Llibre recomanat : L’aigua a la serra de Sobremunt

Fitxa Técnica :

Títol : L’aigua a la serra de Sobremunt

Autors: Antoni Cirera i Assumpta Vila

Col·leccions: La teva biblioteca

Editat : Centre d’Estudis Voltreganès

Any edició : 2019

Pagines : 124

ISBN : 978-84-9766-660-2.

Preu : 15 €.

Dades generals :

Acaba de publicar-se una guia dels punts d’aigua de la serra de Sobremunt.

Aquesta serra es troba al nord-oest de la comarca d’Osona, entre Sant Hipòlit de Voltregà i el petit poble de Sobremunt, a la subcomarca del Lluçanès. El territori estudiat inclou també part dels termes municipals de les Masies de Voltregà i de Santa Cecília de Voltregà.

El llibre va ser presentat el passat  25 de maig de 2019 a Sant Hipòlit de Voltregà.

En total s’hi descriuen 44 punts d’aigua:

34 fonts, cinc pous, tres bassots, una deu i una mina.

El llibre es presenta en forma d’itinerari excursionista, i s’estructura en quatre rutes circulars: Llevant, Baga, Solei i Ponent.

Cada itinerari està molt ben detallat, amb croquis dibuixats a mà per no perdre’s i anar trobant les diferents fonts, pous, i altres.

Moltes d’aquestes fonts, més de trenta, han estat recuperades i restaurades per Josep Rabionet, Esteve Cirera, Antoni Cirera i altres afeccionats a les fonts i a la natura.

Sense aquesta intervenció, moltes d’aquestes fonts s’haurien perdut, ja que una font demana un manteniment regular, i moltes cases de pagès de l’entorn han deixat de ser habitades permanentment.

En conclusió, un nou llibre que no pot faltar a cap biblioteca especialitzada en fonts, que registra i divulga unes fonts ben boniques, amb indicacions molt clares per accedir-hi. Felicitem els seus autors i a tota la colla de bones persones (començant per Josep Rabionet) que, amb la seva feina desinteressada, permeten la conservació d’aquest patrimoni humil però interessant de cultura popular.

 

 

Aportació d’aquesta informació és gràcies a :

Amadeu Pons i Serra

col·laborador dels Blogs Rasola.

Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons

 

Arranjament de la Font de Sant Roc de Palau-solità i Plegamans

La Font de Sant Roc, està situada a prop del camí de can Tarragona  i el camí de la masia de can Pujol a Palau-solità i Plegamans.La zona estava antigament condicionada amb una capella on hi restava una imatge de Sant Roc, avui desapareguda, i era com una zona de lleure, i visitada els dies festius per molta gent per passar-hi el dia en família i amics.La  Font  de Sant  Roc  era una antiga font amb doble bassa,

Arxiu Rasola – any 1994

feta  de maçoneria de pedra  de  forma  rectangular  que  queda dividida per un  petit  muret  en  dos  parts formant  dues  basses contínues, eren per us de rec agrícola dels terrenys de la propietat.

Arxiu Rasola – any 1994

Ha estat molts anys en estat d’abandó i pràcticament poca gent hi anava a visitar aquest paratge…

Arxiu Rasola – any 1994

Fa un any que s’ha realitzat un arranjament total, tant de la Font, la Mina, així com de les Basses, us deixo amb imatges actuals de la Font de Sant Roc :La Font de Sant Roc està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Text, Fotografies actuals i Recull de postals antigues : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des de Sant Estevan d’en Bas o des de Els Hostalets d’en Bas, cal anar per la carretera C-153, una vegada passeu pel costat de l’ermita Sant Simplici, mireu de deixar el vostre vehicle aparcat , que no sigui una molèstia per altres.Seguiu les indicacions de varis cartells, que hi ha en aquest punt, una vegada creuat el torrent i de seguida trencareu a la dreta passant pel costat d’un camp, tot seguint les indicacions.Arribeu al Molí Vell on, trobeu un cartell que us indica per anar  el Camí Ral, important via de comunicació que d’antic es feia servir per anar entre dues poblacions, d’Olot a Vic.Al peu de la muntanya, gireu cap a la dreta, per un camí que guanya altura fins passar  pel Pixador dels Matxos, a partir d’aquí, començareu a veure les restes de l’empedrat, del Camí Ral.A la poca estona i a peu del Camí Ral, hi ha la tant bonica  Font de les Marrades, situada dins d’una fageda.Es una aigua que surt de les roques de la muntanya i recollida per un tub, que cau i a la vegada es deposita a una Bassa.A partir de la font, el camí supera la part més dreta del vessant mitjançant unes ziga-zagues monumentals, les marrades, que es recolzen en uns murs de pedra molt ben aparellades.Trobareu un indicador que us porta a la Mina dels Bandolers, en 10 minuts;  segons les llegendes era un amagatall preferit dels bandolers que assaltaven els usuaris del Camí Ral.Podeu fer moltes rutes per aquestes contrades, tot seguin les indicacions de nombrosos cartells.L’altre article d’avui que us he preparat és :  “Que es el Camí de Ronda ?”

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Itinerari del Parc del torrent del Verder a l’Ametlla del Vallès

Avui diumengue, trobareu dos articles !

Llegim a una de les webs de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès :

“ A mitjans de l’any 2018 és van realitzat tasques de rehabilitació del Torrent del Verder, un dels entorns naturals més emblemàtics de l’Ametlla del Vallès, per tal de recuperar-lo per als veïns i veïnes del nostre poble.

S’ha realitzat una primera actuació en un tram del torrent, la qual ha consistit en el desbrossat del camí i de la seva vora, el manteniment i reparació de les escales, la instal·lació d’unes baranes a la zona del salt d’aigua, el condicionament dels marges per evitar esllavissades i la retirada d’alguns arbres, eminentment pins, amb risc de caiguda.”

Si ens centrem en l’itinerari d’aquest torrent, podrem gaudir d’una flora i petita fauna que l’habita.Com arribar des del centre de l’Ametlla del Vallès ?Us caldrà situar-vos en el carrer de Mestre Millet, us sonarà perquè en aquest lloc hi ha l’antiga Font de la Mina que ja us vaig descriure en un article, en les rodalies podeu deixar el vostre vehicle aparcat.Tot ja caminant,  remunteu el carrer per la vostra dreta i passareu  entre el Camp de Futbol i el Pavelló Esportiu, a pocs metres de deixar-ho, us caldrà agafar un camí a la dreta que és de terra, hi ha un pal que us indica que a 600 metres trobareu La Font el Racó.A poca distancia està el Torrent de Verder, teniu de seguir el camí que va junt a ell.Mes tard, trobareu que teniu de creuar dues vegades el torrent per dues passeres, esteu ja dins de zona de bosc, deixareu a darrera el pou i banc de Can Millet, continueu amb una certa pujada  fins que arribareu a una explanada protegida per una barana, on esta la Font del Recó.A partir d’aquí, anireu remuntant el Torrent, amb molta vegetació a ambdós costats, sentireu el rumor de l’aigua, generalment tot l’any hi baixa.No es de mal caminar per aquest Torrent del Verder, tot el contrari sentireu el silenci…Entre mig de bosc en part de ribera i part de pins i alzines, arribareu al Pla de Verder.Allí esteu tocant als camins d’una urbanització…Podeu veure també, el petit pantà, una mina i La font del Gat, tot retrocedint direcció de nou al nucli de l’Ametlla del Vallès, hi ha cartells que us portaran a aquests llocs.

Es un bon Itinerari per gaudir del Torrent de Verder, segui al matí o tarda, tot fent un bon passeig.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Font de la Plaça de la Mina d’Arenys de Mar

Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :

“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir  en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay  i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de la Senyora o del Xup d’Esplugues de Llobregat

La Font de la Senyora d’Esplugues de Llobregat, també es coneguda com la Font del Xup. Està situada en una esplanada, a la llera del torrent, és un lloc tranquil i ombrívol, hi ha arbres per les rodalies.Per anar a aquesta Font , si veniu per la ronda de Dalt, a l’altura d’Esplugues de Llobregat cal que preneu l’avinguda de Jacint Esteva Fontanet, i els carrers de Ferrer Bassa , Pau Vergós i el carrer Pere Joan, veureu a la dreta un pal indicador que ens indica on teniu que baixar, per medi d’unes escales fins la font.És una font molt senzilla, d’un mur baix surt un broc per on cau l’aigua, que dona a una pica a nivell de terra, a poca distancia està la mina.Si seguiu carrer a munt , arribareu a l’àrea d’esbarjo on hi ha taules i bancs de fusta de la popular Font de la Mandra.

Espai de La Font de la Mandra

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font del Canari de Barcelona

Aquesta Font del Canari de Barcelona, no, no la busqueu que no la trobareu..!. Ens preguntem avui en dia, si va existir o no aquesta Font ? Segons es diu sembla probable que existís fora de les muralles de l’antiga Barcelona, entre 1500 i 1700, any mes o any menys…Era anar a fer un passeig per fora de Barcelona, i sobre tot quan era l’estiu, anaven a La Font del Canari a beure l’aigua  fresca i passar la estona a sota de l’arbreda.Segons la llegenda, per aquelles èpoques havia un home propietari d’un comerç, que no sabia on amagar les monedes que tenia d’Or, i al final va decidir fer ho dins de la mina de la Font del Canari.Al poc temps, la gent que anava a la Font, va veure un fenomen estrany, l’aigua sortia de color groc, varen mirar dins de la mina i es va descobrir una gran Caixa plena de monedes d’Or, que es van repartir, l’avar comerciant és va arruïnar…

 

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Can Gurguí de Vallromanes

Per poder anar a la Font de can Gurguí, podreu anar des de varis municipis, tot caminant des d’Alella, Vilassar o Premiar de Dalt  i també, des de Vallromanes.Una vegada al coll del mateix nom i podreu arribar-vos en uns deu minuts i abans de la masia- restaurant de can Gurguí, a peu del camí de terra a la dreta hi ha la Font de can Gurguí.

És una Font molt antiga i concorreguda des de sempre per la gent de la zona per anar a fer un àpat, actualment, també hi van molts excursionistes i ciclistes.La Mina disposa tot l’any d’abundant cabal d’aigua, pots ser que tingues mes el segle passat, no pas ara… l’aigua cau en una pica i desaigua en una bassa situada a l’esquerra i protegida per un filat.Al costat dret de la font hi ha una taula rodona i un seient de pedra que dona a la paret.A sobre de l’entrada a la Mina hi ha una inscripció gravada directament a la pedra que és llegeix :

 ” J.L. 1899 Fuente de Can Gurguí, Vallromanes, Partido judicial de Granollers”.

Un lloc agradable i humit per passar-hi una estona tot fent un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de ca L’Artillé de Badalona, és desapareguda o… no ?

La Masia – Restaurant de ca L’Artillé de Badalona, està situada a prop de la carretera de Montcada a Badalona BV-5011, coneguda per la Vallensana, a ma dreta i ven indicat esta el desvio abans d’arribar al Coll.

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4    – Mina de La Font de ca L’Artillé

Sols disposo en el meu arxiu d’una imatge de la Font de ca L’Artillé, la fotografia es de l’any 1985, d’aigua no ni havia. Com es pot veure al fons està la mina i mes a prop un broc gran que surt d’un mur.

Any  1985 – Arxiu Rasola

En l’any 2015, va esbardissar  l’accés i les rodalies d’aquesta font,  l’amic Marcel del, us passo la fotografia que correspon a la Font de ca l’Artillé i altres de Badalona del seu Blog :

http://moli1fonting.blogspot.com.es/p/blog-page_33.html

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Mina i Font

Be, com es veu, la Font encara hi es, mes o menys tapat l’accés per la vegetació… amb aigua o no; m’ha agradat  dir-ho perquè és una Font molt recordada i apreciada per la gent gran de les poblacions de les rodalies, que anava a passar el dia per el bosc proper a la Masia i la font, fent fontades els dies festius.

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Font

 

Text i Fotografia Antiga : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Fotografies Actuals : Marcel  (Blog Fonting4)