Saltant i Gorg de la riera de Marganell de Castellbell i Vilar

Per poder anar al Saltant i Gorg de la riera de Marganell , us situeu en la carretera de Castellbell i Vilar a Marganell,  BV-1123 en el quilòmetre 1,600,

d’on surt a l’esquerra una bona pista que us portaria a Cal Pinsà.

Entre bonics arbres i la riera aquesta pista passa per una passera o pont per sobre de la citada riera,

tot just a l’altra costa, deixeu el vehicle a la dreta on forma un espai fora de la pista,

en el altre costat i a peu per un senderó a pocs metres podreu contemplar aquest saltant d’aigua i el gorg d’aigua retinguda,

l’aigua en aquest punt és entre verda per la vegetació dins de l’aigua i a la vegada clara i transparent.

Es un conjunt format per un mur on per la part mes baixa cau l’aigua de la riera,

Per tant no es natural, probablement era per les necessitats de la propietat.

Es un lloc agradable i fresc, sobretot en la primavera i estiu.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou de Sant Esteve Vell de Marganell

Des de la carretera BV-1123, cal seguir pel trencall en direcció al Casot en el poble de Marganell, fins el petit cementeri on hi ha l’església de Sant Esteve.

En un costat exterior està el pou,

en una zona que s’ha habilitat amb taules i bancs de pedra, sota un petit alzinar.

Aquest pou deu ser molt antic i està ven conservat.

Com podeu observar amb les imatges, es un pou arrodonit cobert per dalt,

i en la finestra d’accés és barrat per una reixa de tres barrots per evitar accidents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Alzina de les rodalies de Sant Jaume de Castellbell

A prop d’arribar a Marganell, hi ha la carretera BV – 1122, que en pocs minuts la tindreu de deixar per una pista de terra que us portarà a l’Església de Sant Jaume de Castellbell.

Poc abans d’arribar-hi i a la vostra dreta hi ha una destacada Alzina.

No massa alta de tronc però gruixut,

disposa d’un gran brancatge que la fa gran i molt destacable en una zona plena de pins.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ferro de Marganell

Avui farem la visita a la Font del Ferro a Marganell.Marganell, és un poble d’aquells petits i és algo disseminat que encara queden per Catalunya; cal que us arribeu per la carretera  BV-1123,  i deixeu en l’aparcament municipal el vostre vehicle, on hi ha l’Agra botiga i la parada del Bus.En un extrem de l’aparcament surt un camí direcció a la Riera de Marganell, trobareu un pal indicador que us orientarà per anar a dues fonts, la del Bisbal, que ja us vaig indicar el diumenge passat i a la Font del Ferro objectiu d’avui.Agafareu el camí indicat per anar aquesta última a visitar-la, esta ven indicada i el camí us portarà fins la mateixa Font del Ferro.No raja actualment, es un lloc tranquil i que podreu fer un àpat en les rodalies, llàstima que la estructura de la font es metàl·lica i de font urbana… que fa que sigui una font poc natural…!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Bisbal de Marganell

Marganell, és un poble d’aquells petits i és algo disseminat que encara queden per Catalunya; cal que us arribeu per la carretera  BV-1123,  i deixeu en l’aparcament municipal el vostre vehicle, on hi ha l’Agrobotiga i la parada del Bus.En un extrem de l’aparcament surt un camí direcció a la Riera de Marganell, trobareu un pal indicador que us orientarà per anar a dues fonts, la del Ferro i la del Bisbal, avui agafareu el camí per anar aquesta última a visitar-la.No es gents complicat tot passant per la vora esquerra de la Riera fins que trobareu una passera de pilons, per si l’aigua que baixa es important, poder travessar-la sense mullar-se.La Font del Bisbal, està a la banda dreta del llit de la mateixa Riera de Marganell.Situada en una ombrívola raconada a tocar d’un salt d’una vintena de metres d’altura.En els anys 60 del segle passat, llegim en el llibre : Ermites i Fonts Montserratines : ”…que era molt abundant l’aigua que sortia pel broc…” en l’actualitat disposa d’una aixeta per regular l’aigua i així garantir-ne.No obstant axó, moltes vegades no raja aigua per la sequera continuada d’aquests últims anys.Sota de l’aixeta, no hi ha cap pica, sino, un pilo per posar la garrafa o botella per omplir-la mes descansadament.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador