Molí de la Masia de Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès,

es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Cal destacar en la seva part de darrera de la finca, la torre que antigament corresponia al Molí de vent i de motor,

important va ser en el seu moment per extreure aigua per les necessitats de la finca.

Esta feta de totxanes i cal destacar el seu coronament, amb unes petites figures de creus i diferents tipus de relleus,

i la barana de ferro que dona tota la volta a l’estructura superior i ens recorda certament a un forjat elemental, amb una escala de ferro exterior per pujar a dalt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Avui destaquem : La Font de Noc d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Noc, o també, coneguda antigament per La Font del Noc d’en Cols,

es una deu important d’Olot.Per arribar-hi cal que us desplaceu fins el carrer del Rosselló de la Canya d’Olot, allí passareu per l’entrada de l’empresa Recuperacions Solé en la Carretera Vella de la Canya, 10,quan arribeu a un transformador elèctric cal girar i anar per una pista per darrera de l’industria,fins arribar al riu Fluvià, abans de creuar-ho teniu una explanada a la vostra esquerra on esta la sortida de l’aigua sota d’unes grans roques.De fet hi ha una gran sortida d’aigua, i l’antic i allargat safareig molt amagat per la vegetació.Es un lloc molt humit i per les rodalies es ple de sortides o punts petits d’aigua que surten de les parets.A 1940, va patir per el desbordament del riu, uns grans danys, tant la Masia, els camins i La Font.Us passo un article molt interessant que parla de la seva recuperació  que es va publicar alacarta el 27 de Juny de 2012 :

http://olottv.alacarta.cat/les-noticies/capitol/recuperen-la-font-de-noc-d-olot

Es de fàcil accés, però us recomano que deixeu el vostre vehicle en la zona industrial, donat que la pista de la font porta a una finca privada i sense accés públic.

La Font a mitjans del segle XX

Nota : El proper Diumenge veureu la Deu o Mina de Noc d’en Cols,

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui tornem a destacar : La Font de les Feixes d’Olot

Avui diumenge teniu dos articles que us he preparat

El 28 d’abril de 2019, ens referíem a aquesta Font en els següents termes :

“ Aquesta antiga Font de les Feixes, esta a prop de la masia Les Feixes d’Olot,una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura.Per accedir, podeu anar per l’avinguda de Les Feixes, situada entre el Pla de Baix i el seu Polígon Industrial i front al Volcà de la Garrinada, un camí us portarà a peu de la font, que està tocant la paret en una zona bruta de vegetació…En l’actualitat, esta molt tapada per la vegetació, i es fa difícil de localitzar-la. En èpoques de grans pluges disposa de gran quantitat d’aigua, que surt per un gruixut tub, però, també pot en sequera baixar molt el seu cabal de sortida…”Avui la tornem a destacar, donat que es va procedir a netejar de vegetació la Font de les Feixes i altres indrets, per poder portar a terme La marxa de la Set, per les rodalies d’Olot tot visitant varies fonts del municipi, i va ser el dia 6 d’octubre de 2019.Per aquest motiu, ara si podem gaudir de la imatge verdadera de la Font i poc a canviat en mes de cents anys d’història que te aquesta Font de les Feixes, es pot veure la llarga pica i d’on surt l’aigua, quan raja…!Per cert, a poca distancia trobareu a peu del camí, la cova de les Feixes.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Font i safareig de la Masia de can Gurguí de Vallromanes

No hi ha que confondre amb la Font de can Gurguí, que es troba a peu del camí d’accés a la masia i camí d’Alella.Es tracta de la font i safareig que esta a la dreta de l’entrada que dona a la porta de la masia de can Gurguí (Restaurant).Hi ha un tub que dona a una pica casi quadrada i no massa gran, i l’aigua sobrant per la dreta aniria a parar a un petit safareig, i per l’esquerra a omplir una bassa; en l’actualitat esta seca.Es un lloc molt ombrívol, al disposar d’arbres per les rodalies, on hi ha un banc i alguna cadira.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Propietat privada en finques forestals, agrícoles, granges, masia o casa rural

En alguna ocasió, propietaris de finques de muntanya o agrícola, m’han demanat que parlí de la propietat privada, donat que hi ha gent que no respecta el seu pas per a llocs clarament privats; i ha vegades produint-se danys o petits furts.Us passo dades que poden ser d’interès :

Un predi, és la denominació donada en dret a una finca i consisteix en una propietat privada immoble que es compon d’una porció delimitada de terreny.La delimitació, anomenada llinda, pot ser física, mitjançant tanques, mollons o altres sistemes, o simplement jurídica, mitjançant la descripció en una escriptura de propietat.El predi o finca representa el bé immoble per excel·lència: la terra.Ha tingut una gran importància des de l’antiguitat per la seva rellevància econòmica en les èpoques prèvies a la industrialització, sent el símbol de riquesa i prosperitat.Per això, la regulació dels béns immobles ha estat molt extensa des d’èpoques molt antigues.Classificació urbanística :

Amb l’aparició de les normatives sobre regulació urbanística, s’ha limitat la capacitat del propietari a l’hora d’utilitzar els terrenys.Per això, s’ha diferenciat en molts casos en funció de la destinació que se li dóna a la finca, distingint entre:

  • Finques rústiques: aquelles destinades a l’agricultura, ramaderia,…
  • Finques industrials: destinades a la construcció de zones industrials i empresarials.
  • Finques urbanes: amb molta major capacitat de construcció, normalment són les de major valor econòmic.

El canvi d’una classificació es denomina qualificació urbanística, i només pot dur-la a terme l’autoritat competent per al desenvolupament dels plans urbanístics.Per tant, el propietari te el dret de identificar i no permetre el pas en llocs privats, per evitat molèsties i danys en la seva finca o propietat, sigui, ramadera, agrícola, forestal o en la seva masia o casa rural.Sempre hi ha algun camí que pot portar o travessar un espai, sense entrar directament a la finca, que pot estar aquesta vallada o no,Indicada, axó si, amb cartell/s que s’està entrant en un lloc privat.Sols dir-vos que cal ser respectuós quan esteu en una finca privada, i no passar, i en tot cas, podeu demanar permís a l’amo, per accedir a visitar una ermita, font, etc., que esta dins d’aquella  propietat, en molts casos us facilitaran l’accés i detall d’informació al respecta.

 

  Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font dels Jardins de Can Miralletes

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Es una modesta font urbana, situada a tocar d’una de les entrades  els Jardins de Can Miralletes en el carrer de la Indústria de Barcelona.Us passo l’enllaç on podeu saber sobre la antiga masia de Can Miralletes :

https://estimadaterra.wordpress.com/2017/07/23/can-miralletes-una-masia-situada-en-un-lloc-casi-desapercebut-de-barcelona/

Es una aixeta polsador encaixada en un mur del costat dret d’una pèrgola i l’aigua cau a una reixa situada arran del terra.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Pou – Moli de vent a Catalunya?

El Molí de vent  te per objectiu principal, pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes.L’aigua era principalment per al reg de les hortes i camps propers,com en el cas de Vic, que hi ha un antic Molí de Vent, que donava l’aigua a una bassa pel rec.I també en algun cas pel consum de la propietat,podia derivar l’aigua a la masia.Estaven ubicats en llocs rics d’aigua en el seu subsòl.El Molí de vent pot tindre una estructura en  forma de torre en general feta de totxo i en algun cas, arrebossada.Al sostre tenia el peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.Altres son senzilles, una estructura de ferro en 4 punts d’unió a terra i a dalt les aspes.Alguns Molins del vent, també es van instal·lar en alguna primitiva indústria a principis del segle passat.Actualment, es dona el cas que s’arreglen, ajudades amb motor o per envellir la finca.

 

Text i Fotografies  : Ramon Solé

Arbres – Els arbres a peu d’entrada, d’una masia o d’una casa rural

Avui dissabte us presento dos articles relacionats en Arbres

De vent antic, sempre en una masia o casa rural, s’han distingit per els Arbres que s’han plantat a primera línia,front la porta principal,a un costat de la casa,i que inclòs,  poden estar dins o no del jardí.Amb el pas dels anys i ben cuidats, aquests Arbres han crescut i  desenvolupat àmpliament, amb tronc i brancatge d’una forma considerable.Quines especies d’Arbres son els mes destacats i utilitzats a peu d’entrada ?, hi ha de tot, Plataners, Pins de tot tipus, Avets, Acàcies,cal destacar el Xipre amb la seva elegància i altura,Així com d’altres especies, com les Oliveres, Palmeres, MimosesQuantes histories han passat en la vida de les masies o cases rurals, que els Arbres ha estat pressents i guarden en silenci…?Arbres, que han format part de la vida diària de la propietat.Algunes masies, com estan el mig d’un bosc, els mateixos Arbres formen el seu propi peu d’entrada…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Can Borrell de Mollet del Vallès i la seva historia

El parc de Can Borrell, espai que sorgí a principis dels 90 quan es va projectar un nou barri al voltant de l’espai on hi havia la masia.Des de l’any 2005, després d’unes obres importants de rehabilitació de la masia, ara és un centre cívic i acull molta activitat ciutadana i és un punt importat pel Barri.La masia de can Borrell, data del segle XIII i compta amb una torre de defensa de quatre plantes annexada durant el segle XVII.Al llarg dels anys trobem referències de diversos Borrell al poble, alguns dels quals foren regidors i alcaldes, com Antoni Borrell, entre 1852 i 1854.Anys més tard, Ramón Roses Borrell heretà la masia i es convertí en el darrer Borrell. Després d’un canvi de propietaris i de l’expropiació de l’ACTUR el 1970; Josep Pou va ser l’últim en treballar-hi, fins el 2003.L’objectiu de la restauració i rehabilitació de la masia medieval va ser doble:

Dotar la ciutat d’un equipament municipal, com la creació del Parc,  per respondre a les necessitats de la zonai, alhora, recuperar aquesta masia fortificada per preservar la memòria històrica de Mollet.Us passo mes informació del Parc de Can Borrell de Mollet del Vallès i la seva historia :

https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/parcs-i-jardins/parc-de-can-borrell/

En aquest Parc, podem destacar la zona pel joc d’infants, una espai d’horta vertical, que ja us vàrem fer un article, ampli espai de passejada amb seients, font d’aigua i especial menció, que passa visible la riera de Gallecs.Es un pulmó verd en mig de grans edificis del Barri.

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé