Els dos Pous de la Colònia Rusiñol de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa (en algunes fonts escrit Can Ramissa), és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo un enllaç on podreu trobar informació d’aquesta Colònia i del restaurant actual de cau Faluga :

http://www.caufaluga.com/catala/historia.html

Hi ha dos pous que van ser importants en la vida de la gent treballadora de la Colònia que disposava d’aigua.

Estan situats entre els edificis de la Colònia i el riu Ter,

es tenia de bombejar l’aigua a traves d’un volant gran de ferro sortint per una canella i caient a una pica.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Arxiu Rasola

Millores en la Font de la Cadernera de Manlleu

Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts

La Font de la Cadernera està situada a tocar del torrent del Poquí, just sota la masia del Dolcet a Manlleu.

S’hi arriba pel camí que des de l’estació de trens (RENFE) amb el canal industrial i el passeig del Ter, passant en part pel torrent del Poquí.

És una Font d’aigua molt abundant pràcticament tot l’any.

A estar propera a l’estació sempre ha sigut molt visitada per la gent de Manlleu i de fora.

Al segle passat l’aigua era bona i no estava contaminada, per tant, s’hi agafava la seva preuada aigua i es feien fontades.

D’Osona.com, el dia 7 de febrer de 2019, van publicar l’article “Manlleu instal·la taules de pícnic a la font de la Cadernera” i que us passo l’enllaç :

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/59498/manlleu-installa-taules-picnic-font-cadernera

Un cartell en informa de la Font i el seu contorn.

Es un espai ombrívol que fa de bon estar en dies de calor.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Com era la Font de La Tosca de Manlleu…fa 100 anys en rere ?

De la Font de La Toca de Manlleu, sabem poc, sols que estava al costat del riu, a peu de paret de la muntanya.

I a prop del vell Molí de la Tosca.

Podem veure com era, gracies a unes postals antigues, disposava un bon doll d’aigua.

Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Petit reducte natural d’aigües de Can Remisa de Manlleu

Avui voldria fer menció d’un espai petit, que gràcies a les filtracions de la canal de can Remisa de Manlleu, s’ha format al seu costat i que ahir us vaig fer menció.

Per situar-ho, cal seguir el camí paral·lel al riu Ter que sortint de Manlleu direcció a Torelló, tot remuntant el riu i al creuar la canal per un pont,

a pocs metres abans d’arribar a la casa de les comportes d’entrada de la resclosa a la canal de can Remisa,

veureu a la vostra dreta aquest reducte d’aigües que us cridarà l’atenció.

Pot ser que molts diguin que no te cap interès, però hem observat la presencia de molts insectes, com libèl·lules, aranyes , moltes papallones a la primavera, alguna serp d’aigua i aus que fan vida per aquesta zona.

Pel seu perímetre i rodalies hi ha molta vegetació amb flors, que afavoreixen que hi estiguin presents abelles, i altres insectes mes petits.

Com podem veure la pròpia naturalesa s’ha fet seu aquest petit reducte natural d’aigües tranquil i estancat,

per que algunes criatures puguin tindre un habitat tot l’any…Si passeu tingueu cura de no llençar objectes i així evitar d’embrutar-ho i contaminar-ho, que algú ja ho ha fet.!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Canal industrial del Ter de Manlleu

Avui us presento dos articles

El Canal de Manlleu circula bàsicament pel Passeig del Ter de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • A Manlleu la industrialització va estar molt relacionada amb el riu Ter, però sobretot amb el canal industrial que té antecedents en la séquia que des de 1769 feia funcionar el molí de dalt o d’en Miarons, actual molí de Can Vinyes.
  • A partir de 1829 s’aprofità per fer anar la fàbrica tèxtil adossada al molí.
  • Però, el canal industrial de Ter va ser construït entre 1841 i 1848, quan Francesc Puget, Antoni Baixeres i Salvador Juncadel les van comprar els terrenys prop del molí per aixecar-hi tres fàbriques i un molí fariner al llarg d’una façana fluvial de 1.900 metres al riu Ter.
  • L’obra d’enginyeria hidràulica, i els carrers i edificis que hi desemboquen, fan de Manlleu un nucli industrial molt peculiar.
  • El canal es va anar eixamplant i allargant per cobrir les necessitats de les indústries que s’anaven instal•lant al costat del Ter per aprofitar-ne l’energia hidràulica.
  • El canal, els set salts d’aigua i els diversos compartidors i comportes que servien per alimentar les diferents fàbriques i molins, van patir greus desperfectes durant l’aiguat del 1940, així com els ponts que hi havia sobre el canal i els restants.

El Canal de Manlleu són gairebé 2 km de recorregut, paral·lel al riu Ter al seu pas per la població de Manlleu.

És un canal construït amb còdols de riu que com diem, segueix el riu Ter en el seu pas per Manlleu.

Anava proporcionant aigua a un total de 7 fàbriques i 2 molins, que podien tornar per medi de canals menors l’aigua al riu Ter.

La Canal industrial, passa pels Rentat de Baix,

dit d’una altra forma, el safareig públic de l’època.

Passa per on havia les Tres Fabriques, i que sols queda com un testimoni i museu per l’historia de la canal…

Que era “El submarí” d’aquesta Canal ?, era per on l’aigua desguassava i la derivava a una altra canal, així es podia controlar el nivell de l’aigua…

El canal no és únicament un braç d’aigua, sinó que la seva complexitat amaga un conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar correctament l’aigua en els diferents salts,

que inclou entre altres elements, comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors, comportes de descàrrega o desguassos.

A la seva vorera, i en una bona part del seu recorregut, es va formar un Parc,

on els arbres són també els protagonistes, amb seients, fonts i els infants tenen jocs.

La canal arriba a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, reconvertida fa uns anys en la seu del Museu Industrial del Ter,

on podeu conèixer mes dades sobre l’industria d’aquesta zona on passa el riu Ter.

Us passo mes dades sobre la Canal industrial de Manlleu del Consorci del Ter :

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/distribucio/canal-industrial-de-manlleu

El Canal de Manlleu és una obra de Manlleu inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades i informació : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Viquipèdia, Ruta del Ter i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa i canal de la Colònia Rusiñol o Remisa de Manlleu

La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.

Us passo la seva historia:

  • La colònia fou fundada per la família Rusiñol a mitjan segle XIX.
  • La fàbrica es va construir al voltant de 1857.
  • El 1860 ja apareix al nomenclàtor de la província de Barcelona i actualment és una de les poques fàbriques del riu Ter que manté la mateixa activitat industrial.
  • Aquesta indústria estigué en possessió dels Rusiñol entre 1879 i 1940, durant aquest període fou la fàbrica de filatura més important de Manlleu.
  • Santiago Rusiñol, el conegut escriptor i pintor, i el seu germà Albert hereten la colònia del seu avi Jaume i el 1889 l’empresa passa a anomenar-se Rusiñol Hermanos.
  • De fet, la gestió la va portar directament Albert Rusiñol, el germà de Santiago, ja que l’artista li va cedir la seva part del negoci.
  • Posteriorment la colònia va passar per diferents propietaris, l’últim dels quals va ser l’empresa Llobet i Guri, que només utilitzava el salt d’aigua.
  • Després la van comprar els propietaris actuals (Claramunt-Rovira) als anys 1979-1980, però només la fàbrica manté l’activitat.
  • La casa del director també està habitada i en bon estat

Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.

A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.

Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs  col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,

continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,

a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.

Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,

En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.

La Colònia Rusiñol  és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-ramissa

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig per la llera esquerra del riu Ter al pas per Manlleu

Poder fer un passeig per la llera del riu Ter sempre es molt gratificant,

més si ho feu pel seu pas a Manlleu.

Caminar per la seva vora esquerra, podreu veure moltes aus, aquàtiques o que fan vida a prop d’aquest riu,

gaudir d’un parc ple d’arbres  i fresc a l’estiu

i uns espais tranquils.

En aquest indret, les aigües del riu Ter  casi sempre baixen molt calmades,

gràcies a la formació rocosa del terra que fa de fre i tranquil•litza la velocitat del riu.

Fins hi tot, hi ha un petit embarcador on podeu fer una volta amb barca pel riu Ter abans d’arribar a una resclosa.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre – Dipòsit del Passatge de mas Prat de Manlleu

Com cada divendres us passo dos articles

Aquesta important Torre – Dipòsit d’aigua, està situada dins d’una finca particular entre el carrer de Sant Miquel de la Guàrdia i Passatge Mas Prat de Manlleu.

Moltes he vist així de grans, que donen aigua sobre tot a una industria, però aquesta no se la finalitat que te o tenia… Si teniu informació al respecta, no dubteu d’enviar-la.

Fent un passeig per les rodalies de la vora del Ter ens impacta aquesta Torre amb dipòsit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Bogada, també es feia al riu !

Avui us presento dos articles

Moltes vegades m’he referit als safarejos públics i a les dones rentant en ells,

avui em referiré a quan es rentava la roba en un riu.

Us imagineu vosaltres, dones o homes rentant en un riu?

No, ja sé que avui en dia seria impossible pensar-ho i fer-ho.

Les aigües de molts rius i destacades rieres, no són massa netes i no ens deixaria tranquils la roba rentada allí …

Si ja era dur a qualsevol època de l’any anar a fer la bogada a un safareig, sobre tot a l’hivern,

ara poseu-vos a la pell d’aquelles dones que no disposaven d’un safareig prop on vivien,

havien d’anar al riu o a la riera carregades amb un gran cistell amb la roba bruta, el sabó, fins una de les vores del riu,

Havien de buscar un lloc, agenollar-se i estar així mentre durava el procés d’ensabonar i esbandir la roba,

en molts cassos, es buscava una pedra o roca gran, s’hi fregava la roba a sobre,

o també, disposaven d’una fusta amb ondulacions per aquest mateix fet,

algunes disposaven d’aquesta fusta amb potes a un nivell alt  i podien estar incorporades en aquest període del rentat.

Aprofitant el sol, posaven la roba a eixugar sobre unes roques o penjada en un arbre,

Mentre seguien rentant més roba…

Si el poble disposava d’un canal, com en el cas de Manlleu, prop del poble, les dones anaven a rentar-hi la bogada tenint molta cura de que no caigués la pesa de roba que, el més segur, seria arrastrada per la corrent i es perdria.

També, un altre dels punts per fer la bugada era en una resclosa en l’entrada de l’aigua a un rec o canal, com en el cas d’Olot.

La pregunta continua present, aniríeu a rentar la roba al riu ?

En canvi, preferiu més la comoditat d’una rentadora moderna d’última tecnologia ?…

 

Text, Fotografies  i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Resclosa del Molí d’Oris

Resclosa del riu Ter,  situada a mà dreta del pont de la N-152 de Puigcerdà a Barcelona, entre la carretera C-17 i la N-152a (antiga C-152), s’hi arriba per un trencall d’aquesta carretera, a l’altura del quilòmetre 88,200.La Resclosa del Molí, te data de construcció de l’any 1898.Fa uns 50 m d’amplada per 4,5 m. d’altura i uns 300 m. de llargada.És una resclosa recta totalment perpendicular al riu.A la banda esquerra hi ha la casa comporta i una comporta.A uns metres de la resclosa es poden veure els pilars de fusta, que probablement formaven l’estructura de l’antiga resclosa, així com els forats quadrangulars retallats a la roca del subsòl.Desvia l’aigua al canal de la central eléctrica del Molí, aquest està en molt bon estat.Durant el seu recorregut només és travessat per dues palanques, una per on es pot circular i l’altra, que no admet cotxes.El canal fa 6-9 m d’amplada per 500-600 m de llargada.Primera central hidroelèctrica de la comarca, que va donar electricitat a les poblacions de Manlleu i de Torelló.

Recull de dades : Consorci del Ter

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé