Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador

Les Fonts de Les Angles a França

Si esteu per Puigcerdà o rodalies, val molt la pena fer uns quilometres i anar a conèixer Les Angles a la veïna França.Els Angles pertany a la comarca nord-catalana del Capcir. Administrativament és una comuna del departament francès dels Pirineus Orientals. És un important centre turístic, ja que disposa de pistes d’esquí i d’un parc d’animals (Parc animalier des Angles) entre altres reclams, com els nombrosos llacs.Us passo algunes de les fonts que vàrem veure dins d’aquesta població :

 

La Font de l’Església         

La Font de la Plaça

La Font del Cantó

La Font del Castell

La Font del Serraller

Us recomano la seva visita

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Llibre recomanat : Excursions per la ruta del Tren dels Llacs

Sortides a peu i en BTT resseguint el ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur

 Autor: Segura, Joan Ramon ; Taberner, Lluís

ISBN: 978-84-9779-889-1

232 pàgines

Tapa rústica

130 x 220 mm

Col·lecció: Trajectes Nº 2

Data de publicació: Febrer 2010

Pagès Editors

57 rutes a peu 5 rutes en BTT

Preu : 20,00 €

Comentari :

És el producte de dos anys de fer sortides, agafar el tren i cercar propostes a peu i amb BTT amb l’eix vertebrador de la via ferroviària. D’una banda, s’ha dissenyat una ruta que permet enllaçar les diferents estacions d’una forma lineal en el que hem anomenat “la ruta dels raiers”, en record del camí de tornada que havien d’emprendre coratjosos personatges que baixaven els troncs del nostre Pirineu. D’altra, hem descrit aquells itineraris muntanyencs que es poden realitzar des de les diferents estacions de ferrocarril de la via de Lleida a la Pobla de Segur. L’espai excursionista de la línia del Tren dels Llacs ofereix mil possibilitats que resten per descobrir. Aquí us oferim un recull de les millors partint de la nostra experiència senderista.

Sobre els autors :

Lluís Taberner (Barcelona, 1947) i Joan Ramon Segura (Almacelles, 1959) són dos bons companys de muntanya que han compartit nombroses excursions pel ric i variat entorn natural de Catalunya. La seva amistat va arrelar al Centre Excursionista de Lleida. Van començar a treballar conjuntament en el Patronat del Camí de Muntanya, creat ara farà quinze anys i que s’ha dedicat a recuperar camins perduts. Van participar en la Guia de La serra del Boumort i muntanyes veïnes de Manel Cortés (Cossetània Edicions, 2006). Joan Ramon Segura ha publicat llibres com: Itineraris pel Front del Segre (Pagès Editors, 2005), 25 excursions pel Front del Pallars (obra guanyadora del VI Premi Vèrtex) i Excursions pel Montsec (VIII Premi Vèrtex).

 

Recull de dades : Ramon Solé

Llibre – Llegendes d’aigua dolça

Títol: Llegendes d’aigua dolça

Subtítol: Les millors històries de rius, llacs, estanys i gorgues dels dos costats del Pirineu i de la Catalunya Vella.llegendesbaixa_01

Autors: Diversos autors

Col·lecció: La Talaia, 7

400 pàgines

PVP: 20 €

ISBN: 978-84-942564-9-3

 

Des des del Llibre :

Diuen que moltes de les aigües dels nostres rius vénen de tan lluny que ni ens ho pensem. I diuen també que l’aigua d’algunes fonts catalanes acaba sortint a Mallorca, i que hi ha pous que arriben fins a l’infern. I encara avui, molta gent sap que no fa pas tant les goges, les aloges, les encantades i les dones de fum i aigua vivien o feinejaven a molts estanys, a molts pous i a moltes gorgues.

Encisaven els que s’hi acostaven, sobretot si eren homes. Altres vegades només jugaven. Però podien arruïnar una casa o podien fer immensament rics els seus habitants. I també podien fer això mateix alguns dracs. I encara també, aquelles serps que, abans de capbussar-se en un gorg o en un riu, es treien la pedra preciosa que duien al front perquè no la volien perdre.

Fins que de tant en tant  algú els l’agafava.

De les aigües que hi ha al nostre entorn se n’han explicat tantes coses que hem pensat que valia la pena aplegar-les. En aquest llibre trobareu tot de paisatges i de llocs únics, carregats d’història i de llegendes, de coses que es deien i que es creien. Tot un món que es va perdent. Però això només és el primer volum. L’imaginari que envolta i que enriqueix l’aigua dolça de la Catalunya Vella, des de la Catalunya Nord fins a la Vall d’Aran i la Ribagorça; des de les comarques de Girona a la Catalunya Central i a Barcelona, fins al Baix Llobregat i l’Anoia.

 

Recull de dades del llibre : Ramon Solé

Poema – El Camí dels llacs

La tempesta ha estat forta,
tota l’herba ja u coll-torta.
Surto a fora la cabanya
Buron - Pantà 4 per  veure com regala la muntanya.

La immensa vall de Carol
se bada hermosament plena de sol
-Salut, pastor!, per vós i la vacada
i per l’herba esplendent d’eixa clotada!-
El pastor calla i riu, i, un vedell passa
botant esbojarrat per la gran jaça.
-Bon home, vós que sou d’aquests paratges
senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!
-Seguint aqueix caient de fondalades
veuràs Lanós, el gran llac de les fades

i més amunt Carlit,
pro, ja tens pit?…
-Pit i bastó!-
l’hi vaig dir jo.
-Doncs, au!
que la tempesta és lluny i el cel és blau.DSCN0436

Autor : Joan Maria Guasch i Miró

Informació sobre l’Autor :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Maria_Guasch_i_Mir%C3%B3

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé