Tres llegendes de la Roca d’en Pla de Sant Hilari Sacalm

Primera Llegenda

Conta la llegenda que pujant cap a la Roca d’en Pla per la drecera hi havia una gruta. L’entrada d’aquesta es trobava situada a la part posterior de la roca que hom anomenava dels Encantats, situada gairebé al capdamunt de la drecera, a mà dreta. Segons comenten les males llengües, a partir de les 12 de la nit se sentien els cants de les nimfes que suposadament vivien i dormitaven dins la gruta.Molts hilariencs eren coneixedors d’aquest fet i pel poble es va començar a dir que si algú entrava a la gruta abans de les dotze de la nit  era probable que en sortís amb quelcom de valuós, però, això sí, havia d’entrar-hi sobretot abans de les dotze de la nit. Sembla ser que si aquest fet succeïa era no s’havia de mirar allò que hom s’emportava fins haver passat el rierol que travessava pocs metres abans d’entrar al poble.

A bona hora una minyona hilarienca va entrar a la gruta i en va sortir amb el davantal ple de vés a saber què. Evidentment coneixia la història, i molt bé sabia que no li era permès de fer el tafaner, però la seva curiositat la va trair abans d’arribar al rierol. Així doncs, el que va observar fou un munt de sègol. Va esclarissar-lo amb la mà per veure si hi havia alguna cosa més i va observar quatre puntets que brillaven. Sembla ser que si la minyona no hagués fet el que no tocava, en travessar el rierol el sègol hauria esdevingut or…

Segona Llegenda

Des de temps immemorial, fins fa pocs anys, a la mort de la mestressa de Can Rovira, última supervivent de la família, unes tovalles es col·locaven a l’altar que s’erigia davant la casa la diada de Corpus.

Es diu que les tovalles eren dels Encantats que habitaven en un palau sota terra, en el lloc de la Roca d’en Pla.

la Roca d’en Pla.

Un dia que els Encantats tenien les tovalles esteses a les roques, va passar per aquell indret l’hereu de Can Rovira i, en veure-les, se li va ocórrer agafar-les, marxant a més córrer cap a casa seva.

Els Encantats, que ho van veure, el seguiren per empaitar-lo, i ja quasi el tenien quan començaren a dringar les campanes de Sant Hilari, que tocaven a ànimes. Els Encantats van cessar la persecució, però cridant ben fort li digueren :

Guarda bé aquestes tovalles, ja que tot aquell qui les conservi mai no podrà ésser pobre.

En efecte, a Can Rovira foren un dels propietaris més forts de Sant Hilari.

Tercera Llegenda

La llegenda de la Roca d’en Pla diu que cada any, per la nit de Sant Joan, s’obre una escletxa. D’aquesta en surten tot de bruixes que aprofiten la nit per fer maldats tot donant una volta per l’indret arribant fins a Matagalls.Un cop s’acaba la nit, tornen al seu amagatall fins l’any següent.

Informació :

La Roca d’en Pla és una muntanya de 903 metres que es troba al municipi d’Arbúcies, a la comarca de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 298103001). Al costat mateix hi ha l’Ermita del Nen Jesús de Praga.

la Roca d’en Pla i l’Ermita del Nen Jesús de Praga

 

 

Recull de les Llegendes i Fotografies antigues : Ramon Solé

La Poua de neu del Matagalls

La Poua de neu del Matagalls, també se la coneix com Pou de neu o de glaç del Pla de la Barraca.Les restes d’aquesta Poua de neu, estan situades en el coll del Pla de la Barraca, des del camí que puja al Matagall es veu molt be.Cal dir que no és un Pou de Glaç, donat que no te les mateixes característiques; un Pou de glaç esta excavat a l’interior de la terra en una profunditat i diàmetre considerables i amb una estructura de pedres tancada que s’accedeix per les portes inferiors i/o superiors, en general eren blocs de gel tallats en les basses properes, la conservació del gel podia arribar a ser de mesos, donat que el temps era molt mes fred que no pas en els nostres dies.En canvi una Poua, tenia poca profunditat i no estava coberta, moltes vegades s’aprofitava sots natural del terreny per conservar el major temps possible la neu en el bosc, convertida en glaç acumulat durant les nevades de l’hivern, aquest glaç no era tant pur com el d’un Pou.Aquest és un dels antics dipòsits de neu que hi ha en el Montseny, el mes fácil d‘accés, altres estan molt mes amagats dins del bosc.Antiga industria que no es posarà mai mes en marxa…

Text  : Ramon Solé

Fotografies : Oriol-Ramon Solé

Fulletó i Plànol : Camins i Fonts de Matagalls

Aquest fulletó i plànol, es va crear per donar a conèixer d’una forma senzilla i clara els camins mes utilitzats i les fonts existents en la muntanya de Matagalls.DSCN3164_01Els camins com els que porten des de El Brull, Sant Marçal, Viladrau o des de Coll Fòrmic, fins a dalt a Matagalls, poden fer rutes mes llargues entre aquest i altres punts.
Son moltes les fonts existents per les rodalies de Matagalls, mes de 50, cada any i per commemorar l’Aplec del Matagalls, s’arranja una font de la zona, o be, es fa una nova deu.DSCN3165_01Periòdicament, es renova el fulletó i s’actualitzen les dades.
Podeu demanar a l’Oficina de Turisme dels Municipis propers.

Text : Ramon Solé

El Matagalls, una muntanya per a tots !

IMG_2615_01El Matagalls, és una muntanya que forma part del Massís del Montseny amb una alçada de 1.698 metres i que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a la Comarca d’ Osona, i del poble del Montseny al Vallès Oriental.IMG_2637_01IMG_2622_01IMG_2641_01IMG_2644_01Al cim s’hi troba la creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer, i plena sempre amb flors i senyeres.IMG_2650_01IMG_2640_01En aquesta creu, entre altres plaques, n’hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat.OLYMPUS DIGITAL CAMERAIMG_2651_01IMG_2629_01IMG_2627_01IMG_2626_01L’accés més habitual s’inicia al Coll Fòrmic, en un itinerari bàsicament descobert d’arbres.IMG_2681_01IMG_2680_01IMG_2672_01Pel cantó de llevant la pujada més típica comença a Sant Marçal , i es molt mes ple d’arbrat o també, és força concorreguda la que s’inicia al Coll de Bordoriol, amb una bonica fageda.IMG_2605_01IMG_2595_01IMG_2608_01És l’ascensió més curta i fàcil a la Creu de Matagalls. Se salva un desnivell de 553 metres i es pot fer amb poc mes d’una hora.IMG_2634_01IMG_2635_01Si el dia és clar, hi han unes vistes panoràmiques que ens permet gaudir de muntanyes i pics.IMG_2611_01IMG_2609_01És la ruta més tradicional i freqüentada. Es passa a prop de la masia de Santandreu de la Castanya (1215 m).IMG_2612_01IMG_2591_01Quan portem una mitja hora de camí, passem pel Pla de la Barraca (1370 m) i un quart d’hora després passem pel Turó Gros (1525 m). Més tard passem pel Collet de l’Estanyol (1530 m) i pel Collet dels Llops (1569 m).IMG_2618_01Moltes son les fonts d’ aquesta muntanya, cada any en el seu Aplec, és porta a terme l’inauguració d’una nova Font o l’arranjament d’una antiga.IMG_2621_01A 1555 m passem per la Font de Matagalls, que raja dins un cobert d’obra

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

xfh_01i altres properes al camí, com la Font de Sant Andreu, la Font del Bisbe Torres, la Font Freda, Font de la Rosa… son mes de 50 fonts repartides per tota la Muntanya.dfh_01També, cal destacar les restes del pou de glaç del Matagalls, que és troba en el coll del Pla de la Barraca.IMG_2593_01IMG_2603_01Des del cim del Matagalls podem contemplar moltes muntanyes dels Pirineus, d’entre les quals el Pedraforca, el Puigmal o el Canigó fins al corredor del Prelitoral , inclòs el Tibidabo,IMG_2623_01 també, la Plana de Vic, així mateix, el mar.IMG_2606_01IMG_2631_01Podeu pujar tota la família, sense presa, gaudint del paisatge…

Recopilació de dades i Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Avui destaquem : la Font de Brianço

Font de Brianço, a primers del segle XX

Font de Brianço, a primers del segle XX

Iniciem el recorregut a la Font de Passavets que es troba al quilòmetre 22 de la carretera BV-5114, de Sant Celoni a Viladrau i disposa d’un petit aparcament.Aquesta font ja varem descriure el dia 1 de Maig en aquest Bloc.IMG-20150301-WA0003 - copiaDes de aquí agafarem un sender que amb una certa pujada ens portarà a un altra camí mes ample, allí a poca distancia tot pujant i a la nostra dreta, està La Font de Brianço. En tot el recorregut, trobarem indicadors que seguirem fidelment, fins arribar a la Font de BriançoFogars de Montclus - Ft de BriançóPels excursionistes, aquesta Font es de pas o be, es fa una parada per descansar o fer un mos, tant sigui que pugem o baixem al Turó de l’Home o vinguem de les Agudes.hrd_01Tot l’any , te un bon doll d’aigua fresca, i disposa d’uns seients de pedra en cada costat de la font.IMG-20150301-WA0003_01

Text : Ramon Solé
Fotografies actuals : Ramon Badia

Avui destaquem : La Font de Passavets

Mapa Turo de l'home_01Des de Sant Celoni anirem per la carretera BV-5114 direcció a Viladrau, una vegada passat el trencall que porta a Santa Fe del Montseny, nosaltres seguirem fins el km 22, on a un centenar de metres i en mig d’una gran fageda que forma un bosc bonic i net de vegetació, trobarem la Font de Passavets. El nostre vehicle l’haurem deixat a un aparcament que hi ha a peu de la carretera.IMG-20150301-WA0004_01
La Font de Passavets, es molt concorreguda per els nombrosos excursionistes que inicia aquí diverses excursions, com anar al Turó de l’Home, a les Agudes, al Matagalls…. entre altres llocs propers.
Esta ben arranjada, disposa d’un llarg mur longitudinal de pedra, a cada costat, que tant fa com a seient, com fa de retenidor de terres. Durant tot l’any surt bona quantitat d’aigua pel seu tub d’acer inoxidable.IMG-20150301-WA0004 - copia_01

Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia