Itinerari per la sèquia a prop de Manresa

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Us presento un itinerari que podeu fer mes o menys llarg, segons criteri de cada un de vosaltres.

Ermita de Sant Valentí

L’itinerari per la Sèquia que passa per Manresa, es apte per grans i petits i podeu anar amb la vostra mascota, sols tenir cura de no caure a la sèquia.Tot l’itinerari, va el camí paral·lel a la sèquia, us recomano iniciar el recorregut en el Parc de l’Agulla de Manresa,és un espai de lleure i oci on podeu passejar amb tranquil·litat, o circular en bicicleta pel camí que voreja el llac, hi ha bar i el servei de informació que us poden orientar sobre altres itineraris a fer.Situats en el Parc de l’Agulla,  podeu fer un tram o tot el camí de la Sèquia, teniu en compte que son uns 26 quilòmetres.La Resclosa dels manresans, és l’inici de la Sèquia, situada sota el Castell de Balsareny.La Sèquia va des de Balsareny, passant per les poblacions de Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa.Si no sou massa caminadors, valoreu des d’aquest punt del Parc, podeu adreçar –vos a la dreta o cap a l’esquerra tot seguin el rec, es realment molt planer per casi tot el itinerari, amb un desnivell molt baix.Podreu gaudir de La Sèquia que va ser construïda durant l’Edat Mitjana, se n’inicià la construcció l’any 1339, i és va donar per acabada aquesta obre, durant l’any 1383.Durant el camí trobareu molts petit ponts que creuant La Sèquia, alguns d’ells son originals, que servien per creuar a la gent que treballava al camp o al bosc poder passar al costat contrari.Passar per la vora de Mas de Sant Iscle on podreu visitar l’església i descansar.Veure un petit safareig a prop d’aquesta finca, que es deuria fer servir per rentar la roba d’aquest Mas, ara farà cent anys en rere…Us facilito aquest enllaç, on podreu conèixer La Sèquia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

L’itinerari es pot fer en qualsevol època de l’any, i veure els canvis que la natura ens presenta, els colors del arbres i vegetació, les olors, calor, fred, boira, pluja…insectes, aus…I l’avantatge es que podeu finalitzar el seu recorregut de la manera mes apropiada a les necessitats de cada un, podeu tornar a Manresa per el mateix camí que heu fet,o agafar el autobús de línia en qualsevol de les poblacions que us he indicat.És un Itinerari que molta gent el fa diàriament i cal dir, que és porta a terme la caminada popular coneguda com la Transèquia un cop a l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda : El prodigi de l’agua convertit en vi, al Pont de Vilomara i Rocafort

En el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort i la seva àrea geogràfica més propera (termes de Mura i Talamanca) es donà al segle passat un fenomen únic dins l’àmbit de la viticultura i l’arquitectura rural catalanes: la construcció de tines i premses al bell mig de les vinyes. En total podien emmagatzemat uns 9.000 hl. de vi a plena capacitat.
Avui dia, oblidades i engolides pel bosc o pels incendis, resten encara dempeus i testimoniatge mut d’un activitat que donà riquesa i esplendor a aquestes  eixutes terres.dscn0002_01
D’un d’aquests grups de tines, les de la Lluca, situades a la vall de la riera de Santa Creu, passada la Casa nova, se n’explica aquesta feta o llegenda :

En un època que el preu del vi va patir un fort descens a causa de l’excessiva oferta, el rabassaire que guardava el vi en aquestes tines havia estat esperant que el preu que li pagaven pel vi compensés les despeses de producció que havia tingut, o si més no, les que tindria per transportar-lo fins a Manresa. Com que el preu del vi no va fer més que baixar, i aviat s’havia de donar cabuda a la nova verema, no li quedà més remei que desrapar les boixes de les tines i deixar escolar tot el seu roig contingut vessant avall fins a la riera, i d’aquesta al Llobregat.vista-9_01La notícia va córrer pel poble del Pont de Vilomara com la pólvora. S’havia produït un prodigi sobrenatural! L’aigua de la riera s’havia convertit en vi! Tots els vilomarencs deixaren les seves ocupacions per tal d’acostar-se a la riera i comprovar amb els seus propis ulls un esdeveniment tan inversemblant. Els més incrèduls no en van tenir prou de veure-ho, sinó que en van haver de beure per tal de creure-s’ho. D’altres es banyaven en els tolls d’aigua – perdó, de vi- ja que havia de tenir propietats curatives miraculoses!dscn5616_01En fi, per uns moments, la gent del Pont de Vilomara van trencar la monotonia quotidiana i van ser testimonis d’un prodigi que no es produïa d’ençà de les bodes de Canà!

Recopilació de la Llegenda popular i Fotografies . Ramon Solé

La Llegenda de La Font dels Capellans de Manresa

Antigament, al matí, els capellans sempre estaven ocupats dient Missa, però a les tardes els agradava canviar d’aires anant a passejar. Mossèn Camilo era un d’ells. Era un jove sacerdot que no passava un dia sense anar a estirar les cames. Feia les passes llargues i era molt decidit. Solia seguir la ruta de les fonts de Manresa i portava sempre una bosseta d’anissos a la butxaca. Moltes vegades anava a una font que hi havia al marge d’un camí de carro amb molta herba i arbres, per les rodalies de Manresa.dscn5496_01Allà es reunia amb una colla de tercerols de la Cova i d’altres capellans de la ciutat. En aquell temps, com que a les cases no hi havia aigua corrent, la gent havia d’anar a buscar l’aigua a les fonts i era freqüent que mentre els capellans feien petar la xerrada, s’hi acostés alguna noieta a buscar aigua.

Les noietes, per no mullar-se les llargues faldilles, se les aixecaven una mica i se les sostenien amb la mà. D’aquesta manera, els sacerdots i aprenents de sacerdots, podien contemplar els bonics i delicats turmells de les noietes.

“Era el nostre pecat “…deia mossèn Camilo somrient !cam01326_01Mentre les noietes s’allunyaven amb el càntir ple d’aigua, els capellanets continuaven xerrant de les seves coses i d’aquelles noietes tan boniques en aquella petits però agradable fonteta, que era coneguda per la gent de l’indret com la Font dels Capellans.

Avui la Font dels Capellans és un barri de Manresa. Entre el Pont de ferro i la Sagrada Família. El barri té 900 habitatges construïts fa una vintena d’anys per l’Obra Sindical del Hogar i avui gestionats per Adigsa. A més, hi ha diverses cases que recorden l’antic veïnat de pagès. A prop de la via del tren, una font recorda l’indret on hi havia el brollador que visitaven els capellans d’anys enrere.dscn5496b_01

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

(Nota : Les fotografies no corresponent a la font dels Capellans)

Que son els Sequiers ?

Informació sobre l'Aigua 3_01Des del segle XIV i fins l’actualitat els Sequiers, també nombrats com a Sequiaires, son les persones que s’ocupen de vigilar el funcionament i manteniment de les sèquies.Aparells reguladors - Balsareny_01El consum d’aigua a les ciutats ha estat molt important a la llarg de la història. Desguas - Balsareny_01En aquesta activitat, la feina dels sequiaires des del seu inici i fins a l’actualitat ha sigut molt important, com es, el control de l’aigua que arribava a alguns pobles o ciutats, sigues el mes potable possible, com tenim un exemple molt conegut per la gent del Bages, la Sèquia dels Manresans que porta l’aigua a Manresa o el rec Comtal que portava a l’antiga ciutat de Barcelona.Informació sobre les Sequies 2 - copia (2)_01També, trobem moltes Sèquies, principalment arreu de les terres de Lleida, que son un verdader entreteixit de canals i canalons, amb mes o menys abundància d’aigua, segons l’època de l’any en que es porti a terme el cultiu en la zona.Toma_Acequia_Mestalla_01 Axó també era feina dels Sequiers, el control de la quantitat i distribució de l’aigua a tots el camps de conreu.DSCN3836_01En el cas que es produïssin anomalies o abusos per part d’algun regant o pagès, el podien denunciar i la justícia intervenia. Per tant els Sequiers, son com els guardes de la vigilància de l’aigua i fan complir els torns de regatge.Sud - Canal petita 2_01El manteniment, en molts de casos també el portava el Sequier, comprovar que no haguessin fugues d’aigua als recs o canals, que les portelles de sortida de l’aigua a subcanals, funcionessin correctament, o sigui, tanquessin be.Sortida d'aigua_01 Posaven grasses a les juntures de les portelles, per que pugessin sense dificultat pujar o baixar. O be, feien petites reparacions a la llarg de les xarxa de sèquies o canals.Rec_01Avui en dia, des de les Juntes, ja s’envia empreses especialitzades en aquests menesters.Informació sobre les Sequies 2 - copia_01En llocs concrets, trobem encara unes casetes a prop de la sèquia o canal principal, és on vivien els sequiers, axó era per que com la Sèquia necessita un manteniment constant i diari, els Sequiaires la ressegueixen de cap a cap i era mes fàcil i rapit al viure a prop.Casetes Resclosa_01Una altra de les seves feines era el vetllar perquè els ponts que serveixen per creuar la Sèquia, estiguin en bon estat fer el manteniment i reparar els murs que s’ensorren en ocasions.Sequia Balsareny 2_01Dues vegades a l’any es neteja el fang del fons. Per realitzar aquesta operació cal buidar la Sèquia per trams.DSCN3984_01De fet, en el Catalunya, existeixen els recs o canals d’aigua des de la presencia dels Romans a les nostres terres.Rec 3_01Posteriorment vàrem agafar aquesta tècnica per portar aigua a conreus, pobles, molins de gra o molins drapers i molins paperers; mes tard, a fabriques o industries que necessitaven abundant aigua propers als rius.

Per a mes informació podeu consultar a :
http://www.sequiatgelleida.com/web/ca/node/9

i a :
http://www.lollaut.com/cdetnologia/comunicacions/sequier.htm

i també :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_les_Aig%C3%BCes_de_Val%C3%A8ncia

DSCN3840_01Per tant, la feina de Sequier a traves dels segles ha sigut molt important per a la societat.Sud - Camps_01Text, Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Tríptic del Parc de la Sèquia de Manresa

kjlñ_01És un Tríptic que d’una manera breu i amena, recull tota la informació sobre La Sèquia dels Manresans i el Parc de la Sèquia.DSCN4339_01Hi ha un esquemàtic plànol, on reprodueix, el recorregut de la Sèquia per diferents Municipis que hi passa a la llarg de uns 26 kilòmetres de recorregut , així com, el punt on hi ha patrimonis històrics i naturals, masies, ermites, hortes, industries, entre altres llocs.
kf_01Aquest recorregut per la Sèquia, es pot fer a nivell de grup o en família., sempre tenint cura que estem anant paral•lels i al costat de la Sèquia i que no tinguem un ensurt.nv,g_01Aquest recorregut trobarem diferents cartells dels llocs on passem i d’altres itineraris que poden anar sorgint a la llarg del recorregut.vgmjhfg_01Podem sol•licitar un tríptic a la Casa de Informació del Parc.

Recull de dades i text : Ramon Solé
.

La Resclosa dels Manresans

A - Mapa  de Situacio_01La zona humida Resclosa de la Sèquia de Manresa, també coneguda com a resclosa dels manresans, està formada per un tram del riu Llobregat situat al municipi de Balsareny ( El Bages), al voltant de la resclosa on neix el canal de derivació d’aigües conegut com a Sèquia de Manresa.Entrada d'Aigua Resclosa _01Entrada Resclosa 3_01Ocupa una superfície de gairebé 10 Ha. que disminueix en funció de la demanda d’aigua o de l’estiatge natural del riu. Aigua sobrant_01P3107616a-1[1]_01La Sèquia de Manresa és un canal d’aigua construït al segle XIV que porta aigua del Llobregat des d’aquesta resclosa.Vista general 2_01Situada sota el castell de Balsareny, fins a la ciutat de Manresa (actualment fins al Parc de l’Agulla, on hi ha un estanyartificial). Es tracta d’una infraestructura de 27 km de longitud, que encara subministra aigua a Manresa i a d’altres poblacions veïnes.Vista general 1_01La construcció de la sèquia de Manresa, pronunciada síquia pels balsarenyencs, va començar el 1339, sota el castell. Les aigües de la sèquia travessen el terme gràcies a una sèrie de ponts i de mines que constitueixen una obra apreciable de l’enginyeria medieval.Entrada Resclosa 4_01Cartell pedra 1984_01La caseta a l’iniciï de la sèquia protegeix la comporta que anivella l’entrada d’aigua al canal. Dins d’ella es troben els bagants o comportes que obren i tanquen la Sèquia.Casetes Resclosa_01Caseta Resclosa 1864_01En aquest indret, on es capta l’aigua del Llobregat, comença el recorregut de la Sèquia i segueix per dins una mina artificial d’uns 600 metres.Caseta i sortida sobrant_01Per visitar-ho , podem iniciar el recorregut al Poliesportiu de Balsareny, prenem el carrer de la Indústria, agafem direcció nord-est cap a Plaça de Catalunya, continueu pel carrer de la Sèquia i girarem a l’esquerra per el carrer de les Alzines allí, de nou gireu a la dreta per el carrer del Carrilet.P3107608a-1[2]_01La resclosa ens quedarà a mà dreta, sota del Castell.Resclosa - Sobrant 1_01En la caseta de la resclosa, hi ha un mirador al saltant del riu Llobregat.Caseta Resclosa 1_01Si aneu amb nens petits, vigileu-los, es un lloc amb una certa perillositat.Recull resclosa 1_01Per a mes informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_de_la_S%C3%A9quia_de_Manresa

http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

http://agricultura.gencat.cat/web/.content/mn_medi_natural/mn14_inventari_zones_humides/documents/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa pdf

Caseta Resclosa 1_01Recopilació de la Informació, text i Fotografies : Ramon Solé

El temps passa també per una font i les envellies…, com La font de Neptú

mmuhgLa Font de Neptú, està a la riba est del Cardener, davant del pont Nou. A peu de l’antiga carretera de Cardona, a l’arribar a Manresa.

kguyLa construcció data del 1802, i que ens recorda a una petita ermita. Tenia a dalt de tot una escultura d’un àngel i sota dos nens, que en el transcurs dels cent últims anys s’han deteriorat i ja no hi son.
A un nivell mes baix en cara podem apreciar l’escut.

b m_01Te forma trapezoïdal, amb tres cares, una frontal que es la principal i dos laterals i amb quatre sortides d’aigua, que anava a parar a un abeurador.

yttyLa font, que es va construir amb pedra sorrenca, per aquest motiu, ha perdut la major part dels relleus decoratius o els pocs que queden, es veuen molt deteriorats, caldria fer una intervenció per millorar el seu estat, que te un valuós històric monumental, per la Ciutat de Manresa

3000905_01Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de Neptú, perduri per molts segles mes…

Manresa_-_Font_de_NeptúPer informació complementaria, feu un clic aquí :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_Nept%C3%BA_de_Manresa

http://www.elpou.cat/noticia/1084/font/neptu
Recopilació de Informació i Fotografies Antigues : Ramon Solé

El Llac del Parc de l’Agulla de Manresa

A - Mapa de situació

El Parc de l’Agulla, esta als afores de la ciutat de Manresa, al costa de la carretera que porta al poble de Santpedor, on esta l’entrada del Club de Tennis, d’alli podrem accedir fàcilment.

Vista parcial 4

Es un llac artificial construït a principis de la dècada dels 70 del segle passat, té una extensió de 64.000 metres quadrats.

Entrada al Llac 2

El seu subministrament principal és de l’aigua provinent de riu Llobregat que la recull a la resclosa que esta sota del Castell de Balsareny, i a traves de la sèquia  que és va construir fa mes de 600 anys, i amb un recorregut de 26 quilòmetres fins arribar al Llac, on unes comportes regulen al seu pas o no, a aquest.

Sequia entrada al llac

roda de comporta

El Llac del Parc de l’Agulla, disposa d’un munt de serveis que fan que la gent de Manresa i rodalies, el tingui molt d’apreciat  i concorregut com a lloc de lleure.

Vista parcial 6

Vista 1

Disposa d’àmplies zones de gespa i arbrat pel seu voltat, també hi trobarem, fonts d’aigua potable, bancs, parc infantil, un embarcador per petites barques, un Bar – berenador.

Entrada al Lllac i Bar

Entrada al llac 1

Si celebren, activitats i competicions esportives, concerts entre altres activitats lúdiques. Fins hi tot alguns hi pesquen.

Vista parcial 5

També, podeu consultar i demanar fulletons de itineraris i fer consultes a la Casa del Servei de Informació del Parc.

Regulador

Qualsevol època de l’any es recomanable poder visitar-ho i passar una bona estona en aquest espai tranquil a prop de Manresa i de Montserrat.

Vista parcial i Montserrat

Text i Fotografies

Ramon Solé