Cova Morta en el paratge de les coves del Toll de Moià

La Cova Morta esta situada a poca distancia de la cova del Toll dins del municipi de Moià.

Historia:

• La referència històrica que es coneix del Toll és de finals del s. XVIII, per Francesc Vilarrúbia, amo del Masot, que en alguna de les seves “expedicions” hi havia trobat algun fòssil.
• Es diu que hi ha gravats en alguna part d’època romana i/o medieval però no s’observa res que faci sospitar alguna incisió semblant.

Cova d’origen càrstic que molt probablement estava connectada amb la surgència de la cova del Toll (balma) abans que l’erosió de l’aigua del riu subterrani obrís l’enorme balma a l’exterior.

Té un recorregut estret de 60 m i es caracteritza per ser un tram negat que acumula sediment argilós.

Quan és època de pluges i la cova del Toll porta el riu subterrani amb aigua, la cova Morta s’inunda.

S’hi han trobat restes arqueològiques tot i que romanen fora de context.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació al text al Bolc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya: La Font de la Teuleria de Culla (Castelló de la Plana)

Feliç Sant Esteve !

Aquesta Font, es troba a 1 km. a l’est del poble castellonenc de Culla, en la comarca de L’Alt Maestrat.

La Font de la Teuleria esta localitzada a una altitud de 980 m.

Un bonic poble medieval, en la falda d’un xicotet turó, a 1080 m. d’altitud.

Text i Fotografies: Jordi Mig

Avui destaquem : La Font del Bisbe de Girona

La Font del Bisbe està situada al costat del riu Galligants i del pont medieval de Girona.

Història :

• L’existència d’una font en aquest indret es perd en la memòria dels homes de la vall.
• Pel seu nom es pot aventurar la intervenció d’un prelat en la seva construcció o reforma.
• Per la inscripció de la fons sabem que fou restaurada el 1727 i feta de nou el 1807.

A prop del riu Galligants brolla aquesta font, una de les més populars de Sant Daniel. Per accedir-hi dels del poble s’ha de creuar l’antic pont medieval, construït amb la forma d’un petit arc semicircular i amb un tosc paviment de còdols i argamassa.

Després de baixar uns graons que ens situen al nivell del riu, es troba un espai rectangular on hi ha la font. El brollador d’aigua està ornamentat amb una carassa que representa el cap d’un felí, difícilment identificable degut a la brevetat dels trets. Unes grans plaques de pedra formen la paret on s’encasta la carassa.

La Font del Bisbe és una font de Girona inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Llibre recomanat : La Sèquia de Manresa. 10 Camins a l’entorn d’un canal medieval

Fitxa tècnica :

Autors : ALERT, JOSEP / HUGUET, POL

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2014

Matèria Excursions Barcelona

ISBN: 978-84-9034-220-6

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 14,50 €

Sinopsi

Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.

Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.

La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars ­totes elles molt senzilles­ i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.

També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.

Recull del llibre : Ramon Solé

L’Ecomuseu – Farinera de Castelló d’Empúries

L’Ecomuseu – Farinera  està situat en el carrer Sant Francesc, 5-7, de Castelló d’Empúries.A primers del segle passat va ser construïda La Farinera i inaugurada en l’any 1905.De fet ,va ser en el mateix lloc on hi havia hagut l’antic Molí del Mig, d’origen medieval, que aprofitava les aigües del Rec del Molí, les quals ressegueixen la muralla a mode de fossat.

imatge antiga

L’any 1995 l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries per transformar-lo en ecomuseu i dedicat en bona part a la farina i el pa.

imatge antiga

Per a mes informació sobre L’Ecomuseu – Farinera podeu consultar a Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecomuseu-Farinera_de_Castell%C3%B3_d%27Emp%C3%BAries

L’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries va publicar una 2a edició del seu Quadern de Didàctica i Difusió, el qual forma part de la col•lecció de quaderns del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Aquests quaderns són una font d’informació temàtica que tracta aspectes geogràfics, històrics, tècnics i socials del procés d’industrialització a Catalunya. I que, a més a més, ofereixen un recull de vocabulari i una proposta d’activitats específiques per professors i alumnes.En el nou Quadern s’han actualitzat els continguts històrics sobre el molí fariner medieval i la fàbrica de farines gràcies, entre d’altres, a les aportacions de Josep Mª Gironella i Granés, diplomat en estudis avançats d’història Medieval i M. Helena Benito i Mundet, doctora del Departament d’Empresa de la Universitat de Girona.

El Quadern es pot adquirir a la Botigueta del Molí o en qualsevol botiga dels museus del Sistema Territorial del mNACTEC al preu de 6,00 €.

Rec

Periòdicament es porta a terme la Fira del Pa, us passo informació :

http://www.menutsgirona.cat/fira-del-pa-2/

Quan esteu per les rodalies de Castelló d’Empúries, val la pena parar i conèixer L’Ecomuseu – Farinera.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Informació : Normands al Servei d’Ermessenda -2018 a Cànoves i Samalús

Serà el tercer anys que esposa en escena “Normands al Servei d’Ermessenda”, en Cànoves i Samalús.Amb poblat medieval a l’aire lliure, tallers, batalles, oficis artesans, recreació històrica i moltes coses mes.Dates : 3 i 4 de Novembre de 2018. Lloc : Carretera de Castella ( explanada de la Carbonera) a Cànoves.Us deixo imatges de l’any passat :

Entrada lliure. Us esperem a Cànoves. !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé