Avui destaquem : La Font de l’horta del Carner de La Granera

Fotografia: Viquipèdia / 1982.

Conjunt situat al sud-est de la masia del Carner, sota el camí que li dóna accés, al marge de llevant del mateix.

Us passomes dades sobre aquesta antiga masia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Carner_(Granera)

Consisteix en una boca de mina d’obertura rectangular bastida en pedra i amb un marxapeu ben escairat. L’interior de l’estructura és rectangular i està ple d’aigua. La font està connectada amb una bassa de planta irregular situada al seu davant.

Està excavada al subsòl i delimitada amb un mur baix de pedra, tot i que l’abundant vegetació que la cobreix no permet veure si aquesta estructura delimita tot el seu perímetre.

A la banda de tramuntana de la bassa hi ha una canalització excavada al subsòl que discorre en paral·lel al torrent. Al costat de la font hi ha les restes d’una pica rectangular de pedra picada.

Tant la font com la bassa servien antigament per regar els horts del voltant i també per abeurar el bestiar.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

Masia El Criac i el seu Pou de Castellterçol

Està situada en el sector occidental del terme de Castellterçol amb Granera, a prop de la fita quilomètrica número 4 de la carretera local BV-1245.

Imatge de Google

Aquesta carretera fa tot el tomb a la masia, pel costat de migdia.

Una mica enlairada damunt de la carretera, aquesta masia és molt característica del paisatge en el qual es troba.

És una gran masia fortificada amb barri tancat, formada per diversos cossos, i situada sobre un petit aflorament rocós.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-05-15-17.57.42.png

El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis.

La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada.

En destaca la finestra d’arc conopial situada a ponent.

El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat.

L’accés al barri es troba al costat nord, on es conserva un petit tram amb merlets. A l’interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa.

En destaca un pou al costat nord-est,

i una pallissa amb un arc de mig punt.

Recull de dades : Viquipèdia i Diputació de Barcelona

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mercè Manzano

Millores en la Font de la Cadernera de Manlleu

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

La Font de la Cadernera està situada a tocar del torrent del Poquí, just sota la masia del Dolcet a Manlleu.

S’hi arriba pel camí que des de l’estació de trens (RENFE) amb el canal industrial i el passeig del Ter, passant en part pel torrent del Poquí.

És una Font d’aigua molt abundant pràcticament tot l’any.

A estar propera a l’estació sempre ha sigut molt visitada per la gent de Manlleu i de fora.

Al segle passat l’aigua era bona i no estava contaminada, per tant, s’hi agafava la seva preuada aigua i es feien fontades.

D’Osona.com, el dia 7 de febrer de 2019, van publicar l’article “Manlleu instal·la taules de pícnic a la font de la Cadernera” i que us passo l’enllaç :

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/59498/manlleu-installa-taules-picnic-font-cadernera

Un cartell en informa de la Font i el seu contorn.

Es un espai ombrívol que fa de bon estar en dies de calor.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem: La Font de Sant Julià d´Uixols de Castellterçol

Per anar a la Font de Sant Julià d´Uixols, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portarà  a Sant Julià d´Uixols, primer deixareu  a mà dreta la masia  El Solà del Sot.

Abans d’arribar a l’antiga església, trobareu La font dins el bosc, a uns cinquanta metres de la pista de Sant Julià d’Úixols.

Està emmarcada en un rectangle de pedra i s’hi ha de baixar per uns graons,

en una de les parets hi ha la font que actualment és d’aixeta, ja fa uns quants anys que no raja.

Si seguiu la pista principal, arribareu a l’església de Sant Julià d’Úixols,

lloc de partida a diversos recorreguts i d’itineraris.

l’església de Sant Julià d’Úixol

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano – Mapa : Google

Arbres – El Xiprer de l’entrada de la Masia de can Figueres del Mas de Terrassa

Com cada dissabte us presento dos articles 

Aquest Xiprer de Can Figueres del Mas, esta situat al costat de l’entrada de la Masia.

Cal prendre la carretera N-150, que uneix Terrassa i Sabadell  i entrar com si anéssiu a l’Hospital de Terrassa,

cal continuar direcció a la Finca de Torrebonica, a mà esquerra trobareu el camí d’accés a Can Figueres del Mas; us recomano que com es l’entrada a una finca privada millor observar el Xiprer des de l’aparcament de darrera de l’Hospital.

Es un Xiprer molt alt i amb brancatge espès.

Llàstima que en la seva part mes alta, podem observar algunes branques que es troben seques, que a la llarg del temps pot anar emmalaltint,  fins arribar a morir.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Solitari de Vacarisses

Com cada Diumenge us presento dos articles

Font dels Carlets

Es una font amb una historia real, però abans us indicaré com podeu anar-hi, us recomano que us dirigiu per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, en el Km. 13,5 00, allí deixeu el vehicle i baixeu per una amplia pista fins  la font dels Carlets on està la riera de Rellinars.

Font de la Soleia

Teniu de seguir a peu pel costat de la riera i agafar el segon camí de la dreta, tot seguin  torrent de la Saiola, que us portarà per el costat de la Font-Avenc de la Saiola; seguiu el camí fins arribar al Torrent i allí continuar per un corriol fins arribar a la pista mes ample que seguireu, desprès de que fa uns revols i una certa pujada, arribareu a la Font del Clot a l’esquerra i les runes de la masia de La Calcina. ( ja us vaig fer l’article fa poc de la font)

Ara pel costat de les runes de la casa, surt un corriol que a uns 300 metres, agafareu un altra a l’esquerra que fa baixada direcció al torrent. us cal desviar-vos a la dreta i a prop del torrent està la Font del Solitari.

La font va ser construïda durant l’any 1949 per en Gregori Soler conegut com El Solitari ajudat pel seu fill.

Us passo un enllaç on podreu conèixer l’historia d’en Gregori i de la Font :

https://www.geocaching.com/geocache/GC6DQV6_el-solitari?guid=546c51be-3543-4fda-a654-cdde5a75d8f5

Es diu que la Font esta feta dels totxos de la masia propera de La Calcina, es una cisterna que recull els regalims d’aigua de les roques, disposa d’una aixeta i a dalt hi ha un sobreeixidor i una placa de marbre amb el nom de la font gravat.

No disposa de massa aigua i a vegades esta seca, cau a una pica i d’allí va al torrent.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font del Llor de Sant Llorenç Savall ara fa 100 i 30 anys en rere?

Com cada divendres us presento dos articles

La Font del Llor està situada a uns 700 metres de masia del Marquet de les Roques, de Sant Llorens Savall.

És una de les fonts més conegudes del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.

Foto de la Font de LLor fa 95 anys

L’aigua surt de dos punts, el mes abundant cau a una pica de pedra arran del terra per on desguassa al torrent.

Foto de la Font de LLor fa 95 anys

La Font del Llor te un generós cabal d’aigua durant tot l’any.

Font del LLor fa 30 anys en rere

Curiosament, cal dir que a principis del segle XX es va crear un empresa dedicada a l’embotellament de l’aigua de la Font Llor.

Foto de la  segona Font de LLor fa 30 anys

Un lloc per fer una bona excursió amb uns voltants en plena naturalesa.

Foto de la Font de LLor fa 30 anys

 

Text  i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Històric Rasola

Arbres – Pins de can Feliu de Sant Quirze de Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

La masia de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès es una edificació de Segle XVII. Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí,  es va talar els seus boscos per donar pas a cases,,,

Ara sols queda una petita mostra dels pins que l’envoltava la masia. En general el que poc hi resta son de Pi blanc, axó si,  amb molta alçada i presencia.

Una verdadera pena el que es va fer…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Canova de Sant Esteve d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per ansar a La Font de la Canova, cal sortir a peu del poble de Sant Esteve d’en Bas, tot fet un curt recorregut,  per  la carretera C-63z, en direcció a Santa Coloma de Farners, abans d’arribar a la última casa a la dreta  surt el Camí Ral, una bona  pista cimentada que fa baixada una certa davallada i us portarà entre camps conreats.Una vegada  travesseu el riu Ridaura, teniu de continuar pel camí ral. Sense deixar-lo fins la propera cruïlla de i que prendreu el de la dreta que ja veureu la Masia de La Canova a tocar.A la dreta i  a poca distancia de la masia veure la Font de la Canova.Es una Font molt curiosa, no es de pedra adossada a una paret tal com estem acostumats, pues en aquest cas, l’aigua surt d’un petit dipòsit d’obra de metre i mig d’alçada provinent d’un pou.l’aigua va a omplir un petit safareig,darrera seu hi ha el que podria ser el pou.Aquesta Font esta entre camps cultivats i millor si aneu no sortir-vos del camí i no entrar als camps que esteu en una propietat privada.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Molí de la Masia de Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès,

es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Cal destacar en la seva part de darrera de la finca, la torre que antigament corresponia al Molí de vent i de motor,

important va ser en el seu moment per extreure aigua per les necessitats de la finca.

Esta feta de totxanes i cal destacar el seu coronament, amb unes petites figures de creus i diferents tipus de relleus,

i la barana de ferro que dona tota la volta a l’estructura superior i ens recorda certament a un forjat elemental, amb una escala de ferro exterior per pujar a dalt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares