Arbres : El Pi Gros de Cardedeu

dscn8425_01Des de la plaça de la Creu de Cardedeu, agafarem una pista asfaltada paral·lela a les vies del tren, direcció a la zona Industrial “Pla del Marital”.dscn8426_01Una vegada arribats al Pla, prendrem el camí de terra de l’esquerra que porta a Marata, fa una certa pujada, aproximadament durant un kilòmetre.dscn8427_01L’esquerra d’aquest camí ens adonarem que hi ha varis exemplars destacats de roure.dscn8429_01Ara arribats al coll, hi ha un bosc d’alzines i pins joves, i allí trobarem el tros de tronc del que va ser El Pi Gros.dscn8428_01Veiem en la part superior, el tronc retorçat per el vent de la turmenta durant una nit d’un 11 de setembre,dscn8430_01que va fer caure la part de la copa del Pi Pinyoner mes gran del Municipi de Cardedeu.dscn8431_01Va ser una pèrdua molt important, està clar que en els anys, hi hauran altres que es faran, un nou Pi Gros… a Cardedeu. !dscn8432_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Llegenda del Torrent de la Fantasma, de Llerona i Marata

DSCN1492_01_01Llegenda extreta de : Llegendes Catalanes

Llerona i Marata són dues poblacions pertanyents al municipi de Les Franqueses del Vallès, situat a la riba esquerra del riu Congost. Ambdues poblacions són majoritàriament agrícoles, amb grans extensions de camps de conreu, encara que Llerona també té un polígon industrial, i ambdues compten amb esglésies romàniques: la de Santa Coloma a Marata, i la de Santa Maria a Llerona, que és fortificada. El torrent descrit en aquesta llegenda neix a Marata i va a morir al riu Congost travessant Llerona, i és possible, sempre i quan no porti gaire aigua i la vegetació ho permeti, recorre’l a peu fins a la seva desembocadura al Congost.
A Llerona, a més, a l’alçada de l’església hi ha un camí que permet baixar al torrent, a la font dedicada a Santa Margarida, indret que avui en dia es troba amenaçat per la construcció del quart cinturó.DSCN2164_01Recopilació d’aquesta bonica Llegenda :

Durant la Guerra del Francès, a començaments del segle XIX, amb el pretext de conquerir Portugal les tropes napoleòniques invadiren la península, i Catalunya no fou una excepció. Els soldats anaven al seu aire per les nostres contrades, tot i no conèixer ni el territori ni la nostra llengua.

Així, a un d’aquests soldats francesos li fou encomanada un dia una missió de missatger, havent de portar una carta a un general. En el camí de tornada es perdé, donat que no coneixia la zona, i tampoc podia preguntar a ningú com tornar perquè no parlava l’idioma.

Com era estiu i feia molta calor, quan es trobava a l’alçada de Marata el soldat decidí resseguir el torrent que neix a aquesta població per tal d’aprofitar-se de l’ombra i la frescor de la seva baga, pensant també que el portaria de ben segur a un riu i llavors seria capaç d’orientar-se per tal de tornar. A més, creia que no tindria problemes per recorre’l donat que es trobava pràcticament sec degut a l’època de l’any en que es trobaven.

Tot i així, el camí no era res senzill, doncs l’alta vegetació l’impedia caminar i moltes vegades havia d’obrir-se pas amb el sabre. Després d’unes hores caminant, cap al vespre, el soldat, una mica espantat perquè la nit se li faria a sobre abans del seu retorn però extenuat, s’aturà amb intenció de beure d’un raig d’aigua que brollava d’una de les parets del torrent i per seure’s a reposar una estoneta.dfhy_01Mentre bevia ajupit li semblà escoltar el plor d’un nadó, però no li prestà atenció pensant que el cansament el feia escoltar imaginacions. Però un cop estigué assegut a terra el tornà a escoltar més nítidament, darrere seu. Esporuguit i amb la mà al sabre es girà aixecant-se, però no veié res més que la copa dels alts arbres movent-se, de tal manera que tornà a seure.

Continuà escoltant el so del fullatge movent-se darrere seu i una altra vegada el plor d’una criatura i aquest cop, quan es girà, distingí una figura blanca, tan alta com els arbres del torrent, que es movia lentament i que sostenia un nadó als seus braços, el qual deixava anar un rastre de fum blanc i greix.

En veure aquesta fantasmal aparició el soldat caigué a terra, cridant de la por, i la figura, en escoltar-lo, s’adonà de la seva presència i es dirigí cap a ell.

Al trobar-se prop del soldat, la figura s’abraonà sobre ell i aquest, en un acte reflex, desembeinà el seu sabre i el clavà a la fantasma. De la ferida en sortí una columna de fum blanc i el sabre, en retirar-lo, quedà recobert de greix. El soldat, presa del pànic, arrencà a córrer i no s’aturà fins que retornà al seu allotjament, on explicà tothom el que havia vist.DSCN2145_01Quan els habitants de Llerona s’assabentaren del que havia succeït baixaren al raig d’aigua, que es troba a l’alçada de l’església de Santa Maria de Llerona, i hi construïren una font dedicada a Santa Margarida, patrona de les dones en part, per tal de protegir de la fantasma els assedegats que van a beure al torrent. Però només protegeix a aquests i no a tothom, de manera que encara avui dia es pot veure la fantasma amb el nadó als braços si es baixa al torrent al capvespre o a la nit, i des d’ençà el torrent rep el nom de Torrent de la Fantasma.DSCN2147_01Per accedir a Llegendes Catalanes :

http://llegendescatalanes.blogspot.com.es/2011/06/llegenda-del-torrent-de-la-fantasma.html
Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé