Itinerari des de Bellvitge al riu. Camps, horts i jardins. Del passat al prensent albirant un futur més saludable.

Avui us presento dos articles

Cal Trabal des de la Travessia Industrial.

Joan Cases al llibre de 1986, L’Hospitalet, un passeig per la història, fa recorreguts per la ciutat explicant, amb un anàlisis històric i d’una manera literària, el passat agrari de la ciutat, la expansió industrial, els barris… A l’últim capítol parla de Bellvitge, mirant els petits jardinets que cuiden els veïns, diu: “Els jardinets davant moltes de les escales dels blocs parlen d’un sentiment de respecte a la pròpia dignitat durament conquerida i difícilment esborrable”.

Un dels jardinets de sota les escales que cuiden els veïns.

Anant cap al riu, baixant cap a mar des de la Zona Industrial que separa el barri del Centre del de Bellvitge, al marge dret del Carrer Feixa Llarga, trobem l’últim vestigi del que va ser la Marina agrària (L’Hospitalet i Zona Franca), justament a tocar de la Travessia Industrial.

Entrada a Can Masover Nou, Feixa Llarga.

Abans d’abastar els conreus intensius que encara s’exploten des de les masies de Cal Trabal i, més a baix, des de la pràcticament enrunada Can Masover Nou, trobem, junt a les torres d’alta tensió, uns petits horts: “uns espais menudament parcel·lats i dividits en una infinitat de petits horts, llogats a habitants del barri que així poden ocupar el temps d’una manera productiva i potser no perden del tot el personal record d’un passar recent”.

Horts del carrer Feixa Llarga amb la Travessia Industrial.

Aquests petits horts han estat insuficients per una població que recordava el seu passat rural i ho són actualment per la generació que vol conservar el que ens queda de paisatge agrari, per tal d’aprendre a cuidar el que a totes i a tots ens dona vida, per no fer més mal bé aquest Hospitalet tan massificat i per permetre que la vida que es va restaurant al Delta no es torni a fer malbé.

Horts i cablejat de les instal·lacions eléctriques de la Feixa Llarga.

L’historiador diu: “Els homes poblen la vall del riu, tallen o cremen boscos, posen conreus, erosionen el terreny i creix el Delta, l’home agricultor fa el delta, l’home industrial regula el curs dels rius, consumeix l’aigua, el mar es torna a acostar, es perd el delta”. Així acaba el llibre, han passat 35 anys des que va fer els seus passeigs i les seves reflexions… què afegirem al 2020? No hauria de ser la bona noticia de la preservació del paisatge natural que ens queda?

2009 Marxa reivindicant la preservació de la sona agrària.

Autora i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Per la preservació dels espais naturals que encara ens queden a l’Hospitalet.

Les Curiositats de l’entorn – 34 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat cinc imatges, com a objectius Curiosos :

• Un arbre que te un bolet de soca en la part superior del tronc, a la Vall Hebron de Barcelona.
• Un dragonet ficat dins d’una esfera de farola a la nit, a Cardedeu.
• L’han donat Cardedeu i enfadat l’ha clavat a la balla de l’estació del Tren,a Montcada.
• Una porta ven guarnida i un gran ull per veure qui els truca, al carrer de la Rasa a Terrassa.
• Quan es fa un passeig i trobeu un banc lliure, es per descansar, però si voleu fer cames, apa a donar-li al pedal, a l’Hospitalet de Llobregat.Com cada divendres us presento dos articles !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí

Cada diumenge trobareu dos articles !

El Canal de la Infanta, el nom complet del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón.Construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.És una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat.Inicialment s’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Sants.

Actualment ( any 2012) el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, abastint d’aigua de rec les terres de Cal Trabal a l’Hospitalet.Durant l’any 2017 l’Ajuntament de Sant Joan Despí  va portar a terme  un Itinerari senyalitzat i explicatiu de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí.Us passo un article de La Vanguardia que fa referencia al recorregut senyalitzat del Canal de la Infanta al pas per Sant Joan Despí :

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20171023/432308257973/sant-joan-despi-senaliza-recorrido-canal-de-la-infanta.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí , Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón – Canal de la Infanta a Molins de Rei

L’autorització de la construcció d’una Canal, va estar donada per Reial Ordre del 2 de setembre de 1817, amb la denominació “de Canal de Castaños”. La Canal , va ser construïda entre els anys 1817 i 1819, per el dissenyador ,Tomás Soler y Ferrer, amb participació de Pere Serra Bosch, amb finalitats purament agrícoles i posteriorment  elèctriques, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.

Canal de la Infanta

Va ser inaugurat , el 21 de maig de 1819.Posteriorment canvià la denominació original pel Canal de la Infanta per la Reial Cèdula del 22 de desembre de 1824. El Canal de la Infanta, el seu nom complet del qual es “Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón”.Era una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa amb un desnivell total de 13,65 metres i un total de 25.050 metres més de sèquies secundàries.La seva amplada varia entre 4 i 2,5 metres amb un calat mitjà d’uns 1,5 metres.de la comarca del Baix Llobregat. Tenia estratègicament situades13 unitats de petites rescloses, que produïen 262 CV d’energia, l’any 1884.S’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Barcelona.A partir de la captació d’aigües a la “casa de comportes del canal Ferrer i Mora” de Molins de Rei, també conegut com el “Rec Vell” .Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Canal_de_la_Infanta

Un article de La Vanguardia, on es veu realment on acaba el canal de La Infanta :

http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180225/44987228513/tramo-final-canal-de-la-infanta-acequia-montjuic.html

 

Recull de dades, adaptació al Text : Fotografies : Ramon Solé

Dues antigues Torres d’Aigua de l’Hospitalet

1. Torra d’Aigua i Font de la Plaça del Repartidor

Durant el segle XIX la població de l’Hospitalet va créixer considerablement i la xarxa pública de subministrament d’aigua, consistent en dues fonts, va resultar insuficient.
L’any 1867 es va construir el Repartidor, que portava les aigües d’una mina d’Esplugues que havia canalitzat el baró de Maldà fins a la seva propietat, Can Xerricó. Des d’aquí es repartia l’aigua a cinc fonts de la ciutat.És una font amb forma de torre prismàtica. Està feta de totxo arrebossat combinat amb totxo a la vista. És simètrica als quatre costats: quatre aixetes i quatre piques; quatre fanals amb globus de gas; quatre finestres d’arc de mig punt realitzades amb totxo vist que emmarquen persianes fixes de llistonets de fusta pintada per a la ventilació interior. Cada un d’aquests elements es troba a cada costat. Sota la coberta a quatre vessants realitzada en ceràmica policromada que imita pissarra hi ha una línia d’arquets cecs de mig punt de totxo vist, d’inspiració neoromànica.L’any 1927, amb motiu de la visita de la reina Victòria per inaugurar l’edifici de Correus situat en la mateixa plaça, a les hores, es va procedir a restaurar el Repartidor, afegint, els 4 brolls de la Font un en cada costat , els 4 fanals i conservant una porta d’accés a l’interior de la torre, que esta en un dels costats i a una certa altura del terra, se li va donar el seu aspecte actual.
L’Ajuntament va aprovar que La Font de la plaça del Repartidor fora un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet .(Barcelonès).

2. Torra d’Aigua i Font de la Plaça de l’EspanyolaSituada en la Plaça de l’Espanyola, construida a principis del segle XX, per atendre les necessitats del nou barri que es va formar a les a fores de l’Hospitalet i que en el temps va arribar al municipi de Barcelona.Es molt mes baixa que l’anterior torra, disposa de 8 cares, dos d’elles amb una font cada una amb una petita pica sobre una columna i disposa d’una estreta porta per accedir al seu interior. També cal destacar la cúpula amb rajoles corbes a dos colors.En dues de les cares, hi han uns escrits que fan referència i agraïment de la seva construcció, i en especial, a l’alcalde d’aquella època,  Sr. Josep Parera i al secretari Sr. Josep Prats.

Recopilació de la informació i Fotografies actuals : Ramon Solé