La sèquia dels manresans

Balsareny i el seu castell, sota el que s’inicia la sèquia dels manresans. AGC, 2022

La «sèquia dels manresans» és una construcció que es va construir entre 1339 i 1383 per dur les aigües del Llobregat a Manresa. Neix sota el castell de Balsareny a la denominada “resclosa dels manresans”[1] i travessa els pobles de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós fins arribar a Manresa, al parc de l’Agulla.[2]

Rescola dels manresans i caseta des d’on es regula la entrada de les aigües a l’inici de la sèquia a Balsareny. Foto: Ramon Solé [1]
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

És una infraestructura d’uns 26 Km. Travessa paisatges diferents, com boscos de ribera, rouredes, horts o muntanyes de sal pròpies de la zona.[3] Al seu inici és conduïda, durant uns 600 m., per una mina artificial.

La sèquia al seu pas per Sallent, prop de la muntanya de sal d’aquesta localitat.
Foto: Ramon Solé [3]
https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

Tot i que de vegades passa per conduccions subterrànies, és visible en molts trams. A vegades passa sota ponts o per sobre d’aqüeductes que permeten salvar el desnivell provocat per rieres o torrenteres. Es pot veure en molts trams del que es coneix com el “Parc de la Sèquia”, sempre prop del Llobregat.

La sèquia a Balsareny. AGC, gener de 2022

L’aqüeducte de Santa Maria, a Balsareny, salva la riera del Mujal a la seva trobada amb el Llobregat.

Aqüeducte de Santa Maria de Balsareny. AGC, 2022

En aquest tram, trobem la font i la capella de Sant Roc. Ja sabem que aquest sant era molt apreciat en temps de pandèmies. En tot cas, l’arribada de les aigües en aquests temps de moltes calamitats segur que va ser un bé molt preuat pels manresans. Un bé que mai pot mancar als éssers vius. Un bé comú que ara, com abans, hem de preservar.

Capella i Font de Sant Roc, sobre la carretera d’Avinyò. AGC, 2022

El llac artificial del parc de l’Agulla de Manresa emmagatzema l’aigua recollida. És una reserva d’uns 200 milions de litres d’aigua.[4]

Parc de l’Agulla a Manresa. Foto: Ramon Solé
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/08/13/el-llac-del-parc-de-lagulla-de-manresa/

Aquesta obra d’enginyeria industrial que es va fer a l’Edat Mitjana és, avui en dia, gestionada per la fundació Aigües de Manresa. La tradició es manté viva gràcies als sequiaires, encarregats del seu manteniment. En homenatge a totes les persones que han cuidat i cuiden de la sèquia es fa, des de 1985, la “Transèquia”, un recorregut a peu o en bicicleta d’aquest itinerari.

Sèquia, horts i aqüeducte a Balsareny. AGC, 2022

Segons explica una llegenda, els manresans havien demanat al rei que es portés l’aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa i el rei havia accedit, però el bisbe de Vic es va oposar a que la obra passés per Sallent, d’on era senyor…, però una Misteriosa Llum… en fi, podeu llegir la llegenda seguint aquest enllaç. [5] Tot i que les llegendes no són història documentada, sinó que expressen literàriament el desig més que els fets reals, trobo que aquesta relació d’una llum que commou un cor dur permetent el fluir d’un bé tan necessari és tot un símbol vàlid també pels nostres dies.

A la gent de Balsareny, d’on va venir la llum aigües avall.

Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, L’Hospitalet, 8-1-2022

A les persones que cuiden del bé comú i a les que no es cansen de demanar.

——————————————————————————————————————

[1] https://fontsaigua.wordpress.com/2015/07/17/la-resclosa-dels-manresans/

[2] https://fontsaigua.wordpress.com/2019/04/07/itinerari-per-la-sequia-a-prop-de-manresa/

[3] https://fontsaigua.wordpress.com/2020/12/09/itinerari-de-balsareny-a-sallent-per-la-sequia-del-manresans/

[4] https://www.diba.cat/es/web/mediambient/parc-sequia-manresa

[5] https://www.descobrir.cat/ca/agenda/festa-de-la-llum-de-manresa-2017-164938.php

Avui coneixerem: La Font de Santa Maria de Viladordis – La Salut de Manresa

Santa Maria de Viladordis és una església que centra una petita barriada de cases disseminades que forma part del municipi de Manresa.

En la seva esquerra i en una petita zona enjardinada, hi ha la seva font, d’aigua de xarxa.

Sobre d’un mur de pedra hi ha una mola on esta la aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica de poca alçada del terra.

Texts i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : La Sèquia de Manresa. 10 Camins a l’entorn d’un canal medieval

Fitxa tècnica :

Autors : ALERT, JOSEP / HUGUET, POL

Editorial: COSSETANIA

Any d’edició: 2014

Matèria Excursions Barcelona

ISBN: 978-84-9034-220-6

Pàgines: 144

Enquadernació: Rústica

Idioma: Català

Preu : 14,50 €

Sinopsi

Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.

Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.

La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars ­totes elles molt senzilles­ i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.

També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.

Recull del llibre : Ramon Solé

Itinerari de Balsareny a Sallent per La Sèquia del Manresans

Avui us presento dos articles

L’Itinerari que us presento avui és un tram de la coneguda com a “Transèquia”, que va des de la Resclosa dels Manresans a Balsareny fins a Sallent.

La sèquia és un canal construït entre 1339 i el 1383 per portar l’aigua del riu Llobregat des de Balsareny fins a Manresa,

per regar una gran extensió d’horta en aquella època,  amb un recorregut de 26 Km.

Se surt des de la resclosa dels Manresans a Balsareny riu Llobregat avall, tot passant per aquesta població una vegada passat el Molí, bona part del recorregut serà pel costat de la sèquia.

Al llarg d’aquest itinerari, que és molt planer, podreu veure diversos aqüeductes no massa grans o llargs,

construïts per salvar desnivells com els torrents que us anireu trobant.

En bona part, la sèquia, va a cel obert, però quan cal va soterrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es entrada-aquaducta-1.jpg

Trobareu algun espai destinat a poder descansar i fer un àpat.

També hi ha diferents ponts molt rudimentaris, però resistents per poder passar d’un canto a l’altra per sobre la sèquia.

Així com, alguna caseta que a dins disposa del comandament manual per regular una comporta de rec i derivar l’aigua a un altre sector,

també els trobarem sense aquesta caseta, axó si, amb una cadena perquè no sigui manipulat incontroladament…

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-5-1.jpg

Podreu contemplar, diverses casetes de pedra seca, molt senzilles però ben conservades.

Quan arribeu a Sallent us sortirà, a un dels costats, les muntanyes de Sal,

per aquest motiu, us adonareu que esteu arribant a la població de Sallent, final d’aquest Itinerari.

En resum, si el dia acompanya, podeu fer tranquil·lament aquest tros de la “Transèquia”,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es sequia-2-1.jpg

amb un matí sense córrer i gaudint del paisatges, dels arbres i del pas de l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’imatges del Pou de la Gallina de Manresa

El Pou de la Gallina esta en el carrer de Sobrerroca, 22 de Manresa.

A la façana d’una capella de petites dimensions on es venera Sant Ignasi hi ha el tradicional pou de la gallina. La capella ocupa els baixos d’un edifici en xamfrà i entre mitgeres. El pou actual és una imitació d’un pou anterior existent en el mateix lloc que, segons una llegenda dels voltants de 1602, va ser objecte d’un miracle de Sant Ignasi fent ressuscitar una gallina que s’hi havia ofegat i una nena plorava per aquest motiu.

El 1909 es realçà l’antic pou decorant el mur en el qual es recolzava l’ampit del pou, amb un estucat imitant carreus, acabat amb un guardapols de llenguatge neogòtic i una placa commemorativa de la llegenda. Actualment tot això ha desaparegut i el pou ha estat substituït per un de semblant, col·locant-se al mur una placa de ceràmica pintada, amb la representació del miracle, obra de Joan B. Guivernau.

Us passo un article de la Vanguardia, de l’any 2013, que desafortunadament l’Ajuntament va adaptar una font sobre de l’estructura del pou, posteriorment tot va tornar com el principi :

https://www.lavanguardia.com/local/bages/20131129/54394971965/fuente-pou-gallina-genera-contrariedad-manresa.html

Us passo més imatges de principis del segle XX del Pou de la Gallina :

El Pou de la Gallina és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Arbres – El gruixut Plataner de la Font de Sant Pau de Manresa

Com cada dissabte us presento dos articles

Esta situat aquest exemplar centenari de Plataner al costat mateix de la Font de Sant Pau de Manresa,

entre el riu Cardener i la carretera C-1411z,  hi ha un camí que baixa paral·lel al riu, on esta la Font i l’arbre.

No es massa alt el seu tronc, però si de gruix que es molt important, les branques no podades pugen vent rectes cap a munt.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola / any 2008

La Resclosa del Pont Vell en el riu Cardener de Manresa

Diverses son les Rescloses que a llarg del riu Cardener hi podem trobar.

Avui destaquem La Resclosa Pont Vell, situada entre l’estació de tren i poc abans que el curs del riu arribi a passar pel  Pont vell.

D’un article de Regió7 de Francesc Comas,  i amb data 20.07.2019 em pogut treure la informació d’aquesta Resclosa del Pont Vell :

“…La resclosa va ser reconstruïda vàries vegades per culpa dels aiguats. L’any 1712 es va refer. Les obres van començar el 27 de setembre d’aquell any i van acabar el 4 de desembre, i es va fer amb roures tallats de la zona del Grau de la Coromina de Viladordis.

D’aquí sortia el canal que portava l’aigua cap al Molí Nou, que permetia moure els enginys mecànics per a la molta del cereals.

A mitjan segle XIX, l’Ajuntament va vendre a la societat Argemí, Gallifa i Companyia el molí i, entre el 1859 i el 1862, es va edificar una fàbrica de filats que va funcionar, amb diferents noms comercials, fins a final del segle XX.

Encara avui, en un dels pilars del pont, a prop dels bagants, es pot veure una pedra amb les inicials AGC dels fundadors de la fàbrica.

La fàbrica va ser enderrocada l’any 1985 i, una mica més tard, els edificis annexos, deixant la imatge del pont neta.

El salt d’aigua que provocava la resclosa es coneix amb el nom del Bullidor. Una llegenda manresana diu que sota el gorg hi ha un forat tan profund que encara no s’ha trobat una màquina de tren que va ser arrossegada des de l’estació de Manresa-Riu fins a aquest punt en l’aiguat del 12 d’octubre del 1907…”

Actualment es una resclosa relativament nova, amb un caient al mig que pot facilitat en la mobilitat dels peixos, i amb contraforts en el mur.

 

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…

Per poder formar una comunitat de Monges o Frares, en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies…,un element principal i bàsic sempre va ser i és,  tindre i disposar d’Aigua.Sense ella, hagués sigut impossible l’establiment i la vivència en un lloc mes o menys apartat, d’una ciutat o poble, no tant sols pel us diari de les necessitats de la gent que hi vivia, també per poder regar els horts i conreus en els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,estem parlant de com va començar i fins els nostres dies, que en bona part, encara es subministren, gràcies a Pous i Cisternes.Els pous estan en el claustre, en patis secundaris o a prop dels horts.En canvi, les cisternes per medi de canals portaven l’aigua del riu o riera per recollir i emmagatzemar,  estaven en llocs gairebé imperceptibles, les seves peculiars característiques constructives eren de volta de canó i parets molt gruixudes, podien estar excavada en part a la mateixa roca.

Font del Claustre de Poble – Any 1909

En altres casos, sols disposaven de les aigües pluvials per tal de proveir d’aigua els Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies.En moments determinats, es procedia a Beneir l’aigua del Pou i de las Cisternes, pregant a Deu, que garantís d’aigua la comunitat.Tenim un exemple molt clar a Manresa, la Sèquia de Manresa, subministrava aigua als regants per conrear les terres i també se’n servia  els monjos caputxins i els jesuïtes per als horts del convent de Sant Bartomeu i del santuari de la Cova de Sant Ignasi.

Poble 1980

Us passo unes interessants dades sobre : Article i reportatge fotogràfic de l’exposició al Museu d’Història de Girona, tretes de “Pedres de Girona”

http://www.pedresdegirona.com/separata_mina_aigua_calvari.htm

A la llarg de l’historia en moltes ocasions, la comunitats dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies,

Poblet 2019

demanaven a les autoritats de les ciutats, el subministrament d’aigua a la poblaciói gracies axó es van anar construint les primeres fonts amb abeuradors, com va passar en la ciutat de Barcelona, algunes construïdes fora de muralla.Tant mateix passa amb els Castells, sobre tot es van construir important Cisternes protegides al seu interior.Sense l’aigua, no s’haguessin construït molts dels Convents, Catedrals, Monestirs, Esglésies, que han arribat fins els nostres dies i bona part continuant la seva tasca.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé, Fidel Rodríguez i Arxiu Rasola

Itinerari per la sèquia a prop de Manresa

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Us presento un itinerari que podeu fer mes o menys llarg, segons criteri de cada un de vosaltres.

Ermita de Sant Valentí

L’itinerari per la Sèquia que passa per Manresa, es apte per grans i petits i podeu anar amb la vostra mascota, sols tenir cura de no caure a la sèquia.Tot l’itinerari, va el camí paral·lel a la sèquia, us recomano iniciar el recorregut en el Parc de l’Agulla de Manresa,és un espai de lleure i oci on podeu passejar amb tranquil·litat, o circular en bicicleta pel camí que voreja el llac, hi ha bar i el servei de informació que us poden orientar sobre altres itineraris a fer.Situats en el Parc de l’Agulla,  podeu fer un tram o tot el camí de la Sèquia, teniu en compte que son uns 26 quilòmetres.La Resclosa dels manresans, és l’inici de la Sèquia, situada sota el Castell de Balsareny.La Sèquia va des de Balsareny, passant per les poblacions de Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa.Si no sou massa caminadors, valoreu des d’aquest punt del Parc, podeu adreçar –vos a la dreta o cap a l’esquerra tot seguin el rec, es realment molt planer per casi tot el itinerari, amb un desnivell molt baix.Podreu gaudir de La Sèquia que va ser construïda durant l’Edat Mitjana, se n’inicià la construcció l’any 1339, i és va donar per acabada aquesta obre, durant l’any 1383.Durant el camí trobareu molts petit ponts que creuant La Sèquia, alguns d’ells son originals, que servien per creuar a la gent que treballava al camp o al bosc poder passar al costat contrari.Passar per la vora de Mas de Sant Iscle on podreu visitar l’església i descansar.Veure un petit safareig a prop d’aquesta finca, que es deuria fer servir per rentar la roba d’aquest Mas, ara farà cent anys en rere…Us facilito aquest enllaç, on podreu conèixer La Sèquia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A9quia_de_Manresa

L’itinerari es pot fer en qualsevol època de l’any, i veure els canvis que la natura ens presenta, els colors del arbres i vegetació, les olors, calor, fred, boira, pluja…insectes, aus…I l’avantatge es que podeu finalitzar el seu recorregut de la manera mes apropiada a les necessitats de cada un, podeu tornar a Manresa per el mateix camí que heu fet,o agafar el autobús de línia en qualsevol de les poblacions que us he indicat.És un Itinerari que molta gent el fa diàriament i cal dir, que és porta a terme la caminada popular coneguda com la Transèquia un cop a l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de La Font dels Capellans de Manresa

Antigament, al matí, els capellans sempre estaven ocupats dient Missa, però a les tardes els agradava canviar d’aires anant a passejar. Mossèn Camilo era un d’ells. Era un jove sacerdot que no passava un dia sense anar a estirar les cames. Feia les passes llargues i era molt decidit. Solia seguir la ruta de les fonts de Manresa i portava sempre una bosseta d’anissos a la butxaca. Moltes vegades anava a una font que hi havia al marge d’un camí de carro amb molta herba i arbres, per les rodalies de Manresa.dscn5496_01Allà es reunia amb una colla de tercerols de la Cova i d’altres capellans de la ciutat. En aquell temps, com que a les cases no hi havia aigua corrent, la gent havia d’anar a buscar l’aigua a les fonts i era freqüent que mentre els capellans feien petar la xerrada, s’hi acostés alguna noieta a buscar aigua.

Les noietes, per no mullar-se les llargues faldilles, se les aixecaven una mica i se les sostenien amb la mà. D’aquesta manera, els sacerdots i aprenents de sacerdots, podien contemplar els bonics i delicats turmells de les noietes.

“Era el nostre pecat “…deia mossèn Camilo somrient !cam01326_01Mentre les noietes s’allunyaven amb el càntir ple d’aigua, els capellanets continuaven xerrant de les seves coses i d’aquelles noietes tan boniques en aquella petits però agradable fonteta, que era coneguda per la gent de l’indret com la Font dels Capellans.

Avui la Font dels Capellans és un barri de Manresa. Entre el Pont de ferro i la Sagrada Família. El barri té 900 habitatges construïts fa una vintena d’anys per l’Obra Sindical del Hogar i avui gestionats per Adigsa. A més, hi ha diverses cases que recorden l’antic veïnat de pagès. A prop de la via del tren, una font recorda l’indret on hi havia el brollador que visitaven els capellans d’anys enrere.dscn5496b_01

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

(Nota : Les fotografies no corresponent a la font dels Capellans)