Es diu que dins el Montseny hi ha un Gorg Negre poc conegut, i que disposa d’un pas secret que porta fins la Roca de Babilla a Mallorca.
Es utilitzat per les Dones d’Aigua del Montseny i de Catalunya i a la inversa, per les Dones d’Aigo de les Illes Balears.
Com que a Mallorca no hi han rius ni gorgs, elles viuen dintre dels antics pous i cisternes.
A veure si trobeu aquest Gorg Negre i veieu el lloc on van i venen de Mallorca les Fades d’Aigua.
Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé
Es tracta d’un llibre temàtic i pioner en tant a la caracterització geogràfica i física de les fonts Ufanes (Campanet) i el seu entorn més proper. Tot i que aquestes, des de que van ser declarades Monument natural el 2001 i passaren a titularitat pública el 2003 han incrementat la seva popularitat mediàtica d’una manera substancial, amb recurrents aparicions en mitjans de comunicació, avui encara no comptaven amb cap referent bibliogràfic editat oficialment. Així, sota el finançament i el suport de l’Ajuntament de Campanet, i la coordinació de qui us escriu, es va engendrar aquest projecte el qual, d’una manera monogràfica, tracta principalment la caracterització geogràfica de l’espai.
El llibre està format per un total de 8 capítols temàtics, més un annex cartogràfic i un annex fotogràfic compost per 20 fotografies d’alta qualitat. Hi han participat un total de 19 autors provinents principalment del món acadèmic els quals, a partir dels seus coneixements profunds, regalen als continguts dels textos una qualitat i rigor remarcables. Cap destacar també la gran quantitat de figures, mapes i fotografies que ajuden a il•lustrar la bellesa geogràfica i paisatgística de la zona. D’entre les temàtiques en destaca l’explicació hidrogeologia de les Fonts (com i quan brollen? per què?), la caracterització geològica de les Coves de Campanet i la seva relació pretèrita amb les Ufanes, els primers inventaris florístics i faunístics mai publicats sobre l’alzinar de Gabellí, o bé la importància que les Fonts tenen en tant a la conservació de s’Albufera de Mallorca.
El llibre es troba a la venda a l’Ajuntament de Campanet, amb un preu de 10€
Cita: Miquel Mir Gual (2015). Les fonts Ufanes i el pla de Tel. Col•lecció Pla de Tel, 11. Ajuntament de Campanet; 196 pàg.
Recopilació de les dades : Ramon Solé
Autora : CARBONERO GAMUNDÍ, Mª Antònia.
Editat pel Consell Insular Mallorca, Mallorca,
Any :1992
Resum del contingut :
El fet que l’autora d’aquest treball – resum de la Tesi Doctoral- sigui doctora en Geografia es nota en l’important treball realitzat de recerca de material de diversa procedència : biblioteques i d’arxius, però sobre tot, de treball de camp, per suposat de Mallorca, però també d’altres indrets de la mediterrània occidental.
Aquest llibre ens parla del qanat -galeria de drenatge caracteritzada per la fixació d’un punt de captació d’aigua per mitjà d’un pou-, dels dipòsits per la reserva de l’aigua com són les basses i aljubs, els molins hidràulics, les terrasses de cultiu i els sistemes hidràulics de Mallorca.
Carbonero no només ens introdueix en les diferents tipologies constructives sinó que, a més les documenta, les il•lustra i, a més les aconsegueix datar amb una certa precisió. Queda clar que, com recurs hidrològic, la pedra seca hi té un paper destacat com poden ser les marjades.
En definitiva, el treball és una reflexió de les formes d’adaptació ecològicament que històricament han tingut les comunitats de molts indrets de la mediterrània i la seva relació amb els sistemes hidràulics.
Recopilació de la informació : Ramon Solé
La forma d’extreure l’aigua d’aquest pou es per medi tant senzill com ser bombejat gràcies a les aspes d’un molinet de vent.
Els molins multipala es basen en una roda prevista de raigs, de forma semblant a les rodes d’una bicicleta. Sobre la roda es munta un bon nombre de pales, d’aquí bé el nom de multipala.
La disposició de les pales és de forma guerxa per tal d’obtenir l’hèlix. En vent provoca el que s’anomena una empenta ascensional que fa elevar la pala, provocant el gir de l’hèlix.
Les pales acostumen a ser de planxa metàl•lica, tot i que es poden fer servir d’altres materials.
Són molins d’eix horitzontal, pel que cal orientar-los al vent. Aquesta orientació és realitzada de forma automàtica mitjançant un penell incorporat.Se’ls eleva sobre el terreny mitjançant una estructura que acostuma a ser d’acer, tot i que antigament era de fusta.
El seu ús més freqüent és el bombeig d’aigua del subsòl per a usos merament agrícoles. En podem trobar encara en masies i en els darrers anys se n’han recuperat bastants a les zones del Penedès i la Conca de Barberà.
També se’ls anomena molins aiguaders.
Moli de Vent Mas Deu – Sabadell
Molts son els Molins de vent que encara avui en dia es poden trobar a les Illes, sobre tot a Mallorca. L’escassetat d’aigua superficial, mines i fonts, van fer que molts agricultors de les Illes fessin molts de pous de vent arreu del seu territori.
Per a mes informació, podeu consultar a :
http://www.conselldemallorca.net/?&id_parent=271&id_section=10221&id_paragraf=10297&id_media=30411
http://ca.wikipedia.org/wiki/Molins_de_vent_a_Mallorca
La Noticia : Es restaurarà el molí de vent de Can Vinyers, a Matadepera.
23 d’octubre de 2014 
Amb un pressupost de 35.000 € l’ajuntament de Matadepera (Vallès Occidental) iniciarà les properes setmanes els treballs de restauració de l’emblemàtic molí de vent de Can Vinyers.
Tot i que la masia de Can Vinyers està documentada des dels primers anys del segle XV aquest molí de vent, destinat a bombejar aigua del subsòl, està datat als primers anys del segle XX.
Es tracta d’un aerogenerador de metall, amb roda multipala, cua d’orientació i rotor. La seva construcció i ús es va generalitzar a l’oest dels Estats Units a partir dels anys 1870 fonamentalment a partir de la comercialització que en va fer la casa Walling, que també va fer-ne una important implementació al camp català al llarg de les primeres dècades del segle XX.
Recull de la informació, Text i Fotografies : Ramon Solé
Moltes son les referències que trobarem amb aquest nom de Xaragall, arreu de Catalunya i a Espanya.
Un xaragall, escorranc o aragall és una incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat, deixant la zona desproveïda de vegetació, exposant el fons pedregós.
Un xaragall és un canal de drenatge temporal de ribes rostes, amb una amplària i una fondària que oscil•la entre 1 i 10 m.
Normalment és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals. com que és essencialment un curs d’aigua normalment sec, sovint el terme “xaragall” és pràcticament idèntic a “torrent” o “barranc”.
Hi ha rieres que duen aquest nom, com la riera del Xaragall al Maresme i el Xaragall de l’Espinal al Vallès Oriental. Trobem gent que diu : “Anem a creuar el Xaragall”, referint-se a un petit torrent o baixant estret d’aigua que moltes vegades a l’any es troba sec.
A Mallorca, a la serra de Tramuntana, hi ha rossegueres que es coneixen amb el nom de “xaragall”.
Hi ha també pobles que tenen un carrer amb el nom de “xaragall”.
Això prové del fet que quan plou l’aigua de les muntanyes baixa per aquest carrer fins a arribar al torrent.
També, hi ha llocs de Catalunya, es refereixen a un estret camí situat en un camp o bosc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
