Volar pels núvols, volar amb globus

Sobrevolar una ciutat és una sensació única, es descobrir des de l’aire els racons antics i moderns de la ciutat,

Ciutat de Vic

amb una perspectiva única de forma lenta i suau, tot deixant-se portar per l’aire.Guiats pel vent, és veuen pobles, camps de cultiu, boscos i muntanyes, ermites, masies, carreteres i auovies

basses i pantans i molt mes…Us passo la seva historia :

  • Els viatges en globus van tenir el seu origen en un invent francès que van presentar els germans Montgolfier el 4 de juny de 1783.
  • Des de llavors la paraula francesa per un globus aerostàtic és “Montgolfier”.
  • Tots dos germans van tenir la idea de desenvolupar el seu artefacte a partir de l’observació del comportament del fum en ascendir des d’una foguera. Aprofitant la qualitat de l’aire calent acabada de descobrir realitzarien una demostració al setembre del mateix any amb un gall, una ovella i un ànec com a primers tripulants.
  • Un mes després Jean-François Pilâtre de Rozier seria el primer ésser humà que s’atreviria a fer el primer vol en globus.

Però primer cal muntar en el lloc d’inici el Globus, que es transportat en una furgoneta o un vehicle auxiliar.En poc temps queda muntat i llest per començar l‘inici de l’aventura, en alguns cassos el vol es sobre el 200 i 300 metres d’altura, per segons les regions de Catalunya poden superar els 2500 metres d’alçada.La duració del vol oscil·la entre 1,30 hores a 2,30 hores.Els globus aerostàtic utilitzant un cremador de gas, habitualment de propà per omplir la vela i fer que s’enlairi o baixi d’altura.Volar amb globus és una activitat sostenible que genera un impacte mediambiental molt petit i, a més, permet gaudir de la natura des d’una perspectiva diferent.Estem sobre el núvols, sembla que els toquem…No sols es viatjar i mirar l’espai que se’ns ofereix durant en aquest tipus de vol, és també, poder fer fotografies i vídeos pel record d’unes hores inoblidables.Cal dir que en algun cas la cistella d’un globus pot estar adaptada o preparada per allotjar un usuari amb cadira de rodes.El Vol dona el seu fi, qual cosa fa que el globus en un lloc aproximat del trajecte toqui peus a terra, a les hores, cal plegar i netejar be el globus… per tant s’inicia un procés a l’invers.Si no ho heu provat mai, us animo a fer-ho es emocionant i gratificador el vol.I desprès us quedarà el gran record, el d’haver estat en un globus entre la terra i el cel…

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

( Aquest article està dedicat a Dora Salvador )

 

Que és un Sender de gran recorregut ?

Un Sender de gran recorregut, les seves sigles és de : GR ® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km.És utilitzat principalment per excursionistes, que transiten per llocs considerats d’interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.Tot passant per camins per a ciutats, pobles, masies, castells, ermites, fonts, ponts, per bosc i camps…etc.Els Senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i ciutats.A Catalunya el total de camins de GR senyalitzats sumen més de 4.500 km.Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram.Se senyalitzen amb els colors : vermell i blanc.Cal conèixer les seves senyals que son bàsiques : poder seguir, no passar, de canviar de sentit a dreta o a esquerra;les trobareu pintades, en parets, roques, en el tronc d’un arbre i en altres punts del tresat i que es permeti pintar i ser vistes fàcilment i a doble sentit, segons d’on vingui la gent.També, al inici o llocs importants del recorregut, es pot trobar indicat per un cartell i coincidir amb altres senyals locals o oficials.En Parcs Naturals, podent estar senyalitzats en recorregut, en fites de fusta o ferro.Per a mes dades podeu consultat a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

Cal respectar les senyals, el medi ambient, material urbà i rural en el seu pas per part de la gent i excursionistes.No està permès canviar senyals o pintar camins amb el mateix color; hi ha una xarxa de cuidadors del GR per portar a terme de nou el repàs de la senyalització i/o solucionar problemes derivats a possibles canvis en els camins, i poder actualitzar-ho.Si feu algun recorregut, podeu informar-vos prèviament, hi ha llibres i plànols sobre GR, sabreu així la distancia i temps aproximat i poder planificar el recorregut.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Com són les rodalies de Cardedeu ?

Cardedeu és una vila i municipi de la Comarca del Vallès Oriental, amb una població de més de 18.000 habitants i forma part de la subcomarca del Baix Montseny.Les rodalies és un entrecreuat de camps i bosc.Axó fa, que hagi una bona harmonia entre el cultiu i la vegetació.Poden comptar una seixantena de masies els seus vorals d’aquest municipi.En documents escrits,  ja es troben referències a cases de pagès des del segle X i, a partir del segle XIII, alguns dels seus noms ja comencen a ser identificables amb els actuals.L’aigua per regar els camps prové en general de pous; de rieres n’hi ha poques i l’aigua en elles es nul·la, si no ha plogut amb força recentment; l’accepció seria la riera de Cànoves, que amb mes o menys cabal si pot comptar.Trobarem alguna granja, també hípiques, entre altres i podem veure pasturant cabres i ovelles.El bosc es bastant net amb matolls, generalment esta format bàsicament de Pins, pinyoner i blanc i bosc d’Alzines, algun Roure i d’altres arbres.Aquest boscos no son gran extensos, rodejats de camps, si miréssim des de l’aire veuríem, el constant canvi entre camps de diferents tonalitats i el verd del bosc.També, a l’estar en aquest entrecreuat de camps i bosc, afavoreix molt, en cas d’incendi, que no es propagui tant ràpidament  i frena el foc, i fer millor les tasques d’extinció.Esta farcit de camins i pràcticament tots i en cada cruïlla important, es troba senyalitzada, per tant es poden fer molts i diferents itineraris.Cal vigilar que no ficar-se en algun camí que porta directament a una casa o masia, en general és troba indicat al inici de la entrada que es d’us privat i cal respectar-ho.

En definitiva, a qualsevol època de l’any, es bonic gaudir del paisatge, els camps, les masies, el bosc, fent una passejada per les rosalies de Cardedeu.

 

 

Recull de dades : Viquipédia i altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Festes Nadalenques en ciutats, pobles i zones rurals de Catalunya – Primera Part #

Avui dia de Sant Esteve, que millor que veure 20 imatges que us he titulat :

“Les Festes Nadalenques arreu de Catalunya”

Caga tió en un hort

Aquests dies previs a les Festes per molts estimades i per altres no tant, al sortir a fer fotografies per els meus Blogs, arreu de Catalunya, he coincidit en l’expressió en ciutats, pobles, masies, granges, on han engalanat carrers, places, establiments per gaudir d’aquestes Festes i us les voldria presentar :

A Cardedeu, tenen un gros caga tió, per fer les delícies dels nens / nenes i per poder pujar a sobre d’ell.També a Cardedeu, i darrera de l’església, podem veure el pessebre compactat i metal·litzat.Per últim, a uns 2 kilòmetres de Cardedeu i en la carretera BV-5108, direcció a Cànoves, hi ha la tradicional família caga tió, a peu de l’entrada de l’antiga  masia can Moret, i ara cal Carro.En Badalona, us he triat dos pessebres, un situat sobre les dues cares de la casa d’una Òptica.El segon en una polleria, esta dins d’una gàbia de pollastres.Un tradicional pessebre amb figures grans, adornen els jardins de front de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.En Santa Perpetua de la Mogoda, i en una cèntrica rotonda, unes figures lluminoses al vespre – nit ens desitgen Fones Festes.En muntanya també hi ha varis caga tió, situats en un camí que va per la Vall d’Olzinelles del Municipi de Sant Celoni.Podem trobar a diferents punts de les muntanyes mes emblemàtiques de Catalunya, petits pessebres, recordant així a l’excursionista d’aquest dies, que estem en les dates Nadalenques.Per acabar no pot faltar un pessebre fet manualment a Cànoves, al costat de l’església.Ahhhh !, cal respectar tots aquestes i molts altres de les  expressions d’arreu com a ciutats, pobles, masies, muntanya … que vosaltres trobareu… Felices Festes !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia, Celia Peix i Ramon Solé

 

Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat

El Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat, esta situat en el barri Centre o barri Antic i la Plana.Els seus accessos immediats són pel carrer de l’Església i pel bucle de l’Avinguda de Cornellà, de fet la nacional N- 340 separaria el parc en dos.Avui us presento la part mes arbrada i antiga la que esta tocant el carrer de l’Església,  podem dir que per visitar aquest parc esta adaptat per cadires de rodes.Es tracta d’una zona que era un torrent natural on hi havia molta vegetació autòctona, conreus i arbres fruiters, així mateix, hi ha nombrosos ocells que hi viuen.Aquest Parc en el seu reordenament, es va incloure els Jardins de Can Tinturé i els Jardins de ca n’Hospital, un en cada extrem del gran parc.Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una gran presència del pi blanc (pinus halapensis) alguns centenaris. Les seves capçades formen una gran massa verda a l’altiplà d’aquest torrent, visible des de diferents punts.També hi trobem xops de diferents varietats, eucaliptus, moreres, xiprers, pruneres, tarongers, una figuera molt vella, i alguna alzina.Aquest vegetació conjuntament amb la que trobem a les finques veïnes i al bucle de la carretera de Cornellà formen una massa verda i un pulmó molt important per a la ciutat.Repartit pel Parc, hi ha, fonts d’aigua potable, llac, zona de jocs infantils, zona de pistes polivalents, tennis taula, zona de pícnic i zones d’estar amb bancs de fusta.Cal destacar, que en el carrer de l’Església, esta situada la part mes antiga de la Població, amb nombroses masies, l’església i un convent.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

El nom de les masies

Ja en temps immemorial, les masies, masos, cases fortificades, … rebien un nom propi, en la majoria dels casos, el mateix nom del primer propietari i posteriorment era mantingut per els hereus.Així quedava enregistrat en les escriptures d’aquells temps.En el segles, podia ser modificat per el nou propietari que canviava el nom original pel seu.Es dona el cas que una mateixa masia, pugues a la llarg de la seva historia, tindre dos a mes canvis en el nom.Eren masies i cases de pagès molt disseminades per les contrades, unes cases lluny d’altres, axó feia mes conèixer se entre si i sobre tot passar la informació del nom de les masies de pares a fills, pensem que els plànols o mapes eren pocs i tècnicament poc detallats, no com ara que  casi tot es pot identificar per GPS de muntanya.No obstant, encara avui en dia, la identificació d’una masia o casa rural, es fa per medi d’un cartell a l’entrada o a prop de la casa.Qui s’ocupa dels cartells a les masies a Catalunya ? Pot ser, el mateix propietari o masover,  l’Ajuntament o Consell Comarcal, La Diputació, o altres entitats.Aquest cartells poden se de fusta, metàl·lic, granit, pedra, rajola …Els cartells Individuals, son els que indiquin sols una masia,els cartells en forma de llistat, primer anirien les masies que trobarem en el camí abans i al final les de mes lluny, seguin un recorregut.En algun cas, podem veure un cartell gran amb un mapa senzill de les masies en la zona o barriada.També, en algun costat de la mateixa fatxada podem veure el nom del mas o les inicials de la propietat.Sempre és bo saber on estem i sobre tot en conèixer el nom d’una masia i la seva historia, com us dic, sempre es bo.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé