La Font de la Plaça de la Mina d’Arenys de Mar

Aquesta Font es molt antiga, era una Mina que la gent anava a buscar aigua, podem veure en l’estructura actual, un broc que ja no raja aigua molt a prop de la seva pica.Ara es aigua de xarxa publica que surt, podem gaudir d’un enrajolat molt bonic, llàstima que la gent poc cívica hagi fet de les seves.En els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells, disposa en cada costat de la Font, d’uns seients i al mig de la placeta d’una destacada Alzina.Llegim en la pagina Web de l’Ajuntament :

“… el 2 de febrer de 2004, la brigada municipal va millorar l’estètica de la plaça de la Mina, les feines van consistir  en la neteja de tot l’espai, la rehabilitació de la part posterior del Calisay  i l’enjardinament. La paret de darrere del Calisay, d’altra banda, s’ha hagut de refer perquè presentava un aspecte força deteriorat i es va tornat a pintar…“

 

Text : Ajuntament d’Arenys de Mar i Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font de la Senyora o del Xup d’Esplugues de Llobregat

La Font de la Senyora d’Esplugues de Llobregat, també es coneguda com la Font del Xup. Està situada en una esplanada, a la llera del torrent, és un lloc tranquil i ombrívol, hi ha arbres per les rodalies.Per anar a aquesta Font , si veniu per la ronda de Dalt, a l’altura d’Esplugues de Llobregat cal que preneu l’avinguda de Jacint Esteva Fontanet, i els carrers de Ferrer Bassa , Pau Vergós i el carrer Pere Joan, veureu a la dreta un pal indicador que ens indica on teniu que baixar, per medi d’unes escales fins la font.És una font molt senzilla, d’un mur baix surt un broc per on cau l’aigua, que dona a una pica a nivell de terra, a poca distancia està la mina.Si seguiu carrer a munt , arribareu a l’àrea d’esbarjo on hi ha taules i bancs de fusta de la popular Font de la Mandra.

Espai de La Font de la Mandra

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de la Font del Canari de Barcelona

Aquesta Font del Canari de Barcelona, no, no la busqueu que no la trobareu..!. Ens preguntem avui en dia, si va existir o no aquesta Font ? Segons es diu sembla probable que existís fora de les muralles de l’antiga Barcelona, entre 1500 i 1700, any mes o any menys…Era anar a fer un passeig per fora de Barcelona, i sobre tot quan era l’estiu, anaven a La Font del Canari a beure l’aigua  fresca i passar la estona a sota de l’arbreda.Segons la llegenda, per aquelles èpoques havia un home propietari d’un comerç, que no sabia on amagar les monedes que tenia d’Or, i al final va decidir fer ho dins de la mina de la Font del Canari.Al poc temps, la gent que anava a la Font, va veure un fenomen estrany, l’aigua sortia de color groc, varen mirar dins de la mina i es va descobrir una gran Caixa plena de monedes d’Or, que es van repartir, l’avar comerciant és va arruïnar…

 

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

El Pou – cisterna de l’ermita de Sant Francesc d’Olot

Com us he comentat en anteriors articles, generalment al construir una església, santuari o ermita, es mirava que tingues a prop seu una deu d’aigua, sigui font, mina, cisterna o pou, pel seu abast permanent o periòdic.En el cas d’avui és un pou – cisterna, situat a dalt  del volcà Montsacopa, adossat en un dels laterals de l’Ermita de Sant Francesc d’Olot.De fet, no es un pou com els que teniu en ment, no, l’aigua la recull de la teulada quan plou fort i passa a una tubària que desguassa dins de l’estructura del pou, que caldria dir, que és com una cisterna per guarda l’aigua. Junt hi ha un petit safareig.Per tant la puresa de l’aigua depèn de l’arrossegament de partícules i que el període de conservació de l’aigua estancada no sigui massa llarg. Com que aquesta ermita esta a dalt del Volcà Montsacopa, allí no hi ha aigua al subsòl, per tant es tenia de fer d’aquesta manera per  obtindran.Us passo informació de sobre l’ermita de Sant Francesc d’Olot :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Olot

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de Can Gurguí de Vallromanes

Per poder anar a la Font de can Gurguí, podreu anar des de varis municipis, tot caminant des d’Alella, Vilassar o Premiar de Dalt  i també, des de Vallromanes.Una vegada al coll del mateix nom i podreu arribar-vos en uns deu minuts i abans de la masia- restaurant de can Gurguí, a peu del camí de terra a la dreta hi ha la Font de can Gurguí.

És una Font molt antiga i concorreguda des de sempre per la gent de la zona per anar a fer un àpat, actualment, també hi van molts excursionistes i ciclistes.La Mina disposa tot l’any d’abundant cabal d’aigua, pots ser que tingues mes el segle passat, no pas ara… l’aigua cau en una pica i desaigua en una bassa situada a l’esquerra i protegida per un filat.Al costat dret de la font hi ha una taula rodona i un seient de pedra que dona a la paret.A sobre de l’entrada a la Mina hi ha una inscripció gravada directament a la pedra que és llegeix :

 ” J.L. 1899 Fuente de Can Gurguí, Vallromanes, Partido judicial de Granollers”.

Un lloc agradable i humit per passar-hi una estona tot fent un àpat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de ca L’Artillé de Badalona, és desapareguda o… no ?

La Masia – Restaurant de ca L’Artillé de Badalona, està situada a prop de la carretera de Montcada a Badalona BV-5011, coneguda per la Vallensana, a ma dreta i ven indicat esta el desvio abans d’arribar al Coll.

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4    – Mina de La Font de ca L’Artillé

Sols disposo en el meu arxiu d’una imatge de la Font de ca L’Artillé, la fotografia es de l’any 1985, d’aigua no ni havia. Com es pot veure al fons està la mina i mes a prop un broc gran que surt d’un mur.

Any  1985 – Arxiu Rasola

En l’any 2015, va esbardissar  l’accés i les rodalies d’aquesta font,  l’amic Marcel del, us passo la fotografia que correspon a la Font de ca l’Artillé i altres de Badalona del seu Blog :

http://moli1fonting.blogspot.com.es/p/blog-page_33.html

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Mina i Font

Be, com es veu, la Font encara hi es, mes o menys tapat l’accés per la vegetació… amb aigua o no; m’ha agradat  dir-ho perquè és una Font molt recordada i apreciada per la gent gran de les poblacions de les rodalies, que anava a passar el dia per el bosc proper a la Masia i la font, fent fontades els dies festius.

Arxiu Fotografic : Blog Fonting4 – Font

 

Text i Fotografia Antiga : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Fotografies Actuals : Marcel  (Blog Fonting4)

 

Fem safareig…al petit rentador del carrer Pujol de Badalona

Sabedor que hi ha un petit safareig molt antic al carrer Pujol, en el barri de Dalt La Vila de Badalona, fa unes setmanes vaig anar ha conèixer-ho.dscn7972_01Esta situat aquest carrer entre la plaça de la Medecina i el carrer de Sant Felip de Rosés, amb trobo que hi ha un conjunt de cases unifamiliars arrenglerades, de planta baixa i pis, amb notables esgrafiats populars, de tècnica lleugerament rudimentària, aquestes cases són del segle XVIII protegides com a bé cultural d’interès local.dscn7973_01Davant d’una de les cases, es troba el safareig, es un petit templet emblanquinat.dscn7976_01Vaig trobar amb dues veïnes fent la neteja del safareig i de les seves rodalies, un cop a la setmana ho porten a terme.dscn7977_01Miro de informar-me sobre l’existència d’aquest safareig i m’explica que arribava l’aigua d’una mina provinent de la muntanya, concretament de Montigalà, per ho fa uns trenta anys, l’Ajuntament va decidir que fora connectada amb l’aigua de xarxa; curiosament i durant un temps mentre no és connectava, els Bombers, procedien amb una cubà periòdicament a omplir l’aigua potable la cisterna del safareig, perquè poguessin disposar per seguir rentant la roba a ma les veïnes d’aquest carrer.dscn7980_01El mes sorprenent , que aquest safareig encara en l’any 2017, esta en actiu.dscn7975_01Si ens fixem, en la l’antiga pica que esta molt gastada, hi ha una data, 1831, deu de ser quant es va construir, provablement , l’estructura inicial del safareig, que no vol dir, que la llarg del temps s’hagi fet algun arranjament.dscn7979_01Es diu que la gent del barri que encara no tenia aigua de xarxa, anava a recollir-ne a la font  del safareig, i és que deuria considerar-se molt bona procedint de la muntanya… I pensar que ara consumim aigua clorada … per si de cas…!dscn7978_01Com en altres llocs, existia un petit hort per a cada casa, a l’altre costat del carrer d’accés; ara sols queda darrera del safareig, un petit jardinet com a mostra del seu passat…dscn7978a_01Des d’aquí dono les gràcies per la informació donada per la veïna del carrer Pujol. Ah ! mireu de conservar aquest vell safareig únic a Badalona, que és un verdader tresor. !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font dels Casots de Castellar del Vallès

ft-cassotsUna vegada a Castellar del Vallès, pujarem pel carrer General Boadella, la plaça Mestre Gelonch i el carrer Sant Llorenç fins al carrer Canyelles; un cop en aquest carrer, agafem un carrer mes estret a la dreta, que ens portarà a uns horts, seguirem  fins trobar una pista forestal més ampla, entrarem al bosc i el horts els deixarem a l’esquerra sota del camí. Aquest camí és el conegut per la pista que ens portaria a la gran masia de Can Cadafalc o al Puig de la Creu i la seva Església.

ft-cassots-2Ara trobarem un cruïlla però seguirem per la pista principal  uns 100 metres més, ara si, agafarem  el camí que puja a mà dreta que és mes estret, en poc temps ens portarà directament a la Font dels Casots.ft-cassots-4De fet, es una Mina que l’aigua conduïda surt a l’exterior per un tub ferro protegit amb un reixat, la quantitat d’aigua en l’actualitat es molt minsa, per la manca de pluges.

Interior Mina

Interior Mina

No fa masses anys, és va precedir al seu arranjament.ft-cEn aquesta mateixa època, el segle XVIII, existia al voltant de la Font dels Casots, una sèrie de cases habitades i anomenades els “Casots de Canyelles”.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i la Bassa de la Pega de Can Valls de Sant Celoni

Per arribar-nos a la Font i la Bassa de la Pega de Can Valls de Sant Celoni, caldrà que en la rotonda de Sant Celoni  de la C-35, on hi ha el Centre Comercial “Altrium”, un cartell indica la direcció a la Vall d’Olzinelles i és on comença la carretera BV-5112,  nosaltres la prenem, un cop em passat el riu La Tordera, girarem a la dreta on ens quedant unes naus industrials. Al poc girarem a l’esquerra i passarem per sota de l’AutopistaDSCN5925_01Seguirem uns quatre quilometres per la citada carretera, tenim que arribar fins al trencall de la pista de terra, que porta a la gran Masia de can Valls.DSCN5910_01La Font esta a l’altra costat de la carretera, el caminoi que baixa a la Font i Bassa , surt de sota de la gran Alzina de Can Valls.DSCN5918_01

Any 1988 - Arxiu Fotogràfic RASOLA

Any 1988 – Arxiu Fotogràfic RASOLA

En l’actualitat, i des de fa anys, no raja aigua en aquesta Font de la Pega. DSCN5920_01DSCN5911_01

Any 1988 - Arxiu Fotogràfix RASOLA

Any 1988 – Arxiu Fotogràfix RASOLA

En cara podem veure el seient allargat de pedra, i per on sortia l’aigua, així com uns esglaons que ens portant a la Font – Bassa.DSCN5921_01De fet era en varis llocs diferenciats per on sortia l’aigua, un al costat del seient , un altra proper a la Bassa, i per últim, DSCN5913_01

Any 1988 - Arxiu Fotogràfic RASOLA

Any 1988 – Arxiu Fotogràfic RASOLA

el gran broc on donava a una petita pica i a les hores l’aigua passava a un petit safareigDSCN5915_01DSCN5919_01 i la sobrant anava a parar a la gran bassa de dos compartiments.DSCN5917_01Fa uns mesos que s’han fet unes reparacions, neteja i pintat de la Bassa.DSCN5916_01Uns grans plàtans fan una bona ombra a l’estiu. El lloc a perdut molt del seu encant, al no arribar l’aigua, lloc on és feien Fontades.DSCN5923_01A pesar d’això, crec que és important destacar aquesta Font – Bassa de la Pega, per la importància que va tenir en el seu moment, que donava l’aigua per regar els camps pròxims.DSCN5922_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Els perills d’aigua dolça – Els Pous #1

Durant aquest propers tres dies, comentaré els perills que pot comportar en diferents llocs d’aigua dolça .Vista 11On hi ha abundant aigua , sempre cal anar amb compta, per exemple en rius, rescloses, pantans, recs o canals, basses de rec, pou, mines, cisternes,DSCN5056_01  així com  de rieres de pas sobtat d’aigua fortes, i en els ponts sobre rius en dies de fortes pluges, entre altres…Comporta desguasNo sols amb els nens que son juganers i tafaners, si no , tant  si som persones grans o adults, sempre una imprudència, una relliscada o per algun altra motiu pot ser fatal.

Qui no ha fet, el tirar una pedra a un pou per saber si compte aigua i mirar dintre?DSCN0106_01 Mirar de travessar un riu mes o menys cabalós i ens adonem que hi a llot o la seva força es mes important que ens creiem?

Aproximar-nos a una bassa de rec per veure si hi han peixos o granotes i intentar agafar-ne ?  DSCN4937_01Mirar de creuar per el mur d’un pantà, a pesar que estigui prohibit?

Voler banyar-se en un pantà, no pensant que la fundaria, el llot i brutícia pot ser en aigües estancades molt important ?Vista generalAixí podríem anar citant diferents circumstàncies que ja han provocat accidents i morts en les aigües dolses.

En el cas del Pous, fa anys sortien noticies que s’avia trobat el cos sense vida d’una persona dintre d’un Pou, i que havia caigut accidentalment.DSCN0073_01DSCN0564_01Poc a poc i a traves de normatives municipals locals i/o estatals, s’anat regulant i eliminant aquest perill, la gran majoria dels propietaris han col·locat reixes,DSCN1121_01DSCN1118_01portes tancades amb candau, segellant-los l’entrada amb maons i també impedint el pas cerclant la propietat… tot es bo per evitar un accident.DSCN1116_01Pou Can Lloses o Refygi dels Caçadors_01Pous Tapats_01També, per seguretat, en molts hi ha una escala de ferro i en algun cas un lloc per poder deixar material, descansar…fer un rescat… o pel que fora menester. DSCN6145_01No obstant,  en el temps pot ser que es faci malbé i torni a quedar obrer l’accés, altres situats en llocs abandonats i la vegetació els cobreix,

Pous tapats per la vegetació

Pous tapats per la vegetació

o be, que estan simplement tapats amb materials que fàcilment és poden treure i convertir-se en un verdader perill;mal tapats_01

Cal anar amb molt de cura a l‘hora d’entrar a un pou per fer algun arreglo o manteniment en el seu interior, per els gasos que pot despendre i ens pot afectar en breu temps… Millor que tinguin una bona ventilació.

Si ens adonem d’algun cas així, simplement cal avisar al propietari o a la Policia Local, perquè es doni una solució.DSCN1120_01

Demà parlaré del Perill en les Basses d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé