Guia recomanada : GR 270 – EL CAMI DEL LLOBREGAT – ALPINA

DE CASTELLAR DE N’HUG AL DELTA DE LLOBREGAT – SENDERS GR

Fitxa Técnica

Autors : HUGUET, POL / PUJOL, FERRAN

Editorial: ALPINA, EDITORIAL

Any de l’edició : 2018

Matèria: Guies Senderisme

ISBN: 978-84-9034-775-1

EAN: 9788490347751

Pagines: 87

Idioma: CATALA

Enquadernació : GUIA + MAPA

Col·lecció : GR (SENDERS DE GRAN RECORREGUT)

Preu : 20,00 € – IVA inclòs

Sinopsi :

El GR del Llobregat és un recorregut lineal que ressegueix el riu Llobregat des de la seva capçalera, a Castellar de n’Hug, enmig de boscos pirinencs, fins al Delta del Llobregat, on el riu troba la Mediterrània.

Es tracta d’un recorregut total de 180 km aproximadament, dividit en 9 etapes, i que inclou 9 mapes sencers, sense dificultats tècniques remarcables.

Aquesta guia té per objectiu fer descobrir al caminant el patrimoni natural i humà d’uns territoris i paisatges ben diversos, units per diversos fils conductors.

El més present de la guia és l’aigua del riu, que acompanya l’excursionista en la pràctica totalitat de la ruta, i que ha esculpit uns paisatges agrestes i espectaculars com les Fonts del Llobregat o el Congost del Cairat sota Montserrat, i d’altres de ben suaus i amables con el meandre de Castellbell o el Delta del Llobregat.

 

Recull de la Guia : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els ocells del Delta del Llobregat

Fitxa Técnica :

Autors : Ricard Gutiérrez, Pau Esteban, F. Xavier Santaeufemia

Dibuixos : Francesc Jutglar

Editorial:  Lynx

Data de l’edició: 1995

Lloc de l’edició:  Barcelona.

Número de la edició:  1ª

Enquadernació: Rústica con solapa

Nº Pag.: 173

Idioma: Català

ISBN: 9788487334160

Preu : 15 euros

 

Resum del Llibre (Castellà)

Libro que contiene 12 láminas con las 140 especies de pájaros habituales en el Parque Natural del Delta del Llobregat ilustradas a todo color y dibujos en blanco y negro intercalados en el texto.

Con la identificación y situación de las 339 especies identificadas hasta ahora en el Parque Natural. Con indicaciones sobre dónde es más fácil observar cada especie.

Además de la descripción de todos los hábitats presentes en el Parque Natural. Con tres itinerarios con tres mapas para observar los pájaros del Parque Natural, cuándo se puede observar cada especie y los nombres de cada especie, el nombre científico en catalán, castellano, francés, alemán e inglés.

Además de listados de especies liberadas observadas en el Delta, resumen en castellano y nombres locales de las especies del Delta.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

El Remolar-Filipines, zones humides del Delta del Llobregat

Avui us presento dos articles

Xatrac Gros a Remolar-Filipines

L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat, situades en el municipi de Viladecans.

El Remolar-Filipines  te una superfície de 123,85 hectàrees.

Anteriorment formava part d’aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït a conseqüència de les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat.

L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat.

El Braç de la Vidala, també situat dins d’aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny.

Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressent de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.La vegetació de l’espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals.

Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.

Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord , la gencianàcia, la ranunculàcia, la gramínia, la poligonàcia, algunes orquídees, i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí i el lliri groc.

Pel que fa als ocells, destaca la presència d’importants poblacions d’anàtides i limícoles a l’hivern, així com d’espècies com la boscarla mostaxuda  i el cabusset .

Un fumarel cariblanco en Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)

Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena, d’importància internacional.

També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló el rascletó, l’arpella i l’agró roig.

Es pot accedir tot seguin a peu, pel braç de la Vidala al llarg de poc més d’un quilòmetre, fins arribar al pont per on es pot creuar i arribar a l’interior de l’espai fins a l’aguait de la Maresma o fins a l’aguait de la Bassa dels Pollancres, des d’aquests espais us serà molt fàcil observar ocells aquàtics.

A l’entrada hi ha una caseta que esta Informació i que podeu fer les vostres preguntes o consultes.

Us passo la Web de la Diputació de Barcelona on obtindreu mes dades sobre aquest espai natural del Remolar-Filipines :

https://www.diba.cat/web/mediambient/espai-natural-remolar-filipines

 

Recull de Dades : Viquipèdia, Espai Natural Remolar –Filipines , Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor- 2ª Part #

Avui us passo dos articles

L’Aiguamoll de la Bòbila es localitza als afores de Santpedor  a 500 metres al sud del poble, entre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat i el camí del Coll de l’Om.

L’Aiguamoll habita una fauna i vegetació pròpies de les zones humides.

L’Aiguamoll ocupa una extensió de 3 ha. de zona inundable i de 5 ha. de zona per reforestar.

L’existència del aiguamoll té el seu origen en l’extracció d’argiles que realitzava una antiga bòbila instal·lada en l’indret.

En rebaixar-se els terrenys  en la dècada de 1920, les aigües del subsòl van aflorar a la superfície, i que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d’aigües freàtiques.

Als anys 80 la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador.

L’any 1992 la Junta de Residus va clausurar l’abocador i va retirar-ne les deixalles i un any més tard l’organització ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí a reconvertir l’antiga argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient.

Els treballs de restauració executats l’any 1994, van incloure la creació de microhàbitats, aconseguint convertir la zona en un espai natural amb una gran diversitat d’espècies animals i vegetals.

S’hi ha detectat més de 130 espècies, algunes d’elles molt rares o fins i tot mai observades a la conca mitjana del Llobregat.

Destaquen, per exemple, i com a nidificants, el martinet menut  o el rascló, espècies com el flamenc , el capó reial o el morell xocolater hi han estat observades durant l’hivern o en migració.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santpedor i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : Sistemes naturals del Delta del Llobregat

Coordinació: Josep Germain i Otzet i Joan Pino Vilalta

Primera edició: desembre de 2018

ISBN: 978-84-9965-443-0

Aquest llibre va ser presentat  el dia 6 de Febrer de 2019, al Prat de Llobregat.

Es tracta d’una obra col·lectiva escrita per més de 50 autors que, al llarg de més de 700 pàgines, recull 23 capítols dedicats a tots els components de la biodiversitat del delta, el seu marc físic, la seva evolució i els reptes de futur que ens esperen. Incorpora també un catàleg de tots els grups sistemàtics tractats, que aporta més de 4.600 tàxons.

El llibre és una publicació de la qual ja disposaven altres espais naturals catalans com el delta de l’Ebre o els aiguamolls de l’Empordà “i que suposarà un punt i a part en el coneixement i la divulgació de la biodiversitat del delta del Llobregat”, asseguren fonts municipals.

https://blogs.iec.cat/ichn/els-sistemes-naturals-del-delta-del-llobregat/

L’Ajuntament del Prat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) n’han esponsoritzat la publicaci del Llibre: Sistemes naturals del Delta del Llobregat.

 

 

Recull de dades : Ramon Solé

La Llegenda : El prodigi de l’agua convertit en vi, al Pont de Vilomara i Rocafort

En el municipi del Pont de Vilomara i Rocafort i la seva àrea geogràfica més propera (termes de Mura i Talamanca) es donà al segle passat un fenomen únic dins l’àmbit de la viticultura i l’arquitectura rural catalanes: la construcció de tines i premses al bell mig de les vinyes. En total podien emmagatzemat uns 9.000 hl. de vi a plena capacitat.
Avui dia, oblidades i engolides pel bosc o pels incendis, resten encara dempeus i testimoniatge mut d’un activitat que donà riquesa i esplendor a aquestes  eixutes terres.dscn0002_01
D’un d’aquests grups de tines, les de la Lluca, situades a la vall de la riera de Santa Creu, passada la Casa nova, se n’explica aquesta feta o llegenda :

En un època que el preu del vi va patir un fort descens a causa de l’excessiva oferta, el rabassaire que guardava el vi en aquestes tines havia estat esperant que el preu que li pagaven pel vi compensés les despeses de producció que havia tingut, o si més no, les que tindria per transportar-lo fins a Manresa. Com que el preu del vi no va fer més que baixar, i aviat s’havia de donar cabuda a la nova verema, no li quedà més remei que desrapar les boixes de les tines i deixar escolar tot el seu roig contingut vessant avall fins a la riera, i d’aquesta al Llobregat.vista-9_01La notícia va córrer pel poble del Pont de Vilomara com la pólvora. S’havia produït un prodigi sobrenatural! L’aigua de la riera s’havia convertit en vi! Tots els vilomarencs deixaren les seves ocupacions per tal d’acostar-se a la riera i comprovar amb els seus propis ulls un esdeveniment tan inversemblant. Els més incrèduls no en van tenir prou de veure-ho, sinó que en van haver de beure per tal de creure-s’ho. D’altres es banyaven en els tolls d’aigua – perdó, de vi- ja que havia de tenir propietats curatives miraculoses!dscn5616_01En fi, per uns moments, la gent del Pont de Vilomara van trencar la monotonia quotidiana i van ser testimonis d’un prodigi que no es produïa d’ençà de les bodes de Canà!

Recopilació de la Llegenda popular i Fotografies . Ramon Solé