Avui destaquem : La Font de Can Marcet de Viladecavalls

Per anar a la Font de can Marcet , cal anar per  la carretera  B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km.8 seguiu a la dreta un ample camí, al poc sense desviar-vos per un que surt a la dreta, que us portaria a la Font del Roure que properament us la presentaré.

A poca distancia arribareu a un vell i estret pont sobre les vies del tren, passeu amb precaució i agafeu la pista de la dreta que fa una certa baixada, a uns 200 metres i abans d’arribar a la masia de can Marcet, trobareu a l’esquerra un sender que us portarà directament a la Font.

De fet, és una antiga mina, actualment sense portella que la tanqui, podeu veure l’estructura interior.

Al no ploure des de fa molt de temps, esta totalment seca.

A l esquera de l’explanada hi ha un llarg seien adossat a la paret.

Cal destacar que fa anys deuria estar tapada aquesta explanada, on encara quedant les arcades de ferro que deuria sostenir algun tipus sostre.

A l’any 2018 va ser recuperada, us passo l’enllaç :

http://amagatallsdesantllorenc.blogspot.com/2018/12/recuperada-la-font-de-can-marcet.html

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La mina de Can Bernat de Santa Perpètua de Mogoda

Castell de Can Taió

La Mina de can Bernat esta situat al S del Castell de Can Taió al costat del camí de Can Mallol – Can Bernat.

 Historia:

• 4 de juliol de 1730. L’intendent general del Principat de Catalunya establí a Josep Güell i Soler, prevere beneficiat de la parroquial església de Santa Maria del Mar de Barcelona, com a privada persona, les aigües tant profundes com superficials de la riera de Santiga, des del cap de vall de la seva propietat del mas Prat de Santa Perpètua de Mogoda, fins al paratge davant de l’església de Santa Maria l’Antiga, amb facultat de poder fer mines i conduccions.
• 29 de desembre de 1779. Nou establiment de l’intendent general del Principat de Catalunya a favor de Teresa Vidal, vídua de Francesc Mas i Güell, difunt notari de Barcelona, i el seu fill Josep Francesc mas i Vidal, notari de la ciutat de Barcelona, de les aigües subterrànies i superficials de la riera de Santiga des del paratge davant de l’església de Santiga, fins al cap de vall de les terres del mas Prat, amb facultat de poder fer mines i conduccions.
• 1785 i posteriors. Josep Francesc Masvidal i Antoni Mallol acordaren obrir mina en la part d’orient de la riera de 100 canes. Diego Llobet i dit Josep Francesc Masvidal tenien projectada una mina que travessaria la riera de Santiga i aniria a terres de can Bruguera.
• Es formulen tres plets a la Reial Audiència a partir de 1784 amb els propietaris de la Ferrussa, plets que els magistrats de la Reial Audiència van refondre en un de sol contra els impediments dels propietaris de la Ferrussa.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

La mina de Can Bernat segons informacions orals donades per Esteve Canyameres correspon a la mina de Can Mallol – Can Bernat. A l’alçada de Can Mallol hi tindria la seva captació.

Actualment només se’n coneix un tram que es troba per sota la línia fèrria Papiol – Mollet, al sud del castell de Can Taió, entre la riera Seca i el camí del Padró.

Es conserva un tram de mina al descobert que encara porta aigua fins a un petit aiguamoll, aquesta aigua avui es perd i les seves aigües deuen arribar a la riera Seca.

La mina que porta aigua en molta abundància queda amagada dins una petita arbreda de ribera. Observem la mina en secció construïda i coberta amb volta de maons, per aquest motiu no es veu la seva alçària. La seva amplada aproximada ha d’estar entre els 60-70 cm.

Observacions:

No catalogada pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Actualment es desconeix el seu traçat, no marcada sobre plànols, tot i que l’aigua hi baixa amb molta abundància.

Sembla que antigament duria les seves aigües cap a dues basses de Can Bernat, una de les quals encara és visible, tot i que buida, l’altra es troba a l’altra banda del camí del Padró colmada de runes i coberta de vegetació. Es coneix una fotografia antiga (segons informació oral de Pere Garcia) on es veu una de les basses amb mainada banyant-se amb el castell de Can Taió al fons.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Matarí de Rubí

La Font de Can Matarí, esta situada a la dreta del final del carrer de can Matarí, a nivell del bosc de la finca de can Moritz.

On esta barrat el pas per vehicles, cal anar a peu.

De fet, abans de ser urbanitzat aquesta zona era propietat de la masia de can Moritz o can Matarí.

La Finca tenien dos fonts, aquesta i la Font de can Moritz, descrita fa un temps en aquest Bloc.

La font és del tipus de Mina, durant més de 25 anys ha estat tapiada.

Actualment, una vegada remodelada, es pot entrar a dins de la mina uns metres.

Veiem que es recollida l’aigua per un no massa gran dipòsit de plàstic, un creu per poder beura algun animaló.

Un estret caneló porta l’aigua fins l’exterior, on cau per la claveguera.

Dades de l’Ajuntament de Rubí :

Situada al torrent de Can Matarí, durant els treballs de recuperació s’ha comprovat que no es tracta exactament d’una font, sinó d’una mina d’aigua molt similar (per la forma i la mida) a la font de Can Moritz.

Com que no hi havia un fons documental que estipulés com s’havia de rehabilitar, l’ajuntament ha optat per recuperar la mina d’aigua, que feia més d’un quart de segle que estava tapiada, així com garantir el drenatge d’aigua i ornamentar-la amb material d’acer amb el dibuix de l’actual casa Can Moritz o Can Matarí.

Us passo més informació al respecta:

http://encomupodemrubi.cat/2022/02/23/lajuntament-recupera-la-font-de-can-matari-tapiada-des-de-feia-mes-de-25-anys/

Es una bona restauració feta d’una Font – Mina casi perduda.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant Josep de Vallgorguina

Per visitar la Font de Sant Josep, cal des de Vallgorguina anar per la carretera C – 61,

fins l’entrada a can Pujades, us caldrà travessar la Riera de Collsacreu i seguir la pista

fins una corba on en un racó a la dreta hi ha la Font de Sant Josep.

La Font està adossada al mig d’una gran paret, sobre el broc, hi ha l’accés a la mina, l’aigua cau a una pica a nivell del terra, en cada costat uns seients de blocs de pedra.

En un lateral podem veure un trencat mosaic el nom de la font  i a poca distancia, un altra amb la imatge del Sant.

És un lloc fresc, la llàstima que no surt l’aigua…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Morral del riu d’Abrera

La Font de can Morral del riu està sota la masia de Can Morral del Riu,

des del camí dels horts de la casa, en una zona amb plataners, en Abrera.

La masia de Can Morral del Riu és mencionada pel Baró de Maldà, a la seva obra “calaix de sastre”, escrita a la segona meitat del segle XVIII, com la casa “d’en Murral”.

Envoltada de quatre grans plataners i una filera de lledoners,

la font presenta un petit túnel tancat amb una reixa on es troba la mina.

L’aigua, no potable, surt per un canaló a una cubeta de petites dimensions des d’on desguassa per una canonada per sota del camí d’accés.

La font està emmarcada per una estructura feta de maó i pedra que cobreix la surgència en forma d’arc de mig punt,

que es perllonga cap als costats en forma d’una doble filera de bancs.

La paret inscrita dins de l’arc està enrajolada.

La surgència és permanent, conduint-se l’aigua a la bassa de rec dels horts de la masia de Can Morral del Riu.

Es un lloc agradable per estar una estona i per fer un àpat.

Llàstima que està brut de deixalles que per part d’algunes persones tiren al terra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL – Natàlia Salazar

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Les setze fonts d’Esparreguera

Per anar a les setze fonts, cal situar-vos al carrer o camí de can Comelles d’Esparreguera, allí cal prendre un camí barrat per una cadena que entre bosc i arbres diversos us portaran directament a la font – mina.

Aquesta Font – Mina, també va ser coneguda com a Font del Sobreeixidor.

En l’any 1864 en Cristòfor Vidal comprovà que al subsol de la vila hi havia multiples deus i construí la mina que prové de la zona de Ca n’Àngel i de Can Roca.

Aquesta mina d’aigua, de la qual aquesta font és un sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l’Església, té una llargada de 2 km.

Tant la boca de la mina com l’estructura de la font estan fetes de maons lligats amb morter de calç.

La volta de la mina està feta de fragments de ceràmica, alguns d’ells polícroms.

Al frontal del sobreeixidor, també de maons, està decorat amb un trencadís de ceràmica polícroma

i és on s’obren els setze brolladors que donen nom a la font.

Us passo una fotografia de com era les setze fonts, ara fa cent anys en rere:

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

Adaptació al Text . Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Sant Josep Oriol de Rubí

Per visitar la Font de Sant Josep Oriol, cal que us desplaceu al veïnat de Ca n’Oriol, si no sou de Rubí, millor anar al carrer de Mallorca amb el carrer d’Àvila,

mireu a l’altre costa on esta enjardinat, passeu per una petita passera, des d’allí ja veureu al fons aquesta Font, que tot seguin un camí en terreny planer i en un centenar de metres hi arribareu.

L’aigua es d’una antiga mina de la que era la finca de can n’Oriol, va ser arranjada en l’any 2018, la seva estructura es feta de pedres grans, cal baixar tres esglaons per accedir-hi, en cada costat disposa de dos bancs.

L’aigua surt per dues aixetes de polsador i cau a una pica rectangular a nivell molt baix.

Al costar esquerrer hi ha un antic broc de pedra que fa de sobreeixidor.

En la part superior del mur o paret de la Font hi ha un rètol de ferro amb el seu nom, i a un costat un cartell que indica aigua sense garanties sanitàries.

La font queda dins una zona enjardinada disposa de bancs urbans i taules i bancs de fusta per fer un àpat,

Tot aquest parc municipal, és molt freqüentat donat la proximitat de les cases del barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de can Vinyals de Sentmenat, una Font perduda !

Fa unes setmanes vaig anar a buscar la font de can vinyals de Sentmenat. A l’entrar a la urbanització cal que us dirigiu pel carrer Coll de Solanet.

Que per un costat dona al petit pantà de can Vinyals i a l’altra al bosc. A mitat de camí i a ma esquerra, es veu on esta la mina de la font , molt tapada per la vegetació.

Un passo unes antigues fotografies de Ramon Solé on podem veure com era aquesta font:

Antiga Font de can Vinyals

Mina

Text i Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de l’antiga conducció d’aigua d’Olot

Durant el mes d’agost cada dia una font

Aquesta Font esta situada en una plaça front el numeri 3 del carrer dels Dolors d’Olot.

De fet es com un monument dedicat a la conducció que a mitjans del segle XVI, portava l’aigua potable des de la Mina de les Fonts de Sant Roc a la població d’Olot.

Encara es pot llegir una inscripció la data 1619.

La galeria tenia l’alçada d’una persona i servia pel seu manteniment.

Per fer sortir aigua, actualment cal pressionar un polsador.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de l’horta del Carner de La Granera

Fotografia: Viquipèdia / 1982.

Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix.

Us passomes dades sobre aquesta antiga masia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Carner_(Granera)

Consisteix en una boca de mina d’obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L’interior de l’estructura és rectangular i està ple d’aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant.

Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l’abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre.

A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d’una pica rectangular de pedra picada.

Tant la font com la bassa servien antigament per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano