Itinerari de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí

Cada diumenge trobareu dos articles !

El Canal de la Infanta, el nom complet del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón.Construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.És una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat.Inicialment s’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Sants.

Actualment ( any 2012) el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, abastint d’aigua de rec les terres de Cal Trabal a l’Hospitalet.Durant l’any 2017 l’Ajuntament de Sant Joan Despí  va portar a terme  un Itinerari senyalitzat i explicatiu de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí.Us passo un article de La Vanguardia que fa referencia al recorregut senyalitzat del Canal de la Infanta al pas per Sant Joan Despí :

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20171023/432308257973/sant-joan-despi-senaliza-recorrido-canal-de-la-infanta.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí , Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón – Canal de la Infanta a Molins de Rei

L’autorització de la construcció d’una Canal, va estar donada per Reial Ordre del 2 de setembre de 1817, amb la denominació “de Canal de Castaños”. La Canal , va ser construïda entre els anys 1817 i 1819, per el dissenyador ,Tomás Soler y Ferrer, amb participació de Pere Serra Bosch, amb finalitats purament agrícoles i posteriorment  elèctriques, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.

Canal de la Infanta

Va ser inaugurat , el 21 de maig de 1819.Posteriorment canvià la denominació original pel Canal de la Infanta per la Reial Cèdula del 22 de desembre de 1824. El Canal de la Infanta, el seu nom complet del qual es “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón”.Era una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa amb un desnivell total de 13,65 metres i un total de 25.050 metres més de sèquies secundàries.La seva amplada varia entre 4 i 2,5 metres amb un calat mitjà d’uns 1,5 metres.de la comarca del Baix Llobregat. Tenia estratègicament situades13 unitats de petites rescloses, que produïen 262 CV d’energia, l’any 1884.S’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Barcelona.A partir de la captació d’aigües a la “casa de comportes del canal Ferrer i Mora” de Molins de Rei, també conegut com el “Rec Vell” .Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Un article de La Vanguardia, on es veu realment on acaba el canal de La Infanta :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180225/44987228513/tramo-final-canal-de-la-infanta-acequia-montjuic.html

 

Recull de dades, adaptació al Text : Fotografies : Ramon Solé

Dues antigues Torres d’Aigua de l’Hospitalet

1. Torra d’Aigua i Font de la Plaça del Repartidor

DSCN2091_01Durant el segle XIX la població de l’Hospitalet va créixer considerablement i la xarxa pública de subministrament d’aigua, consistent en dues fonts, va resultar insuficient.
L’any 1867 es va construir el Repartidor, que portava les aigües d’una mina d’Esplugues que havia canalitzat el baró de Maldà fins a la seva propietat, Can Xerricó. Des d’aquí es repartia l’aigua a cinc fonts de la ciutat.DSCN2090_01És una font amb forma de torre prismàtica. Està feta de totxo arrebossat combinat amb totxo a la vista. És simètrica als quatre costats: quatre aixetes i quatre piques; quatre fanals amb globus de gas; quatre finestres d’arc de mig punt realitzades amb totxo vist que emmarquen persianes fixes de llistonets de fusta pintada per a la ventilació interior. Cada un d’aquests elements es troba a cada costat. Sota la coberta a quatre vessants realitzada en ceràmica policromada que imita pissarra hi ha una línia d’arquets cecs de mig punt de totxo vist, d’inspiració neoromànica.DSCN2089_01L’any 1927, amb motiu de la visita de la reina Victòria per inaugurar l’edifici de Correus situat en la mateixa plaça, a les hores, es va procedir a restaurar el Repartidor, afegint, els 4 brolls de la Font un en cada costat , els 4 fanals i conservant una porta d’accés a l’interior de la torre, que esta en un dels costats i a una certa altura del terra, se li va donar el seu aspecte actual.
L’Ajuntament va aprovar que La Font de la plaça del Repartidor fora un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet .(Barcelonès).

2. Torra d’Aigua i Font de la Plaça de l’EspanyolaL'Hospitalet  LL. - Pça. Espanya - Font_01Situada en la Plaça de l’Espanyola, construida a principis del segle XX, per atendre les necessitats del nou barri que es va formar a les a fores de l’Hospitalet i que en el temps va arribar al municipi de Barcelona.L'Hospitalet  LL. -_01Pça. Espanya - Font_01Es molt mes baixa que l’anterior torra, disposa de 8 cares, dos d’elles amb una font cada una amb una petita pica sobre una columnaDSCN2096_01 i disposa d’una estreta porta per accedir al seu interior.DSCN2094_01 També cal destacar la cúpula amb rajoles corbes a dos colors.DSCN2093_01En dues de les cares, hi han uns escrits que fan referència i agraïment de la seva construcció,DSCN2092_01 i en especial, a l’alcalde d’aquella època,  Sr. Josep Parera i al secretari Sr. Josep Prats.DSCN2095_01

Recopilació de la informació i Fotografies actuals : Ramon Solé