Arbres : Roure de cal Ramons de Gironella

El Roure de cal Ramons a la part central del revolt de l’inici de la urbanització de Cal Ramons, a sota la masia en Gironella.

El roure es tracta de fet d’un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps.

Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l’alçada d’un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l’edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d’uns centenars d’anys.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text i Fotografies al Bloc : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Prada de Sant Boi de Lluçanès

La Font de La Prada de Sant Boi de Lluçanès esta a 1150 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 3’100. (Sector central del terme municipal)

Historia:

• El nom original de la font és el de la font de la Parada, ja que ben a prop de l’emplaçament hi havia la parada de Pujols.
• Les parades eren punts d’aigua on els habitants de la masia estovaven el cànem en basses i el treballaven.

La font de la Prada està situada a tocar de la riera de Sorreigs, al sud del nucli urbà de Sant Boi i al nord-oest de la Cirera, en una raconada amb grans arbres. S’accedeix a la font des d’una pista forestal que surt del mateix nucli urbà i es dirigeix a la font passant per la masia de Pujols. Un cop s’arriba prop de la riera hi ha dues opcions per a creuar-la: un pas per sobre les roques prop d’un camp amb pollancres plantats o bé una passera moderna de fusta, situada uns metres més a l’est. Creuant la riera pel pas de les roques es troba, a l’altre costat, una gran esplanada, molt ombrívola gràcies a la presència d’arbres de grans dimensions, com pollancres i avets. Des d’aquesta esplanada surt un corriol que, seguint paral·lel al rec, condueix fins la font.

La font està ubicada sota un cingle rocós que sobresurt a la superfície a pocs metres de la riera. A la part inferior del cingle s’observa un tram de mur de maçoneria de pedra, darrera el qual s’amaga el dipòsit. Just davant del mur sobresurt una petita estructura totalment coberta de molsa on es troba el brollador, format per un tub metàl·lic. Just a sota hi ha una petita pica delimitada amb blocs de pedra treballada.

Al costat de la font es troben diversos bancs i taules bastits amb grans blocs de pedra i en algun cas també amb formigó. Uns metres sobre la font, adossada al cingle rocós, hi ha una placa de pedra on es llegeix la inscripció: “AL DR. PER PONT COLL I A LA SEVA ESPOSA, ELS AGRAITS VEINS D’AQUEST POBLE. ANY 1971”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Amadeu Pons

Avui destaquem : La Font del Ros de Castellbell i el Vilar

La Font del Ros esta situada e els Camps de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar, a prop de la carretera BV-1123 a Marganell.

El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d’obaga de la masia del Ros. Es tracta d’un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d’obaga del marge argilós.

Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.

Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d’arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics.

Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d’una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner.

Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l’aigua fins aquest indret.

 El raig cau a l’interior d’una pica, fet amb totxana. D’aquí per un caneló retallat permet que l’aigua caigui directament a la bassa, que s’aprofita per al rec de l’horta de cal Montclar.

La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.

Observacions:

Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació  del Text al Bloc i Fotografies : Ramon Solé

Molí del Lladó de Puig-reig

El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.

Historia:

• Les notícies històriques de la masia del Lladó es remunten al segle XIII, quan era propietat dels Templers, senyors del castell de Puig-reig.
• Des d’aquesta data la família ha conservat el mateix cognom. El molí és situat al peu de la riera de la Sala (antigament del Merdançol), que neix a la mateixa propietat del Lledó.
• El molí actual es va construir al segle XVII.
• Un document conservat a l’arxiu particular del Lledó dóna notícia detallada del procés de construcció del molí.
• Es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil de 1936.
• Pels volts de 1970 la resclosa i el rec encara estaven en funcionament, i la bassa s’utilitzava com a reserva d’aigua per a les cases.

Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.

Fotografia: Cèsar August Torras i Ferreri

La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.

El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Brocal del pou de can Llates de Collbató (Baix Llobregat)

El Brocal del pou de can Llates es situat  a dalt de la rotonda d’accés a Collbató, per can Llates de Collbató.

Devia pertànyer a la veïna masia de can Llates.

El brocal del pou de can Llates té forma rectangular i la coberta de volta feta amb rajoles.

La resta de l’estructura fou bastida amb rocs i obra cuita. L’interior està arrebossat.

Falta la part del davant, on hi havia la boca per treure l’aigua, i una part de la teulada, que van ser esbotssades per fer les obres de l’A-II.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text al bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners de La Coma de Sant Jaume de Moià

Els Plataners de La Coma de Sant Jaume, estan situats des de l’entrada de La Coma de Sant Jaume, en la carretera C-59 de Barcelona a Moià, fins casi a la entrada de la masia.

Són un conjunt de plataners en filera i a cada costat del camí

i són de destacades dimensions,

el tronc es gruixut i allargat amb una alçada destacada, i qualificats com sans.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Can Canyadell, un passeig per les seves fonts de Castellbisbal

Can Canyadell es una masia, ara restaurant de Castellbisbal.

Per entrar a la finca hi ha una camí ample que porta a la masia i al seu aparcament.

Paral-lel al camí d’accés i per dins del bosc, trobareu un camí per fer un passeig,

on trobareu tres fonts.

Font – 1

La llàstima que actualment estan abandonades i no hi raja aigua.

Font – 1

A traves d’un tub hi portava a les tres fonts l’aigua que no era natural.

Font – 2

Aquestes estan a un costat del mateix camí, fetes de totxanes i pedres, molt senzilles totes.

Font – 2

La Tercera font esta molt malmesa

Font – 3

El camí de passeig es molt agradable

i fresc a l’estiu.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Els estimaocells del Bruc

La masia de can Marquès esta situada entre el Bruc Residencial i el Poble, agafant el camí dels estimaocells.

Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d’arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d’arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d’accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.

L’hortet del bruc ha exportat el projecte estimaocells  i han instal-lat els seus quatre estimaocells en la part de la finca tocant a la carretera.

La idea del projecta estimaocells va sorgir en l’any 2012 en una finca de Vallbona de les Monges en la comarca de l’Urgell.

Entremig de les figures de roba i palla trobem caixes-niu, per tant no es per atemorir o asustar els ocells, tot el contrari, que tinguin un lloc on fer el niu, en un espai on no hi ha arbres a un costat d’un camp.

Per a més informació podeu consultar a :

http://viuvallbona.cat/fitxa/els-estimaocells

i a :

https://www.ccma.cat/324/els-estimaocells-que-atreuen-i-no-espanten-els-ocells-a-vallbona-de-les-monges/noticia/2987821/

Seria bo que en altres llocs d’arreu de Catalunya, fessin el mateix per preservar els ocells.

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de El Bruc,

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Reclosa del Viver de Calders

La Reclosa del Viver esta situada en el camí que surt de la Guàrdia en direcció a Mont-rós i Torre Cabota, desprès de deixar la segona masia.

Historia:

• Es tracta d’una construcció del final del segle XIX o principi del XX.
• Sorprèn l’esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes.
• Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota.
• L’any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l’embassament.

Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents.

La resclosa té una llargària d’uns 27 m aproximadament. Consta d’un mur sòlid , més ample de la base.

La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar.

Forma un petit embassament. L’aigua té diverses sortides.

A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent.

A la part central hi ha una aixeta que canalitza l’aigua per regar els horts. Al començament de l’embassament hi ha un pou d’uns 4 m, on neix aigua.

A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (…) DE VERGE MARIA – JAVM (…) TORR(E) CABOTA A (…)».

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de ca n’Argeleguet de Sabadell

La Font de ca n’Argeleguet està a l’oest de la masia de Ca n’Argelaguet.

Per anar a la Font, us caldrà agafar la carretera BV-1248 de Sabadell a Matadepera  i en el punt quilomètric 4,100,

Deixareu la citada carretera per prendre el segon camí a l’esquerra, que anireu entre una pineda i entre uns camps. Al fer un revolt caldrà deixar el vehicle i seguir a peu per un camí que esta a l’esquerra,

fins arribar a un altre a la dret barrat amb uns pilons de fusta que ens porta directament a una esplanada amb bancs.

A sota a l’esquerra trobem la font que cal accedir baixant per uns esglaons.

L’aigua que surt per un broc cau a una pica a nivell molt baix, segueix per una canonada fins una bassa,

que deuria servir per regar els camps propers.

Es un espai natural, tan pròxim de Sabadell com de Terrassa i així d’altres poblacions,

molt de pas de gent , que va a peu, amb gos, a cavall, amb bicicleta…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero