Llac Gravera d’Ullastrell de Terrassa

Per arribar fàcilment al Llac Gravera d’Ullastrell , cal des de Terrassa anar per la carretera C-243c, que es deixa per la carretera que us portaria a Ullastrell la BV-1203,

justament en el kilòmetre 1, a la dreta surt una pista ample que porta a la gravera en actiu del Pla de la Llebre ( Sorres i Graves Ègara SA).

Us cal arribar fins l’entrada d’accés a la mencionada gravera.

Des de diferents punts al costat dret del camí podrem gaudir del llac.

És un espai molt bonic, entre arbres, predominant  pins joves així com alzines i altres arbres diversos.

Amb els anys s’ha fet un habitat idoni per aus com ànecs, petits ocells diversos i destacant les granotes, i amfibis diversos.

Depenent com arriba la llum al llac, canvia la tonalitat del seu color, d’un blau a un verd, més o menys fort.

No es un lloc pel bany , sols per sentir i gaudir de la natura,

llàstima que es molt a prop la sorrera en actiu, que fa deslluir el seu entorn.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners del Llac o Resclosa de Navarcles

En cada llera on es forma la Resclosa de Navarcles, coneguda com “El Llac”, trobem unes llargues fileres de Plataners.

Son tots uns plataners de dimensions considerables,

amb brancatge allargat i fulles grans.

Donen una gran ombra sobre tot a l’estiu, amb una gran frescor,

i s’han posat taules i bancs en diferents espais a la llarg de la resclosa.

Si no ho coneixeu us invito a anar-hi.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Cura de Navarcles

Us cal situar-vos al carrer de la Font de la Cura, poc abans d’arribar al Llac de Navarcles.

La Font està dins del Parc de la Font de la Cura,

disposa d’un petit aparcament , una zona de jocs infantils i al nivell més alt hi trobareu la Font de la Cura,

al costat d’un petit saltant d’aigua, això sí, quan hi baixa aigua…

i amb una zona de pic nic amb taules i bancs de fusta.

La font queda en una paret plena de vegetació i humitat ,

on hi surt per un estret tub un dit d’aigua que cau a una pica,

al seu costat en èpoques de pluja la paret regalima aigua que va a parar a la prolongació de la pica.

Gracies que fa raconada aquest lloc, es manté sempre molt humit i amb la frescor del diversos arbres que formant el Parc.

Des d’aquest punt podreu fer una bona excursió per les rodalies de la Llac o Resclosa de Navarcles que està a tocar.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Marianao de Sant Boi de Llobregat

El Parc Marianao  està situat en el carrer dels Lledoners, 1 de Sant Boi de Llobregat.

Es tracta d’un parc d’estil modernista, a la manera dels jardins de Rubió i Tudurí, que està resolt en un bosc de palmeres de totes les varietats, i que emmarca un gran llac artificial amb un pont pseudo rústic que el travessa.

Uns caminets amb bancs permeten el passeig per tots els racons i la vista a totes les perspectives.

El llac artificial està aconseguit a base de rocalla estratègicament recoberta d’heura en alguns indrets i té un sistema d’aigua corrent que no li permet embrutar-se més de lo inevitable.

La bona mida de les palmeres, que tenen copes abundoses i la seva quantitat i varietat produeixen una “autèntica sensació d’oasi”, per contrast amb la polsosa esplanada que envolta el Palau i el camí d’accés al mateix, que està en un estat lamentable.

Estava inclosa dins el Pla d’enjardinament de la finca del Marquès de Mariano.

És de tendència naturalista, en contrast amb el neomedieval del Palau.

Treballada imitant un fantasmal tronc d’arbre, té una escala exterior en forma de cargol amb restes d’una barana de pedra imitant fusta que puja fins al capdamunt on hi ha una imatge protegint i beneint el conjunt. La part de sota és buida amb diferents sostres.

Gaspar Coll – any 1987 / Generalitat de Catalunya

El primer, a l’alçada del primer tram d’escales, imita una gruta i a cada una de les columnes, per la banda interna, hi ha un banc de pedra, com si fos realment excavat en la roca viva.

L’element està en un cert estat d’abandonament, més visible encara per la manca de la barana de l’escala i per l’entorn polsós, en contrast amb els jardinets de les torres de la urbanització.

De propietat municipal des de 1974, convertint-se en parc públic.

És un parc públic del barri de Marianao inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, construït al voltant del Palau Marianao.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Que en sabem de l’Ànec collverd?

Segur que aquest ànec de collverd, n’heu vist molts al fer una passeig pel costat d’un riu o llac.

L’Ànec collverd o ànec de bosc, de collblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella).

El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca.

Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.

Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.

La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjat

és una espècie d’ànec que viu a prop de zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.

Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.

Ocell bàsicament aquàtic , que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.

La seva alimentació són plantes aquàtiques i també granotes i insectes, per tant viu en aigües “netes”.

Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.

Al ser un animal molt tranquil, axó fa que visquí en zones urbanes  com a parcs on hi hagi petits llacs i no se’ls molesti.

També n’hem vist adaptats plenament en una granja o masia, que tingui una bassa mes o menys gran,  axó si, separats o independents d’altres animals propis de la granja.

Com a curiositat, en una Masia, vàrem veure que també hi vivia un pato arlekin propi d’Asia, (es van portar molts a Anglaterra i dels escapes alguns criant en llibertat, no esta clar si porten a terme l’emigració… )

Els ànecs collverd, se’l pot veure passar volant amb molta rapidesa i agilitat en grups nombrosos.  Solen viure entre 20 i 30 anys.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Per a Vacances podem visitar : El Llac de Matamala a França

El Llac de Matamala és un embassament artificial, de fet, és un pantà i per tant, no és un llac natural.La major part d’aquest embassament, és dins de la comuna de Matamala, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.Està situat a 1.541 metres d’altitud sobre el nivell del mar, té una superfície de 2,23 km² i una profunditat màxima de 37 m.La resclosa, tota dins del terme de Matamala, té 984 metres de longitud, i una alçada màxima també de 37 metres.       Us passo la seva historia :

• Fou construït entre els anys 1957-1961.
• Cobreix unes 200 hectàrees del terme municipal de Matamala i unes 75 dels d’Els Angles.
• Recull les aigües de la capçalera del riu Aude.
• Constitueix una reserva d’aigua utilitzada per les centrals elèctriques de riu avall, com les de lo Carcanet, Escolobre i Nentilhà.Com hi podem accedir  ?

Des del sud l’accés és fàcil tant en vehicles de motor com en bicicleta o caminant. Des del poble dels Angles, s’hi arriba pel camí de les Fontanelles o per l’avinguda de l’Aude.

Del poble de Matamala, s’hi arriba per la carretera D – 118, que ressegueix tot el marge est, que pertany a Matamala, i dóna accés a un camí que voreja el llac.        Quina Fauna és present ?

Atès que es tracta d’un embassament artificial i que resta completament gelat durant l’hivern, la fauna aquàtica no és gaire abundant ni diversa. Només les truites (Salmo sp.) viuen tot l’any al llac. Durant la migració primaveral és quan hi ha més probabilitats d’observar ocells aquàtics en migració, com per exemple les aus limícoles. Altres espècies d’ocells que es poden observar comunament són:

• El Gavià argentat de potes grogues (Larus michahellis), l’Ànec collverd (Anas platyrhynchos), el Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el Bernat pescaire (Ardea cinerea), etc.
• Entre els mamífers, el Cérvol (Cervus elaphus) sovinteja els marges del llac.Quina vegetació  hi ha per les rodalies ? :

La vegetació de zones humides és difícil que es desenvolupi, atès que el nivell de l’aigua és molt irregular pel fet de ser un pantà. El tipus de vegetació que es pot trobar als seus voltants correspon a prats de muntanya i masses forestals de pi negre.             Activitats esportives i lúdiques :

A l’estiu, en el marge que dóna als Angles, està en funcionament la Base Nàutica de l’Ourson, on ofereixen, a part de servei de restauració, diverses activitats com vela, surf, patins d’aigua… També s’hi realitza la prova de natació de la Triatló, durant el mes de setembre. A l’hivern, el llac està glaçat, però s’hi practica immersió en el gel.Als voltants de la base nàutica es pot gaudir de passejades a cavall, itineraris i lloguer de BTT, itinerari esportiu, tirolines… i per a qui vulgui més tranquil·litat, d’una zona de pícnic amb graelles. Al nord-oest del llac, dins del terme de Matamala, hi ha el Càmping del Llac, obert tot l’any.

Recull de dades : Wiquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Aigua en el Parc del Lledoner de Granollers, és la seva peça bàsica – Part 2ª #

És el Parc del Lledoner de Granollers, un parc relativament nou, va ser inaugurat l’octubre de 2011.El parc del Lledoner de Granollers, està situat entre el riu Congost, la riera Carbonell, el carrer del Lledoner i la continuació del carrer de Rafael Casanova.Un espai verd amb l’aprofitament d’aigua no potable d’una mina, que per medi de la riera, es deriva l’aigua a una canal , a una bassa de filtratge, actua com a filtre biològici un llac naturalitzat, i d’aquí al riu Congost.Amb un conjunt  de prop de 7 hectàrees de zona verda que va guanyar el barri i la ciutat de Granollers.D’una banda, es important l’aprofitament de l’aigua  procedent de la mina d’en Joanet, una captació situada en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses,  amb la qual, antigament es regaven els camps de conreu de la propietat,i ara aquesta aigua, es destina a regar el nou parc, a més de mantenir el cabal ecològic de la riera Carbonell.Gràcies a la infraestructura del reg construïda en aquest espai verd, que, a més de proporcionar aigua a la vegetació del parc, es pot observar el creixement de plantacions aquàtiques i d’espècies animals d’aigua.El parc del Lledoner de més de 66.000 m2 és un exemple en l’aprofitament d’aigua no potable, dins l’acció global d’estalvi d’aquest recurs que porta a terme l’Ajuntament de Granollers.Us passo informació de l’Ajuntament de Granollers al respecta a l’aigua de la Mina :

“ Segons la concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua, cal garantir un cabal ecològic de la riera Carbonell de15 m3/h i, a aquest parc, es poden destinar fins als 20m3/h (inclosos el reg i la circulació d’aigua per canalització, bassa i llac) que s’assoleixen en èpoques de pluja. En èpoques d’estiatge, quan el cabal que arriba al parc és de 7 o 8 m3/h i si la mina no aporta prou aigua, hi ha la possibilitat de fer-hi arribar subministrament dels pous d’en Serra.”

En el Parc del Lledoner de Granollers, cal destacar, els seus Lledoners que ja us vaig fer un article en l’apartat d’Arbres, en el seu dia.També cal dir, que va en augment el nombre d’aus en tot el parc.I per últim, el llac en l’hivern el podeu trobar gelat totalment o parcialment, per les baixes temperatures.El Parc del Lledoner de Granollers, al ser el mes gran de la ciutat, també és visitat diàriament per molta gent de totes les edats, senderistes, BTT, gent que passeja el seu gos, infants o simplement gent que esta prenen el sol en la zona de taules o els bancs que hi ha a arreu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat

El Parc dels Torrents d’Esplugues de Llobregat, esta situat en el barri Centre o barri Antic i la Plana.Els seus accessos immediats són pel carrer de l’Església i pel bucle de l’Avinguda de Cornellà, de fet la nacional N- 340 separaria el parc en dos.Avui us presento la part mes arbrada i antiga la que esta tocant el carrer de l’Església,  podem dir que per visitar aquest parc esta adaptat per cadires de rodes.Es tracta d’una zona que era un torrent natural on hi havia molta vegetació autòctona, conreus i arbres fruiters, així mateix, hi ha nombrosos ocells que hi viuen.Aquest Parc en el seu reordenament, es va incloure els Jardins de Can Tinturé i els Jardins de ca n’Hospital, un en cada extrem del gran parc.Entre la vegetació predominen les espècies autòctones, amb una gran presència del pi blanc (pinus halapensis) alguns centenaris. Les seves capçades formen una gran massa verda a l’altiplà d’aquest torrent, visible des de diferents punts.També hi trobem xops de diferents varietats, eucaliptus, moreres, xiprers, pruneres, tarongers, una figuera molt vella, i alguna alzina.Aquest vegetació conjuntament amb la que trobem a les finques veïnes i al bucle de la carretera de Cornellà formen una massa verda i un pulmó molt important per a la ciutat.Repartit pel Parc, hi ha, fonts d’aigua potable, llac, zona de jocs infantils, zona de pistes polivalents, tennis taula, zona de pícnic i zones d’estar amb bancs de fusta.Cal destacar, que en el carrer de l’Església, esta situada la part mes antiga de la Població, amb nombroses masies, l’església i un convent.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

El Llac del Parc de la Ciutadella ens mostra una altra cara !

El dia 20/12/2014, us vaig fer un article sobre el Llac del Parc de la Ciutadella, avui em tornem a aquest Parc i veiem, la seva cara actual…En aquella ocasió, començàvem així l’article :

“ El Llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona,  d’una gran superfície que domina l’esplanada del parc. Està alimentat amb aigua freàtica d’un pou i compta amb un circuit de recirculació que redueix l’aportació d’aigua necessària i manté el llac en millors condicions. El llac està envoltat d’una vegetació força rica, entre les que hi ha alzines, palmeres… on conviuen diverses espècies d’aus (ànecs, oques salvatges, gavines i gavians, entre d’altres). “

Quina es la cara actual d’aquest llac ? és sec completament, el motiu es la neteja i unes obres a la font ornamental i en altres llocs.Impacta molt veure tot un espai destacat del Parc, com esta de sec…Veure així mateix les barques reposant al terra del llac, varades i sense aigua…Veure com la gent que fa un passeig, queda mirant aquesta situació…Be, sols es un espai de temps limitat i que veurem dintre de poc novament l’aigua mes neta i les barques amb la gent fent un tom per aquest llac tant representatiu i apreciat per als Barcelonins.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé