Avui destaquem : La Font del Solitari de Vacarisses

Com cada Diumenge us presento dos articles

Font dels Carlets

Es una font amb una historia real, però abans us indicaré com podeu anar-hi, us recomano que us dirigiu per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, en el Km. 13,5 00, allí deixeu el vehicle i baixeu per una amplia pista fins  la font dels Carlets on està la riera de Rellinars.

Font de la Soleia

Teniu de seguir a peu pel costat de la riera i agafar el segon camí de la dreta, tot seguin  torrent de la Saiola, que us portarà per el costat de la Font-Avenc de la Saiola; seguiu el camí fins arribar al Torrent i allí continuar per un corriol fins arribar a la pista mes ample que seguireu, desprès de que fa uns revols i una certa pujada, arribareu a la Font del Clot a l’esquerra i les runes de la masia de La Calcina. ( ja us vaig fer l’article fa poc de la font)

Ara pel costat de les runes de la casa, surt un corriol que a uns 300 metres, agafareu un altra a l’esquerra que fa baixada direcció al torrent. us cal desviar-vos a la dreta i a prop del torrent està la Font del Solitari.

La font va ser construïda durant l’any 1949 per en Gregori Soler conegut com El Solitari ajudat pel seu fill.

Us passo un enllaç on podreu conèixer l’historia d’en Gregori i de la Font :

https://www.geocaching.com/geocache/GC6DQV6_el-solitari?guid=546c51be-3543-4fda-a654-cdde5a75d8f5

Es diu que la Font esta feta dels totxos de la masia propera de La Calcina, es una cisterna que recull els regalims d’aigua de les roques, disposa d’una aixeta i a dalt hi ha un sobreeixidor i una placa de marbre amb el nom de la font gravat.

No disposa de massa aigua i a vegades esta seca, cau a una pica i d’allí va al torrent.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text  i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font del Llor de Sant Llorenç Savall ara fa 100 i 30 anys en rere?

Com cada divendres us presento dos articles

La Font del Llor està situada a uns 700 metres de masia del Marquet de les Roques, de Sant Llorens Savall.

És una de les fonts més conegudes del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.

Foto de la Font de LLor fa 95 anys

L’aigua surt de dos punts, el mes abundant cau a una pica de pedra arran del terra per on desguassa al torrent.

Foto de la Font de LLor fa 95 anys

La Font del Llor te un generós cabal d’aigua durant tot l’any.

Font del LLor fa 30 anys en rere

Curiosament, cal dir que a principis del segle XX es va crear un empresa dedicada a l’embotellament de l’aigua de la Font Llor.

Foto de la  segona Font de LLor fa 30 anys

Un lloc per fer una bona excursió amb uns voltants en plena naturalesa.

Foto de la Font de LLor fa 30 anys

 

Text  i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Històric Rasola

Arbres – Pins de can Feliu de Sant Quirze de Vallès

Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès

La masia de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès es una edificació de Segle XVII. Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí,  es va talar els seus boscos per donar pas a cases,,,

Ara sols queda una petita mostra dels pins que l’envoltava la masia. En general el que poc hi resta son de Pi blanc, axó si,  amb molta alçada i presencia.

Una verdadera pena el que es va fer…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Canova de Sant Esteve d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Per ansar a La Font de la Canova, cal sortir a peu del poble de Sant Esteve d’en Bas, tot fet un curt recorregut,  per  la carretera C-63z, en direcció a Santa Coloma de Farners, abans d’arribar a la última casa a la dreta  surt el Camí Ral, una bona  pista cimentada que fa baixada una certa davallada i us portarà entre camps conreats.Una vegada  travesseu el riu Ridaura, teniu de continuar pel camí ral. Sense deixar-lo fins la propera cruïlla de i que prendreu el de la dreta que ja veureu la Masia de La Canova a tocar.A la dreta i  a poca distancia de la masia veure la Font de la Canova.Es una Font molt curiosa, no es de pedra adossada a una paret tal com estem acostumats, pues en aquest cas, l’aigua surt d’un petit dipòsit d’obra de metre i mig d’alçada provinent d’un pou.l’aigua va a omplir un petit safareig,darrera seu hi ha el que podria ser el pou.Aquesta Font esta entre camps cultivats i millor si aneu no sortir-vos del camí i no entrar als camps que esteu en una propietat privada.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Molí de la Masia de Torre Turull de Castellar del Vallès

La Torre Turull esta situada en la banda est de la Carretera B-124 de Sabadell a Castellar, km 4,2 en el municipi de Castellar del Vallès,

es una casa senyorial, de fet d’estiueig, construïda per la família Turull, amb una diversitat d’elements de diferents estils, com : arcs de mig punt gòtics, finestres adintellades, amb dues torres.

Cal destacar en la seva part de darrera de la finca, la torre que antigament corresponia al Molí de vent i de motor,

important va ser en el seu moment per extreure aigua per les necessitats de la finca.

Esta feta de totxanes i cal destacar el seu coronament, amb unes petites figures de creus i diferents tipus de relleus,

i la barana de ferro que dona tota la volta a l’estructura superior i ens recorda certament a un forjat elemental, amb una escala de ferro exterior per pujar a dalt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col·laboració : Josep Llinares

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Avui destaquem : La Font de Noc d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Noc, o també, coneguda antigament per La Font del Noc d’en Cols,

es una deu important d’Olot.Per arribar-hi cal que us desplaceu fins el carrer del Rosselló de la Canya d’Olot, allí passareu per l’entrada de l’empresa Recuperacions Solé en la Carretera Vella de la Canya, 10,quan arribeu a un transformador elèctric cal girar i anar per una pista per darrera de l’industria,fins arribar al riu Fluvià, abans de creuar-ho teniu una explanada a la vostra esquerra on esta la sortida de l’aigua sota d’unes grans roques.De fet hi ha una gran sortida d’aigua, i l’antic i allargat safareig molt amagat per la vegetació.Es un lloc molt humit i per les rodalies es ple de sortides o punts petits d’aigua que surten de les parets.A 1940, va patir per el desbordament del riu, uns grans danys, tant la Masia, els camins i La Font.Us passo un article molt interessant que parla de la seva recuperació  que es va publicar alacarta el 27 de Juny de 2012 :

http://olottv.alacarta.cat/les-noticies/capitol/recuperen-la-font-de-noc-d-olot

Es de fàcil accés, però us recomano que deixeu el vostre vehicle en la zona industrial, donat que la pista de la font porta a una finca privada i sense accés públic.

La Font a mitjans del segle XX

Nota : El proper Diumenge veureu la Deu o Mina de Noc d’en Cols,

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui tornem a destacar : La Font de les Feixes d’Olot

Avui diumenge teniu dos articles que us he preparat

El 28 d’abril de 2019, ens referíem a aquesta Font en els següents termes :

“ Aquesta antiga Font de les Feixes, esta a prop de la masia Les Feixes d’Olot,una mica mes amunt de la Ribera de Ridaura.Per accedir, podeu anar per l’avinguda de Les Feixes, situada entre el Pla de Baix i el seu Polígon Industrial i front al Volcà de la Garrinada, un camí us portarà a peu de la font, que està tocant la paret en una zona bruta de vegetació…En l’actualitat, esta molt tapada per la vegetació, i es fa difícil de localitzar-la. En èpoques de grans pluges disposa de gran quantitat d’aigua, que surt per un gruixut tub, però, també pot en sequera baixar molt el seu cabal de sortida…”Avui la tornem a destacar, donat que es va procedir a netejar de vegetació la Font de les Feixes i altres indrets, per poder portar a terme La marxa de la Set, per les rodalies d’Olot tot visitant varies fonts del municipi, i va ser el dia 6 d’octubre de 2019.Per aquest motiu, ara si podem gaudir de la imatge verdadera de la Font i poc a canviat en mes de cents anys d’història que te aquesta Font de les Feixes, es pot veure la llarga pica i d’on surt l’aigua, quan raja…!Per cert, a poca distancia trobareu a peu del camí, la cova de les Feixes.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Font i safareig de la Masia de can Gurguí de Vallromanes

No hi ha que confondre amb la Font de can Gurguí, que es troba a peu del camí d’accés a la masia i camí d’Alella.Es tracta de la font i safareig que esta a la dreta de l’entrada que dona a la porta de la masia de can Gurguí (Restaurant).Hi ha un tub que dona a una pica casi quadrada i no massa gran, i l’aigua sobrant per la dreta aniria a parar a un petit safareig, i per l’esquerra a omplir una bassa; en l’actualitat esta seca.Es un lloc molt ombrívol, al disposar d’arbres per les rodalies, on hi ha un banc i alguna cadira.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Propietat privada en finques forestals, agrícoles, granges, masia o casa rural

En alguna ocasió, propietaris de finques de muntanya o agrícola, m’han demanat que parlí de la propietat privada, donat que hi ha gent que no respecta el seu pas per a llocs clarament privats; i ha vegades produint-se danys o petits furts.Us passo dades que poden ser d’interès :

Un predi, és la denominació donada en dret a una finca i consisteix en una propietat privada immoble que es compon d’una porció delimitada de terreny.La delimitació, anomenada llinda, pot ser física, mitjançant tanques, mollons o altres sistemes, o simplement jurídica, mitjançant la descripció en una escriptura de propietat.El predi o finca representa el bé immoble per excel·lència: la terra.Ha tingut una gran importància des de l’antiguitat per la seva rellevància econòmica en les èpoques prèvies a la industrialització, sent el símbol de riquesa i prosperitat.Per això, la regulació dels béns immobles ha estat molt extensa des d’èpoques molt antigues.Classificació urbanística :

Amb l’aparició de les normatives sobre regulació urbanística, s’ha limitat la capacitat del propietari a l’hora d’utilitzar els terrenys.Per això, s’ha diferenciat en molts casos en funció de la destinació que se li dóna a la finca, distingint entre:

  • Finques rústiques: aquelles destinades a l’agricultura, ramaderia,…
  • Finques industrials: destinades a la construcció de zones industrials i empresarials.
  • Finques urbanes: amb molta major capacitat de construcció, normalment són les de major valor econòmic.

El canvi d’una classificació es denomina qualificació urbanística, i només pot dur-la a terme l’autoritat competent per al desenvolupament dels plans urbanístics.Per tant, el propietari te el dret de identificar i no permetre el pas en llocs privats, per evitat molèsties i danys en la seva finca o propietat, sigui, ramadera, agrícola, forestal o en la seva masia o casa rural.Sempre hi ha algun camí que pot portar o travessar un espai, sense entrar directament a la finca, que pot estar aquesta vallada o no,Indicada, axó si, amb cartell/s que s’està entrant en un lloc privat.Sols dir-vos que cal ser respectuós quan esteu en una finca privada, i no passar, i en tot cas, podeu demanar permís a l’amo, per accedir a visitar una ermita, font, etc., que esta dins d’aquella  propietat, en molts casos us facilitaran l’accés i detall d’informació al respecta.

 

  Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Text i Fotografies : Ramon Solé