Resclosa i canal de la Colònia Rusiñol o Remisa de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
  • La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
  • El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
  • Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
  • Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
  • De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
  • Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
  • Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
  • La casa del director també està habitada i en bon estat

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.

A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.

Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs  col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,

continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,

a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.

Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,

En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.

La Colònia Rusiñol  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-ramissa

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per la llera esquerra del riu Ter al pas per Manlleu

Poder fer un passeig per la llera del riu Ter sempre es molt gratificant,

més si ho feu pel seu pas a Manlleu.

Caminar per la seva vora esquerra, podreu veure moltes aus, aquàtiques o que fan vida a prop d’aquest riu,

gaudir d’un parc ple d’arbres  i fresc a l’estiu

i uns espais tranquils.

En aquest indret, les aigües del riu Ter  casi sempre baixen molt calmades,

gràcies a la formació rocosa del terra que fa de fre i tranquil•litza la velocitat del riu.

Fins hi tot, hi ha un petit embarcador on podeu fer una volta amb barca pel riu Ter abans d’arribar a una resclosa.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre – Dipòsit del Passatge de mas Prat de Manlleu

Com cada divendres us passo dos articles

Aquesta important Torre – Dipòsit d’aigua, està situada dins d’una finca particular entre el carrer de Sant Miquel de la Guàrdia i Passatge Mas Prat de Manlleu.

Moltes he vist així de grans, que donen aigua sobre tot a una industria, però aquesta no se la finalitat que te o tenia… Si teniu informació al respecta, no dubteu d’enviar-la.

Fent un passeig per les rodalies de la vora del Ter ens impacta aquesta Torre amb dipòsit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bogada, també es feia al riu !

Avui us presento dos articles

Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,

avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.

Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?

No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.

Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …

Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,

ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,

havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,

Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,

en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,

o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,

algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt  i podien estar incorporades en aquest període del rentat.

Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,

Mentre seguien rentant més roba…

Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.

També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.

La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?

En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…

 

Text, Fotografies  i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Resclosa del Molí d’Oris

Resclosa del riu Ter,  situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Meandre del Gelabert de Manlleu

El Meandre del Gelabert del riu Ter a Manlleu, va ser un dels primers passos per millorar les lleres del riu, tant amb netedat, recuperació de vegetació i l’eliminació d’un abocador.Va ser l’antesala del que seria el Projecte Riberes del Ter, i que us passo dades de l´Acord marc de custòdia :

 “ El projecte RIBERES DEL TER consisteix en el desenvolupament a l’Alt Ter d’acords i actuacions de custòdia fluvial concrets amb diversos propietaris (públics i privats) partint de l’acord marc de custòdia, establert l’any 2009, entre els tres ajuntaments (Torelló, les Masies de Voltregà i Manlleu) i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter. L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a rius i zones humides, però també de les administracions competents.Es tracta d’ordenar-hi elements, usos i accions amb el propòsit de conservar i restaurar progressivament la totalitat dels cursos fluvials de la conca de L’Alt Ter al seu pas pels diversos municipis, protegir-hi els valors existents i rehabilitar-hi i restaurar-hi el bon estat ecològic i la màxima biodiversitat, en la mesura que sigui possible i es disposi dels mitjans per fer-ho. S’hi fan seguiments i estudis de recerca, per a avaluar el resultat de les actuacions. El projecte Riberes del Ter, per tant, pretén aconseguir i desenvolupar a mitjà termini un gran nombre d’acords de custòdia fluvial.”El Meandre del Gelabert, és un lloc molt bonic on el riu fa un gir en la direcció que portava.Molts pescadors podeu trobar en las seves rodalies durant la temporada de pesca.Hi ha una cabanya o refugi amb una taula i seients de fusta gran per poder fer un àpat o refugiar-se en cas de pluja.A un dels costats  una taula rodona i seients de pedra, amb un relleu dels escuts dels Municipis que formen la Societat de Pescadors.Podeu arribar-vos des de Manlleu o Roda de Ter, fins ell Meandre del Gelabert, tot seguin un camí que va per la vora del riu, i està senyalitzat per cartells.Si aneu a fer un passeig o excursió, respecteu el lloc i no deixeu deixalles.

 

Dades tècniques : Ajuntament Les Masies de Voltregà

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa de can Punti o de can Rifà de Manlleu

mur-4El riu Ter al passar per Manlleu disposa de 4 Rescloses que donen l’aigua a través de les Canals a diverses empreses.b-planol-de-situacioUna d’elles és La Resclosa de can Punti o de can Rifà, la seva Presa és de fusta, situada 714 m aigües avall del canal de desguàs de l’aprofitament de can Llanes.entrada-canal-i-murTé uns vuitanta m de llarg i forma corbada; 2 m d’altura aprox. La part que va al canal de derivació sembla d’obra. Entre la part de la resclosa d’obra i la casa comporta hi ha una comporta de descàrrega de fons.entrada-canalEl 1834 s’atorga la concessió d’aigües, però no es construeix la fàbrica de can Puntí, fins al 1853. S’ha de pensar, per tant, que la resclosa es va construir aproximadament en aquest període. Des del 1865 agafava aigua, també, per a la fàbrica de can Rifà.mur-2L’accés,  s’hi pot arribar des de l’interior de la fàbrica de can Puntí o bé, a l’altra banda del riu, des del camí que surt del serrat del Vicenç, passant per Sant Miquel de la Guàrdia, el Vicenç i el mas Ferrer, la resclosa és a sota mateix.vista-3És pot anar per una variant, des del Serrat del Vicenç, cal seguir un camí marcat amb un cartell al costat d’un jardí, és baixa fins la vora del riu ter, i és passa a tocar de la Font dels Enamorats, i és segueix, per un corriol pel costat d’uns camps fins el mas Ferrer, on com dèiem, la resclosa esta a sota.vista-general-3Des de la casa, un camí carreter ens porta fins a peu del riu Ter, des d’aquí i a la nostra dreta, podem veure molt a prop aquesta antiga Resclosa.mur-1Si ens fitxem be i el riu no baixa massa fort, veurem les fustes que formen la Resclosa, i en les ranures hi surt l’aigua, en queden ja ven poques així, la majoria son d’obra i les mes modernes de formigó.mur-6Des d’aquí podem tornar a Manlleu o seguir fins a Roda de Ter.

Dades : Consorci del Ter i Ajuntament de Manlleu

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Informació : Es Posa en marxa el projecte “Recuperem les Fonts de Torelló”

La pagina Web de l’Ajuntament de Torelló amb data de publicació : 15.11.16,  ens dona a conèixer el nou projecte “Recuperem les Fonts de Torelló”.09fuentederocaprebera_01L’objectiu és la recuperació de les fonts naturals des d’un punt de vista global: així, a més de voler recuperar els espais naturals on es troben les fonts, també es pretén recuperar la memòria històrica d’aquests espais. I finalment, aconseguir la seva rehabilitació i restauració a fi que les fonts tornin a esdevenir llocs d’esbarjo per a la gent.

Font de Puig -Rubi de baix

Font de Puig -Rubi de baix- any 1915

És portarà a terme durant el curs escolar 2016-2017, per part dels alumnes de primària de les escoles de Torelló.

Font de Puig-Rubí de Baix actualment

Font de Puig-Rubí de Baix actualment

Per a mes informació, podeu consulteu a :

http://www.ajtorello.cat/frontal/noticies/detall.php?apartat=183&noticia=2988

Font i Safareig de Puig - Rubi actualment

Font i Safareig de Puig – Rubi actualment

Desitgem que aquest projecte de Torelló doni els resultat previstos i sigui un punt de partida de recuperació de Fonts Naturals en altres municipis d’Osona, cal destacar que moltes Fonts de Manlleu des de fa uns anys és van paulatinament recuperant.

 

Detall de la Informació Web de l’Ajuntament de Torelló

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una caminada per la vora del riu Ter, entre Manlleu i Roda de Ter

Podem iniciar la caminada en la mateixa estació del tren (RENFE.) i prendrem el camí ample que va paral•lel a les vies i que fa una certa baixada fins la Font de la Cadernera,DSCN2472_01aquesta es molt abundant d’aigua tot l’any, no es recomana el seu us, te al seu front un bancs de fusta per fer una paradeta, lloc molt humit i fresc a l’estiu.P1080756_01Seguirem fins la canal, ( ara esta en obres i per això no passa aigua) P1080760_01anem pel seu costat esquer pel passeig del Ter, fins una antiga fabrica que podem veure una derivació on l’aigua entrava a aquesta industria.P1080762_01Al poc veiem “El submarí”, on l’aigua desguassava i la derivaven una altra canal.DSCN2473_01Submari 2_01Uns metres mes i veiem la reixa d’entrada a una altre fabrica que havia existit en aquest lloc, aquesta reixa impedia que deixalles, troncs i altres objectes passessin a l’interior i perjudiques a les bobines.DSCN2474_01DSCN2477_01Donem la volta a una casa amb parets blaves on veiem en el seu interior a traves d’unes gran vidres, com eren les bobines i el seu funcionament, estem en el lloc conegut per les tres fabriques.DSCN2475_01DSCN2476_01Entrarem per qualsevol dels carrers i ens dirigirem a la Plaça de Manlleu, que ens recordarà molt la de Vic.P1080766_01P1080769_01Pujarem per les escales de mes a l’esquerra, i arribarem a La Font de Verge de Manlleu en el carrer de la font,P1080770_01 es de mina i raja molt, l’aigua tampoc no es potable, esta dins d’una capella en forma d’arcada, sobre la font presideix el lloc la imatge de la Verge.P1080773_01A poca distancia i en el mateix carrer hi ha la Font de les Tres Creus, sobre mateix hi ha una gran balconada, que ens recorda a una fortificació.P1080775_01Creuem la carretera de Vic, i ens dirigirem a la carretera d’Olot, a l’esquerra a peu d’un carrer que fa pujada que be de l’Hospital de Sant Jaume, hi ha la Font de Moisés,P1080778_01 es sempre de molt poc cabal d’aigua, i representa que Moisés fa el prodigui de fer manar aigua d’una roca…DSCN2478_01Ft Moises 2_01Tornem pels carrers de Sant Josep i de Sant Martí a la bora de la Canal, on destacaríem els antics rentadors que les dones de la població utilitzaven l’aigua de la canal per rentar-hi la bugada.Rentadors_01Safareig 2_01Estem en una zona enjardinada amb uns arbres centenaris de diverses espècies, que invita a passejar i també fer un mos.P1080782_01 Per això, hi ha uns zona de taules i bancs, font mateix al Museu de la Industria Textil del Ter.DSCN2480_01DSCN2479_01Ara, pel costat de la industria MIMCORD, S.A. o Can Llenes,P1080785_01 P1080799_01deixem Manlleu i agafarem la pista asfaltada que ens puja a una urbanització que pertany a Masies de Roda, tenim una gran vista de Manlleu.P1080792_01Seguirem indicadors i agafarem el senderó que posa “Camí del Pous”.Ft. Enamorats - Cartell_01A uns deu minuts, baixarem unes escales per visitar la Font dels Enamorats, actualment no raja, per ho disposa d’uns seients per descansar i veure el pas del riu Ter.P1080789_01Seguim pel caminoi principal, ben indicat i marcat, a cap de mitja hora arribarem al refugi de l’associació de pescadors, i que cal destacar la taula amb tots els escuts dels pobles que forment part, aquí podem fer un descans.P1080793_01Estem fent un camí contemplant, el meandre del riu, el bosc de riu i sentint els ocells com canten es un lloc molt planer i plàcid per caminar.P1080797_01Anirem veien diferents rescloses i arribarem a la zona dels pous on passa per sota nostre una antiga canal.P1080758_01P1080804_01Al pocs minuts ja estem a Roda de Ter, P1080809_01P1080807_01podem fer una parada per veure aquest poble i tornar per un camí que hi ha, que ens porta en poc rato a Manlleu, P1080810_01no hi ha pèrdua, donat que esta tot molt ben senyalitzat.P1080811_01Tornen al lloc del inici de la nostra caminada d’avui, a la Font de la Cadernera…

P1080757_01Text : Ramon Solé
Fotografies: Rosa Fabregas i Ramon Solé

Fem safareig… als rentadors de Manlleu

Ens es difícil de pensar que les dones anaven fa més de cent anys a rentar la roba al Safareig de Manlleu. Al no tenir un lloc a casa per rentar i amb aigua corrent, van posar unes lloses de pedra inclinades cap a dintre en la mateixa canal de l’aigua del riu Ter, de fet,  l’aigua era per que anava a parar a les fabriques del municipi, pel  funcionament de les turbines i producció d’energia i funcionament d’aquelles industries.
jgyEra aigua relativament neta, no com ara, per ho molt freda a l’hivern, per axó un home amb una petita caseta a prop del rentadors calentava recipients l’aigua i la posava a la venda per molt pocs diners,  a les dones que hi venien a fer la bogada.b

En els anys es va fer un cobert que a perdurant fins els nostres dies, que va ser molt de agrair, així estaven a protegides les dones que anaven casi cada dia a rentar-hi la roba. A la llarg de les dècades s’han modificat i arranjat en moltes ocasions. Ara sols estant per donar un testimoni de com era de dura el fer la bugada diària.gh

Varem trobar no masses anys una velleta que ens va comentar que va ser de les últimes en anar-hi i que es recordava com la seva mare feia de forma artesanal el sabó que utilitzaven, amb oli i cendres.v

Temps era temps, aquells temps…!

Recopilació del Text i Fotografies : Ramon Solé