Jardí i les Fonts de La Torre del Sol de Sant Boi de Llobregat

La Torre del Sol esta en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

Quan el 1864 es va iniciar el gran Eixample del segle XIX, que culminaria amb l’obertura de la Rambla de Rafael de Casanova, es van concedir moltes llicències de construcció i de reforma a carrers de l’Arlovina (Rutlla, Palla, Major, Bardina i Lluís Castells),

amb el resultat de la construcció de tot un seguit de torres amb jardí, entre les quals la Torre del Sol, amb el seu parc, és un dels exemples més espectaculars.

Posteriorment fou propietat municipal.

Es tracta d’un parc treballat aprofitant el pendent natural del turonet, del tipus clàssic de jardí noucentista que acompanya altres propietats que es van construir per la mateixa època,

és a dir, un híbrid entre el jardí de tipus “anglès” amb una curada aparença de naturalitat menada pels arbres grans i poc devastats i combinat amb algunes terrasses amb glacis de flors tipus “jardí francès”.

Aquestes terrasses s’han vist complimentades amb zones de joc per a infants i, a la part més alta del parc, una pista de bàsquet.

La vegetació és abundant i els camins treballats en forma d’escala.

Les varietats d’arbres són les habituals en aquesta mena de parcs, amb predomini de la morera, la magnòlia, la palmera, les acàcies i algun xiprer.

La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de cal Pere Vell de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font de cal Pere Vell esta al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell.

Historia:

• La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs.
• Al costat de la font hi ha l’actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d’una de les portes d’accés posterior a la fàbrica.
• Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l’antic pont romànic de Sant Marc.
• A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges.

La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d’un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d’un petit dipòsit darrera del mur.

L’aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra.

Observacions:

Pel que fa al safareig no s’ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Pont de Periques de Puig–reig

Per anar a La Font del Pont de Periques, cal seguir un sender que baixa directament aquesta Font des del costat del pont.

Font arrecerada sota unes imponents codines al peu del riu Llobregat,

prop del pont medieval de Periques i envoltada de paisatge de ribera.

S’hi accedeix per unes escales ben condicionades festes amb travesses de fusta.

Al seu costat hi ha disposades un conjunt de pedres que formen un espai per seure, amb forma de taula.

Observacions:  Des de la font es pot veure molt bé el pont medieval de Periques.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torrent Gran d’Abrera

El Torrent Gran està bàsicament situat entre el carrer del Camí dels Sagraments i el carrer Barcelona d’Abrera, aquest es la part mes natural amb mes abundant en vegetació; al pas per el costat del nucli, és amb menys vegetació.

Es tracta d’un torrent que travessa d’oest a est el terme municipal fins a desembocar al riu Llobregat.

…/… Hi ha dos camins per passejar i gaudir de la natura a prop del Torrent Gran. El punt de sortida d’aquests camins és al parc de Sant Ermengol, just al costat de l’autovia A-2: Camí del Parc de Sant Ermengol (marcat en color vermell): passa per la part superior del Torrent Gran i voreja el Polígon Industrial de Sant Ermengol fins a arribar a una zona de pícnic amb lavabos i contenidors d’escombraries; al llarg d’aquest camí s’han habilitat zones de descans amb bancs, papereres i fonts d’aigua potable.

El Camí del Torrent Gran d’Abrera (marcat en color verd) és un camí rústic que passa pel fons del torrent. Cada entrada i sortida d’aquest camí està marcada amb una pedra vertical.

Aquestes rutes es poden fer caminant o en bicicleta. Està prohibit circular-hi amb vehicles motoritzats.

També hi passa el Camí Històric d’Abrera (PR-C 169)…/…

…/… La vegetació i la flora són molt variables; al fons del torrent hi creixen diferents espècies de pollancres (Populus alba, P. nigra) i salzes (Salix spp.), mentre que als marges superiors es troben pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), intercalats amb alzines (Quercus ilex) i roures joves (Quercus cerrioides)…/…

Pel que fa a algunes de les espècies de vertebrats detectades (per observació directa o mitjançant l’anàlisi de vestigis) al Torrent Gran són amfibis (gripau comú, gripau corredor i granota), rèptils (vidriol, serp blanca, serp verda, dragó comú, sargantana ibèrica), aus (esparver, aligot comú, àguila marcenca, polla pintada, puput, picot, rossinyol, merla, tord, tec.), mamífers (guineu, fagina, toixó, senglar, ratolí, esquirol, ratpenat, etc.).

Ruta fluvial per conèixer el Torrent Gran d’Abrera, fruït del projecte d’apoció fluvial que Associació Hàbitats – Projecte Rius desenvolupa en aquesta població gràcies a la participació dels voluntàries i voluntàries locals, l’associació ANDA i l’Ajuntament d’Abrera.

El Torrent Gran, permet realitzar un bon recorregut d’anada i tornada a Abrera

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. / Altres

Autor de la fitxa : ArqueoCat SL – Natàlia Salazar

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat

La Font de Sant Pere està adossada a la paret d’una casa en el carrer de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat.

Es una estructura casa monumental, en la part mes baixa hi ha un nínxol on esta la font, l’aigua es de xarxa pública, i cau a una pica.

Coronat amb una petita teulada i rajoles blanques i verdes.

A la dreta es trobant unes rajoles a color amb la imatge del Sant.

A sobre de la Font hi ha un cartell que ens indica :

“Els històrics amics i veïns del carrer Sant Pere recorden els temps passats al voltant d’aquesta Font. 1940 – 1970. Sant Boi de Llobregat, maig de 1997“.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Guia recomanada : GR 270 – EL CAMI DEL LLOBREGAT – ALPINA

DE CASTELLAR DE N’HUG AL DELTA DE LLOBREGAT – SENDERS GR

Fitxa Técnica

Autors : HUGUET, POL / PUJOL, FERRAN

Editorial: ALPINA, EDITORIAL

Any de l’edició : 2018

Matèria: Guies Senderisme

ISBN: 978-84-9034-775-1

EAN: 9788490347751

Pagines: 87

Idioma: CATALA

Enquadernació : GUIA + MAPA

Col·lecció : GR (SENDERS DE GRAN RECORREGUT)

Preu : 20,00 € – IVA inclòs

Sinopsi :

El GR del Llobregat és un recorregut lineal que ressegueix el riu Llobregat des de la seva capçalera, a Castellar de n’Hug, enmig de boscos pirinencs, fins al Delta del Llobregat, on el riu troba la Mediterrània.

Es tracta d’un recorregut total de 180 km aproximadament, dividit en 9 etapes, i que inclou 9 mapes sencers, sense dificultats tècniques remarcables.

Aquesta guia té per objectiu fer descobrir al caminant el patrimoni natural i humà d’uns territoris i paisatges ben diversos, units per diversos fils conductors.

El més present de la guia és l’aigua del riu, que acompanya l’excursionista en la pràctica totalitat de la ruta, i que ha esculpit uns paisatges agrestes i espectaculars com les Fonts del Llobregat o el Congost del Cairat sota Montserrat, i d’altres de ben suaus i amables con el meandre de Castellbell o el Delta del Llobregat.

 

Recull de la Guia : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els ocells del Delta del Llobregat

Fitxa Técnica :

Autors : Ricard Gutiérrez, Pau Esteban, F. Xavier Santaeufemia

Dibuixos : Francesc Jutglar

Editorial:  Lynx

Data de l’edició: 1995

Lloc de l’edició:  Barcelona.

Número de la edició:  1ª

Enquadernació: Rústica con solapa

Nº Pag.: 173

Idioma: Català

ISBN: 9788487334160

Preu : 15 euros

 

Resum del Llibre (Castellà)

Libro que contiene 12 láminas con las 140 especies de pájaros habituales en el Parque Natural del Delta del Llobregat ilustradas a todo color y dibujos en blanco y negro intercalados en el texto.

Con la identificación y situación de las 339 especies identificadas hasta ahora en el Parque Natural. Con indicaciones sobre dónde es más fácil observar cada especie.

Además de la descripción de todos los hábitats presentes en el Parque Natural. Con tres itinerarios con tres mapas para observar los pájaros del Parque Natural, cuándo se puede observar cada especie y los nombres de cada especie, el nombre científico en catalán, castellano, francés, alemán e inglés.

Además de listados de especies liberadas observadas en el Delta, resumen en castellano y nombres locales de las especies del Delta.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

El Remolar-Filipines, zones humides del Delta del Llobregat

Avui us presento dos articles

Xatrac Gros a Remolar-Filipines

L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat, situades en el municipi de Viladecans.

El Remolar-Filipines  te una superfície de 123,85 hectàrees.

Anteriorment formava part d’aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït a conseqüència de les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat.

L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat.

El Braç de la Vidala, també situat dins d’aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny.

Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressent de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.La vegetació de l’espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals.

Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.

Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord , la gencianàcia, la ranunculàcia, la gramínia, la poligonàcia, algunes orquídees, i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí i el lliri groc.

Pel que fa als ocells, destaca la presència d’importants poblacions d’anàtides i limícoles a l’hivern, així com d’espècies com la boscarla mostaxuda  i el cabusset .

Un fumarel cariblanco en Remolar-Filipines (Delta del Llobregat)

Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena, d’importància internacional.

També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló el rascletó, l’arpella i l’agró roig.

Es pot accedir tot seguin a peu, pel braç de la Vidala al llarg de poc més d’un quilòmetre, fins arribar al pont per on es pot creuar i arribar a l’interior de l’espai fins a l’aguait de la Maresma o fins a l’aguait de la Bassa dels Pollancres, des d’aquests espais us serà molt fàcil observar ocells aquàtics.

A l’entrada hi ha una caseta que esta Informació i que podeu fer les vostres preguntes o consultes.

Us passo la Web de la Diputació de Barcelona on obtindreu mes dades sobre aquest espai natural del Remolar-Filipines :

https://www.diba.cat/web/mediambient/espai-natural-remolar-filipines

 

Recull de Dades : Viquipèdia, Espai Natural Remolar –Filipines , Diputació de Barcelona.

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

Aiguamoll de la Bòbila de Santpedor- 2ª Part #

Avui us passo dos articles

L’Aiguamoll de la Bòbila es localitza als afores de Santpedor  a 500 metres al sud del poble, entre la via dels Ferrocarrils de la Generalitat i el camí del Coll de l’Om.

L’Aiguamoll habita una fauna i vegetació pròpies de les zones humides.

L’Aiguamoll ocupa una extensió de 3 ha. de zona inundable i de 5 ha. de zona per reforestar.

L’existència del aiguamoll té el seu origen en l’extracció d’argiles que realitzava una antiga bòbila instal·lada en l’indret.

En rebaixar-se els terrenys  en la dècada de 1920, les aigües del subsòl van aflorar a la superfície, i que va propiciar un rebaixament del sòl fins a arribar al nivell d’aigües freàtiques.

Als anys 80 la indústria va fer fallida i la zona es va convertir en un abocador.

L’any 1992 la Junta de Residus va clausurar l’abocador i va retirar-ne les deixalles i un any més tard l’organització ecologista local Gestió i Estudi del medi procedí a reconvertir l’antiga argilera en aiguamoll, gràcies a una subvenció del Departament de Medi Ambient.

Els treballs de restauració executats l’any 1994, van incloure la creació de microhàbitats, aconseguint convertir la zona en un espai natural amb una gran diversitat d’espècies animals i vegetals.

S’hi ha detectat més de 130 espècies, algunes d’elles molt rares o fins i tot mai observades a la conca mitjana del Llobregat.

Destaquen, per exemple, i com a nidificants, el martinet menut  o el rascló, espècies com el flamenc , el capó reial o el morell xocolater hi han estat observades durant l’hivern o en migració.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santpedor i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Llibre recomanat : Sistemes naturals del Delta del Llobregat

Coordinació: Josep Germain i Otzet i Joan Pino Vilalta

Primera edició: desembre de 2018

ISBN: 978-84-9965-443-0

Aquest llibre va ser presentat  el dia 6 de Febrer de 2019, al Prat de Llobregat.

Es tracta d’una obra col·lectiva escrita per més de 50 autors que, al llarg de més de 700 pàgines, recull 23 capítols dedicats a tots els components de la biodiversitat del delta, el seu marc físic, la seva evolució i els reptes de futur que ens esperen. Incorpora també un catàleg de tots els grups sistemàtics tractats, que aporta més de 4.600 tàxons.

El llibre és una publicació de la qual ja disposaven altres espais naturals catalans com el delta de l’Ebre o els aiguamolls de l’Empordà “i que suposarà un punt i a part en el coneixement i la divulgació de la biodiversitat del delta del Llobregat”, asseguren fonts municipals.

https://blogs.iec.cat/ichn/els-sistemes-naturals-del-delta-del-llobregat/

L’Ajuntament del Prat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) n’han esponsoritzat la publicaci del Llibre: Sistemes naturals del Delta del Llobregat.

 

 

Recull de dades : Ramon Solé