Pou de Can Robert de Matadepera

El Pou de Can Robert està situat tot just a l’entrada del bosc en El Pla d’en Pere Barata i front l’aparcament de can Robert de Matadepera.

L’emplaçament és en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a can Robert.

No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta i amb brancatge d’arbres al damunt.

Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable.

Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments.

Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font Foradada de Matadepera

La Font Foradada de Matadepera esta situada sota de la carretera de Sabadell a Talamanca, un caminoi baixa al bosc en el quilòmetre 9,200.

Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d’abandonament.

La Font Foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata.

El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa.

Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç.

No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada.

La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera.

Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig

i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa.

Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural –Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – L’Ametller de Can Robert de Matadepera

L’Ametller de Can Robert està situat a prop de Can Robert en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac , municipi de Matadepera.

L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.

L’arbre, de l’espècie Prunus dulcis, és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies.

El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc.

D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.

Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m).

Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica.

La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) .

El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de la Barata de Matadepera

El Pou de la Barata esta en el punt quilomètric 9 a la dreta de la carretera de Terrassa a Talamanca, en front de la casa de La Barata.

Registre cilíndric i pou vertical excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, d’on probablement capta la beta d’aigua. Està construït en pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. No es pot veure el seu interior perquè està cobert amb una xapa de ciment, probablement per evitar accidents, ja que aquest, tot i estar en una finca privada, és accessible des del marge del camí.

Dades del Pou :

  • El seu diàmetre interior és d’1’30 m i el gruix de murs de 0’38 m.
  • En el nivell superior el pou (2’30 m) estava envoltat amb un brocal, a mena d’ampit o parapet, sobre el qual hi anava instal·lada una barra travessera amb una corriola i una corda que permetia baixar i pujar la galleda amb aigua.
  • La boca actual entre pilars és de 0’95 m i l’ampit de 0’45 m respectivament.
  • Manca la corriola i la travessa, i està envoltada de bardisses.

El pou pertany al mas de la Barata.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – L’Alzina de La Barata de Matadepera

Aquesta Alzina que esta al costat d’un petit aparcament a peu de carretera de Matadepera a Talamanca i front a la Masia de La Barata,

no la podem considerar com a arbre monumental,

però si com a destacable, tant per al seu tronc com del brancatge que disposa.

La llàstima es que on esta arrelada disposa de poca terra, pot en el temps que es caigui i morir…,

tant sols amb una mica d’actuació podria estar mes segura aquesta Alzina.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Ametller de Can Vinyers de Matadepera

L’Ametller de Can Vinyers està situat entre els carrers de W. Guadall i el de Pompeu Fabra, just en l’aparcament de la masia de can Vinyers de Matadepera.

L’ametller de Can Vinyers està fora de la muralla de tancament de la masia, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves.

Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa  3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)  per 3,10 metres de volt de soca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de Can Vinyers de Matadepera

El Pou de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5128_01.jpg

Concretament en l’explana de l’aparcament i a ma esquerra a prop de l’entrada del recinte de l’antiga Masia.

Deu de ser molt antic, es bovada i tenia la finestra per treure l’aigua, actualment esta tapiada per evitar un accident…

Text i Fotografies: Ramon Solé

Molí de vent de Can Vinyers de Matadepera

El Molí de vent de Can Vinyers està situat en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera.

Us passo la seva historia:

  • Tot i que la documentació més antiga de la casa es remunta a inicis del segle XV, el molí és de l’any 1929.
  • Amb el temps i la introducció de mitjans mecànics més pràctics que permetessin extreure aigua, el molí va quedar en desús, sobretot a partir de finals dels anys cinquanta i durant els anys seixanta. El pas dels anys afegit a la manca de manteniment l’havien malmès i el seu estat general era molt precari.
  • Les obres de restauració van començar el dijous dia 6 de novembre del 2014. Els tècnics de l’empresa Molins de Vent Tarragó, de Montblanc, van procedir a l’extracció de la roda, que va ser transportada en una sola peça fins al seu taller.  La restauració del conjunt, va consistir en la neteja de la totalitat de l’estructura fèrria, la reparació de les parts afectades, consolidació de les pales i finalment un repintat amb els colors originals, amb una capa de protecció contra l’oxidació. Paral·lelament es va construir un nou basament de formigó per reforçar i donar més estabilitat a l’estructura general i  finalment es va enjardinar. Actualment no està connectat a la bomba.
  • El dimarts dia 13 de gener, les aspes van tornar dels tallers de restauració fins a Can Vinyers, on els tècnics de l’empresa van procedir a la seva instal·lació.
  • El 22 de febrer de 2015, es va fer la inauguració en un acte solemne, presidit per l’alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona i la gent del poble.
  • Coincidint amb la restauració, des de la Gaseta de Matadepera, a través de l’Ajuntament es va promoure la recerca de fotografies de Can Vinyers i del seu molí, així com d’altres molins.

El molí de vent de Can Vinyers està situat al davant de la façana orientada al sud-oest de la masia. La construcció d’aquest enginy està relacionada amb el bombeig i l’extracció de les aigües subterrànies a la superfície a través de l’acció del vent, per permetre el reg dels camps de la masia durant la primera meitat del segle XX.

La torre consisteix en una estructura fèrria de tipus piramidal d’uns dotze metres d’alçada amb una plataforma superior octagonal i una escala incorporada d’accés que permet accedir al balancí, les tisores i a les aspes.

Està compost per quatre aparells principals: l’aparell receptor de l’impuls del vent o roda, l’aparell regulador de l’orientació, l’aparell estructural del suport i l’aparell transmissor del moviment. L’aparell impulsor, està format per sis antenes o radis, dos cèrcols (el gros a l’exterior i el petit a l’interior) i 49 pales, pintades per trams (blanc, blau, verd, vermell i carbassa). L’aparell regulador de l’orientació consta d’una peça llarguera que es manté horitzontal i paral·lela a la roda, anomenada balancí. Està fixada al caixó. La cua, amb uns post metàl·lic i el corró que fan girar la roda.

Actualment s’hi pot llegir “Can Vinyers” i “1929”. Finalment s’hi localitza el caixó que és l’element vertical de suport del molí i els braços del cigonyal que transforma el moviment rotatiu de la roda en un moviment de vaivé. La boca del pou s’ha arrebossat i en el parterre d’enjardinament que l’envolta s’hi ha preservat l’antiga bomba i varies aspes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Text : Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Can Vinyers de Matadepera

Per anar a La Font de Can Vinyers, us caldrà que us situeu en el carrer de Pompeu Fabra, s/n de Matadepera, on esta l’antiga Masia de can Vinyers;

cal seguir  pel carrer del  Camí de la Font de Can Vinyers, el camí passa pel darrera de la casa en direcció al torrent,

us caldrà agafar el camí amb una barana de fusta per baixar fins la Font.

Veureu un vell plataner de dimensions molt destacables que dona ombra a l’espai de la font.

La Font de Can Vinyers, esta adossada a la paret, es d’obra  de nínxol, el seu costats arrebossats i amb volta de maó;

disposa d’una aixeta de polsador, l’aigua cau a una reixa arran del terra que porta per un canaló soterrat l’aigua al torrent.

Sobre la Font hi ha un escrit que diu :

“Respecta bé aquesta Font. És per tu i per tothom . Deixa- ben tapada per si véns altra vegada”.

L’espai on esta la Font és ombrívol i tranquil;

disposeu al costat de la font d’una taula de pedra rodona

i un parell de taules i seients  de fusta ambdós costats, on podeu fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem – La Font de l’Espardenyera de Terrassa

Per anar a visitar La Font de l’Espardenyera, us cal que aneu a la urbanització del mateix nom en el terme municipal de Terrassa a tocar al de Matadepera;

caldrà que agafeu el carrer de la font que es sense sortida, a la dreta veureu un cartell que us indica que agafeu unes escales i per entremig de les tanques de dues finques particulars i a pocs metres més avall ja estareu a la Font de l’Espardenyera.

La font ben arranjada, amb un filat a mà esquerra i a la banda dreta del mur és on s’hi ubica la mina, visible a través de l’obertura tancada per una reixa de ferro

Disposa d’un broc d’acer inoxidable, l’aigua que cau a un enreixat de ferro arran del terra.

Disposa de dos bans d’obra.

Com totes les fonts del municipi, es considerada no apte pel consum humà.

Text i Fotografies: Ramon Solé