Arbres : L’Alzina centenària de Les Torres de Lliça de Vall

Podem arribar-nos a la Finca de Les Torres de Lliça de Vall, des de la carretera CV-1602, tot passant pel costat de la Font  de can Cosconer, creuant per una passera el riu Tenes i tot seguit agafar el camí que porta a aquesta Finca,  o bé, per la C-155, i entrar per el Polígon industrial que també us porta.Les Torres o Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca al terme municipal de Lliçà de Vall.Una vegada a la casa, cal rodejar –la i donar tota la volta per un camí de terra que passa pel costat de l’ermita de Santa Maria del Vallès.Poc mes i a l’esquerra d’aquest camí que portaria als camps de conreu, hi ha L’Alzina centenària.De fet eren dues, una al costat de l’altra. No fa masses anys una d’elles va mori i sols queda una petita part del tronc.Estaven separades per un seient de pedra, a l’ombra de les dues Alzines.La que perdura, podríem dir que esta bastant be, amb una capçada gran.Per seu costat hi passa un rec amb aigua que afavoreix la humitat del terra tot l’any.Esperem que l’Alzina que queda centenària pugui gaudir de molt de temps mes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : Un Roure destacable de Lliça de Vall

El Roure, esta situat al mig d’un aparcament, qual cosa fa que sigui en cara mes visible.Podria haver sigut talat al fer l’aparcament, per ho, es va decidir que no fora així a nivell Municipal.Per anar hi és molt fàcil, us cal agafar el passeig de l’Església, a l’arribar al carrer de La Garrotxa, us cal anar a la dreta, on hi ha l’aparcament i aquesta destacat Roure.Esta protegit per un ballat de fusta per resguardar-lo.Arbres així, seran els nous Arbres Monumentals del futur … ?

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : El Xiprer de Les Torres de Lliça de Vall

Aquest destacable Xiprer, esta com un sentinella en la cruïlla de camins de Les Torres amb la masia de Bella Plana, dins dels terrenys de la Fundació Ota a Lliça de Vall.Per anar-hi cap que sortiu del nucli urbà de Lliça de Vall, tot passant la passera del riu Tenes a l’altura de la Font de can Cosconer, trobareu un cartell que us indicarà el camí de terra direcció a la finca de Les Torres, des de lluny veureu el Xipre, en un dels angles del camí.Es fa mes destacable, donat que està en vell mig dels camps d’aquesta plana, i no hi ha cap mes arbre.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : El Pi del Meandre de Lliça d’Amunt

Aquest  destacable Pi, està situat a peu del camí terra que va paral·lel al riu Tenes entre Lliça d’Amunt a Lliça de Vall.

Altres pins mes joves d’aquesta zona

El lloc es conegut com al barri del Migdia, on hi ha l’antic Meandre del riu Tenes.Trobem aquest Pi, sa i vent alt…!Per anar hi, cal que us situeu en el Parc del Tenes, passeu amb prudència el pont sobre el riu Tenes per la carretera BV 1432, agafeu a la vostra dreta el camí de terra conegut com masia can Moncau, en el començament trobareu la tenda de La Lliçanenca.En uns deu minuts a peu, estareu en el indret on està situat aquest Pi.

Altres pins mes joves d’aquesta zona

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La gran Bassa de Les Torres a Lliçà de Vall

Les Torres de Santa Maria del Vallès és actualment un conjunt d’edificacions al voltant de l’antiga casa que dóna nom a la finca, situada  al terme municipal de Lliçà de Vall.Darrera d’aquest conjunt de les Torres , hi ha una gran Bassa de rec per poder regar una gran extensió de terreny agrícola.En un principi podríem dir, que és una gran deu d’aigua que subministra a la Bassa… no, no es així…Aquesta Bassa , la subministra l’aigua de la canal que prové del riu Tenes.En un moment, es va veure la possibilitat que durant  l’estiu fora també utilitzada aquesta Bassa com una piscina….,per ho amb el temps s’ha vist que l’aigua no era tant bona per fer-la servir de piscina, i era millor per regar els fèrtils camps que te aquesta finca.De fet , es una canal provinent del riu Tenes, que es molt antiga, dona l’aigua a la Bassa, aquesta desaigua  a un rec que pel costat del camp, va distribuint-la segons les necessitats que es tingui.L’aigua sobrant torna novament al riu una vegada fet el recorregut pels camps.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Font de can Cusconer de Lliça de Vall, ofegada d’aigua…

Fa temps,  us vaig donar a conèixer la Font de can Cusconer de Lliça de Vall, en aquest Blog, concretament el 10 de Juliol de 2016 en l’apartat “Avui destaquem”.

Any 2016

Una font que esta situada a prop de la riba dreta del riu Tenes al pas per aquesta Població, direcció el camí de les Torres i de l’ermita de Santa Maria del Vallès.

Any 2016

De fet es una font situada en un lloc tranquil i agradable… per poder fer una parada o un àpat.

Any 2016

No esta malament la seva estructura en general, fa uns dies hi vaig passar, estava tota coberta d’aigua, el problema es el desguàs que està obstruït,  com podeu veure en les fotografies, no si pot arribar fins el tub de la font, que curiosament no raja aigua.És una llàstima que estigui així, es una de les poques fonts naturals que hi ha en el terme de Lliçà de Vall.Caldria, per tant fer alguna obres per que no estigui en aquesta trista situació…i recuperar la Font de can Cusconer i millorar l’entorn seu i mes sent tant a prop de Lliça de Vall.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari curt entre Lliça de Vall i Lliça d’Amunt, per la vora del riu Tenes

Aquets petit recorregut forma part del la xarxa de senders del Vallès Oriental, és d’uns tres quilometres i de molt fàcil de caminar i totalment planer, que circula paral·lel per la vora esquerra del riu Tenes.L’iniciarem a Lliça de Vall, en l’avinguda Tenes on hi ha la zona industrial Placita, al costat de la carretera C-155 o avinguda Pla, podríem dir que és l’espai  menys agradable per estar situat en un lloc ple de naus industrials, prenem direcció Lliça d’Amunt.Al sortir de la zona industrial i passar a l’agrícola, ens cridarà l’atenció un pou poc comú a l’esquerra, ni és quadrat i ni és rodo, te sis cares, està tapat amb un reixa, per ho, ens permet veure el seu interior.Ja hem caminat algo mes de 15 minuts, entrarem ara a una zona de bosc de ribera i veurem un riu Tenes net i generós, axó, si ha plogut recentment.Hem arribat on hi ha una passera, allí a l´altra costat,  hi ha la Font de Can Cusconer, que ja vàrem fer un article en el seu dia.Si deixéssim el nostra camí per un de la dreta, ens portaria fins l’ermita de Santa Maria del Vallès.Nosaltres seguirem pel camí que va vorejant el riu, i uns 30 minuts d’haver sortit, passarem per la Bassa de can Dunyo.Ja ens trobem al municipi de Lliça d’Amunt. Aquesta Bassa ja vàrem fer un article sobre ella.Rodejarem la Bassa i arribarem al Torrent de can Carlons, es poc marcat en un terrenys planer, en aquest punt hi ha el PR- C32.Ara tenim un tros de camí que a la dreta veurem, camps, alguna bassai a la dreta masies, anem per el camí ara ombrejat per diversos arbres de ribera.Ens falta poc, un dos cents metres per arribar a Lliça d’Amunt  i a la carretera BV- 1432 que creuem;  per evitar entrar directament al poble, seguirem uns metres mes pel camí que ens portaria a Santa Eulalia de Ronçana, pel Parc del Tenes, és una zona amb pins i altres arbres.Allí creuarem sobre el riu Tenes, on hi ha una passera, una vegada a l’altra costat, veurem a l’esquerra el que era el Rentador públic, amb l’aigua del propi riu.Des d’aquest punt i desprès de creuar alguns carrers anirem a l’Església parroquial de Sant Julià que presideix a una certa altura, el poble de Lliça d’Amunt.Es un bon punt de partida de varis itineraris per la zona del Vallès Oriental.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La recuperació de la fauna i la flora a la riba del riu Tenes, al pas per Lliçà d’Amunt

Ja vaig comentar la recuperació i protecció de la fauna i flora a la riba del riu Tenes al pas per Santa Eulalia de Ronçana. Avui, seguin el traçat del riu Tenes, parlarem com s’ha millorat aquesta riu al pas per Lliça d’amunt.Tal com van fer els altres municipis , com Riells i Bigas, l’Ametlla del Vallès, Lliçà de Vall… també, va ser tot un repte en regenerar el riu tant en la fauna com la flora, és van prendrà mesures consensuades amb la Generalitat de Catalunya per que aquest riu tornes a tindre vida pròpia,un riu viu tant dels animals que hi ha en el seu entorn com la vegetació pròpia de ribera, que tornes a ser la mes present i a fincada de nou a les lleres d’aquest riu.D’entrada els Refugis de Fauna i de Pesca que ja eren existents des de fa anys, és van voler que fossin totalment efectius amb mes controls.Va fer-se realitat , la Restauració ambiental de l’antic Meandre al barri de Migdia, tant en l’aspecte de terres i de nova flora de ribera.Amb la millora de la qualitat de l’aigua del riu Tenes, de nou  és va poder veure una diversitat de peixos, com barb de muntanya i carpes.Altres pobladors observats com aus, son martinet blanc, bernat pescaire, ànec coll collverd, entre altres mes comuns.La vegetació generada a prop del riu, podem destacar, gatells, sargues, salze blanc, pollancres, el plàtan, canyes…entre molts mes.Per conservar aquest patrimoni de tots i totes, sols cal seguir unes normes bàsiques ,

• El respectar la naturalesa amb tot el seu ampli conjunt !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Cusconer de Lliça de Vall

Per arribar-nos a La Font de can Cusconer, us recomano anar-hi a peu quan esteu a Lliça de Vall, us serà  mes fàcil accedir-hi.

Situeu-vos al carrer Sant Cristòfol amb la carretera BV-1602, conegut com Av. de Montserrat. En aquesta intersecció, hi ha un camí de terra ample que baixa direcció al riu Tenes. Al poc trobarem a la nostra esquerra uns plàtans, cal dirigir-se a ells i al fons ja veurem la Font de can Cusconer.

També podem arribar-nos pel camí de vora del riuTenes que va de Lliça de Vall a Lliça d’Amunt, quan s’arriba al gual de les Torres, caldrà creuar el riu i ja veurem els Plàtans a la dreta.Situada a dintre d’un mur de pedra lligada en forma de “U”, per un costat es un mur i l’altra disposa d’un allargat seient.La Font es troba en un angle i al fons, raja poc, no disposa de pica i cau l’aigua directament a una reixa d’un desguàs, quan hi ha moltes fulles seques cosa que fa a vegades amb l’acumulació no desguassi i formi un bassal per les rodalies de la Font.De munt el broc hi ha el cartell de ceràmica algú trencat amb el nom de la Font. A sota unes lletres que ens diuen que l’aigua no te garanties sanitàries.

Es un lloc tranquil per escoltar els ocells i fer un mos, llàstima de les pintades que embruten la paret.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La Bassa o l’Estany de can Dunyó de Lliça d’Amunt

Situem-nos a Lliça de Munt, tot surtin per la carretera a Granollers BV- 1432, i un cop passat el riu Tenes,  agafarem el camí de terra que va bona part paral·lel al riu, en la seva llera esquerra, direcció a Lliça de Vall.És un camí molt planer, passarem per unes casses , al poc ens creuem el torrent de can Carlons casi sempre sec, a uns 500 metres arribarem a la Bassa de can Dunyó.Us passo informacions sobre la seva creació i dades generals de la Bassa :Informació de l’any 2013 apareguda al 9nou.cat :

http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/30679/llica-d%E2%80%99amunt-crea-aiguamoll-dues-hectarees-tocar-del

Informació de la pagina de l’Ajuntament de Lliça d’Amunt :

http://www.llicamunt.cat/ca/pl54/informacio-d-actualitat/noticies-d-actualitat/id878/un-nou-espai-natural-la-bassa-de-can-dunyo.htm

Com podreu veure, aquesta bassa o estany és de recent construcció, realitzada entre els anys 2012 i 2013.Cal destacar, que han pocs anys s’ha aconseguit que hi hagi un habitat  permanent  o de pas amb moltes aus, com son :

Esplugabous, Blauets, Martinet blancs. Bec de corall, Pinsà, Tudons, Estornells, Aligot comú, Cornelles, Caderneres, Gafarró, Mosquiter comú, Raspinell, Tallarol de casquet…També, hi ha gripaus, serp d’aigua, salamandres, entre altres.Disposa d’ un punt d’observació per no molestar les aus.Un bon lloc per els alumnes d’escoles de la zona puguin visitar-ho i fer un estudi sobre els ocells i també, per els aficionats a fotografiar les aus.Per últim, cal dir que tot el seu contorn esta força net i és molt tranquil.

Text i Fotografies : Ramon Solé