellterçol, us preguntareu, per que aquesta afirmació ?En aquestes contrades, dècades en rere, els pastors i ramaders al pasturar el seu bestia i al desplaçar-se d’en extrem a l’altra, tenia localitzats punts d’aigua per poder abeurar els animals.Aquestes deus o fonts d’aigua com dèiem al principi, eren molt senzilles, tant sols una beta d’aigua que fora permanent tot l’any i conduïda a un bassal front seu. La particularitat, d’aquest tipus de Font, és que està la surgència de l’aigua protegida per unes llosses de pedra planes, en cada costat i damunt seu una tercera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Llibret : Pous de glaç al Moianès

Revista de l’ Associació Cultural Modilianum

Autors : Varis

Publicació : nº 40

Lloc : Moià

Any : 2009

Nombre de  pàgines : 3-63

modilianum_01

Temari :

Aquesta publicació recull tres articles d’historiadors sobre els pous de glaç al moianès.

Jaume Dantí ens parla de la importància de la indústria i el comerç del glaç com a complement econòmic i factor d’ascens social. En aquest sentit l’autor analitza l’abast de la producció del glaç, la seva comercialització i l’arrendament del subministrament a la ciutat de Barcelona i com afecta el procés d’enriquiment d’algunes famílies com els Guàrdia de Castellterçol.

Cinta Cantarell destaca l’àrea geo-gràfica del Moianès com una de les més importants en nombre de construccions de Catalunya així com l’ús que es feia medicinal i alimentari, el procés del treball de la neu i el glaç i alguns aspectes arquitectònics dels pous.

Per últim, Jaume Perarnau va més enllà i analitza la situació europea i el procés de desaparició de la indústria tradicional del glaç i la implantació de la producció de gel artificial. L’autor contextualitza la indústria del gel català i del Moianès dins el marc mediterrani.

 

Recull de la Informació : Ramon Solé