Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat

El Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat, esta situat en el barri Centre o barri Antic i la Plana.Els seus accessos immediats són pel carrer de l’Església i pel bucle de l’Avinguda de Cornellà, de fet la nacional N- 340 separaria el parc en dos.Avui us presento la part mes arbrada i antiga la que esta tocant el carrer de l’Església,  podem dir que per visitar aquest parc esta adaptat per cadires de rodes.Es tracta d’una zona que era un torrent natural on hi havia molta vegetació autòctona, conreus i arbres fruiters, així mateix, hi ha nombrosos ocells que hi viuen.Aquest Parc en el seu reordenament, es va incloure els Jardins de Can Tinturé i els Jardins de ca n’Hospital, un en cada extrem del gran parc.Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una gran presència del pi blanc (pinus halapensis) alguns centenaris. Les seves capçades formen una gran massa verda a l’altiplà d’aquest torrent, visible des de diferents punts.També hi trobem xops de diferents varietats, eucaliptus, moreres, xiprers, pruneres, tarongers, una figuera molt vella, i alguna alzina.Aquest vegetació conjuntament amb la que trobem a les finques veïnes i al bucle de la carretera de Cornellà formen una massa verda i un pulmó molt important per a la ciutat.Repartit pel Parc, hi ha, fonts d’aigua potable, llac, zona de jocs infantils, zona de pistes polivalents, tennis taula, zona de pícnic i zones d’estar amb bancs de fusta.Cal destacar, que en el carrer de l’Església, esta situada la part mes antiga de la Població, amb nombroses masies, l’església i un convent.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

El Llac del Parc de la Ciutadella ens mostra una altra cara !

El dia 20/12/2014, us vaig fer un article sobre el Llac del Parc de la Ciutadella, avui em tornem a aquest Parc i veiem, la seva cara actual…En aquella ocasió, començàvem així l’article :

“ El Llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona,  d’una gran superfície que domina l’esplanada del parc. Està alimentat amb aigua freàtica d’un pou i compta amb un circuit de recirculació que redueix l’aportació d’aigua necessària i manté el llac en millors condicions. El llac està envoltat d’una vegetació força rica, entre les que hi ha alzines, palmeres… on conviuen diverses espècies d’aus (ànecs, oques salvatges, gavines i gavians, entre d’altres). “

Quina es la cara actual d’aquest llac ? és sec completament, el motiu es la neteja i unes obres a la font ornamental i en altres llocs.Impacta molt veure tot un espai destacat del Parc, com esta de sec…Veure així mateix les barques reposant al terra del llac, varades i sense aigua…Veure com la gent que fa un passeig, queda mirant aquesta situació…Be, sols es un espai de temps limitat i que veurem dintre de poc novament l’aigua mes neta i les barques amb la gent fent un tom per aquest llac tant representatiu i apreciat per als Barcelonins.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Llac del Parc de la Maquinista de Barcelona

Aquest Parc l’Ajuntament de Barcelona, el descriu de la seguen manera :

El parc de La Maquinista (Ferran Junoy, 1), situat a tocar del centre comercial del mateix nom, és una sòbria esplanada de 21 hectàrees que connecta els barris de Sant Andreu i el Bon Pastor. El parc està situat als antics terrenys de La Maquinista Terrestre i Marítima, una empresa de construcció de màquines ferroviàries fundada el 1855 i que el 1993 fou traslladada a Santa Perpètua de Mogoda. Llavors els terrenys van passar a titularitat pública: una part d’ells van ser destinats al parc i altra a la construcció d’un gran centre comercial, conegut igualment com La Maquinista. El parc fou dissenyat per l’equip d’arquitectes L-35 (Juan Fernando de Mendoza i José Ignacio Galán) i inaugurat l’any 2000. Cal destaca de primer del Llac i despres els Arbres :

Al centre hi ha un Llac anomenat “Estany Narcís Monturiol”, que es va construir aprofitant l’existència d’un parell de mines d’aigua. El Llac  que és l’element més destacat del parc, a l’extrem del qual es conserva un edifici de ferro amb forma de vaixell, obra de Juan Fernando de Mendoza, que alberga el Museu Macosa MTM. Tanmateix, de l’aigua del llac sobresurt una gran roda de la maquinària de la fàbrica, col·locada com si fos una escultura. Es tracta de la roda de transmissió de la primera màquina de vapor que la fàbrica havia utilitzat al seu primer emplaçament a la Barceloneta, i que es va dur a Sant Andreu el 1963 com a element decoratiu. Cal destacar , que una gran part dels arbres que hi han, uns 270, van ser plantats durant el primer terç del segle XX. En el cas que aneu amb nens petits pel Parc i jugar a prop de Llac , aneu amb cura, hi han indicadors amb recomanacions per evitar algun ensurt.Recull de dades de l’Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

El Parc del Laberint d’Horta, a Barcelona

Ara al Maig, ja cal anar buscant l’ombra dels arbres i la frescor de l’aigua, us invito a conèixer  el Parc del Laberint d’Horta a Barcelona.El Parc té una superfície de 9,1 ha, és el més antic a Barcelona, i està ubicat a l’antiga finca de la família Desvalls, als peus de la Serra de Collserola. Inclou  un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX. Just a prop de l’entrada al parc es troba l’antic palau de la família Desvalls.Un gran nombre de peces escultòriques repartides pel parc ens traslladen al mon de la mitologia grega. A la terrassa inferior, on hi ha el laberint, hi ha un relleu de marbre amb Ariadna i Teseu i al seu centre hi ha una estàtua d’Eros, entre altres.El Parc del Laberint, com el seu nom indica, compta amb un laberint de xiprers.  Té 750 metres lineals i posa a prova l’orientació i la paciència de tothom qui s’atreveix a entrar.És un bon espai on divertir-se i també on aprendre.El Parc del Laberint és un parc tranquil on es pot passejar, descansar, llegir el diari, relaxar-se en els diferents espais que té i contemplar una exhibició esplèndida i variada de plantes, flors i vegetació, hi ha una zona de bosc en la part mes superior al Parc.

També,  racons per descobrir com la porta xinesa, la gruta del minotaure,  el canal romàntic o la cascada artificial creada amb roques i una riera artificial.

Així com, parterres, places a l’ombra de grans arbres, el refugi del pagès, la cabana de l’ermità i fins i tot un fals cementiri formen part del parc. Destaquem, el jardí domèstic i el jardí dels boixos que completen aquest parc on el color protagonista és el verd de la vegetació i el color de les flors, segons l’època de l’any.

Cal destacar , que trobareu aigua pertot arreu: un safareig, cascades, riera, basses amb peixos, brolladors i fonts.

Per a mes informació

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d’Horta

Quan aneu, us desitjo que ho passeu molt be !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de Mollet del Vallès

Us passo una bonica llegenda de com era Mollet al segle X :

“Al segle X Mollet era un immens llac on hi vivien uns peixos molt curiosos anomenats molls. Aquells molls eren diferents perquè eren uns molls màgics, és a dir, que si una persona menjava un d’aquests molls, tenia una vida eterna, i al mateix temps també hi habitava un estil de moll que, si t’equivocaves i l’agafaves i te’l menjaves, tenies una mort immediata.Quan el rei Jaume es va assabentar de l’existència d’aquests peixos, no va dubtar de viatjar fins a Mollet: En arribar a Mollet, va manar a tots els seus soldats que anessin al llac a pescar molls. A mitjanit, tots els seus soldats ja n’havien pescat un parell o tres, i el rei Jaume va celebrar un sopar per a ell i els seus soldats. El rei va esperar que tots els seus soldats haguessin tastat el seu moll per saber si els molls que havien agafat durant tot el dia eren verinosos o no. I, de cop i volta, tots els soldats van morir i el rei es va quedar tot sol, amb la seva estimada Isabel.El rei no sabia si tastar el seu moll o no. Va esperar que es fes de dia per tornar al llac i va pensar una idea per no equivocar-se de moll i morir. El rei Jaume va pensar a buidar el llac per agafar el peix indicat, i així ho va fer: va buidar tot el llac amb l’ajut de la seva estimada. Quan el llac va estar totalment sec, hi van aparèixer milers i milers de molls. El rei no sabia quin moll agafar i es va decantar per un que era a la muntanya de peixos més alta de totes. Aquell moll brillava molt. Tenia uns colors vermellosos com el foc.A la nit. per sopar, el rei es va menjar aquell moll, però immediatament va morir.
La llegenda diu que aquest moll que es va menjar el rei Jaume és el mateix peix que està exposat a la bandera de Mollet, i que el nom de Mollet ve de moll, aquest curiós peix que habitava les aigües d’aquell immens llac.”

Si voleu veure l’Historia pas a pas de Mollet, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mollet_del_Vall%C3%A8s

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé